Aquesta entrada no és una crítica cap a cap partit ni govern pels seus sous. Ans al contrari, és una reflexió que sovint no es fa, ni dins dels mateixos partits, quan es corre a criticar els sous dels càrrecs electes.
Recordo la nevada que va haver fa uns anys, quan Artur Mas es trobava en una festa, mentres Catalunya se saturava per la neu. De forma demagògica l'oposició va atacar-lo insistentment per no estar on havia d'estar. En un primer moment sembla lògic que el Conseller en Cap havia d'estar supervisant-ho, qui realment havia d'estar al seu lloc eren els tècnics, les persones amb capacitat de raonar decisions segons les necessitats del moment: policia, bombers, ambulàncies, caps dels serveis de transports,... El fet és que malgrat estar gaudint del seu temps lliure, l'aleshores Conseller en Cap va trobar-se en un dels punts de mira de les crítiques.
Des de que es van formar els nous governs municipals s'han sentit i llegit crítiques contra les pujades de sous dels regidors en diferents poblacions, quan aquestes han estat efectuades per consistoris governants per partits d'un i altre color polític. Són raonables les pujades, són raonables els sous?
Fa ben pocs dies que es va carregar contra el Conseller Huguet per haver marxat de vacances mentres Catalunya -ep, perdó, volia dir Barcelona,... serà que el centralisme m'ha traït- es troba immersa en un caos per una combinació de factors: apagada, Renfe, aeroport, autopistes,...
Avui mateix diferents partits polítics demanen el cap de la ministra de Foment pel caos de Renfe -entre ells el PP, de qui va heretar l'AVE l'actual govern-. Potser sí que la ministra dóna excuses que no ens serveixen però, no sé si ella ha de dimitir per una gestió discutible de la situació, la qual segurament correspon a algun càrrec del ministeri, no la pròpia ministra.
Els càrrecs electes, siguin municipals, autonòmics, estatals o quins siguin, per molt que tinguin una dedicació parcial -com passa en alguns ajuntaments-, no deixen de trobar-se en exercici del seu càrrec en cap moment del dia per a la ciutadania. És a dir, que un regidor és 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Mai un regidor no pot excusar-se de dur a terme una gestió pròpia del seu càrrec -per exemple, una urgència, una situació excepcional- per trobar-se en el seu temps lliure. I encara que pugui fer-ho, no seria ben vist i la ciutadania podria castigar-lo a les urnes. Tenim doncs, que la dedicació dels càrrecs electes, malgrat que no ho reflecteixi la seva dedicació oficial, o el seu sou equivalent, són càrrecs electes 24x7.
Cal distingir entre dedicació i disponibilitat, terme al qual es refereix el 24x7. A la disponibilitat se li ha de sumar la responsabilitat que té qualsevol persona que exerceix una tasca de govern, d'administració, de gestió. Per tant, no podem posar el crit al cel perquè un regidor tingui un sou determinat. No està cobrant per les hores que consten que dedica al càrrec, sinó que s'ha de suposar que cobra per estar disponible quan calgui i per fer-se responsable del que té entre mans. Sí que s'ha de veure si combinar el càrrec amb altres feines absorvents és compatible però, no s'han de perdre de vista la resta de factors per analitzar si el sou és just o no. Potser en alguns casos la balança dirà que encara és baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada