divendres, 10 d’agost del 2007

Catastrofisme català

Comentari que he posat al bloc dels Ebrediputats, que crec que valia la pena posar-lo aquí també.

Sincerament, crec que el nivell de catastrofisme i d'exageració és important, al meu parer. No us diré, no us negaré, que tampoc en l'època de CiU tot no era dolent, i que políticament es van explotar situacions difícils per desgastar el govern. No us ho negaré perquè és evident, tinguessin o no raó els partits de l'oposició aleshores.

En aquest cas la situació que vivim és caòtica però, també cal relativitzar el caos. Perquè primer, sembla que Catalunya és Barcelona i que tot s'acaba aquí. Segon, perquè els mals de Renfe, de les autopistes i del Prat, el mal de les inversions, fa anys i panys que existeix. No l'ha portat el tripartit.

Per exemple. Jo he viscut uns quants anys a Cerdanyola. He treballat 8 anys a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la mateixa capital. I m'he hagut de desplaçar en rodalies i metro, i amb regionals o la Hife fins Barcelona. I els problemes de rodalies i regionals els he viscut jo també, igual que els milers d'usuaris que cada dia pateixen els problemes de Renfe. Però, no sé on hi havia tots els que ara s'estiren els cabells aleshores. Perquè ara la situació es veu agreujada per les obres de l'AVE i la mala sort fa que conflueixin avaries i aglomeracions en un punt determinat de la geografia catalana. Però, fa anys, abans del tripartit, ja patíem els transports públics i no veia jo que els grans partits catalans i espanyols posessin el crit al cel com ho fan ara.

Benvinguda sigui la preocupació però, igual que cal recordar que Borrell va fer un pla hidrològic, cal recordar els deures no fets a temps, que després es veuen agreujats amb el pas dels anys.