dilluns, 22 de juny de 2009

Butlletins electrònics vs compartició sindicada

Estic subscrit en alguns butlletins electrònics des de fa temps. De fet, jo mateix he estat generador de butlletins també durant un temps. Ara bé, també he de dir que sovint, per no dir gairebé sempre, els butlletins electrònics tal com arriben a la meva bústia fan cap a la paperera. Uns cops per una periodicitat elevada, altres cops perquè allò que diuen no és del meu interès,... o perquè allò que hi ha ja ho he trobat per altres vies.

Els canals RSS (o Àtom), la sindicació de continguts, permet tenir a l'abast molts informació de fonts diverses. Sovint els butlletins procedeixen de fonts que ja generen la informació via sindicació de continguts (ex. consumer.es). En altres casos no és així, com en el cas dels butlletins de la biblioteca electrònica de la UOC. Si aquests canals de sindicació estan recollits en un agregador, es pot tenir una font d'informació organtzada per temes d'interès, que pot fer prescindibles els butlletins, pel fet que cada dia més els mitjans ofereixen continguts sindicats -tard però, arriben-.

Si allò que es vol és la comoditat de no cercar ni gestionar fonts, simplement amb subscriure's a l'agregador d'algú que s'encarregui de fer-ho per nosaltres, en tindríem prou. Això és possible, i de fet fa un any ho vaig posar en pràctica amb el bloc de la PDE. Una de les formes, còmoda i disponible per a tothom qui no vulgui experimentar amb la instal·lació de programari en un servidor, és Google Reader. Marcar aquells enllaços que es volen compartir i etiquetar-los fa que qualsevol pugui subscriure's al nostre canal d'elements compartits i tenir així, un butlletí que es va actualitzant periòdicament, sense necessitat de correu electrònic. Fins i tot, des de fa un temps, es pot opinar sobre aquests elements compartits. Però, també es pot utilitzar aquest canal per generar butlletins amb serveis com FeedBlitz o Tabloid, per posar exemples, de forma que qui vulgui continuar amb el correu electrònic s'hi trobi a gust. La gràcia és que qui genera els continguts només els gestiona un cop.


Creative Commons License + GNU FDL