José Antonio Donaire publica al seu bloc una entrada titulada Quanta Europa vols?, on agafant un estudi de Simon Hix, professor de Política Comparada Europea, dedueix que el partit socialista europeu és el més europeïsta de tots, mentres que altres, com els verds, se situarien a la part més antieuropea del Parlament Europeu que ara es renova.
Exercint el dret de discrepar penso que les conclusions que extreu Donaire no són correctes. No puc deixar de pensar que s'ho ha fet anar bé per donar arguments per votar el seu partit, evidentment. De tota manera, fugint d'aquesta argumentació que, tot i que penso que és certa, no pot servir per refutar el que afirma, vull només comentar què penso.
Si llegiu l'estudi al qual es refereix, i el qual ha utilitzat per il·lustrar l'apunt del seu bloc per mostrar la matriu de partits segons ideologia esquerra-dreta i anti-pro/europeisme, veureu que l'eix de les ordenades, segons l'autor, no es pot interpretar tan fàcilment com el grau d'eurofòbia o d'eurofília dels partits sinó que s'observa un factor relacionat amb interessos govern-oposició a la Unió Europea. El text diu que s'observa que els europarlamentaris quin partit en el seu estat està al govern, es troben a la part superior de les ordenades (eurofília), mentres que els que estan a l'oposició estan a la inferior (eurofòbia).
De fet, en un comentari al bloc de Donaire s'afegeix una reflexió sobre el sentit de la votació. I el trasllado a Espanya. Qui no va votar a favor de la proposta de Constitució Europea era per eurofòbia? O era perquè volia una Constitució diferent? Hi haurà de tot però, treure conclusions d'això no és objectivament correcte.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada