Sembla que al final no s'adoptarà la mesura francesa, la llei Hadopi, tallant la connexió a Internet a qui es baixi continguts via P2P. Aquesta mesura té molts problemes d'aplicació, s'hi estigui o no a favor, doncs implica interceptar les comunicacions -si es vol fer bé- per detectar descàrregues de material restringit. A Espanya semblava que s'anava pel mateix camí però, avui llegim que l'acord podria ser el de reduir l'ample de banda per volum de dades, igual que fan les operadores mòbils amb les connexions d'Internet mòbil. Cal imaginar que aquí no hi haurà interceptació de comunicacions, cosa que té com conseqüència l'aplicació indiscriminada de la mesura que suposadament vol evitar intercanvis d'obres restringides. Perquè si es limita el volum de dades afectarà tothom qui el sobrepassi, independentment del motiu.
Ens trobem en una situació que és prou contradictòria. D'una banda, els jutges sentenciant que l'intercanvi via P2P de fitxers, sense ànim de lucre, es considera còpia privada i no és delicte. De l'altra, continuem tenint material protegit contra còpia privada al mercat, tot i pagar un cànon indiscriminat per compensar aquest dret. El cànon, que paguem sigui per a material propi o no, restrictiu o no, no és discutit pels que reclamen impedir les descàrregues via P2P. Alguns voldrien l'aplicació de la mesura Sarkozy, passant pel dret a la privacitat de les comunicacions. Altres han vist la llum i opten per posar entrebancs a les descàrregues. I enmig de tot això, dels autors i/o gestors que volen controlar com es distribueixen les obres, i dels usuaris que volen poder compartir arxius lliurement, ens trobem els proveïdors d'Internet, que guanyen clients sabent que un dels usos principals de la xarxa és per descàrregues, que sí que guanyen diners gràcies a la possibilitat d'aquestes descàrregues, i que ara actuarien de forma hipòcrita, cínica, com si no anés amb ells.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada