dimarts, 30 juny de 2009

Propietat intel·lectual i garantia de servei, el cas de Twitter

L'altre dia el bloc de Mr. Tweet parlava sobre la suposada contradicció de les condicions de servei de Twitter. En l'article es destaca que mentres que d'una banda les condicions de servei asseguren que tot allò que es publica a Twitter és propietat de l'usuari i que Twitter no en reclamarà mai la propietat, també es reserven el dret de cancel·lar el servei a l'usuari d'acord amb la legislació vigent. L'autor es pregunta qui és l'autor dels tweets, d'allò que publiquem a Twitter, si en qualsevol moment podem deixar de tenir-hi accés i perdre el control sobre els nostres continguts.

L'autor confon el servei de publicació i els drets d'autor sobre els continguts publicats. Si bé és cert que el fet que es pugui tallar el servei deixa l'usuari sense accés als seus continguts, això no és equivalent a prendre els drets d'autor sobre els mateixos. De fet, tot i que altres serveis a la xarxa, com Flickr, Google Docs, YouTube, etc, no indiquin en les seves condicions que els continguts que hom publica pertanyen a qui els publica, això és sempre cert, automàticament. I si diguessin el contrari, caldria veureu si és aplicable la clàusula en unes condicions generals de servei, almenys a consumidors. Aquests altres serveis, a més, poden també deixar de permetre l'accés en qualsevol moment a l'usuari i perdre així, el control sobre els continguts.


Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 27 juny de 2009

Google Docs per resoldre problemes d'optimització

Si heu fet Investigació Operativa (a Economia o ADE) o Programació Lineal a Enginyeria en Informàtica, us ha de sonar el tema. Els problemes d'optimizació o de maximització minimització d'un valor són els que es tracen en aquesta matèria, aplicant l'algorisme Simplex. Doncs Google Docs permet resoldre problemes d'optimització d'aquest estil, de programació linial, com es pot llegir al bloc de Google Docs. Això ja es podia fer amb Matlab o el seu equivalent lliure, GNU Octave. Bé, la meva afirmació és agosarada, doncs fa temps que no treballo amb el Simplex i tampoc no he provat la funcionalitat. Però, si no permet calcular el resultat del Simplex, és un pas endavant. Si ho proveu podeu dir alguna cosa als comentaris.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 25 juny de 2009

Cuinant per Sant Joan

Coca de Sant JoanAquest Sant Joan hem fet un parell de receptes. Una, postres típiques de Sant Joan, una coca, com la que es veu a la imatge. La recepta la podeu trobar a l'apartat de gastronomia d'Amposta.info. Hem variat la recepta fent-la amb cabell d'àngel en comptes d'amb crema. El cabell d'àngel el podeu fer o, com nosaltres, comprar-lo en llaunes.

L'altra recepta ha estat més senzilla. Es tracta d'una salsa feta amb cigrons típica de l'Orient Mitjà, l'hummus. Prenent com referència una tassa de cafè amb llet, els ingredients són: 1 tassa de cigrons crus), o bé l'equivalent en cigrons cuits; 1/4 de tassa d'oli; 1/4 de tassa de suc de llimona; mitja culleradeta de sal; dues cullerades d'aigua, i dues dents d'all. Si no teniu els cigrons cuits primer cal coure'ls amb 4 tasses d'aigua. Un cop ho tingueu i estiguen escorreguts, s'han de triturar tots els ingredients fins que quedi una pasta uniforme. En acabar es posa una mica de pebre dolç per sobre. Podeu reduir una mica d'oli i de llimona si veieu que es noten massa els seus sabors. En alguns llocs diu que de llimona es posa el suc de mitja llimona.Hummus

Creative Commons License + GNU FDL

Equador de legislatura

Estem a la meitat de la legislatura en els governs municipals. Els partits fan anàlisi. Realment una anàlisi que serveix de ben poc, i ho sabem tots, perquè tot el que es digui ara d'aquí a 2 anys ja no es recordarà. A Amposta tenim nou alcalde, pertanyent al mateix partit que ha governat durant més de 20 anys, i qui ja ha vingut sent regidor durant anys. La línia de l'actual govern es pot dir que és continuïsta en els continguts, tot i que no tant en les formes. Es nota el canvi de persona a l'alcaldia, veient-ho des de fora. Per a bé o per a mal, no ho sé però, es nota.

Per comentar la legislatura m'agradaria utilitzar referències a les anàlisis que fan els protagonistes, els polítics del govern i de l'oposició a Amposta. De polítics ampostins que facin anàlisi de la primera part de legislatura en els seus respectius blocs/webs només hi ha Toni Espanya. El web dels socialistes ampostins és un web genèric del PSC sense continguts principals sobre Amposta, i amb un conjunt d'opcions entre les quals destaca la que diu "Coneixe'ns", un ús molt ampostí o bé molt estàndard dels pronoms febles. Marta Cid té el seu web sense actualitzar des del 2007. El bloc d'Esquerra d'Amposta no fa cap anàlisi de moment. El que sembla l'actual bloc d'Esquerra d'Amposta està actualitzat i tampoc no té cap anàlisi de la meitat de legislatura. Faig un incís aquí amb la necessitat d'unificar els llocs web i redirigir els que deixen de ser vàlids cap als que ho són i són rellevants. El web de Manel Ferré també està sense actualitzar. No volia incloure l'aspecte de la presència a la xarxa però, ja posats, sembla que els dos partits de l'oposició són els que tenen una presència més o menys important a la xarxa per parlar dels temes de la ciutat. CiU, potser pel fet d'estar governant, no la té -actualitzada vull dir-. Podríem mirar la presència a Twitter o Facebook però, en cas d'haver-ne, veuríem que el tipus d'activitat no és rellevant per veure com va la política local sinó que és més activitat personal. CiU, malgrat ser qui ha governat durant el projecte Ciutat Digital, no destaca per la seva activitat a Internet.

Per analitzar la mitja legislatura crec que es poden observar vàries coses. La ciutat té projectes en marxa, entre els quals n'hi ha de finançats per Generalitat o govern central. Aquests projectes, els financiï qui els financiï, acabaren per associar-se a la tasca de govern local. És normal. De fet, és normal que un Ajuntament, quan un projecte com la restauració del Pont Penjat no avança, demani explicacions a qui l'executa, en aquest cas el govern espanyol. Sí que és cert que aquesta és la cara injusta de les coses. Qui s'emportarà els beneficis polítics de l'èxit i qui les crítiques si hi ha fracàs.

Altres projectes en marxa i evidents als ulls de la gent, són les millores dels carrers de la ciutat. Potser algunes, com la del Carrer de les Flors, haurien hagut d'esperar sense el Plan E. Però, es fan. Quan es va fer la campanya de les municipals es negava la necessitat de millorar la via pública i després l'alcalde va anunciar un pla de xoc contradient-ho. És bo corregir si s'escau. El carrer del Pont és un dels darrers de remodelar i que han quedat força bé.

Projectes com el Parc dels Xiribecs potser evidencien les prioritats dels successius governs, tenint en compte que ja fa vàries legislatures que està en marxa. S'acabarà abans del 2011? Ja ho veurem.

El Mercat a la Plaça ha estat un bon punt de partida per establir una cita anual perquè la ciutat es retrobi amb la seva història i per atreure la gent de fora per sumar-se a la celebració. Les beques per a estudiants, una iniciativa que cal aplaudir i que cal mantenir.

L'ampliació de la zona blava és una de les actuacions recents del govern que m'han idignat. Sembla que és inevitable, per estar lligada a la viabilitat de l'aparcament soterrat de la plaça del Mercat. Un aparcament que, veurem si se li incrementa el cost, doncs també recentment se sabia que el subsòl és més dur de l'esperat.

Una de les decepcions de la legislatura és la Ciutat Digital. Un projecte que prometia molt però, que sembla que no acaba de funcionar. Sí que és cert que l'Ajuntament actualment ha obert un procés participatiu via el portal de Participació Ciutadana, entre el 5 i el 30 de juny, tot i que no n'he tingut notícia fins fa una setmana o poc més. Cal fer un esforç en aquest sentit per promoure l'ús de les eines i de millorar-les, doncs apartats com l'educatiu tenen mancances importants. Esperem a veure l'evolució durant la resta de legislatura.

No li posaria nota a la mitja legislatura. De fet, caldria també una anàlisi de la tasca de l'oposició i de tot el consistori en ple. Veuríem que hi ha situacions típiques de votacions en clau de partit, com en altres legislatures i, en temes menys trascendents -sense voler desmerèixer-los- acostuma a haver acord. Poques novetats.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 24 juny de 2009

Publicació de Flickr a Twitter

En fase Beta, des de Flickr ja es poden publicar imatges a Twitter. Ho he llegit a Genbeta. Fins ara això ho podíeu fer amb serveis intermitjos que captessin el canal RSS de les darreres fotos publicades. Ara es podrà fer directament amb la connexió posada en marxa. De fet jo no he canviat a cap dels serveis de fotos connectats amb Twitter perquè és a Flickr on penjo totes les imatges -a més de les que pugui penjar puntualment a Picasa-.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 23 juny de 2009

Aparcant en mal lloc per emergència

Amposta: Típic aparcamentAquesta imatge la podeu captar un dia qualsevol davant de l'entrada de l'Eroski a Amposta. Una vorera amb una línia groga pintada de punta a punta però, sempre amb cotxes aparcats. I no és que sempre siguin cotxes de persones amb necessitats especials d'aparcament. Més aviat acostuma a tractar-se d'una forma còmoda d'aparcar davant d'on es va a comprar. Ni més ni menys del que passa davant dels videoclubs de l'Av. Catalunya, on ja es poden fer mil i una coses per impedir l'aparcament que la gent aconsegueix deixar el cotxe de qualsevol manera.

Mentres uns donen mil i una voltes si cal per aparcar en un lloc adient, o paguen la zona blava -si la hi ha, sigui o no injusta-, altres prefereixen passar de tot. I per això et trobes que per certs carrers dos cotxes no passen o es formen embussos innecessaris.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 22 juny de 2009

Butlletins electrònics vs compartició sindicada

Estic subscrit en alguns butlletins electrònics des de fa temps. De fet, jo mateix he estat generador de butlletins també durant un temps. Ara bé, també he de dir que sovint, per no dir gairebé sempre, els butlletins electrònics tal com arriben a la meva bústia fan cap a la paperera. Uns cops per una periodicitat elevada, altres cops perquè allò que diuen no és del meu interès,... o perquè allò que hi ha ja ho he trobat per altres vies.

Els canals RSS (o Àtom), la sindicació de continguts, permet tenir a l'abast molts informació de fonts diverses. Sovint els butlletins procedeixen de fonts que ja generen la informació via sindicació de continguts (ex. consumer.es). En altres casos no és així, com en el cas dels butlletins de la biblioteca electrònica de la UOC. Si aquests canals de sindicació estan recollits en un agregador, es pot tenir una font d'informació organtzada per temes d'interès, que pot fer prescindibles els butlletins, pel fet que cada dia més els mitjans ofereixen continguts sindicats -tard però, arriben-.

Si allò que es vol és la comoditat de no cercar ni gestionar fonts, simplement amb subscriure's a l'agregador d'algú que s'encarregui de fer-ho per nosaltres, en tindríem prou. Això és possible, i de fet fa un any ho vaig posar en pràctica amb el bloc de la PDE. Una de les formes, còmoda i disponible per a tothom qui no vulgui experimentar amb la instal·lació de programari en un servidor, és Google Reader. Marcar aquells enllaços que es volen compartir i etiquetar-los fa que qualsevol pugui subscriure's al nostre canal d'elements compartits i tenir així, un butlletí que es va actualitzant periòdicament, sense necessitat de correu electrònic. Fins i tot, des de fa un temps, es pot opinar sobre aquests elements compartits. Però, també es pot utilitzar aquest canal per generar butlletins amb serveis com FeedBlitz o Tabloid, per posar exemples, de forma que qui vulgui continuar amb el correu electrònic s'hi trobi a gust. La gràcia és que qui genera els continguts només els gestiona un cop.


Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 19 juny de 2009

Multes de velocitat, una nova idea innovadora

Avui escoltava a la ràdio que trànsit es proposa multar els conductors que es passin en 1 Km/h la velocitat màxima permesa. Així ho contempla la llei de trànsit aprovada pel Congrés dels Diputats. Quan et trobes amb una norma així et preguntes qui hi ha al darrere d'aquestes ocurrències. Garantiran que el marge d'error dels radars és menor d'1 Km/h, o que els velocímetres dels cotxes seran precisos i que les persones interpretaran també de forma precisa els velocímetres analògics dels seus vehicles? Si no ens donen solucions als interrogants sembla que la llei està feta per gent que no té en compte coses elementals i de sentit comú.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 18 juny de 2009

El Plan E a Amposta

Amposta: PlanE al Carrer de les FlorsAhir vaig veure aquest cartell indicant que les obres de remodelació del carrer Verge del Pilar, el carrer de les Flors, es fan amb diners del Plan E, del govern espanyol, a la vegada que posa que són promogudes per l'Ajuntament d'Amposta. No sé si passarà com amb la polèmica d'una obra que era més barata que el propi cartell que l'anunciava però, imagino que el cartell barat no és.

Els governants, siguin els que siguin, s'encarreguen de posar grans cartells a les obres, si pot ser també indicant-hi els diners de la inversió, recordant-nos la seva bondat quan destinen diners per fer coses per la societat, que no deixa de ser allò que és lògic. Els cartells no són gratuïts i potser haurien de prioritzar els costos i no deixar-se una quantitat important de diners en aspectes que poden ser en part prescindibles. No deixa de ser una eina electoralista omplir Espanya de cartells del Plan E, o Catalunya de cartells d'inversions de la Generalitat, per exemple.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 16 juny de 2009

Medalles

Avui escoltava a la ràdio que PSC, PP i CiU lluiten per penjar-se la medalla per la fita assolida amb la nova terminal del Prat, la T1. Montilla, perquè va signar el "Pla Delta" ja fa anys, CiU perquè la terminal es va gestar amb un govern del PP a Madrid i CiU a Catalunya, i el PP per ser ells els que governaven quan es va iniciar el projecte.

Tothom vol la medalla. És curiós. En canvi, quan cal assumir errors, tothom defuig de fer-ho.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 14 juny de 2009

Inauguració del Pont Penjat

Ahir a Amposta es va conmemorar la inauguració de la remodelació del Pont Penjat amb un record de les proves de càrrega que es van fer el 1920, omplint de carros carregats el pont. Mentrestant, com narra l'Eco de la Comarca del 18 de juliol del 1920, la Lira Ampostina amenitzava la prova de càrrega. Ahir, a més es va cantar l'himne Oh, Amposta! del mestre Suñé, i es va inaugurar la nova il·luminació del pont.



Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 11 juny de 2009

Consumer.es s'equivoca amb el copyleft

Mira que segueixo els continguts de la revista Consumer i fins ara sempre podria dir que m'han semblat correctes i molt interessants. Avui però, m'he topat amb un articles sobre llocs on trobar música copyleft. M'ha estranyat perquè en realitat allò que està de moda són els llocs on hi ha música gratis, sovint amb llicències Creative Commons. Sent puristes, copyleft està relacionat amb el programari lliure i es refereix a programari lliure quina llicència, a la vegada, requereix que la distribució de l'obra o derivats, ha de ser sota les mateixes condicions. Però, sent més flexible, podríem deixar copyleft com la condició que la distribució de l'obra o derivats sigui sota les mateixes condicions, sigui o no aquesta lliure. Personalment crec que aquesta segona opció és una deformació del concepte original, potser perquè continguts no lliures aparentment ho semblin.

Alguns llocs, com el de la Fundació Copyleft, ho veuen de forma més àmplia. A la Wikipedia, o en el projecte GNU -origen del terme- es relaciona copyleft amb llicències lliures. Malauradament, les llicències Creative Commons s'associen amb els continguts lliures, per una altra utilització deformada del terme. Lliberat per als autors però, no per als usuaris, que és allò que pretén el programari lliure i tal com s'entén en la definició de continguts culturals lliures.

Per això penso que l'article hauria de parlar de música gratis, com a molt de música Creative Commons -la majoria de casos serà així- però, ni de música lliure ni, encara menys, de música copyleft.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 10 juny de 2009

La llei Hadopi, desactivada

El Consell Constitucional francès ha desactivat la llei Hadopi, la qual estableix que es podrien desconnectar les persones que es descarreguessin material restrictiu via P2P, i aprovada fa quasi un mes a França. El Consell Constitucional ha establert que l'accés a Internet és un dret fonamental i que només un jutge té la potestat per sancionar. David Bravo ja se n'ha fet ressò, i també del fet que el brillant govern espanyol volia copiar tan fantàstica llei.

Creative Commons License + GNU FDL

Criticar la Wikipedia des del desconeixement i utilitzar la web 2.0

Avui a escoltava Versió RAC 1 l'espai d'Internet setmanal. El podeu escoltar al podcast del programa. Han parlat de la Wikipedia i del diputat aconseguit pel Partit Pirata a les eleccions europees. Quant a la Wikipedia, després de la presentació per part de Xavier Vidal, tot han estat dubtes i crítiques pel seu funcionament. La llibertat perquè tothom pugui escriure-hi era, per a la majoria de col·laboradors del programa, un aspecte negatiu, perquè hi ha gent que pot equivocar-se, expressament o no, i aleshores tenim una enciclopèdia poc fiable. No era important però, que milions de persones al món puguin dir la seva quant als continguts i corregir errades en un temps que un mitjà o una enciclopèdia tradicional no ho farien. S'ha afirmat que els continguts de la Wikipedia són subjectius quan aquesta enciclopèdia en línia té una guia d'estil que justifica que si te'n surts siguin eliminats els continguts que hi poses. A més, existeix el mecanisme de discussió i votació quen hi ha temes controvertits.

La Wikipedia, que no fa més que dur al món del coneixement en general allò que ja va començar a fer el programari lliure, permet construir coneixement de forma col·laborativa i, com el programari lliure, hi ha tants ulls per garantir la qualitat del contingut que els errors acostumen a detectar-se i corregir-se en temps rècord. Sobta que des d'un mitjà de comunicació es queixin dels errors en una font, com si la culpa fos de la font i no de qui la utilitza per no contrastar la informació. Sobta també que donin més importància als errors que puguin introduir-se en la Wikipedia i no dels que mitjans dels que s'autoetiqueten seriosos cometen, i que no sempre corregeixen.

Per exemplificar si funcionava el mecanisme de correcció d'errors no se'ls ha acudit res més que la típica prova d'introduir informació errònia en una entrada i veure si algú la modificava. Ho han fet en hora i mitja però, ho han menystingut perquè ho havien avisat a la ràdio.

Tot plegat una mostra de com es critica una eina tan important pel desconeixement que se'n té, mentres s'està en un mitjà que presumeix d'estar present a l'anomenada web 2.0.

Creative Commons License + GNU FDL

Encara ens hem de situar al mapa?

Aquest migdia a la ràdio escoltava la intervenció al Senat de Joan Sabaté demanant millores per al transport en tren a les Terres de l'Ebre, al voltant de la situació de l'estació de l'Aldea. Per fer-ho va situar el territori del qual anava a parlar: "las tierras del Ebro catalán, en el sur de Tarragona". Si us plau, penso que en aquestes alçades haver de situar l'Ebre respecte Tarragona no hauria de ser necessari. O bé és un sentiment d'inferioritat malaltís, o bé s'és conscient que a la capital la ignorància sobre la geografia espanyola és majúscula.

Creative Commons License + GNU FDL

Els drets d'autor al segle XXI

Als EUA se celebra, com informa Público, la Cimera Mundial dels Drets d'Autor. No vull comentar el contingut de la cimera en concret sinó el fet que quan es parla d'actors, o més ben dit, quan determinats col·lectius parlen d'autors, només parlen dels autors que guanyen diners amb els ingressos que generen les seves obres durant la seva vida, i que ingressen els seus descendents fins 70 anys després de morir. Parlen d'autors com aquells associats en entitats que recapten drets de difusió pública, aquells que volen que es cobri un cànon [indiscriminat] per còpia privada i a la vegada no volen descàrregues P2P.

No es refereixen mai a totes les persones que d'alguna o altra manera són, som, autors d'obres intel·lectuals, ja sigui en blocs, en videoblocs, música, fotos,... i que veiem les coses d'una altra manera. Aquestes persones són, som, víctimes sovint de l'ús de les nostres obres, sense respecte de les condicions d'ús, uns cops obviant-ne l'autoria, altres obviant el respecte de la llicència establerta. Fixem-nos, per exemple, amb els videos d'autors penjats a YouTube que tantes cadenes utilitzen per omplir espai de programació, i que com a molt indiquen que s'han agafat de YouTube però, no qui els ha fet. En una Internet social de la que tant es parla encara més s'ha de tenir en compte que els autors som totes i tots.

Resumint, ja va sent hora que quan es parla d'autors s'intenti tenir en compte que els autors no poden ser únicament una elit que crea obres per guanyar diners amb la venda d'exemplars d'aquestes, sinó que hi ha molts altres tipus d'autors que també han de tenir veu quan es discuteix sobre propietat intel·lectual.

Creative Commons License + GNU FDL

Discrepàncies sobre la campanya socialista

Avui escoltava a la ràdio que dins del PSOE hi ha discrepàncies sobre la campanya electoral que ha dirigit la secretària d'organització Leire Pajín. La veritat és que l'estrany seria el contrari, com també ho és que quan es va plantejar la campanya no hi hagués ningú que hi discrepés de forma oberta. Una campanya que repetia el mateix esquema que a les generals feta pel PSC, demonitzant l'adversari en comptes de presentant propostes positives, a més per part d'un partit que governa i que fa un any negava la crisi i ara se l'ha d'empassar amb patates. Només faltava escoltar les paraules de Pajín presentant el tàndem Zapatero-Obama com líders mesiànics del món.

La campanya ha estat un desastre. Però, tots els que hi han donat suport tenen tanta culpa com qui l'ha dissenyat. Perquè a can Zapatero i a can Montilla l'entusiame per la campanya no ha faltat.

L'altre fracàs ha estat la cibercampanya. Samarretes grogues als avatars del Twitter han estat un dels elements distintius, a banda dels missatges sobre el caràcter supereuropeïsta del PSOE i antieuropeïsta de la resta. Potser alguns pensaven que simplement per la presència a la xarxa, que l'activisme polític 2.0 eren prou per convèncer l'electorat d'anar a votar i de votar-los a ells.

Que s'ho facin mirar.

Creative Commons License + GNU FDL

Google Translator Toolkit

Via Genbeta m'assabento de l'aparició de Google Translator Toolkit, un servei de Google per a la traducció col·laborativa de textos, assistida per la tecnologia de Google Translate. Es poden traduir documents que es tinguin a l'ordinador, llocs web, articles de la Wikipedia o articles de Knol.

Es parteix d'una proposta de traducció inicial, proposada pel servei, la qual es mostra al costat del text original, i la qual es pot editar. A més, es disposa de la memòria de traducció de Google per poder ser aprofitades traduccions existents.

No oblidem però, que salvant les distàncies, i sense voler menystenir el nou servei de Google, eines com Poedit, juntament amb la memòria de traducció de Softcatalà, permeten que des de fa anys es tradueixi programari -la majoria lliure- al català.

Un bon servei que pot ser molt útil.
Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 9 juny de 2009

El vot en blanc i l'extrema dreta

Ahir repassava el vot en blanc a Catalunya i a Espanya en aquestes eleccions europees. Avui també ho destava el Jordi Basté a RAC 1. Els partits parlen molt de l'abstenció, per ser políticament correctes però, en algun moment haurien de fer una anàlisi transparent d'aquesta i també dels vots protesta, els vots en blanc i nuls.


A Espanya han hagut 220179 vots en blanc, un 1,41%, més del doble que el 2004. A Catalunya els vots en blanc han estat 57457m un 2,94%, més de 5 cops que el 2004. Jordi Basté remarcava com entre vots blancs i nuls, sumen una gran quantitat de vots, superant fins i tot alguns partits a Catalunya, i que cal valorar-ho.


Ara bé, es valorarà? S'ignorarà i es menysprearà? Canviaran les estratègies?


No sé si realment els grups polítics estan per l'autocrítica o continuaran potenciant el desencís.


Quant a l'extrema dreta, i continuant amb el desencís, avui també es parlava de l'augment de l'extrema dreta a Europa i del perill que això sigui el punt de partida per a l'arribada al poder de partits feixistes, paral·lelitzant-ho amb el procés que va seguir el nazisme per arribar al poder. No sé si realment serà aquest el camí però, cal reflexionar-hi. Els partits semblen acomodats i veuen això com una possibilitat remota però, en temps de greus crisis no es pot descartar res.


Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 7 juny de 2009

Unes eleccions europees sense sorpresa

Aquestes eleccions europees ja es veia venir que tindrien poca participació. Malgrat que la vicepresidenta del govern presumeixi que Espanya està en la franja alta de participació, no arribar al 50% és una xifra pèssima. Qui ha tingut la culpa? Sense dades per establir conclusions objectives penso que la situació econòmica, l'estratègia electoral de PP i de PSOE, la mala política de Zapatero des de que va guanyar les eleccions estatals, etc., són elements per tenir en compte.

Potser per això el PP ha superat també el PSOE, perquè els votants socialistes no han anat a votar, o perquè no han votat socialista, desencantats amb un partit que va modulant el missatge sobre la situació econòmica i prenent mesures que semblen més aviat per aconseguir impacte mediàtica que no pas per millorar les coses en un termini mitjà o llarg.

Que a Catalunya la participació estigui per sota del 38% també és una dada realment preocupant. Els partits catalans tampoc no han fet gaire per atreure la gent a les urnes. El PSC, amb la seva campanya anti-PP potser és el més "culpable" de tots.

Ara tothom dirà que farà autocrítica però, caldrà veure qui en farà de veritat i mirarà de fer política escoltant la gent, i no fent de veure que l'escolta.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 6 juny de 2009

Rotonda o a 60 Km/h dins de ciutat?

Fa unes setmanes, si no m'equivoco, que s'ha instal·lat una rotonda davant de la llar d'infants La Sequieta, a Amposta. Després de passar un dia, en tornar a passar al cap d'uns dies el senyal de rotonda no apareixia en arribar-hi -només hi ha senyal venint per baix, no baixant pel canal-. Avui, passant a peu m'he adonat que són un senyal de rotonda i un de velocitat màxima a 60 Km/h per obres. Ara, quan els vehicles arriben a la rotonda veuen que la velocitat màxima és 60 Km/h, 10 més del permès per defecte, i 20 més del permès a Amposta concretament. Conflicte. I això davant d'una llar d'infants. Un exemple més que la senyalització d'obres en general, sigui fora o dins de casc urbà, és més que millorable.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 5 juny de 2009

Quanta Europa vull

José Antonio Donaire publica al seu bloc una entrada titulada Quanta Europa vols?, on agafant un estudi de Simon Hix, professor de Política Comparada Europea, dedueix que el partit socialista europeu és el més europeïsta de tots, mentres que altres, com els verds, se situarien a la part més antieuropea del Parlament Europeu que ara es renova.

Exercint el dret de discrepar penso que les conclusions que extreu Donaire no són correctes. No puc deixar de pensar que s'ho ha fet anar bé per donar arguments per votar el seu partit, evidentment. De tota manera, fugint d'aquesta argumentació que, tot i que penso que és certa, no pot servir per refutar el que afirma, vull només comentar què penso.

Si llegiu l'estudi al qual es refereix, i el qual ha utilitzat per il·lustrar l'apunt del seu bloc per mostrar la matriu de partits segons ideologia esquerra-dreta i anti-pro/europeisme, veureu que l'eix de les ordenades, segons l'autor, no es pot interpretar tan fàcilment com el grau d'eurofòbia o d'eurofília dels partits sinó que s'observa un factor relacionat amb interessos govern-oposició a la Unió Europea. El text diu que s'observa que els europarlamentaris quin partit en el seu estat està al govern, es troben a la part superior de les ordenades (eurofília), mentres que els que estan a l'oposició estan a la inferior (eurofòbia).

De fet, en un comentari al bloc de Donaire s'afegeix una reflexió sobre el sentit de la votació. I el trasllado a Espanya. Qui no va votar a favor de la proposta de Constitució Europea era per eurofòbia? O era perquè volia una Constitució diferent? Hi haurà de tot però, treure conclusions d'això no és objectivament correcte.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 4 juny de 2009

La sèrie de Blade Runner amb llicència CC BY-SA

El bloc de Creative Commons anuncia que el director Ridley Scott  estrenarà una sèrie per a la web basada en la pel·lícula seva Blade Runner, la qual potser després passarà a veure's a la televisió. Els capítols de la sèrie podrien publicar-se amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, és a dir, una llicència lliure i amb copyleft.

Creative Commons License + GNU FDL

Hadopi no però, reducció d'ample de banda sí

Sembla que al final no s'adoptarà la mesura francesa, la llei Hadopi, tallant la connexió a Internet a qui es baixi continguts via P2P. Aquesta mesura té molts problemes d'aplicació, s'hi estigui o no a favor, doncs implica interceptar les comunicacions -si es vol fer bé- per detectar descàrregues de material restringit. A Espanya semblava que s'anava pel mateix camí però, avui llegim que l'acord podria ser el de reduir l'ample de banda per volum de dades, igual que fan les operadores mòbils amb les connexions d'Internet mòbil. Cal imaginar que aquí no hi haurà interceptació de comunicacions, cosa que té com conseqüència l'aplicació indiscriminada de la mesura que suposadament vol evitar intercanvis d'obres restringides. Perquè si es limita el volum de dades  afectarà tothom qui el sobrepassi, independentment del motiu.

Ens trobem en una situació que és prou contradictòria. D'una banda, els jutges sentenciant que l'intercanvi via P2P de fitxers, sense ànim de lucre, es considera còpia privada i no és delicte. De l'altra, continuem tenint material protegit contra còpia privada al mercat, tot i pagar un cànon indiscriminat per compensar aquest dret. El cànon, que paguem sigui per a material propi o no, restrictiu o no, no és discutit pels que reclamen impedir les descàrregues via P2P. Alguns voldrien l'aplicació de la mesura Sarkozy, passant pel dret a la privacitat de les comunicacions. Altres han vist la llum i opten per posar entrebancs a les descàrregues. I enmig de tot això, dels autors i/o gestors que volen controlar com es distribueixen les obres, i dels usuaris que volen poder compartir arxius lliurement, ens trobem els proveïdors d'Internet, que guanyen clients sabent que un dels usos principals de la xarxa és per descàrregues, que sí que guanyen diners gràcies a la possibilitat d'aquestes descàrregues, i que ara actuarien de forma hipòcrita, cínica, com si no anés amb ells.

Creative Commons License + GNU FDL

Ni PP, ni PSOE

Ahir Aznar ens oferia una de les seves dosis de saviesa. Els nostres fills i filles hauran d'anar a aprendre castellà a Albacete perquè només amb dues hores de llengua castellana a la setmana no dominaran aquesta llengua. Deia que més valdrà enviar els fills a Albacete que no pas a Londres a estudiar anglès. La demagògia d'Aznar no té límit.

Leire Pajín també ens il·luminava ahir amb la visió mesiànica de Zapatero dirigint Europa en el proper mandat europeu per part d'Espanya. El líder Espanyol dirigint Europa, com el líder dels EUA dirigeix el món, venia a dir.

Aquests són els discursos que han regnat durant la campanya electoral, juntament amb els discursos acusant-se de coses gravíssimes -sempre des del punt de vista de qui acusa- els uns als altres. Demagògia per tots costats. Unit a la campanya a la xarxa amb els palmeros de torn, no és estrany que la gent passi dels debats electorals, de les propostes dels dos partits majoritaris espanyols o de les mateixes eleccions. Una cosa tinc clara. Cap dels dos no es mereix el meu vot.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 2 juny de 2009

Obres a l'eix de l'Ebre

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona les obres es fan a l'estiu. Emprenyen però, menys gent. A l'AP-7 les obres de millora de l'asfalt es fan durant la nit. Novament, emprenyen però, menys gent. A les Terres de l'Ebre no. Aquí les obres es fan en plena temporada laborable, no sigui que més endavant ens hagi passat el tren i no es facin o es demorin indefinidament. En comptes de fer obres a la nit o evitar hores punta, l'eix de l'Ebre està en obres a l'hora d'entrar a treballar, a l'hora de sortir, i entre mig. La senyalització de les obres podria ser millor, molt millor. Les obres sembla que es fan en passades. Primer pedaços, després asfaltant per sobre els pedaços. En resum, a la vista dels usuaris de la via, un desastre. Tenim poques alternatives per arribar a Tortosa o per passar per aquesta ciutat. Per això és incomprensible aquesta situació que s'està allargant ja massa temps.

 Escrit arran de l'apunt al bloc La Via Augusta.

Creative Commons License + GNU FDL

Coneixement lliure als webs dels candidats

Per casualitat he vist que el web de la candidatura de Raül Romeva inclou una llicència Creative Commons BY-SA per als continguts, és a dir, una llicència lliure i amb copyleft. He mirat aleshores els llocs web d'altres candidats a les eleccions europees per veure quina és la informació legal que hi reflecteixen.

Els socialistes, ni el web del partit, ni el bloc de la candidata, no indiquen res quant a la llicència dels continguts. Per tant, els continguts són totalment restrictius. Els del candidat del PP de Catalunya tampoc no tenen llicència associada. El web d'Oriol Junqueras (ERC), tot i que té un apartat de crèdits per indicar el programari [lliure] utilitzat, tampoc no té indicació de llicència enlloc. El web de Ramon Tremosa (CiU), indica a la banda esquerra un copyright ben clar.

És molt significatiu que, per ignorància o per deixadesa, els partits no clarifiquin les condicions d'ús dels seus continguts en els llocs web de campanya. Només un de tots els esmentats té una llicència lliure per als continguts. Ara bé, si ens fixem, tots s'han apuntat a la moda 2.0 i tenen tot d'enllaços a Facebook, Twitter, Youtube i altres serveis.

Sembla una tonteria però, Europa dirigeix la legislació sobre propietat intel·lectual, la qual, juntament amb el Paquet Telecom, pot perjudicar o beneficiar la ciutadania. Aquells que han de representar-nos a Europa no poden descuidar aquests detalls.


Creative Commons License + GNU FDL

Què va votar cadascú al Paquet Telecom

El 6 de maig els eurodiputats votaven les esmenes del Paquet Telecom de la Unió Europea, la legislació europea relacionada amb les xarxes de telecomunicacions. Aquestes esmenes haurien evitat que algú pugui decidir quins continguts podem veure o no, quins serveis d'Internet podem utilitzar i quins no, que amb l'excusa dels drets d'autor es puguin intervenir les comunicacions privades, etc. L'associació d'Internautes feia una crida urgent per demanar la votació a favor d'aquestes esmenes per part dels eurodiputats espanyols. Com es pot veure a La Quadrature, PP i PSOE van anar de la mà i van votar en contra del Paquet Telecom, tal com quedava, de manera que ha quedat sense aprovar. Si es mira què va votar cada eurodiputat es pot veure en detall quines esmenes van votar a favor i quines en contra. La candidata del PSC, Maria Badia, va votar majoritàriament contra les esmenes, igual que l'eurodiputat del PP, Alejo Vidal-Quadras. No és d'estranyar per part del PSC, vista la política del PSOE a Espanya sobre Internet, propietat intel·lectual i altres. Sí que ho és del PP, veient la bel·ligerància [oportunista] contra el cànon i altres aspectes de la propietat intel·lectual.


Creative Commons License + GNU FDL

La necessitat d'estandarditzar Linux

Em trobo avui amb un apunt a Barrapunto on s'explica -via Slashdot- que un desenvolupador de Google Chrome, Ben Goodger, ex-cap de desenvolupament de Firefox, es queixa de diferents aspectes amb GNU/Linux com plataforma de desenvolupament d'aplicacions. Alguns elements dels quals es queixa és la manca un toolkit d'Interfície d'Usuari estandarditzat, inconsistències entre aplicacions, la falta d'una guia unificada d'interfície persona-ordinador (HIG), etc. Tot neix arran de la notícia de l'aparició de la branca del navegador Google Chrome, Google Chromium, per a GNU/Linux, amb una referència en un fil de discussió del grup Chromium-dev on Ben Goodger opina sobre les diferents plataformes. A banda d'apuntar els problemes que veu en el desenvolupament d'una versió de Chorme per a GNU/Linux, també explica les bondats que es troba, en canvi en el cas de Mac OS X.

D'altra banda, a  WorksWithU hi ha un apunt de Christopher Tozzi on opina que si empreses com Google o Adobe -també fa un temps que es van "queixar" de la branca de la llibreria glibc- volen donar suport als usuaris de GNU/Linux, han de pensar en la majoria però, no en tots els usuaris. És a dir, garantir el suport per a les principals distribucions i no preocupar-se per totes i cada una de les variants existents.

La meva visió, sense participar en grans projectes de programari lliure però, des del punt de vista de desenvolupador de programari, és que plataformes com Mac OS X o Windows faciliten la feina. Ideològicament s'hi pot estar en contra però, des del punt de vista pràctic és indiscutible que faciliten la feina.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 1 juny de 2009

Windows 7, si no pagues et fots

Windows 7 inicialment no havia de permetre més de 3 aplicacions executant-se a l'ordinador, en la versión Starter. Microsoft, després de veure l'opinió en contra, ha eliminat aquesta restricció però, com comenta Genbeta, una altra restricció que tindrà és que no es podrà personalitzar l'escriptori, com per exemple el fons de pantalla.


Un dels grans problemes de les recents edicions de Windows és el nombre de versions diferents, en funció del preu, amb les funcionalitats que tenen o no tenen aquestes. No cal dir que amb sistemes operatius lliures això no passa. Ni tan sols actua de forma tan bèstia l'altra empresa de sistemes operatius no lliures del mercat, Apple.

Creative Commons License + GNU FDL