Un dels articles del número 20 del Free Software Magazine parla dels drets d'autor -copyright als EUA- i el DRM. Fa un repàs a l'evolució tecnològica i al comportament de les persones quant a la compartició d'obres (música, documents, video,...). Després parla de les accions legals contra les persones que comparteixen arxius per xarxes P2P, i del copyright. Ho enfoca des del punt de vista nord-americà però, tot i les petites diferències amb la legislació de drets d'autor, és extrapolable a casa nostra -per exemple, allí no tenen còpia privada-.I finalment, es parla del DRM -gestió digital dels drets-, el sistema mitjançant el qual els continguts s'encripten i només un maquinari o programari autoritzat per desencriptar-los pot oferir la seva reproducció (com passa amb la música amb DRM de l'iTunes Store, la qual només pot ser reproduïda amb l'iTunes o l'iPod). La legislació nord-americana amb la DMCA [1] i l'europea, amb la Directiva Europea de Drets d'Autor [2], contemplen la prohibició de trencar el sistema d'encriptació -descobrir les claus-, amb la qual cosa ens trobem, en el cas europeu, que per una banda pagues un cànon per còpia privada i per l'altra hi ha sistemes electrònic que impedeixen realitzar aquesta còpia o la limiten. Les limitacions del DRM van més enllà i poden implicar l'ús limitat en el temps d'allò adquirit -lloguer-, l'obligació a renovar la compra o a actualitzar-se -versions de programes-,...
Il·lustra aquesta entrada una imatge que inclou l'article, corresponent a una campanya dels anys 80 de la indústria musical contra les cintes magnètiques, perquè dien que era el final de la música. Ja s'ha vist que no, oi?
Aprofito per enllaçar l'article de David Bravo sobre la sentència coneguda ahir a favor d'un web que contenia enllaços a descàrregues P2P.
[1] DMCA
[2] Directiva Europea sobre Drets d'Autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada