Imatges de Florència i Pisa

Ja hem tornat del viatge a Florència i Pisa. Han estat uns dies de caminar, de visitar monuments i museus, de barrejar-se entre la gent de la ciutat -majoritàriament turistes-. L'any passat a Roma ja vam experimentar una cosa: a Itàlia els preus són considerablement més alts que aquí, almenys en els nuclis turístics. Això ho vam experimentar aleshores en el menjar i la beguda. Aquest any però, hem pogut veure com per visitar esglésies i museus normalment cal pagar entrada (no en tots els llocs) i aquesta acostuma a no baixar dels 6 euros. No cal dir que en quasi cap lloc no es permet fer cap foto ni gravar video -un es pregunta si és normal que els drets d'autor es puguin retindre durant segles, i si es pot prohibir un dret per prevenir un ús indegut-.


Florència és una ciutat molt bonica, on a cada pas et trobes un edifici amb molta història, sense ser estrany que sigui un antic palau. Les esglésies són impressionants des de l'exterior, amb el característic marbre a les façanes laterals i a les més importants, a la principal. El patrimoni artístic és immens i no pots donar abast per veure-ho tot. I allò que veus acabes fent-ho amb massa pressa, per la quantitat de gent que s'aplega en cada museu -sobretot a Galleria degli Uffizi (oficines)-. En aquesta galeria, degli Uffizi, hi ha el quadre del naixement de Venus i el de La Primavera, de Botticelli, on s'agrupa gran quantitat de gent per veure'ls i quedar-se embadalits, i aprofitar per fer alguna fotografia d'amagat. Al Museu dell'Academia passa el mateix amb el David de Michellangelo. De fons es van sentit crits: "No photo! No video!", cosa que et recorda que ets un turista i que et tracten com un borreguet.

La ciutat està preparada per al turisme. Multitud de botigues de records, moltíssimes parades al carrer, també de records, o de beguda i fruita, com a Roma. Molts de restaurants, on cal anar amb compte i mirar bé el lloc i la carta abans d'entrar -el costum de seure els clients uns al costat d'altres, desconeguts, podeu patir-lo si no demaneu taules de dues persones en llocs aïllats-. Hi ha botigues espanyoles (Zara, Massimo Dutti, Elena Miró) o conegudes (Geox, Calzedonia,...). Hi ha diferents cossos policials passejant-se pel nucli antic durant tot el dia (Polizia Munizipale, Polizia, Caravinieri), cosa que dóna tranquil·litat quan vas per alguns carrerons. Les botigues, els museus, els monuments, les paradetes del carrer, tenen una puntualitat impressionant.

La ciutat, cal comentar-ho, està molt neta, aspecte que et recorda com es troben moltes de les ciutats de casa nostra, sense necessitat de posar noms.

Pisa ja és diferent. Tret de la zona de la catedral, amb la torre com atracció principal, la resta de ciutat ja no és tan atractiva. Vam anar-hi amb tren, amb la qual cosa vam travessar una bona part de ciutat. El trajecte no estava mancat d'edificis amb història, d'edificis admirables però, es veia ja una zona més deixada, menys cuidada de cara al turista (façanes, sensació de menys seguretat, brutícia). Dóna la impressió que allí la majoria de gent hi va amb autocar o amb cotxe, evitant utilitzar el tren. La plaça on es troba la catedral, amb el baptisteri i la torre, estava plena de turistes, molt plena, i també plena de paradetes esperant fer el seu agost -mai més ben dit-. Florència també estava plena de turistes però, allí, en aquell espai, es concentrava potser més gent en relació a l'àrea del cas antic de Florència.

Res més. Teniu unes fotos a l'àlbum Florència i Pisa 2007 de Flickr, i podeu veure un passi de diapositives aquí: [clic]. Quan tingui temps us situaré les imatges al plànol perquè us pugueu situar si hi voleu anar de viatge.