dijous, 4 d’octubre de 2007

Independentistes vs falangistes

Les imatges de la televisió d'avui, de persones manifestant-se a Madrid contra l'acció judicial contra els que van cremar fotografies del rei, amb altres persones al davant lluint la bandera espanyola amb l'àguila de San Fernando, o amb banderes de Falange, és una mostra que mentres unes coses estan mal vistes i legalment perseguides, altres s'han d'aguantar en aquesta societat, a diferència que va passar a Alemanya amb la simbologia nazi. Tothom pot tirar pestes contra l'independentisme, provocant la perversa confusió entre el desig de la independència, fins i tot el desig únic de la república, amb la dels extremistes que no pensen més enllà dels propers cinc segons abans d'actuar com actuen. En canvi, els que van gaudir d'impunitat durant els quaranta anys de dictadura han aconseguit mantenir residus legals del seu partit, la Falange, fins els nostres dies. Però, tret d'alguna paraula de rebuig, no s'actua per evitar que antidemòcrates i pro-feixistes tinguin presència social -no s'hauria d'aplicar una llei de partits que evités aquestes anomalies?-.