L'arquebisbe de Barcelona, nou cardenal, Lluís Martínez Sistach manifestava ahir que la llei de la memòria històrica arriba massa aviat, perquè es tracta d'una llei que afecta a la història recent d'un important conflicte dins d'Espanya. No veig jo el cardenal com una persona tan tancada com els seus col·legues de la Conferència Episcopal, de la dreta espanyola o de mitjans com la COPE. Però, crec que s'equivoca. Si bé és cert que el conflicte de la Guerra Civil i el franquisme són recents, és just que un país democràtic restitueixi l'honor a les persones mortes injustament, no només durant la guerra, sinó després d'aquesta.
Crec que els quasi quaranta anys de franquisme no es poden equiparar al succeït durant la guerra. Repressió, depuració, tortura i assassinat, dirigits per un govern guanyador de la guerra iniciada pel seu aixecament armat, no poden amagar-se. I millor restituir la memòria ara que encara hi ha qui ho recorda. No pot ser que després de 32 anys de mort Franco encara hagin de callar els perdedors de la guerra civil, sense que puguin ni tan sols enterrar els seus morts, cosa que humanament no s'hauria ni de discutir.
Penso que, vistes les reaccions, si algú remou el passat quan es parla de memòria històrica, són aquelles persones que recuperen les crides contra els rojos, que recuperen les històries sobre allò que feien els republicans, i que no accepten que el franquisme va superar amb escreix totes les malifetes que s'associen als que estaven al costat del govern legítim l'any 36.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada