Dels canvis, sense entrar en profunditat, la presència de Chaves, de Blanco o d'Ángeles González-Sinde, són aspectes ja prou negatius. El president andalús, baró entre els barons, arriba a Madrid per dirigir el nou ministeri de relació amb les autonomies. Serà per l'experiència d'haver aconseguit l'acord econòmic abans que Catalunya... Blanco, el propagandista principal del PSOE, a qui comparo amb Zaragoza (PSC) a Catalunya, un polític dels que es dedica a llençar eslògans per no discutir el fons dels temes. I González-Sinde, fins ara presidenta de l'acadèmia del cinema, en perfecta sintonia amb la visió restrictiva i poc oberta de la propietat intel·lectual. I ho adobem amb el canvi de ministre d'Economia per la ministra Elena Salgado, presentada -com han destacat a RAC1- com una gran gestora, no pas com res més, cosa molt significativa.
Per sort per a Zapatero, té una colla de fans i de fanàtics que li fan propaganda i que pinten la situació com una gran decisió del president del govern. Sí, el mateix que va passar de negar la crisi a parlar de desacceleració fins empassar-se la crisi amb patates.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada