Un govern que fa un any que està gestionant el dia a dia d'Espanya, que va arribar al poder negant la crisi econòmica i que ha acabat acceptant-la per força, ha patit una important remodelació. Zapatero ja no convenç i no genera cap tipus d'il·lusió. Probablement, com que el PP tampoc no és un partit per tirar coets, no ho tinguin tot perdut però, realment és greu que en un any Zapatero ja hagi fet aquest canvi de ministres.
Dels canvis, sense entrar en profunditat, la presència de Chaves, de Blanco o d'Ángeles González-Sinde, són aspectes ja prou negatius. El president andalús, baró entre els barons, arriba a Madrid per dirigir el nou ministeri de relació amb les autonomies. Serà per l'experiència d'haver aconseguit l'acord econòmic abans que Catalunya... Blanco, el propagandista principal del PSOE, a qui comparo amb Zaragoza (PSC) a Catalunya, un polític dels que es dedica a llençar eslògans per no discutir el fons dels temes. I González-Sinde, fins ara presidenta de l'acadèmia del cinema, en perfecta sintonia amb la visió restrictiva i poc oberta de la propietat intel·lectual. I ho adobem amb el canvi de ministre d'Economia per la ministra Elena Salgado, presentada -com han destacat a RAC1- com una gran gestora, no pas com res més, cosa molt significativa.
Per sort per a Zapatero, té una colla de fans i de fanàtics que li fan propaganda i que pinten la situació com una gran decisió del president del govern. Sí, el mateix que va passar de negar la crisi a parlar de desacceleració fins empassar-se la crisi amb patates.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada