dijous, 30 d’agost del 2007

Desaparició de les immobiliàries

Quan l'any 1997 vaig passar de viure a La Vila Universitària de la UAB a Cerdanyola del Vallès, una de les coses que em va cridar l'atenció de la ciutat fou la gran quantitat d'oficines immobiliàries que hi havia. Amb el temps va anar creixent encara més el seu nombre. I al cap d'uns anys, coincidint amb la pujada que van iniciar les vivendes a Amposta, vaig veure com s'instal·laven a la nostra ciutat algunes de les empreses que temps enrera havia conegut a Cerdanyola, senyal que es preveia un inici de molta construcció i de pujada de preus.

Avui una de les notícies fa referència a la previsió que el Col·legi d'APIs preveu que acabaran tancant la meitat de les immobiliàries a causa de l'alentiment del sector. Doncs no em fa cap pena. Em fa molta ràbia que la vivenda, sobretot la de primera residència, estigui subjecta a la voracitat del mercat, al joc de l'especulació -invertir en vivenda, quina barra-. L'existència d'un únic mercat, i no d'un mercat de primera i de segona residència, ha fet que el preu hagi augmentat per tothom, fent que en alguns llocs la gent hagi de marxar del seu poble gràcies al fet que les segones residències han fet que els preus per comprar una vivenda siguin prohibitius. No em fa cap pena que tanquin les immobiliàries, igual que a ells no els fa cap pena que la gent vagi aigua a coll per pagar les hipoteques.

I preguntem-nos per què la gent prefereix comprar i no llogar. Potser serà perquè en alguns llocs -les capitals- els lloguers són tan elevats que no compensen enfront del pagament d'una hipoteca, a banda de la qualitat de l'habitatge llogat. Cal una certificació dels habitatges de lloguer, a banda de posar-hi uns preus raonables.