És dia de fer balanços. Acaba una any però, també acaba una legislatura. Els balanços doncs, són més extensos en la vessant política. Els mitjans ja fa dies que ens han començat a recordar els esdeveniments més destacats del 2007. No tinc la intenció de fer un repàs periodístic de l'any que se'n va però, sí esmentar algunes de les coses que han ocorregut durant el 2007 que són destacables.
En l'àmbit polític, el terrorisme ha tornat a primera plana dels diaris. Començava l'any connectat a l'atemptat de la T4 de Barajas, camí del trencament de la treva d'ETA i de nous atemptats. El PP ha continuat fent del terrorisme arma de desgast polític. Però, no tot els ha sortit bé i la teoria conspirativa al voltant de l'11-M ha estat demuntada per la sentència judicial. Ja dins de precampanya, el PP continua fent del terrorisme un element electoralista, malgrat que ho negui.
També en l'àmbit polític, ens hem quedat amb les ganes de veure els Papers de Salamanca completament retornats a Catalunya. S'han aprovat lleis importants, com la Llei de Dependència o la de la Memòria Històrica. El PSOE ha demostrat que en matèria de plurinacional, o no hi creu, o bé ha fet marxa enrera, potser per la pressió del PP o per convicció pròpia.
La web 2.0 ha tingut un gran impacte mediàtic. Els serveis i xarxes socials han esdevingut eines molt populars durant el 2007. Els blocs, els quals havien d'arribar al seu punt d'inflexió a meitat d'any, sembla que encara estan en augment. Ara bé, la popularitat no és sinònim de qualitat i de ben segur que molts ens trobem amb molta palla que fa difícil treure prou profit de la xarxa social. Menéame, Delicious, Digg i altres plataformes de compartició de continguts estan presents ja en la majoria de mitjans de comunicació en línia. La televisió a la carta ha despegat i fins i tot a les Terres de l'Ebre comptem ja amb dues televisions que emeten per Internet, ja sigui en directe o sota demanda.
A les Terres de l'Ebre les dues capitals han estat notícia després de les eleccions municipals. Tortosa ha castigat el PSC i ha entregat el govern a un consistori format per CiU i ERC, amb Ferran Bel com alcalde. CiU a Amposta ha sabut conservar la majoria absoluta, malgrat el canvi de candidat a l'alcaldia, esdevenint Manel Ferré e nou alcalde.
Hem tingut polèmiques pels pressuposts generals de l'Estat i la seva inversió a l'Ebre. Hem continuat tenint polèmiques medi ambientals. La caça en barraca no s'ha autoritzat finalment, els parcs eòlics continuen sent tema de conflicte a la Terra Alta, el cementiri nuclear una preocupació, els transvasaments encoberts continuen amenaçant-nos.
La construcció ha començat a mostrar debilitat i sembla que comença a ser més difícil que abans vendre vivendes. Els interessos dels crèdits hipotecaris han continuat creixent. Som un any més pobres. I esperem els que vindran.
A Catalunya hem continuat veient com el PP ens utilitzava per atacar el govern quan no ho feia amb el terrorisme. Sembla que allò que poden demanar altres nacions o comunitats autònomes a Espanya, amb l'acord de PP i PSOE, a Catalunya no podem fer-ho i per això porten l'Estatut al Constitucional. El Constitucional, un tribunal que està donant una molt mala imatge, per la manipulació que en fan els dos grans partits espanyols.
El tren, AVE i rodalies, ha estat el gran maldecap del govern a Catalunya. Per una banda, per l'interès del PP i altres per restar vots al PSOE a les properes eleccions però, de l'altra, per la mala gestió que el govern espanyol n'ha fet. Mentrestant, el 2007 ha continuat sense deixar aturar l'Euromed a Terres de l'Ebre i sense plantejar un servei de rodalies propi. Aquí la màxima preocupació en infraestructures han estat l'autovia de l'Interior, la qual es vol evitar que talli el nucli de Campredó en dos, el desdoblament de l'eix de l'Ebre, el qual entre Amposta i Tortosa encara haurà d'esperar, i la variant de la N-340 a l'Aldea, la qual esperem que comenci aviat. Aquesta variant, mentres es construeixi, farà que es pugui anar per autopista entre els peatges d'Amposta, l'Aldea i l'Ampolla, sense pagar, tot i que això no és ben bé cert, perquè haurem d'adquirir un teletac.
I bé, tampoc és que m'hagi aturat a fer balanç però, aquestes són algunes de les coses que s'han comentat durant l'any.
Feliç 2008.
dilluns, 31 de desembre del 2007
divendres, 28 de desembre del 2007
Llogaríeu pel·lícules en línia?
Slashdot té una entrada on es llegeix que Apple i Fox podrien posar en marxa un servei de lloguer de pel·lícules a través d'iTunes. Les pel·lícules es podrien descarregar i veure durant un període limitat de temps, utilitzant el sistema de gestió digital de drets (DRM) d'Apple. La xarxa ja es va omplint d'aquesta notícia/rumor que es podria confirmar a la propera Macworld. El concepte de lloguer virtual pot ser atractiu des del punt de vista de negoci o des del punt de vista tecnològic. Ara bé, un lloguer físic permet que vàries persones vagin visualitzant la mateixa còpia d'una pel·lícula, mentres que el cas de les pel·lícules que et descarregues les tens al teu ordinador, és a dir que no hi ha ningú esperant que tornis la teva còpia.
Que et forcin a veure-les dins del temps que ells estableixen per a mi no és atractiu. És potser un dels exemples de l'ús abusiu del DRM, del control que fan terceres parts de documents que tens al teu ordinador. Imagineu que Apple o qualsevol fabricant de programari us força via DRM a actualitzar -pagant- el sistema operatiu. A més, el fet que les pel·lícules estiguin xifrades no permet exercir la còpia privada, com passa amb la música que té DRM -excepte si la copies en un disc d'àudio primer i després l'extreus d'aquest-. Són fitxers, no dispositius físics. Potser prefereixes descarregar-te-les i veure-les després al reproductor de DVD de casa però, amb un sistema així, si no permeten fer el mateix que amb la música, possiblement no podrà fer-se.
Que et forcin a veure-les dins del temps que ells estableixen per a mi no és atractiu. És potser un dels exemples de l'ús abusiu del DRM, del control que fan terceres parts de documents que tens al teu ordinador. Imagineu que Apple o qualsevol fabricant de programari us força via DRM a actualitzar -pagant- el sistema operatiu. A més, el fet que les pel·lícules estiguin xifrades no permet exercir la còpia privada, com passa amb la música que té DRM -excepte si la copies en un disc d'àudio primer i després l'extreus d'aquest-. Són fitxers, no dispositius físics. Potser prefereixes descarregar-te-les i veure-les després al reproductor de DVD de casa però, amb un sistema així, si no permeten fer el mateix que amb la música, possiblement no podrà fer-se.
FeedFinder 1.1, ara amb lectura d'OPML
El mes de novembre vaig penjar a PHP Classes una classe, FeedFinder, que havia fet per poder detectar canals de subscripció (RSS o Atom) a partir d'una URL. Ahir vaig solucionar un problema que quedava pendent i vaig afegir la funcionalitat de poder extreure aquests canals d'un fitxer OPML, un format de document que s'acostuma a utilitzar per crear col·leccions de canals de subscripció.
La classe FeedFinder és programari lliure amb llicència GPL. Espero que us sigui útil.
La classe FeedFinder és programari lliure amb llicència GPL. Espero que us sigui útil.
dijous, 27 de desembre del 2007
Vaga de neteja al Metro de Madrid
Esperanza Aguirre ha decidit rescindir el contracte a les empreses adjudicatàries de la neteja del Metro de Madrid. La vaga ja va pel desè dia i sembla que no hi ha acords, i que les instal·lacions del Metro fan fàstic quant a imatge i quant a males olors. Ara bé, aquesta mesura no em sembla gaire adequada. S'està atemptant contra la llibertat de vaga, segurament escudant-se en el fet que la vaga la fan els treballadors contra els seus empresaris però, no crontra la pròpia Comunitat de Madrid, amb la qual cosa l'administració únicament té en compte el conflicte de neteja i no el conflicte laboral. Però, a més, s'elimina el problema dels mitjans. Hi ha vàries empreses adjudicatàries de la neteja i hi ha diferències salarials de més de 300 euros mensuals, i horàries de fins 4 hores setmanals més, per no dir que aquestes persones es dediquen a netejar la brossa que genera la gent, gent que malgrat estar els serveis de neteja en vaga, no té inconvenient d'embrutar de forma incívica.
La CNT té al seu web les reivindicacions de la vaga.
La CNT té al seu web les reivindicacions de la vaga.
Entrevista al director de Planificació de l'ACA
Vilaweb TV entrevista el director de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua, Gabriel Borràs. Hi explica el futur dels projectes sobre l'aigua a Catalunya. Parla de les dessalinitzadores, de la no necessitat del transvasament del Roina i del futur del Segarra-Garrigues com un canal no exclusivament agrícola. En podem estar d'acord o no però, explica els plantejaments de forma clara. És interessant l'apartat del Roina, on acaba dient que quan arribés l'aigua d'aquest transvasament tant demanat per alguns, ja no seria necessari, i que només es justificaria per tal d'enviar aigua cap al País Valencià i Múrcia.
Gent de Tàrrega
El títol d'aquesta entrada no es refereix a la gent de la capital de l'Urgell. Es tracta del nom del programa que Cristina Tàrrega presenta Canal 9. Ahir fent zàping vam veure que feien aquest programa i de passada vam sentir que parlaven de solidaritat, de l'obligació dels governants a ser solidaris abans que els ciutadans i del missatge que va llençar la presentadora dient que madrilenys i valencians eren els més solidaris d'Espanya perquè així ho establien els seus governants a través dels impostos.
I no vam tenir més remei que haver de veure un tros de programa. Tot just començava. Era un d'aquests pseudodebats, com els que fa Jordi Gonzàlez dissabte a la nit a La Noria, on l'argumentació es basa principalment a veure qui crida més i qui llença les frases que arrenquin més aplaudiments del públic. Entre els convidats hi havia Antonia DellAte, Kiko Matamoros, Charo Reina, Juan Adriansen, Paloma Gómez Borrero, el Pare Jony i Regina do Santos. La veritat és que en aquests programes es produeix una barreja de contertulians que no s'entén. Com pot el Pare Jony o Paloma Gómez Borrero dialogar amb Kiko Matamoros? I a més, sobre solidaritat? Ja se sap qui cridava més.
Només escrivia això per comentar que allí va sortir inevitablement el tema de la solidaritat dels madrilenys i valencians perquè ells diuen aportar més a la resta d'autonomies amb els seus impostos -obliden els madrilenys que tenen privilegis que els fan ingressar més diners que la resta d'Espanya-, i també va sorgir el tema de la solidaritat, sense posar el nom propi del riu, referint-se als insolidaris que s'oposen als transvasaments, amb el suport, és clar, de la presentador i moderadora del debat. Canal 9 és així però, no per això deixa d'indignar-me.
I no vam tenir més remei que haver de veure un tros de programa. Tot just començava. Era un d'aquests pseudodebats, com els que fa Jordi Gonzàlez dissabte a la nit a La Noria, on l'argumentació es basa principalment a veure qui crida més i qui llença les frases que arrenquin més aplaudiments del públic. Entre els convidats hi havia Antonia DellAte, Kiko Matamoros, Charo Reina, Juan Adriansen, Paloma Gómez Borrero, el Pare Jony i Regina do Santos. La veritat és que en aquests programes es produeix una barreja de contertulians que no s'entén. Com pot el Pare Jony o Paloma Gómez Borrero dialogar amb Kiko Matamoros? I a més, sobre solidaritat? Ja se sap qui cridava més.
Només escrivia això per comentar que allí va sortir inevitablement el tema de la solidaritat dels madrilenys i valencians perquè ells diuen aportar més a la resta d'autonomies amb els seus impostos -obliden els madrilenys que tenen privilegis que els fan ingressar més diners que la resta d'Espanya-, i també va sorgir el tema de la solidaritat, sense posar el nom propi del riu, referint-se als insolidaris que s'oposen als transvasaments, amb el suport, és clar, de la presentador i moderadora del debat. Canal 9 és així però, no per això deixa d'indignar-me.
dilluns, 24 de desembre del 2007
Apple, no tot és bonic
Apple és una empresa que fa uns productes molt atractius, quant a disseny i quant a funcionalitat. Jo mateix recomano a la gent que conec que si vol ordinador nou i no vol passar-se a Linux, que es plantegi passar-se a Mac, on trobarà una plataforma molt atractiva i estable, i on podrà realitzar les seves tasques habituals amb programari lliure, el mateix que es pot trobar amb Windows o Linux. És cert que és una plataforma tancada i que el preu -si bé no hi ha tanta diferència- és una mica més alt que en sistemes tipus PC. Però, com dic, si no es vol Linux, com alternativa a Windows la trobo interessant.
Apple ha conreat la imatge d'una empresa cool, d'una empresa actual i innovadora. Fins i tot es pot dir que d'alguna manera col·labora -com fa Microsoft- en projectes lliures. No oblidem que el nucli del sistema operatiu Mac OS X és programari lliure.
Ara bé, Apple té alguns aspectes que mostren la seva cara menys agradable, menys amable. I és que la companyia, justificant-ho pels danys a la seva imatge i per temes de secret comercial, està perseguint llocs a la xarxa que en parlen de forma no oficial. Fa poc que hem sabut que el lloc Think Secret deixarà de funcionar per un acord entre Apple i el seu autor, després que la companyia el demandés. Think Secret era potser el lloc més conegut de difusió d'informació i rumors sobre Apple. Sorprén que l'autor de Think Secret, Nick Ciarelli, es mostri satisfet de l'acord. Com a mínim jo em sentiria trist i, si cregués que no estava fent res mal fet, em sentiria indefens davant d'una gran companyia com aquesta.
Però, sembla que la cosa no es queda aquí. Ara li toca a l'autor del bloc del fals Steve Jobs, a qui Apple hauria oferit diners a canvi de deixar de publicar continguts al bloc. Sembla mentida que una empresa amb una mentalitat suposadament tan oberta i un tarannà tan cool, vulgui fer callar la xarxa. I sembla mentida que cregui que tancant uns quants blocs no hi haurà ningú més que parli bé o malament d'ells.
Apple ha conreat la imatge d'una empresa cool, d'una empresa actual i innovadora. Fins i tot es pot dir que d'alguna manera col·labora -com fa Microsoft- en projectes lliures. No oblidem que el nucli del sistema operatiu Mac OS X és programari lliure.
Ara bé, Apple té alguns aspectes que mostren la seva cara menys agradable, menys amable. I és que la companyia, justificant-ho pels danys a la seva imatge i per temes de secret comercial, està perseguint llocs a la xarxa que en parlen de forma no oficial. Fa poc que hem sabut que el lloc Think Secret deixarà de funcionar per un acord entre Apple i el seu autor, després que la companyia el demandés. Think Secret era potser el lloc més conegut de difusió d'informació i rumors sobre Apple. Sorprén que l'autor de Think Secret, Nick Ciarelli, es mostri satisfet de l'acord. Com a mínim jo em sentiria trist i, si cregués que no estava fent res mal fet, em sentiria indefens davant d'una gran companyia com aquesta.
Però, sembla que la cosa no es queda aquí. Ara li toca a l'autor del bloc del fals Steve Jobs, a qui Apple hauria oferit diners a canvi de deixar de publicar continguts al bloc. Sembla mentida que una empresa amb una mentalitat suposadament tan oberta i un tarannà tan cool, vulgui fer callar la xarxa. I sembla mentida que cregui que tancant uns quants blocs no hi haurà ningú més que parli bé o malament d'ells.
Inauguracions i memòria
Com ciutadà no m'agrada que el govern de torn es dediqui a inaugurar obres, escultures o qualsevol altre projecte quan s'està en precampanya o en campanya electoral. El govern espanyol ho està fent aquests dies amb l'AVE, promocionant la ministra de foment de cara a les properes eleccions generals. En l'àmbit municipal podríem repassar com també a casa nostra els governs sortints també van fer alguns actes d'inauguració d'obres, ja fossin escultures o projectes constructius.
Hi ha un partit que ara no veu amb bons ulls que el govern del PSOE faci actes d'inauguració de l'AVE, és el PP. Un dels seus altaveus, Libertad digital TV, en les seves notícies de diumenge destacava que mentres el govern feia inauguracions Mariano Rajoy lluitava contra el cànon. Seria interessant que algú recordés al PP i a Libertad digital TV com van acabar la legislatura passada. Aquí prop vam tenir la visita de l'aleshores ministra de Medi Ambient, per inaugurar unes suposades obres del transvasament de l'Ebre cap al sud, les qual sembla que al final no van existir. I en altres llocs d'Espanya també es van dedicar a posar primeres pedres d'unes i altres coses. Però, la memòria es perd, de forma selectiva però es perd.
Hi ha un partit que ara no veu amb bons ulls que el govern del PSOE faci actes d'inauguració de l'AVE, és el PP. Un dels seus altaveus, Libertad digital TV, en les seves notícies de diumenge destacava que mentres el govern feia inauguracions Mariano Rajoy lluitava contra el cànon. Seria interessant que algú recordés al PP i a Libertad digital TV com van acabar la legislatura passada. Aquí prop vam tenir la visita de l'aleshores ministra de Medi Ambient, per inaugurar unes suposades obres del transvasament de l'Ebre cap al sud, les qual sembla que al final no van existir. I en altres llocs d'Espanya també es van dedicar a posar primeres pedres d'unes i altres coses. Però, la memòria es perd, de forma selectiva però es perd.
divendres, 21 de desembre del 2007
Coses d'avui
Seré breu avui. Aquesta nit comencen dues setmanes de vacances o de vacances intermitents, depenent de cadascú. Les festes començaran pensant en la loteria de demà i també amb el clima preelectoral que des d'ahir ja regna a Espanya. Avui mateix llegim que Mas i Montilla no han arribat a cap acord en la reunió sobre diferents aspectes com finançament i infraestructures. Com es pot entendre d'alguns titulars, les eleccions marquen el calendari electoral català, per molt que es vulgui decidir des de Catalunya.
Hi haurà dos debats electorals entre Zapatero i Rajoy, el 25 de febrer i el 3 de març. El peix ja estarà tot venut però, és un element de campanya.
Mediterràdio és un nou canal de ràdio només a Internet dedicat la música i cultura mediterrànies, engegat per iCat fm. iCat fm, per cert, discrimina els usuaris de GNU/Linux rebent-los amb una primera pàgina dient-los que no compleixen els requeriments per veure els continguts del web i, a continuació els dóna l'opció d'accedir a la pàgina específica de GNU/Linux.
Hi haurà dos debats electorals entre Zapatero i Rajoy, el 25 de febrer i el 3 de març. El peix ja estarà tot venut però, és un element de campanya.
Mediterràdio és un nou canal de ràdio només a Internet dedicat la música i cultura mediterrànies, engegat per iCat fm. iCat fm, per cert, discrimina els usuaris de GNU/Linux rebent-los amb una primera pàgina dient-los que no compleixen els requeriments per veure els continguts del web i, a continuació els dóna l'opció d'accedir a la pàgina específica de GNU/Linux.
Bon Nadal i Feliç 2008
Amb aquesta postal, Maria Jesús i jo us desitgem que passeu un Bon Nadal i que tingueu un Feliç 2008.Com l'any passat, la postal que teniu està feta amb matèria primera ebrenca. D'esquerra a dreta i de dalt a baix podeu trobar una foto del mantó d'una balladora de jota, Montsià vist des de l'Encanyissada, els capgrossos que animen les cercaviles de festa major, el nus fet per Bronson Shaw en una assemblea de la PDE, les muntanyes dels Ports des de Bot, un camp de vinyes de la Terra Alta a la tardor, i boix grèvol de Caro.
Curs de programari lliure de la XTEC
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) té al seu apartat de materials telemàtics, dins de formació TIC, un seguit de recursos per a la formació en TIC del professorat. Aquests recursos però, també estan a la disposició de tothom. Els cursos que hi ha no es poden realitzar però, sí que es pot tenir accés al material relacionat. Un dels cursos, del qual es pot descarregar el temari o consultar-lo en línia, és un d'Introducció al programari lliure. En aquest curs es fa un recorregut per les aplicacions lliures Firefox, Thunderbird, Gimp i OpenOffice (processament de textos, presentacions i full de càlcul), de forma molt pràctica. La instal·lació s'orienta a Windows però, un cop els programes instal·lats es poden seguir els exemples sense problemes. Si sou professors no podeu posar l'excusa que no teniu informació suficient per utilitzar programari lliure a la feina.
Els materials d'aquest curs estan publicats amb una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual.
dijous, 20 de desembre del 2007
Coses d'avui
Avui ha estat un dia amb molta informació política. El tema del dia ha acabat sent la convocatòria de les eleccions generals per al dia 9 de març de 2008. Per tant, si ja podíem considerar-nos en precampanya electoral, ara sí que entrem de ple en època en què s'han de filtrar de debò els missatges polítics.
S'han aprovat els pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 al Congrés dels Diputats, després del veto al Senat per part de CiU. És evident que s'ha posat el govern contra les cordes però, també és cert que aquesta situació provocada hauria pogut acabar malament per a Catalunya si s'haguessin prorrogat els del 2007. Ara bé, crec que CiU hagués escenificat el seu tarannà de partit responsable i hagués trobat la forma de canviar d'opinió, de donar suport als pressupostos, sense quedar en evidència.
També el Congrés dels Diputats ha aprovat la continuïtat del cànon digital. Jordi Guillot (ICV) va presentar una esmena perquè el cànon fos substituït per una altra cosa però, no serà així. Avui, en una entrevista, Richard Stallman ha proposat una possible alternativa: la substitució del cànon per un impost i les societats de gestió de drets -SGAE i altres- per una agència pública. És curiós l'enllaç que poso a l'entrevista a Stallman acaba amb la/sgae/debe/existir, mentres que el títol és La SGAE no debe existir. Continuant amb les referències, també parlen del cànon avui David Bravo, Enrique Dans i Javier Capitán.
S'ha publicat el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest, si se celebressin eleccions el vot directe es distribuïria amb un 37,3% per al PSC i un 12% per a CiU. ERC es quedaria amb un 7,6%, el PPC amb un 5%, ICV-EUiA amb un 4,4% i Ciutadans amb un 0,3%. La valoració mitjana dels líders polítics l'encapçala Josep Antoni Duran i Lleida amb un 5,7, seguit de José Montilla amb un 5,43, Artur Mas amb un 5,27, Joan Herrera amb un 5,26, Joan Ridao amb un 5,21, Carme Chacón amb un 5,13, i Joan Saura amb un 5. Suspenen, en aquest ordre, Josep Lluís Carod-Rovira amb un 4,61, Dolors Nadal amb un 3,66, Albert Rivera amb un 2,83 i Daniel Sirera amb un 2,63. Seria inconcebible que el PP critiqués els resultats del govern o de la resta de partits sense voler veure que són el partit més castigat en les enquestes. I si les enquestes valen per a una cosa valen per a les altres.
A Euskadi diu l'Euskobaròmetre que tots els polítics tenen una valoració per sota de 5, excepte l'exlíder del PNB, Josu Jon Imaz, amb un 5. Quasi el 60% dels enquestats no veuen bé les il·legalitzacions d'Acció Nacionalista Basca o del Partit Comunista de les Terres Basques, i quasi la meitat rebutja l'empresonament de la cúpula de Batasuna. Com abans, remarcar el suspès dels polítics implica també acceptar la resta de dades que reflecteixen l'opinió dels bascos.
L'economia espanyola va de baixa amb la crisi de la construcció. El BBVA diu que es perdran 250.000 llocs de treball en els propers dos anys i apunta a la culpa d'haver creat massa llocs de treball aquests anys. Baixaran els preus de les vivendes -tot i que no crec que gaire- i es preveu una reducció del creixement fins el 2,6%, dues dècimes meys de les previstes. El curiós del món de la construcció és que 250.000 persones es quedaran sense feina. Però, els culpables que hagin tingut expectatives de feina i que l'acabin perdent, ja hauran anat a invertir en un altre lloc. Funciona així el sistema. Se cerca la gallina dels ous d'or, s'explota fins que no es pot sostenir més la situació, i després es va al galliner a veure quina altra gallina està disponible. I a sobre esperen que les administracions els injectin diners, per atenuar els efectes de la crisi que ells han causat.
S'han aprovat els pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 al Congrés dels Diputats, després del veto al Senat per part de CiU. És evident que s'ha posat el govern contra les cordes però, també és cert que aquesta situació provocada hauria pogut acabar malament per a Catalunya si s'haguessin prorrogat els del 2007. Ara bé, crec que CiU hagués escenificat el seu tarannà de partit responsable i hagués trobat la forma de canviar d'opinió, de donar suport als pressupostos, sense quedar en evidència.
També el Congrés dels Diputats ha aprovat la continuïtat del cànon digital. Jordi Guillot (ICV) va presentar una esmena perquè el cànon fos substituït per una altra cosa però, no serà així. Avui, en una entrevista, Richard Stallman ha proposat una possible alternativa: la substitució del cànon per un impost i les societats de gestió de drets -SGAE i altres- per una agència pública. És curiós l'enllaç que poso a l'entrevista a Stallman acaba amb la/sgae/debe/existir, mentres que el títol és La SGAE no debe existir. Continuant amb les referències, també parlen del cànon avui David Bravo, Enrique Dans i Javier Capitán.
S'ha publicat el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest, si se celebressin eleccions el vot directe es distribuïria amb un 37,3% per al PSC i un 12% per a CiU. ERC es quedaria amb un 7,6%, el PPC amb un 5%, ICV-EUiA amb un 4,4% i Ciutadans amb un 0,3%. La valoració mitjana dels líders polítics l'encapçala Josep Antoni Duran i Lleida amb un 5,7, seguit de José Montilla amb un 5,43, Artur Mas amb un 5,27, Joan Herrera amb un 5,26, Joan Ridao amb un 5,21, Carme Chacón amb un 5,13, i Joan Saura amb un 5. Suspenen, en aquest ordre, Josep Lluís Carod-Rovira amb un 4,61, Dolors Nadal amb un 3,66, Albert Rivera amb un 2,83 i Daniel Sirera amb un 2,63. Seria inconcebible que el PP critiqués els resultats del govern o de la resta de partits sense voler veure que són el partit més castigat en les enquestes. I si les enquestes valen per a una cosa valen per a les altres.
A Euskadi diu l'Euskobaròmetre que tots els polítics tenen una valoració per sota de 5, excepte l'exlíder del PNB, Josu Jon Imaz, amb un 5. Quasi el 60% dels enquestats no veuen bé les il·legalitzacions d'Acció Nacionalista Basca o del Partit Comunista de les Terres Basques, i quasi la meitat rebutja l'empresonament de la cúpula de Batasuna. Com abans, remarcar el suspès dels polítics implica també acceptar la resta de dades que reflecteixen l'opinió dels bascos.
L'economia espanyola va de baixa amb la crisi de la construcció. El BBVA diu que es perdran 250.000 llocs de treball en els propers dos anys i apunta a la culpa d'haver creat massa llocs de treball aquests anys. Baixaran els preus de les vivendes -tot i que no crec que gaire- i es preveu una reducció del creixement fins el 2,6%, dues dècimes meys de les previstes. El curiós del món de la construcció és que 250.000 persones es quedaran sense feina. Però, els culpables que hagin tingut expectatives de feina i que l'acabin perdent, ja hauran anat a invertir en un altre lloc. Funciona així el sistema. Se cerca la gallina dels ous d'or, s'explota fins que no es pot sostenir més la situació, i després es va al galliner a veure quina altra gallina està disponible. I a sobre esperen que les administracions els injectin diners, per atenuar els efectes de la crisi que ells han causat.
No tindrem domini .CT
Si fa uns dies es va aprovar una esmena al Senat per tal que el govern espanyol inscrigués Catalunya al registre de territoris ISO-3166-1 alpha 2, pas previ per l'obtenció del domini territorial .CT, avui el Congrés dels Diputats ha tombat l'esmena, com era d'esperar. El PP es va equivocar en l'anterior votació i el PSOE, el PSC, ERC i ICV no hi van donar suport. Avui al Congrés el PP ha corregit l'error i no hi haurà registre ni domini.
La diputada socialista Lourdes Muñoz Santamaría ha justificat la votació en contra de PSOE i PSC -segons Vilaweb- perquè el .CT podria perjudicar el .CAT, en procés d'implantació. Em sembla inadmissible aquest argument. El domini .CAT no és el domini territorial de Catalunya, sinó que és un domini esponsoritzat amb un significat diferent, relacionat amb la llengua catalana. No em puc creure que el PSOE hagi votat negativament per no perjudicar el .CAT i que no ho hagi fet perquè no vol ni pensar que Catalunya obri el camí de la separació virtual dels territoris de l'estat, a banda d'altres aspectes diferenciadors com matrícules, distintius nacionals als vehicles,... Les coses s'haurien de dir pel seu nom, i si des de Catalunya no s'està d'acord amb Madrid, doncs també plantar cara. Perquè al final l'evidència és que per no fer-se mal uns callen i els altres van fent.
La diputada socialista Lourdes Muñoz Santamaría ha justificat la votació en contra de PSOE i PSC -segons Vilaweb- perquè el .CT podria perjudicar el .CAT, en procés d'implantació. Em sembla inadmissible aquest argument. El domini .CAT no és el domini territorial de Catalunya, sinó que és un domini esponsoritzat amb un significat diferent, relacionat amb la llengua catalana. No em puc creure que el PSOE hagi votat negativament per no perjudicar el .CAT i que no ho hagi fet perquè no vol ni pensar que Catalunya obri el camí de la separació virtual dels territoris de l'estat, a banda d'altres aspectes diferenciadors com matrícules, distintius nacionals als vehicles,... Les coses s'haurien de dir pel seu nom, i si des de Catalunya no s'està d'acord amb Madrid, doncs també plantar cara. Perquè al final l'evidència és que per no fer-se mal uns callen i els altres van fent.
Time: Putin, Personatge del 2007
La revista Time ha escollit Vladimir Putin, president de Rúsia, el Personatge de l'any 2007. L'any passat va ser tot el col·lectiu d'internautes amb una portada on es llegia You. La revista explica el motiu de l'elecció de Putin en comptes d'altres candidatures com Al Gore (premi Novel de la Pau, J. K. Rowling (autora de Harry Potter), Hu Jintao (president de la Xina) o David Patreus (general nordamericà a l'Iraq). Matitzen que el nomenament no és un honor, ni una condecoració, ni res que tingui cap connotació positiva o negativa, sinó una visió objectiva del món i del poder de les persones, i que Putin no és un exemple de demòcrata i de respecte per les llibertats. Però, l'han nomenat Personatge del 2007 perquè ha dut a terme una important tasca de lideratge per imposar estabilitat a Rúsia, malgrat que hagi estat en perjudici dels principis i idees que se suposen per a un país demòcrata.I vosaltres, creieu que és una elecció encertada? No hi ha altres persones al món, ni que siguin les candidates esmentades abans, per ocupar aquest lloc? Time ja diu que no és un reconeixement a les bondats de la persona, no és un premi. Però, no perdem de vista que és portada d'una de les revistes més importants internacionalment i que això inevitablement sembla un homenatge i un reconeixement positiu a Putin.
Miro, la televisió per Internet lliure
La televisió a la carta per Internet també té alternatives amb programari lliure. Miro és un programa de subscripció a canals de video per Internet, conegut fins fa un temps com Democracy Player. Al web del projecte es comparen amb Joost, una de les plataformes de televisió a la carta més populars a la xarxa, cosa que comento a continuació:
- Miro ofereix 2500 canals no restringits, enfront dels 250 de Joost. Els canals de Miro, a més, no tenen DRM.
- Conté un apartat amb un bon grapat de canals de videos en alta definició.
- És una plataforma oberta, mentres que Joost és tancada. És programari lliure. A més, Joost només es troba disponible en Windows i Mac OS X -amb plataforma Intel-, mentres que Miro es pot executar en GNU/Linux, Mac OS X i Windows.
Imagineus un dispositiu com l'Apple TV funcionant amb Miro com programari intern.
Més informació a Free Software Daily.dimecres, 19 de desembre del 2007
Coses d'avui
Avui ens aixecàvem coneixent que els belgues podran tenir un nou govern, encara que serà un govern interí de tres mesos, temps durant el qual els partits cercaran una coalició de govern estable.
El tema del cànon continua als mitjans. Recordem que a partir de gener s'aplica a més dispositius, com telèfons mòbils, reproductors o discos durs externs. El ministre de Treball, Jesús Caldera, troba que el cost del cànon és petit, i que la baixada del preu dels dispositius ho compensa. Javier Capitán il·lustra molt bé com el ministre es precipita en dir que el cost del cànon és petit. Finalment, David Bravo reflexiona sobre les intencions del PP en rebutjar el cànon digital, sobre si és per convenciment de la seva injustícia per indiscriminat o si, realment, estan intentant eliminar-lo per continuar eliminant la còpia privada. Algú s'imagina que no hagués existit mai la còpia privada? Aquells que le vulguin eliminar, no l'han practicat mai? O només serveix de cara als altres?
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de l'Habitatge. Hi ha hagut molt soroll al voltant d'aquesta llei, fent-nos veure que permetria fer expropiacions forçoses de vivendes per tal de llogar-les quan, segons sembla, es contempla el lloguer forçós, no l'expropiació, en casos extrems. És preferible que la gent vegi com el sòl s'esgota i els preus de la vivenda de compra i de lloguer augmentin.
Ahir es va proposar el soterrament parcial de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), que s'interconnectarà amb França, passant per Bescanó i altres poblacions de la província de Girona. El tema sembla que es vol donar per solucionat aviat. Però, hi ha objeccions a les quals s'ha de respondre. Un dels arguments dels contraris a la MAT és cert que era l'impacte sobre el territori d'una infraestructura com aquesta. Però, l'altre fa referència a la necessitat real d'aquesta línia i de la política energètica que se seguiex, orientada a proporcionar més oferta, en comptes de controlar la demanda. Amb l'aigua passa el mateix però, és més difícil augmentar la demanda que amb l'energia elèctrica.
El tema del cànon continua als mitjans. Recordem que a partir de gener s'aplica a més dispositius, com telèfons mòbils, reproductors o discos durs externs. El ministre de Treball, Jesús Caldera, troba que el cost del cànon és petit, i que la baixada del preu dels dispositius ho compensa. Javier Capitán il·lustra molt bé com el ministre es precipita en dir que el cost del cànon és petit. Finalment, David Bravo reflexiona sobre les intencions del PP en rebutjar el cànon digital, sobre si és per convenciment de la seva injustícia per indiscriminat o si, realment, estan intentant eliminar-lo per continuar eliminant la còpia privada. Algú s'imagina que no hagués existit mai la còpia privada? Aquells que le vulguin eliminar, no l'han practicat mai? O només serveix de cara als altres?
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de l'Habitatge. Hi ha hagut molt soroll al voltant d'aquesta llei, fent-nos veure que permetria fer expropiacions forçoses de vivendes per tal de llogar-les quan, segons sembla, es contempla el lloguer forçós, no l'expropiació, en casos extrems. És preferible que la gent vegi com el sòl s'esgota i els preus de la vivenda de compra i de lloguer augmentin.
Ahir es va proposar el soterrament parcial de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), que s'interconnectarà amb França, passant per Bescanó i altres poblacions de la província de Girona. El tema sembla que es vol donar per solucionat aviat. Però, hi ha objeccions a les quals s'ha de respondre. Un dels arguments dels contraris a la MAT és cert que era l'impacte sobre el territori d'una infraestructura com aquesta. Però, l'altre fa referència a la necessitat real d'aquesta línia i de la política energètica que se seguiex, orientada a proporcionar més oferta, en comptes de controlar la demanda. Amb l'aigua passa el mateix però, és més difícil augmentar la demanda que amb l'energia elèctrica.
Decepcions tecnològiques del 2007
Llegeixo a Fresqui que PCWorld ha publicat les 15 decepcions tecnològiques de l'any 2007. En el primer lloc se situa Windows Vista. En el segon, la guerra de formats d'alta definició (Blue-ray, HD DVD,...). En tercer lloc es troba la Facebook Beacon, en la línia comercial de Facebook, per la qual els contactes de les persones a Facebook poden veure allò que estan fent (comprant, publicant fotografies,...), segons disposi qui desenvolupa les aplicacions de tercers. Per l'aspecte intrusiu que té és qualificada com la xarxa antisocial. En quart lloc es troba Yahoo! En cinquè es troba l'iPhone, pel seu preu i la seva manca d'obertura.
Destacaria els llocs tretzè i catorzè. En el tretzè es troben les xarxes socials, la part negativa de la web 2.0 segons l'autor de l'article. Moltes xarxes amb moltes coses per compartir però, poca novetat per oferir. I no ho podem negar, en part és cert. Canvia potser la vessant tecnològica però, les característiques per a l'usuari no són tan avantatjoses i interessants. En el catorzè es troben les xarxes sense fils municipals amb tecnologia Wimax als EUA, on han anat fracassant els projectes i abandonant-los les companyies que hi havia al darrera.
Destacaria els llocs tretzè i catorzè. En el tretzè es troben les xarxes socials, la part negativa de la web 2.0 segons l'autor de l'article. Moltes xarxes amb moltes coses per compartir però, poca novetat per oferir. I no ho podem negar, en part és cert. Canvia potser la vessant tecnològica però, les característiques per a l'usuari no són tan avantatjoses i interessants. En el catorzè es troben les xarxes sense fils municipals amb tecnologia Wimax als EUA, on han anat fracassant els projectes i abandonant-los les companyies que hi havia al darrera.
Visca els sindicats
Llegeixo a Menéame que l'any vinent els salaris s'incrementaran la inflació prevista, un 2%, seguint el missatge sobre la necessitat de contenció dels salaris. La contradicció és que mentres els salaris es contenen els preus continuen pujant. Perquè baixar, no baixen. I això ho han pactat patronal i sindicats. Tan rebels que són quan volen...
dimarts, 18 de desembre del 2007
Coses d'avui
El Senat espanyol ha reprovat avui la ministra de foment pel caos de rodalies, amb els vots del PP a favor, en contra de PSOE, PSC i BNG, i l'abstenció de la resta. No m'agrada com ha portat la ministra el tema de rodalies, penso que a més ha fallat en l'aspecte comunicatiu, i que probablement hauria d'haver plegat. Però, que sigui el PP qui li ho demani, ells que quan governaven no dimitien de cap manera... Recordo Arias Cañete amb els seus comentaris sobre el transvasament de l'Ebre. I ara de tant en tant surt donant lliçons a la gent.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el projecte del canal Segarra-Garrigues no compleix amb la normativa europea sobre protecció d'aus silvestres. Però, continuarà endavant. Ai, si ara governessin PP o CiU...
El boicot al monument del Nus per part del PSC diumenge ha estat notícia, amb l'intercanvi de retrets entre Joan Sabaté i Ferran Bel. Li dono la raó a Ferran Bel. Com diuen el castellà lo cortés no quita lo valiente.
El govern espanyol proposa una baixada del cànon digital en suports físics on ja es gravava i l'establiment del cànon en altres suports com telèfons mòbils, reproductors de música i video portàtils -els anomenats MP3 i MP4- i en discos durs externs. En aquest darrer cas, crec que de forma desmesurada, proposen gravar els discos amb 12 euros. M'agradaria que el govern, en cas de tirar per aquest camí, expliqués públicament si la descàrrega de música i video (no de programes d'ordinador) des d'Internet és legal o no, doncs se suposa que es considera còpia privada, quan alguns ho pinten com pirateria. També el govern hauria de proposar que cap obra que es compri digui sistemes anticòpia, doncs si el cànon serà indiscriminat, qualsevol obra ha de ser copiable. I s'ha de desglossar el preu de música i pel·lícules per veure si allí ja estem pagant un cànon per còpia privada.
Espanya tanca un acord de cooperació amb Líbia que pot reportar 11.500 milions d'euros. No m'estranya que Gadafi sigui tan amic dels governs europeus.
Un dels autors del bloc Alive In Baghad, Ali Shafeya Al-Moussawi, ha estat assassinat per la Guàrdia Nacional iraquiana. Alive in Bahdad és un bloc per contar de forma independent el dia a dia a l'Iraq envaït, fet per gent del país.
Continua l'ex-futbolista Amor ingressat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Joan Laporta, president del Barça, l'ha visitat avui i ha deixat el testimoni del bon tracte i atenció que està rebent.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el projecte del canal Segarra-Garrigues no compleix amb la normativa europea sobre protecció d'aus silvestres. Però, continuarà endavant. Ai, si ara governessin PP o CiU...
El boicot al monument del Nus per part del PSC diumenge ha estat notícia, amb l'intercanvi de retrets entre Joan Sabaté i Ferran Bel. Li dono la raó a Ferran Bel. Com diuen el castellà lo cortés no quita lo valiente.
El govern espanyol proposa una baixada del cànon digital en suports físics on ja es gravava i l'establiment del cànon en altres suports com telèfons mòbils, reproductors de música i video portàtils -els anomenats MP3 i MP4- i en discos durs externs. En aquest darrer cas, crec que de forma desmesurada, proposen gravar els discos amb 12 euros. M'agradaria que el govern, en cas de tirar per aquest camí, expliqués públicament si la descàrrega de música i video (no de programes d'ordinador) des d'Internet és legal o no, doncs se suposa que es considera còpia privada, quan alguns ho pinten com pirateria. També el govern hauria de proposar que cap obra que es compri digui sistemes anticòpia, doncs si el cànon serà indiscriminat, qualsevol obra ha de ser copiable. I s'ha de desglossar el preu de música i pel·lícules per veure si allí ja estem pagant un cànon per còpia privada.
Espanya tanca un acord de cooperació amb Líbia que pot reportar 11.500 milions d'euros. No m'estranya que Gadafi sigui tan amic dels governs europeus.
Un dels autors del bloc Alive In Baghad, Ali Shafeya Al-Moussawi, ha estat assassinat per la Guàrdia Nacional iraquiana. Alive in Bahdad és un bloc per contar de forma independent el dia a dia a l'Iraq envaït, fet per gent del país.
Continua l'ex-futbolista Amor ingressat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Joan Laporta, president del Barça, l'ha visitat avui i ha deixat el testimoni del bon tracte i atenció que està rebent.
12 milions d'euros en llicències
Vilaweb publica una notícia en què es pot llegir que la Generalitat de Catalunya signarà un conveni amb Microsoft per actualitzar el seu programari. I calcula que es gastaran uns 12 milions d'euros (2000 milions de pessetes) en llicències. Segur que part d'aquestes llicències són de programari ofimàtic, amb alternatives lliures madures disponibles. Però, Catalunya és diferent. Serà que tenim diners i que per això no ens plantegem invertir els diners en altres coses que no siguin llicències.
ebrencs a Facebook
Avui he creat un nou grup a Facebook. Es diu ebrencs, com la llista de correu, la virtualització de la mobilització contra els transvasaments, esdevinguda punt de trobada de gent de l'Ebre i de fora de l'Ebre. Pretén ser una pota mes de la llista i en cap cas no pretén substituir-la. Sorgeix de veure com en una xarxa social com Facebook, es poden crear grups que comparteixen alguns interessos comuns, els membres dels quals poden interactuar entre ells, estendre la interacció als seus contactes, etc. També és interessant en una xarxa social com aquesta la possibilitat de crear causes a les quals contribuir, sumant-s'hi o -no m'ho he plantejat- aportant-hi o recaptant diners. Així, des de dins d'ebrencs poden sorgir causes que poden difondre's per la xarxa social, fent-se ressò d'aquelles iniciatives i preocupacions aparegudes a la llista o sorgides des de les mateixes persones en el món real.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Albert i la Banda dels 13 a La Filha
Dissabte Albert i la Banda dels 13 van oferir un concert a la Unió Filharmònica d'Amposta, dins del Cicle de Música Ciutat d'Amposta. La sala estava molt plena i el concert va ser fantàstic, quant a la música i quant a l'espectacle que han preparat, amb uns quants tocs d'humor que ajuden a animar l'ambient.Us adjunto un video amb dues cançons de la nit: Algú ha de cedir i It's alright.
La Marató
Ahir diumenge La Marató de TV3 va recollir més de 6 milions d'euros per a la investigació de les malaties cardiovasculars. El dia abans La 1 de TVE va fer la Gala FAO, per ajudar a la gent que passa gana al món, aconseguint més de 2 milions d'euros. No és que la solidaritat hagi ser motiu d'ostentació però, any rera any la Marató de TV3 evidencia que els catalans no som insolidaris com els interessos polítics fan que pensin fora de Catalunya. També any rera any un territori com Catalunya acaba recollint més diners que un territori molt més gran, com és Espanya. I aquí no és que tothom sigui ric, que aquí també ens costa arribar a final de mes.
Potser la Marató s'enfoca d'una manera diferent. La de La 1, la gala FAO, potser se'n surt d'aquest patró però, les cadenes generalistes acostumen a fer unes telemaratons, carregades de patrocinadors, amb un aparentment evident interès de treure rendiment comercial a partir de la bona imatge que dóna ser associat a actes benèfics. En canvi, TV3 organitza una jornada on els patrocinis -aquells que apareixen sobreimpressos a la pantalla, on no paren de sortir marques per donar diners- no hi són. Hi és la gent anònima que truca per fer un donatiu, la gent que a les seves poblacions organitza actes en benefici de la Marató. És una jornada participativa, festiva i de conscienciació, de conscienciació sobre la salut però, també de la necessitat que hi ha d'inversió en investigació en diferents malalties.
Potser la Marató s'enfoca d'una manera diferent. La de La 1, la gala FAO, potser se'n surt d'aquest patró però, les cadenes generalistes acostumen a fer unes telemaratons, carregades de patrocinadors, amb un aparentment evident interès de treure rendiment comercial a partir de la bona imatge que dóna ser associat a actes benèfics. En canvi, TV3 organitza una jornada on els patrocinis -aquells que apareixen sobreimpressos a la pantalla, on no paren de sortir marques per donar diners- no hi són. Hi és la gent anònima que truca per fer un donatiu, la gent que a les seves poblacions organitza actes en benefici de la Marató. És una jornada participativa, festiva i de conscienciació, de conscienciació sobre la salut però, també de la necessitat que hi ha d'inversió en investigació en diferents malalties.
Coses d'avui
Avui les notícies del cap de setmana han portat cua. La manifestació de dissabte a Tortosa encara ressona pels carrers de la ciutat. Escoltaran els partits el crit de Ja n'hi ha prou o no va amb ells? Potser saben que la gent no està motivada per sortir com fa quatre anys i juguen amb avantatge. La matinada de dissabte a diumenge l'ex-futbolista del Barça Amor patia un accident de trànsit i era ingressat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, establint un focus informatiu del darreres jornades al nostre territori. I diumenge a la tarda, s'inaugurava el monument al Nus a Tortosa, a la rotonda de les Terres de l'Ebre. Ahir també, la Marató de TV3 assolia els més de 6 milions d'euros de donatius.
Com reflectien avui els telenotícies del vespre, aquest proper trimestre tornen les qualificacions d'insuficient a excel·lent a Primària, i s'acompanyaran d'un número entre 1 i 10, a més, a Secundària. A Primària deixen d'existir les qualificacions implantades per la LOGSE sobre el progrés adequat o no dels nens i nenes. Diueun que és una mesura per promoure l'esperit de superació. Tornem al sistema antic de qualificacions. Ahir Zapatero deia que no faran noves lleis educatives sinó que cercaran estabilitat en el sistema, a la vegada que la millora de la seva qualitat. Tant de bo sigui així, eliminant i/o modificant primer tot allò que es detecti que no funciona.
Avui ha nevat a les Terres de l'Ebre. Per aquesta matinada deien que també nevaria i que la cota se situaria a 200 metres, tot i que podia ser més baixa puntualment. En els moments d'escriure això a Amposta plou i trona. Diria que no veurem neu de moment.
Com se nota que va sobrat. Per a Rajoy no és el mateix un gall d'indi per Nadal que un conill. Digues-li tonto.
A l'espai de participació per a la candidatura de Zapatero a les eleccions generals, La Mirada Positiva, un dels temes més votats és la petició de posicionament del PSOE sobre el programari lliure a l'administració. La resposta, com informàtic i com defensor del programari lliure, no és satisfactòria. És una resposta de manual, una resposta que continua amb l'argument de neutralitat tecnològica, quan el programari lliure no és només tecnologia sinó quelcom més, i es garanteix sovint més la neutralitat tecnològica amb programari lliure que amb privatiu. Els polítics espanyols continuen enlluernats per Bill Gates i el hooligan d'Steve Ballmer.
Com reflectien avui els telenotícies del vespre, aquest proper trimestre tornen les qualificacions d'insuficient a excel·lent a Primària, i s'acompanyaran d'un número entre 1 i 10, a més, a Secundària. A Primària deixen d'existir les qualificacions implantades per la LOGSE sobre el progrés adequat o no dels nens i nenes. Diueun que és una mesura per promoure l'esperit de superació. Tornem al sistema antic de qualificacions. Ahir Zapatero deia que no faran noves lleis educatives sinó que cercaran estabilitat en el sistema, a la vegada que la millora de la seva qualitat. Tant de bo sigui així, eliminant i/o modificant primer tot allò que es detecti que no funciona.
Avui ha nevat a les Terres de l'Ebre. Per aquesta matinada deien que també nevaria i que la cota se situaria a 200 metres, tot i que podia ser més baixa puntualment. En els moments d'escriure això a Amposta plou i trona. Diria que no veurem neu de moment.
Com se nota que va sobrat. Per a Rajoy no és el mateix un gall d'indi per Nadal que un conill. Digues-li tonto.
A l'espai de participació per a la candidatura de Zapatero a les eleccions generals, La Mirada Positiva, un dels temes més votats és la petició de posicionament del PSOE sobre el programari lliure a l'administració. La resposta, com informàtic i com defensor del programari lliure, no és satisfactòria. És una resposta de manual, una resposta que continua amb l'argument de neutralitat tecnològica, quan el programari lliure no és només tecnologia sinó quelcom més, i es garanteix sovint més la neutralitat tecnològica amb programari lliure que amb privatiu. Els polítics espanyols continuen enlluernats per Bill Gates i el hooligan d'Steve Ballmer.
El monument al Nus
Ahir a la tarda es va inaugurar el monument al Nus, el monument que reconeix la mobilització de la gent de l'Ebre per evitar que es materialitzés el transvasament de l'Ebre. El monument ens pot agradar o no però, és indubtable que constitueix un element de memòria per a futures generacions, de fins on vam arribar ebrenques i ebrencs per defensar el futur del territori. És cert que no deixa de ser un símbol, un sentiment però, de sentiment s'alimenta la societat i qui ho critiqui de ben segur que no se'n recorda quan recorre a la simbologia per aplegar suports.
La inauguració va comptar amb la presència dels polítics. Els representants del PSC va marxar quan l'alcalde de Tortosa es disposava a fer els parlaments. La veritat és que entenc que l'autoritat tortosina del moment, si per protocol li tocava, evidentment havia de fer els parlaments. D'altra banda, no és menys cert que sembla com si CiU fa quatre anys no hagués donat suport al PHN del PP, amb el transvasament incoporat. No sé però, si per cortesia envers la gent que res no tenia a veure amb CiU, no s'haurien pogut quedar al parlament i, en tot cas, no aplaudir-lo, no?
La inauguració va comptar amb la presència dels polítics. Els representants del PSC va marxar quan l'alcalde de Tortosa es disposava a fer els parlaments. La veritat és que entenc que l'autoritat tortosina del moment, si per protocol li tocava, evidentment havia de fer els parlaments. D'altra banda, no és menys cert que sembla com si CiU fa quatre anys no hagués donat suport al PHN del PP, amb el transvasament incoporat. No sé però, si per cortesia envers la gent que res no tenia a veure amb CiU, no s'haurien pogut quedar al parlament i, en tot cas, no aplaudir-lo, no?
Gadafi, l'amic
Quan era petit, quan encara anava a l'escola, va tenir lloc la guerra amb Líbia. Recordo que ens en parlaven a classe i que una de les coses de les que es parlava era de la potència militar i de l'abast que tenien els seus míssils, per si podien arribar a Espanya.
Aquests dies està per Espanya el president i dictador libi Muammar el Gaddafi. La seva cort és destacada pels mitjans. És rebut pels nostres governants, com cap d'estat que és. Informaven aquest cap de setmana que Aznar havia quedat per sopar amb ell. Hi ha dictadors ben vistos i dictadors mal vistos. N'hi ha a qui no els donarien ni aigua, i amb altres van a sopar, oblidant temps passat.s Hi ha estats sobre els quals plana l'ombra de la sospita quant a terrorisme, quant a drets humans, i n'hi ha d'altres que un bon dia, apadrinats per algun cap d'estat democràtic, acaben semblant els més demòcrates de tots.
Imagineu-vos aquests honors per a Hugo Chávez -càrrec electe-, a Fidel Castro -diguem-li dictador-, visitant Espanya amb tots els honors i amb Rajoy i companyia aplaudint. Sabem que això no seria així i que de seguida s'estriparien els vestits els guardians de la moral democràtica i voldrien que el govern els reclamarés l'arribada de la democràcia i del capitalisme al seu país, la garantia del respecte pels drets humans o permetre la discrepància amb el règim. Ara, aquests que actuarien com fariseus, callen i no diuen res, que ve l'apadrinat per Sarkozy, l'amic francès.
Aquests dies està per Espanya el president i dictador libi Muammar el Gaddafi. La seva cort és destacada pels mitjans. És rebut pels nostres governants, com cap d'estat que és. Informaven aquest cap de setmana que Aznar havia quedat per sopar amb ell. Hi ha dictadors ben vistos i dictadors mal vistos. N'hi ha a qui no els donarien ni aigua, i amb altres van a sopar, oblidant temps passat.s Hi ha estats sobre els quals plana l'ombra de la sospita quant a terrorisme, quant a drets humans, i n'hi ha d'altres que un bon dia, apadrinats per algun cap d'estat democràtic, acaben semblant els més demòcrates de tots.
Imagineu-vos aquests honors per a Hugo Chávez -càrrec electe-, a Fidel Castro -diguem-li dictador-, visitant Espanya amb tots els honors i amb Rajoy i companyia aplaudint. Sabem que això no seria així i que de seguida s'estriparien els vestits els guardians de la moral democràtica i voldrien que el govern els reclamarés l'arribada de la democràcia i del capitalisme al seu país, la garantia del respecte pels drets humans o permetre la discrepància amb el règim. Ara, aquests que actuarien com fariseus, callen i no diuen res, que ve l'apadrinat per Sarkozy, l'amic francès.
Esport Ebrenc
Esport Ebrenc és el nom del portal que ha nascut amb informació de l'esport a les Terres de l'Ebre. Com podeu llegir a la capçalera és l'espai esportiu del bloc Onze de setembre.
Iceta cita'm al teu blog
No, no és un desig. Això era un text que apareixia sobreimpressionat a la pantalla de l'escenari en la presentació de la candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón. La gent podia enviar textos per SMS perquè sortissin a la pantalla -increïble però, cert, enviar textos perquè els vegi la gent del local, i pagar suposadament el preu d'un SMS Premium per fer-ho-. Un dels missatges em va cridar l'atenció: Iceta cita'm al teu blog. S'ha de ser un gran inconcicional del polític i del partit per tenir-lo com un ídol, com un referent i com un camí cap a la popularitat. És una cosa que, potser entengui però, que no comparteixo gens de la política: la incondicionalitat envers els partits i les persones, la qual ratlla el fanatisme.
diumenge, 16 de desembre del 2007
60 anys del transistor
Avui -ho anunciava La Flecha divendres- es compleixen 60 anys del naixement del transistor als laboratoris Bell. Avui dia convivim amb milions d'aquests dispositius en telèfons, ordinadors i altres aparells electrònics.
dissabte, 15 de desembre del 2007
Primer pas per tenir el domini .CT
Una esmena de CiU al Senat, amb el suport del PNB i del PP -per error-, i amb l'oposició del PSC, ERC i ICV, ha permès que s'obri el camí per a la creació del domini de primer nivell, el domini .CT. Amb aquesta esmena el govern espanyol ha d'inscriure Catalunya al llistat ISO 3166-1 alpha 2. Aquesta és una codificació estàndard per codificar els països o territoris amb codis de dues lletres. Qualsevol domini de primer nivell ha d'existir primer en aquest llistat, amb la qual cosa, un cop CT ja sigui un codi en aquest llistat això ja no serà un impediment per poder tenir dominis .CT.
Més a:
Més a:
divendres, 14 de desembre del 2007
Sopars de Nadal
Aquest matí mentres anava a la feina escoltava que avui era el dia en què els restaurants es trobaven més plens a causa que les empreses feien el sopar de Nadal amb els seus treballadors -normalment a Barcelona això és així-. També es deia que els preus en una nit així també eren superiors dels d'un dia habitual. I és que el negoci és el negoci i si hi ha més clients, per què guanyar més si es pot guanyar encara més? Em recordava això que aquest any he vist anuncis en una televisió local de sopars de Castanyada, a l'estil dels anuncis de sopars de Cap d'Any i que em vaig sorprendre pel nivell de mercantilització de dates assenyalades als quals estem arribant.
L'altra cara dels sopars de Nadal de les empreses és l'opinió que cadascú pugui tenir sobre si valen la pena o no. Jo puc opinar en vàries direccions. Diré que mentres treballava a Barcelona no vaig anar a gaires sopars d'empresa perquè quasi sempre eren en divendres, dia en què preferia marxar cap a Amposta. Un dels motius en contra, doncs, pot ser el de l'ús i planificació que cadascú fa del seu temps lliure. Però, també és cert que en un sopar, en un dinar, o en qualsevol celebració, cal estar amb qui de veritat es desitja estar i no fer-ho per compromís. Una altra cosa és un dinar de feina -sempre que computi com hores de feina, és clar-. Els sopars o dinars d'empresa poden esdevenir situacions forçades o no, depenent de l'empresa, de les relacions entre treballadors i empresaris, o entre els mateixos treballadors. I moltes vegades val més la pena esperar l'espontaneïtat de la gent per saber si realment tenen el desig de fer alguna cosa amb el grup.
Què en penseu?
L'altra cara dels sopars de Nadal de les empreses és l'opinió que cadascú pugui tenir sobre si valen la pena o no. Jo puc opinar en vàries direccions. Diré que mentres treballava a Barcelona no vaig anar a gaires sopars d'empresa perquè quasi sempre eren en divendres, dia en què preferia marxar cap a Amposta. Un dels motius en contra, doncs, pot ser el de l'ús i planificació que cadascú fa del seu temps lliure. Però, també és cert que en un sopar, en un dinar, o en qualsevol celebració, cal estar amb qui de veritat es desitja estar i no fer-ho per compromís. Una altra cosa és un dinar de feina -sempre que computi com hores de feina, és clar-. Els sopars o dinars d'empresa poden esdevenir situacions forçades o no, depenent de l'empresa, de les relacions entre treballadors i empresaris, o entre els mateixos treballadors. I moltes vegades val més la pena esperar l'espontaneïtat de la gent per saber si realment tenen el desig de fer alguna cosa amb el grup.
Què en penseu?
Coses d'avui
Avui l'economia ha estat notícia. La taxa interanual de l'IPC ja se situa al 4,1%, amb una pujada del 0,7% el mes de novembre. Ahir ja ho comentava sobre la preocupació del futur de l'economia espanyola per la baixada del sector de la construcció i l'augment dels preus. El propi govern espanyol recomana que es compri conill a Nadal per no notar tant l'augment dels preus. I potser sembli un consell ridícul però, és que ens posem al cap allò que ens venen com tradicions o modes i acabem comprant menjar caríssim per aquestes dates per no ser menys -menys que qui, si els rics ens passaran la mà per la cara igual?-.
Continuant amb temes de diners, avui llegia que hi ha gent que compra loteria de Nadal de l'administració La Bruixa d'Or de Sort a la revenda. Segons una persona que reven dècims, es paguen a 25 euros. És per reflexionar. Ja no comprem a la revenda entrades d'un concert únic que potser no podrem tornar a veure, o d'una final de copa d'Europa -si això us sembla important per comprar amb sobrepreu- sinó que hi ha qui compra dècims de loteria, per si li toca. Abans hauria d'aturar-se a pensar que la probabilitat de guanyar és molt baixa, que ja és prou que un dècim costi 20 euros, i que no per ser de Sort té assegurada la grossa.
Vénen eleccions i això pot fer que allò més conflictiu, potencialment perjudicial per al PSOE, quedi aparcat fins que se sàpiga qui governarà Espanya els propers quatre anys. La Generalitat es mostra preocupada per l'aplicació de l'Estatut en aquest sentit. El traspàs de rodalies i d'algunes competències no està clar a hores d'ara.
La SGAE està empipada pel rebuig del Senat al cànon digital. Ahir podia llegir que consideren aquest rebuig com una cosa antidemocràtica -ves si no és democràtica una votació al Senat, encara que no vagi en la línia d'un col·lectiu-. Avui llegia que Teddy Bautista diu el cànon, malgrat el rebuig, està fixat i que no pot ser retirat. Bautista és partidari del model Sarkozy de tall de connexió a Internet per utilitzar xarxes P2P per descarregar pel·lícules i música. Però, no explica com lliga això amb la petició del cànon. Perquè sembla que alguns vulguin cànon per compensar la còpia privada però, que allò que els jutges ja han considerat còpia privada, no es consideri com a tal. També penso que si algú ha de gestionar el cobrament de cànons hauria de ser d'una vegada per totes l'Estat, i no cap altra entitat, per molt transparent i fiable que sigui.
Cinisme podria ser el terme per descriure allò que podem llegir sobre les descàrregues de sèries de xarxes P2P i la indústria que les produeix. Resulta que l'audiència en línia sorgida de les descàrregues acusades d'il·legals és una variable que es comença a tenir en compte per mesurar l'èxit de les sèries. Quines coses...
L'administració holandesa es passa al programari lliure l'any 2008. També passa a utilitzar el format per a documents Open Document (ODF), el qual utilitzen eines com OpenOffice, NeoOffice o KOffice. La directiva holandesa demana la justificació per a l'ús de programari privatiu, no el prohibeix. I Microsoft es preocupa per aquest nova política quant al programari. A veure si algun dia algun polític d'aquests que sempre tenen arguments excepte per parlar de tecnologia, els explica a Microsoft que ells també poden treballar amb l'administració pública. Només han de fer-ho amb programari lliure.
Continuant amb temes de diners, avui llegia que hi ha gent que compra loteria de Nadal de l'administració La Bruixa d'Or de Sort a la revenda. Segons una persona que reven dècims, es paguen a 25 euros. És per reflexionar. Ja no comprem a la revenda entrades d'un concert únic que potser no podrem tornar a veure, o d'una final de copa d'Europa -si això us sembla important per comprar amb sobrepreu- sinó que hi ha qui compra dècims de loteria, per si li toca. Abans hauria d'aturar-se a pensar que la probabilitat de guanyar és molt baixa, que ja és prou que un dècim costi 20 euros, i que no per ser de Sort té assegurada la grossa.
Vénen eleccions i això pot fer que allò més conflictiu, potencialment perjudicial per al PSOE, quedi aparcat fins que se sàpiga qui governarà Espanya els propers quatre anys. La Generalitat es mostra preocupada per l'aplicació de l'Estatut en aquest sentit. El traspàs de rodalies i d'algunes competències no està clar a hores d'ara.
La SGAE està empipada pel rebuig del Senat al cànon digital. Ahir podia llegir que consideren aquest rebuig com una cosa antidemocràtica -ves si no és democràtica una votació al Senat, encara que no vagi en la línia d'un col·lectiu-. Avui llegia que Teddy Bautista diu el cànon, malgrat el rebuig, està fixat i que no pot ser retirat. Bautista és partidari del model Sarkozy de tall de connexió a Internet per utilitzar xarxes P2P per descarregar pel·lícules i música. Però, no explica com lliga això amb la petició del cànon. Perquè sembla que alguns vulguin cànon per compensar la còpia privada però, que allò que els jutges ja han considerat còpia privada, no es consideri com a tal. També penso que si algú ha de gestionar el cobrament de cànons hauria de ser d'una vegada per totes l'Estat, i no cap altra entitat, per molt transparent i fiable que sigui.
Cinisme podria ser el terme per descriure allò que podem llegir sobre les descàrregues de sèries de xarxes P2P i la indústria que les produeix. Resulta que l'audiència en línia sorgida de les descàrregues acusades d'il·legals és una variable que es comença a tenir en compte per mesurar l'èxit de les sèries. Quines coses...
L'administració holandesa es passa al programari lliure l'any 2008. També passa a utilitzar el format per a documents Open Document (ODF), el qual utilitzen eines com OpenOffice, NeoOffice o KOffice. La directiva holandesa demana la justificació per a l'ús de programari privatiu, no el prohibeix. I Microsoft es preocupa per aquest nova política quant al programari. A veure si algun dia algun polític d'aquests que sempre tenen arguments excepte per parlar de tecnologia, els explica a Microsoft que ells també poden treballar amb l'administració pública. Només han de fer-ho amb programari lliure.
BANANA Republic
El meu amic Saturno -permeteu que no desvetlli el seu nom- fa un temps que va obrir un bloc. El va anomenar BANANA Republic. La primera entrada que va escriure al bloc parlava de dos conceptes que jo desconeixia. Són conceptes relacionats amb els moviments reivindicatius que de ben segur els sociòlegs coneixen perfectament: NIMBY i BANANA. NIMBY és un acrònim de Not In My Back Yard -no al pati de casa meva- i fa referència als moviments que s'oposen a projectes que s'ubiquen al seu voltant però, que poden ser projectes beneficiosos per a la comunitat -comarca, nació,...-. BANANA és un acrònim de Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anyone -no construïu res prop de ningú-. Aquest article inicial podria dir-se que és una veritable declaració d'intencions del bloc. Val a dir que en llegir-lo em va pujar la mosca al nas però, que llegit amb calma i intentant reflexionar no està gens equivocat. Altra cosa seria que apuntés amb el dit casos com el de Terres de l'Ebre on, encara que partits com CiU o el PP, o alguns empresaris, som molt generosos amb la resta de Catalunya quant a suportar projectes agressius que beneficien la resta de país. Però, també cal que tinguem present que no podem transformar-nos ni en NIMBY ni en BANANA. Cal trobar la justa mesura.
I parlant d'això, avui justament m'ha arribat a la bústia un correu via la llista ebrencs on es posava l'enllaç a un document del departament d'Interior i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, el qual fa temps que volia trobar després d'haver-ne llegit coses a La Vanguardia un cap de setmana. Es tracta del manual De l'aquí no a l'així sí, un manual per fer front als conflictes resultat de projectes que generen impacte territorial. Com bé diu el document, alguns perceben el conflicte que sorgeix, com la cultura del no, quan no sempre és així i, almenys en el cas ebrenc, responen a la gota que fa vessar el got, a la desconfiança acumulada en els projectes que es pretenen tirar endavant, en els mateixos polítics (transvasar un riu en perill de mort, acumular la producció d'energia a l'Ebre, etc., són exemples de la desconfiança i de conflictes). Abans que pogués llegir-lo no tenia clar que aquest document fos res de bo però, potser és el punt de partida perquè els governants es conscienciïn que cada co pés més difícil fer les coses sense donar explicacions al territori afectat, i que això no és dolent sinó necessari.
I parlant d'això, avui justament m'ha arribat a la bústia un correu via la llista ebrencs on es posava l'enllaç a un document del departament d'Interior i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, el qual fa temps que volia trobar després d'haver-ne llegit coses a La Vanguardia un cap de setmana. Es tracta del manual De l'aquí no a l'així sí, un manual per fer front als conflictes resultat de projectes que generen impacte territorial. Com bé diu el document, alguns perceben el conflicte que sorgeix, com la cultura del no, quan no sempre és així i, almenys en el cas ebrenc, responen a la gota que fa vessar el got, a la desconfiança acumulada en els projectes que es pretenen tirar endavant, en els mateixos polítics (transvasar un riu en perill de mort, acumular la producció d'energia a l'Ebre, etc., són exemples de la desconfiança i de conflictes). Abans que pogués llegir-lo no tenia clar que aquest document fos res de bo però, potser és el punt de partida perquè els governants es conscienciïn que cada co pés més difícil fer les coses sense donar explicacions al territori afectat, i que això no és dolent sinó necessari.
Demà manifestació i concert
Demà dissabte hi ha la manifestació convocada per les plataformes de les Terres de l'Ebre per dir Ja n'hi ha prou als projectes agressius amb el territori. Serà a les 19h a la plaça del Carrilet de Tortosa.
També demà hi ha concert d'Albert i la Banda dels 13. Serà a les 22h a l'auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta. Podeu escoltar la música del grup al seu espai a MySpace.
També demà hi ha concert d'Albert i la Banda dels 13. Serà a les 22h a l'auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta. Podeu escoltar la música del grup al seu espai a MySpace.
El País, sobre la Wikipedia
Avui el diari El País ha publica una notícia d'aquelles que reflecteixen que els mitjans tradicionals, no per ser-ho, estan lliures d'equivocar-se o de publicar notícies que aporten poc informativament i que fins i tot semblen interessades a difondre missatges subliminals sobre tercers. En aquesta notícia es parla que Wikimedia, la fundació que financia la Wikipedia tenia contractada una persona com cap d'operacions, qui estava fitxada per la policia per conducció sota els efectes de l'alcohol, per haver disparat a la seva parella, etc., destacant que torna a veure's la confiança en la bondat de les persones. Compte, que la Wikipedia ara serà menys fiable perquè ha tingut una pressumpta delinqüent treballant, manegant diners i per no haver esbrinat la seva situació judicial. Hi ha empreses que demanen específicament certificats sobre les causes obertes amb la justícia a l'hora d'admetre treballadors. Però, això no passa en totes les empreses, siguin o no empreses sobre programari o coneixements lliures. Per això em sembla que El País ha pixat fora de test.
La notícia original, a The Register, explica les coses d'una altra manera.
La notícia original, a The Register, explica les coses d'una altra manera.
dijous, 13 de desembre del 2007
Coses d'avui
Avui el Tribunal d'Estrasburg per als Drets Humans ha admès a tràmit el recurs de Batasuna contra la seva il·legalització. L'admissió ha estat parcial però, és significatiu que s'hagi obert la porta a donar la raó a Batasuna. Si bé, legalment ja sabem que una llei va il·legalitzar-la, sóc del parer que els delictes els cometen les persones i que en comptes d'il·legalitzar partits cal perseguir qui comet els delictes.
Europa té un nou tractat de la Unió, un tractat que substitueix el que havia d'esdevenir la Constitució Europea, recolzada en referèndum a Espanya però, no en un país important com França. Serà aquest El Tractat? El Tractat de Lisboa -és el seu nom- serà ratificat pels estats, als seus Parlaments, i entrarà en vigor l'any vinent. Curiosa forma de creure en la voluntat popular la d'aquells que per por a veure un altre rebuig preferiran no preguntar.
Vic i Olot han quedat unides avui en acabar de perforar-se el túnel de Bracons, el primer projecte que evidenciava la força dels socialistes dins del tripartit en aquest tema i que evidenciava que els seus socis de govern s'haurien d'empassar coses que a l'oposició criticaven.
Tindrem dos enfrontaments televisius entre Zapatero i Rajoy. Estem en un sistema bipartidista o m'ho sembla a mi? És cert que un debat entre tots els caps de llista pot ser difícil però, entre el president i el cap de l'oposició és ja una pràctica massa habitual. Els partits amb més diputats tenen més temps durant la campanya electoral en els espais de propaganda. Fóra bo que garantissin la pluralitat evitant representar que a Espanya hi ha només dues alternatives de govern. O potser això pretenen.
L'economia espanyola no va tan bé com de tant en tant ens diuen. La construcció i la inflació són dos problemes importants, els quals poden repercutir molt negativament en l'economia. Quasi 380.000 immigrants que treballen a la construcció podrien quedar-se sense feina vista la davallada del sector. Un drama. I els preus podrien haver crescut el mes passat més d'un 4%.
Voleu introduir-vos en el món de GNU/Linux? Podeu consultar un article sobre el seu ús, un article introductori, dels tants que hi ha però, que sempre val la pena mirar-se. Parla de com connectar-se i navegar per Internet, com llegir el correu electrònic, com connectar una càmera de fotos digital, etc.
Ahir es parlava del fet que Ogg no formaria part de les especificacions del HTML 5. La Free Software Foundation us explica què és Ogg, per què és bo utilitzar-lo i com fer-ho.
L'empresa Opera, fabricant del navegador que duu el mateix nom, ha denunciat
Microsoft davant la Unió Europea per la inclusió d'Internet Explorer en el seu sistema operatiu per defecte, i per l'incompliment d'aquest navegador dels estàndards de la web. La queixa sobre la inclusió d'Internet Explorar amb Windows demana que es preinstal·lin també els navegadors de la competència. El problema rau en el fet que altres fabricants com Apple, per defecte també inclouen el seu navegador amb el sistema. Entendria millor que es queixessin per la impossibilitat de treure Internet Explorer del sistema operatiu. Quant al tema estàndards, és cert. Qui no s'ha trobat amb un web fet només per a Internet Explorer? O qui no ha fet un web i ha hagut de retocar-lo perquè es pugui veure bé amb Internet Explorer mentres amb la resta de navegadors no hi havia problema?
Europa té un nou tractat de la Unió, un tractat que substitueix el que havia d'esdevenir la Constitució Europea, recolzada en referèndum a Espanya però, no en un país important com França. Serà aquest El Tractat? El Tractat de Lisboa -és el seu nom- serà ratificat pels estats, als seus Parlaments, i entrarà en vigor l'any vinent. Curiosa forma de creure en la voluntat popular la d'aquells que per por a veure un altre rebuig preferiran no preguntar.
Vic i Olot han quedat unides avui en acabar de perforar-se el túnel de Bracons, el primer projecte que evidenciava la força dels socialistes dins del tripartit en aquest tema i que evidenciava que els seus socis de govern s'haurien d'empassar coses que a l'oposició criticaven.
Tindrem dos enfrontaments televisius entre Zapatero i Rajoy. Estem en un sistema bipartidista o m'ho sembla a mi? És cert que un debat entre tots els caps de llista pot ser difícil però, entre el president i el cap de l'oposició és ja una pràctica massa habitual. Els partits amb més diputats tenen més temps durant la campanya electoral en els espais de propaganda. Fóra bo que garantissin la pluralitat evitant representar que a Espanya hi ha només dues alternatives de govern. O potser això pretenen.
L'economia espanyola no va tan bé com de tant en tant ens diuen. La construcció i la inflació són dos problemes importants, els quals poden repercutir molt negativament en l'economia. Quasi 380.000 immigrants que treballen a la construcció podrien quedar-se sense feina vista la davallada del sector. Un drama. I els preus podrien haver crescut el mes passat més d'un 4%.
Voleu introduir-vos en el món de GNU/Linux? Podeu consultar un article sobre el seu ús, un article introductori, dels tants que hi ha però, que sempre val la pena mirar-se. Parla de com connectar-se i navegar per Internet, com llegir el correu electrònic, com connectar una càmera de fotos digital, etc.
Ahir es parlava del fet que Ogg no formaria part de les especificacions del HTML 5. La Free Software Foundation us explica què és Ogg, per què és bo utilitzar-lo i com fer-ho.
L'empresa Opera, fabricant del navegador que duu el mateix nom, ha denunciat
Microsoft davant la Unió Europea per la inclusió d'Internet Explorer en el seu sistema operatiu per defecte, i per l'incompliment d'aquest navegador dels estàndards de la web. La queixa sobre la inclusió d'Internet Explorar amb Windows demana que es preinstal·lin també els navegadors de la competència. El problema rau en el fet que altres fabricants com Apple, per defecte també inclouen el seu navegador amb el sistema. Entendria millor que es queixessin per la impossibilitat de treure Internet Explorer del sistema operatiu. Quant al tema estàndards, és cert. Qui no s'ha trobat amb un web fet només per a Internet Explorer? O qui no ha fet un web i ha hagut de retocar-lo perquè es pugui veure bé amb Internet Explorer mentres amb la resta de navegadors no hi havia problema?
Monegros, evident incoherència
Ahir ho vaig comentar de passada al resum del dia. El govern d'Aragó confirma la creació de Las Vegas espanyola als Monegros, un complex anomenat Gran Scala. Les xifres són evidents: 32 casinos, 70 hotels, 232 restaurants, 500 comerços, un hipòdrom, un camp de golf, parcs d'atraccions i museus. El govern d'Aragó diu que es respectarà el medi ambient. No puc més que expressar els meus dubtes. La necessitat d'aigua serà evident, i tenint en compte que els Monegros no és precisament un oasi, caldrà obtenir-la d'algun lloc -potser dels hectòmetres cúbics del Pacto del Agua?-. A banda d'això, no veig com es veu amb bons ulls un gran projecte destinat al joc. Els empresaris tenen tot el dret a promoure aquest tipus de negoci però, el govern hauria d'anar més enllà de veure els impostos que li reportarà -això també passa amb el tabac, per exemple-. Potser poden crear també un complex per al tractament de ludopaties i un altre per a la concessió de crèdits per a qui surti arruïnat del Gran Scala, no?
dimecres, 12 de desembre del 2007
Coses d'avui
Una de les notícies ebrenques del dia és la possible exclusió del litoral del Delta entre les zones on poder implantar centrals eòliques marines. És una probabilitat. Esperem a veure-ho materialitzat. L'Ebre no és aliè a la disminució de les reserves d'aigua. I la gent de Canal 9 ni els del Claro como el agua no estan aquí per explicar-ho. A Amposta han estat detinguts dos nois que recentment van atracar dos menors d'edat emprant la violència.
Per cert, que el govern aragonès vol tirar endavant el projecte urbanístic als Monegros.
El PSC diu que el veto de CiU als pressupostos de l'Estat podria afectar també projectes d'ajuntaments amb govern convergent. La pròrroga dels pressupostos actuals per al 2008 suposaria perdre 670 milions d'euros. e-noticies destaca a les Terres de l'Ebre, la pèrdua de 600.000 euros per construir el tram final de la Via Verda al Baix Ebre.
Theora i Vorbis són estàndards de video per a àudio i video, respectivament, els quals s'empaqueten en format Ogg, també estàndard obert. Sembla que, malgrat el seu caràcter d'estàndard obert el W3C deixaria el tipus Ogg/Theora+Vorbis fora de les especificacions de HTML 5, fruit de pressions de companyies com Apple o Nokia, interessades en l'ús de formats propietaris, tancats i que els permeten imposar restriccions sobre els continguts. Una mala notícia que això ho faci el W3C. La Fundació Mozilla s'ha posicionat i ha dit que malgrat això continuarà contemplant el format dins del navegador Firefox.
Ulteo és una opció per utilitzar OpenOffice via web, amb l'únic requeriment de tenir un navegador i Java habilitat. Si us registreu i ho proveu ja direu què tal...
Ahir es deia que el vot del PP a favor d'eliminar el cànon digital podia ser un error. Avui els senadors del PP que podrien haver-se equivocat es reafirmen en el vot. Interessant.
Teniu Ubuntu 7.10? Aquí podeu veure 10 característiques interessants d'aquesta distribució de GNU/Linux.
Per cert, que el govern aragonès vol tirar endavant el projecte urbanístic als Monegros.
El PSC diu que el veto de CiU als pressupostos de l'Estat podria afectar també projectes d'ajuntaments amb govern convergent. La pròrroga dels pressupostos actuals per al 2008 suposaria perdre 670 milions d'euros. e-noticies destaca a les Terres de l'Ebre, la pèrdua de 600.000 euros per construir el tram final de la Via Verda al Baix Ebre.
Theora i Vorbis són estàndards de video per a àudio i video, respectivament, els quals s'empaqueten en format Ogg, també estàndard obert. Sembla que, malgrat el seu caràcter d'estàndard obert el W3C deixaria el tipus Ogg/Theora+Vorbis fora de les especificacions de HTML 5, fruit de pressions de companyies com Apple o Nokia, interessades en l'ús de formats propietaris, tancats i que els permeten imposar restriccions sobre els continguts. Una mala notícia que això ho faci el W3C. La Fundació Mozilla s'ha posicionat i ha dit que malgrat això continuarà contemplant el format dins del navegador Firefox.
Ulteo és una opció per utilitzar OpenOffice via web, amb l'únic requeriment de tenir un navegador i Java habilitat. Si us registreu i ho proveu ja direu què tal...
Ahir es deia que el vot del PP a favor d'eliminar el cànon digital podia ser un error. Avui els senadors del PP que podrien haver-se equivocat es reafirmen en el vot. Interessant.
Teniu Ubuntu 7.10? Aquí podeu veure 10 característiques interessants d'aquesta distribució de GNU/Linux.
RSS ebrencs a 3cat24.cat
Aquests són els canals de subscripció per a la informació de les comarques ebrenques a 3cat24.cat:
3cat24.cat
S'ha posat en marxa el nou portal informatiu de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -abans CCRTV-, 3cat24.cat. S'hi pot trobar informació escrita i audiovisual, es pot accedir a l'emissió en directe per Internet del canal 3/24 i Catalunya Informació (posant les coses més difícils per al programari lliure, per variar). Els continguts poden ser enllaçats en diversos agregadors socials com Menéame, Delicious, Digg,etc. Es pot tenir accés a canals RSS de la informació per comarques o per seccions. També es pot estar al dia de la informació seguint les actualitzacions del canal obert a Twitter. Proporciona també un cercador per a Firefox o Internet Explorer 7 per als continguts del portal.
Me n'he assabentat via la llista del GPD, on he pogut llegir que els videos es podran incloure en blocs i altres webs a partir del gener. Ara, com passa amb Teveon, només es poden veure entrant al mateix web.
Me n'he assabentat via la llista del GPD, on he pogut llegir que els videos es podran incloure en blocs i altres webs a partir del gener. Ara, com passa amb Teveon, només es poden veure entrant al mateix web.
Bono, l'altra cara del PSOE
José Bono no és una persona que utilitzin un llenguatge gruixut a l'estil del PP però, exerceix el nacionalisme espanyols com ho fa el partit de la dreta. Així, la seva actitud davant dels nacionalismes no és aquella que s'espera d'un polític d'un partit que semblava a principis de legislatura més proper al federalisme que al centralisme espanyolista. Que digui que les nacions són un invent o que l'Estatut no el volen ni els seus pares, són opinions respectables però, apartades de la realitat. Les nacions són i es fan, no s'inventen. L'Estatut que es va aprovar a Madrid ja no era el fill que es va parir a Catalunya sinó que es va alterar considerablement a Madrid. I això cal que ho recordi Bono.
Però, de Bono cal també destacar, que veu amb més bons ulls el pacte amb CiU que no pas amb altres partits catalans. I la idea del pacte amb CiU després de les eleccions generals no sé si m'agradaria, a banda que segurament podria suposar la fi de la legislatura catalana, o almenys del tripartit.
Però, de Bono cal també destacar, que veu amb més bons ulls el pacte amb CiU que no pas amb altres partits catalans. I la idea del pacte amb CiU després de les eleccions generals no sé si m'agradaria, a banda que segurament podria suposar la fi de la legislatura catalana, o almenys del tripartit.
Boicot a Canal 9
Sempre que puc triar no miro Canal 9. No m'agrada -excepte els Autoindefinits, un programa d'humor que no està malament-, fan programació on abunda la llengua castellana, intercalada amb publicitat a favor del transvasament de l'Ebre. Els seus informatius sempre que tenen oportunitat vénen a mostrar l'Ebre cabalós i contraposen les imatges a les dels camps valencians assedegats. El tancament dels repetidors analògics de TV3 al País Valencià és la gota que fa vessar el got, i serveix perquè Gustau Moreno proposi boicotejar Canal 9, desintonitzant-lo de les nostres televisions.
Jo aniria una mica més enllà. Al País Valencià sembla que ja els va bé la política del PP. Sentint-ho molt pels que encara pensen que compartim llengua i que no cal transvasar l'Ebre, cal posar les coses difícils als valencians, no per donar la raó al seu govern sobre la diferenciació entre català i valencià, sinó perquè vegin com es veuen les coses de l'altre cantó. No només desintonitzaria Canal 9 sinó que, si es pot, posaria entrebancs legals perquè continuï veient-se a Catalunya. I a més, continuant amb el tema de la llengua, no admetria la convalidació del nivell mitjà de valencià amb el nivell C de català mentres no hi hagi reciprocitat. I això faria mal. Quanta gent aprofita la visió catalan d'una llengua compartida per poder treballar a l'administració pública a Catalunya? I aquesta gent, es preocupa perquè aquesta visió existeixi al País Valencià? Fan res per aconseguir-ho? Ho sento, és una postura radical i potser fins i tot es pot qualificar de demagoga però, ho veig com una postura de força que podria tenir algun efecte quant a fer reaccions els valencians d'una vegada.
Jo aniria una mica més enllà. Al País Valencià sembla que ja els va bé la política del PP. Sentint-ho molt pels que encara pensen que compartim llengua i que no cal transvasar l'Ebre, cal posar les coses difícils als valencians, no per donar la raó al seu govern sobre la diferenciació entre català i valencià, sinó perquè vegin com es veuen les coses de l'altre cantó. No només desintonitzaria Canal 9 sinó que, si es pot, posaria entrebancs legals perquè continuï veient-se a Catalunya. I a més, continuant amb el tema de la llengua, no admetria la convalidació del nivell mitjà de valencià amb el nivell C de català mentres no hi hagi reciprocitat. I això faria mal. Quanta gent aprofita la visió catalan d'una llengua compartida per poder treballar a l'administració pública a Catalunya? I aquesta gent, es preocupa perquè aquesta visió existeixi al País Valencià? Fan res per aconseguir-ho? Ho sento, és una postura radical i potser fins i tot es pot qualificar de demagoga però, ho veig com una postura de força que podria tenir algun efecte quant a fer reaccions els valencians d'una vegada.
dimarts, 11 de desembre del 2007
Coses d'avui
Notícia del dia han estat els pressupostos de l'Estat, rebutjats ahir al Senat a partir d'un veto parcial de CiU, recolzat per 4 senadors d'ERC, entre altres. Ara tornaran al Congrés, on s'hauran d'aprovar o rebutjar, sense tocar ni una coma. I si es rebutgen es prorrogaran els d'aquest any. D'arguments a favor i encontra del veto de CiU n'hi ha. Ara bé, també és cert que CiU no es pot permetre la pròrroga dels pressupostos del 2007, perquè, com s'ha dit, perjudicarà Catalunya. Per tant, d'una manera o altra els pressupostos s'han d'aprovar -i es podran criticar, evidentment-, i l'episodi del Senat haurà quedat com una acció mediàtica per part d'un partit que tan aviat és la garantia de governabilitat a Espanya com esdevé la mosca collonera del govern. I això pot ser bo o dolent, depenent del moment però, diu poc de la coherència dels partits.
La Generalitat de Catalunya s'hauria compromès davant la Comissió Europea a no intentar legalitzar en el futur la caça en barraca. A veure si això ho acaben traslladant als barraquistes i no els fan córrer el risc d'arribar a judicis per pensar que potser aconsegueixen tornar a caçar dins de la llei.
Tot i que tindrem aeroport per a Amposta i Tortosa, el de les Terres de l'Ebre és un dels que està més verd a Catalunya. La notícia diu que no forma part de la prioritat del govern català. La pregunta és: i això és bo o dolent?
Aquesta tarda el Senat rebutjava el cànon per còpia privada, el cànon digital. Però, sembla que ha estat un error de senadors del PP pel desconeixement que votaven una esmena contra el cànon en mòbils, aparells de CD, DVD i altres reproductors portàtils de música i video, claus USB, etc. L'error segurament es corregirà quan torni la modificació de la llei de Propietat Intel·lectual al Congrés dels Diputats.
Pobrets, els de la COPE, han perdut audiència en l'Estudi General de Mitjans (EGM). 200.000 oients menys. Els conspiradors socialistes són els culpables. O no.
Una mica de nostàlgia i d'alegria a la vegada. Imatges de la meva infància i d'algunes de les persones que llegiu això.
La Generalitat de Catalunya s'hauria compromès davant la Comissió Europea a no intentar legalitzar en el futur la caça en barraca. A veure si això ho acaben traslladant als barraquistes i no els fan córrer el risc d'arribar a judicis per pensar que potser aconsegueixen tornar a caçar dins de la llei.
Tot i que tindrem aeroport per a Amposta i Tortosa, el de les Terres de l'Ebre és un dels que està més verd a Catalunya. La notícia diu que no forma part de la prioritat del govern català. La pregunta és: i això és bo o dolent?
Aquesta tarda el Senat rebutjava el cànon per còpia privada, el cànon digital. Però, sembla que ha estat un error de senadors del PP pel desconeixement que votaven una esmena contra el cànon en mòbils, aparells de CD, DVD i altres reproductors portàtils de música i video, claus USB, etc. L'error segurament es corregirà quan torni la modificació de la llei de Propietat Intel·lectual al Congrés dels Diputats.
Pobrets, els de la COPE, han perdut audiència en l'Estudi General de Mitjans (EGM). 200.000 oients menys. Els conspiradors socialistes són els culpables. O no.
Una mica de nostàlgia i d'alegria a la vegada. Imatges de la meva infància i d'algunes de les persones que llegiu això.
Journalism 2.0
Avui a la llista de correu del Grup de Periodistes Digitals (GPD) han enviat un enllaç a un llibre sobre periodisme 2.0, Journalism 2.0 (Mark Briggs). Li he fet una ullada, molt per sobre i fa molt bona pinta. És un llibre per a periodistes, per introduir-los en la professió del periodista digital en un entorn web 2.0. Es parla de les eines -de les més bàsiques a les més actuals- i del canvi de mentalitat, de forma de fer les coses, de filosofia de la web 2.0 i d'ús de les TIC. Es pot descarregar en format PDF i es publica amb una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseDerivats. És una llicència no lliure, tot i que més oberta que altres. Ho comento perquè sempre em crea una mica de desil·lusió que llibres o treballs que fan referència a la difusió del coneixement lliure -en aquest es parla del programari lliure en alguns llocs, de la seva filosofia-, utilitzin llicències no lliures. Però, val la pena descarregar-se'l, de veritat.
Fring, telefonia IP al mòbil
Avui estava mirant si hi havia una versió de Wengo per a mòbil i he trobat vàries coses. La versió de Wengo no però, sí que he trobat com configurar un Nokia E60/E61, que no és el meu però, que he comprovat que coincideix amb la forma de configurar-lo. Ara bé, en aquest enllaç que us he posat, he trobat una referència a una eina molt interessant, una aplicació que s'instal·la al telèfon mòbil i que et gestiona diferents comptes de missatgeria i telefonia IP. Es diu Fring. Jo m'he configurat els comptes de GoogleTalk, Skype i Twitter. Es poden configurar altres comptes, com MSN i serveis de telefonia IP utilitzant SIP. Imagino que podria fer videoconferència des del mòbil i gratis, si això ho faig connectant-lo a una xarxa sense fils gratuïta. De moment ja he comprovat que, com puc fer amb Wengo, tinc els contactes de diferents eines de comunicació en una sola llista i que puc iniciar converses escrites o parlades amb ells.
Flock, el navegador social
Flock és un navegador de programari lliure, disponible en GNU/Linux, Mac OS X i Windows, basat en Firefox, el qual ja ha passat la versió 1.0, un indicador de maduresa. Flock és un navegador social, cosa que significa que està orientat a navegar per la xarxa però, també a integrar-se amb els diferents serveis socials -web 2.0- existents. Per exemple, des de Flock es poden gestionar varis blocs de forma senzilla i escriure-hi articles sense haver d'entrar al web del servei concret, ja sigui Blogger, Wordpress, LiveJournal o altres (incloent el bloc gestionat per un mateix en el seu propi espai web), o es poden gestionar les fotos de Flickr, de Photobucket o altres magatzems de fotos en línia, els videos de YouTube, els enllaços preferits via Delicious o Magnolia, els comptes de xarxes socials com Facebook, etc. També té un porta-retalls on desar textos, enllaços a imatges o altes elements multimèdia que després es vulguin utilitzar, per exemple, per afegir en una entrada d'un bloc. Si sou blocaires, si esteu enganxats sense voler a la gran xarxa social que és Internet, aquest és el vostre navegador.
Comparativa de navegadors
Genbeta publicava ahir una referència a un estudi sobre la seguretat en els navegadors Internet Explorer, Mozilla Firefox i Opera, basat en les dades de Secunia. En aquest estudi s'estudien les vulnerabilitats dels diferents exploradors i el seu tipus però, també el temps que s'ha trigat a resoldre-les. Les dades estan recollides entre febrer del 2004 i desembre del 2007. Com es pot veure Internet Explorer no surt gaire ben parat. El millor dels tres navegadors, almenys quant a vulnerabilitats i segons aquestes dades, és Opera.
Podeu anar directament a les gràfiques del final i veure la gran diferència que marca Internet Explorer respecte dels altres navegadors quant a nombre i tipus de vulnerabilitats en el temps.
Podeu anar directament a les gràfiques del final i veure la gran diferència que marca Internet Explorer respecte dels altres navegadors quant a nombre i tipus de vulnerabilitats en el temps.
dilluns, 10 de desembre del 2007
Coses d'avui
Una de les coses que m'ha cridat l'atenció avui, via Menéame, és un article del GadgetoBlog, d'El Mundo, on l'autor es pregunta per què la gent es descarrega veritables tonteries amb el mòbil, via missatges curts -SMS-, que li costen un dineral, i en canvi, no és capaç de comprar música o videos sinó que s'ho baixa d'Internet. La reflexió crec que és bona, tot i que es corre el perill de demonitzar les descàrregues via P2P. Em sembla bona pel fet que critica aquesta forma de treure'ns els diners que tenen els mitjans -privats i públics- amb missatges curts de tarificació més alta que l'habitual -premium-, per baixar-nos jocs al mòbil -dispositiu que no és gaire útil com consola, si no és un mòbil pensat per jugar-, per baixar-nos música i posar-la al mòbil -que no sempre és original i que és discutible com sona-, per enviar opinions,... S'hauria d'analitzar aquest negoci.
La revista Sàpiens del mes de desembre parla de la guerra químia d'Espanya al Rif, l'any 1923. Público també en parla avui en una notícia. Espanya no ha demanat mai perdó per aquella guerra química.
Les patents de programari no estan acceptades a Europa, tot i que hi ha casos inexplicablement donats per bons. Però, avui ha estat notícia que l'Oficina Europea de Patents ha anul·lat la patent del one-click d'Amazon, després de ser impugnada per la FFII. El jutge ha dit que la màquina ja era capaç de fer la feina i que només se l'havia programat per fer-la. Un clar exemple de programari patentat fent-lo passar com una invenció assistida per ordinador.
Evidentment una de les notícies del dia ha estat el tancament de les emissions de TV3 del repetidor de la Carrasqueta, al País Valencià. Els partits valencians partidaris de no perdre el senyal de TV3 culpen, a més del govern valencià, el govern català, del tancament. Penso que, si bé és opinable que des de Catalunya s'hauria pogut fer més, també des del propi País Valencià hauria pogut estar així. Passa però, que al País Valencià hi ha moltíssima gent que no es pronuncia i que, a sobre, cada cop que hi ha eleccions vota PP. Quant d'esforç s'ha de fer des de Catalunya per mantenir el senyal de la televisió catalana a can Camps?
La revista Sàpiens del mes de desembre parla de la guerra químia d'Espanya al Rif, l'any 1923. Público també en parla avui en una notícia. Espanya no ha demanat mai perdó per aquella guerra química.
Les patents de programari no estan acceptades a Europa, tot i que hi ha casos inexplicablement donats per bons. Però, avui ha estat notícia que l'Oficina Europea de Patents ha anul·lat la patent del one-click d'Amazon, després de ser impugnada per la FFII. El jutge ha dit que la màquina ja era capaç de fer la feina i que només se l'havia programat per fer-la. Un clar exemple de programari patentat fent-lo passar com una invenció assistida per ordinador.
Evidentment una de les notícies del dia ha estat el tancament de les emissions de TV3 del repetidor de la Carrasqueta, al País Valencià. Els partits valencians partidaris de no perdre el senyal de TV3 culpen, a més del govern valencià, el govern català, del tancament. Penso que, si bé és opinable que des de Catalunya s'hauria pogut fer més, també des del propi País Valencià hauria pogut estar així. Passa però, que al País Valencià hi ha moltíssima gent que no es pronuncia i que, a sobre, cada cop que hi ha eleccions vota PP. Quant d'esforç s'ha de fer des de Catalunya per mantenir el senyal de la televisió catalana a can Camps?
La navegabilitat (III)
Continua el debat creuat amb els Ebrediputats. La Marfanta aquest matí feia referència a la seva darrera entrada sobre el tema de la navegabilitat de l'Ebre. Quan vaig llegir el seu text que té per títol La navegabilitat II, vaig fer una passada de principi al final. Allí, al final, veia una frase profètica: Terres de l'Ebre o és amb CiU o no serà. Ho sento, no vaig poder evitar llegir-la abans de fer una lectura detallada i no vaig poder evitar que això condicionés la lectura posterior. I és que una afirmació com aquesta és massa rotunda, massa atrevida. Les Terres de l'Ebre seran, amb CiU o sense CiU, amb el tripartit o sense el tripartit. Per sort les Terres de l'Ebre, com qualsevol altre territori, són o deixen de ser per la voluntat de la seva gent, no del partit que els governa.
L'article dels Ebrediputats s'estructura en diversos punts. El primer, sobre el finançament, continua amb l'afirmació que el projecte de navegabilitat de la Cambra de Comerç s'autofinança. I potser sí però, sempre que hi hagi una inversió inicial, gens menyspreable, per part de l'administració pública. És a dir, l'administració ha d'invertir i prioritzar un seguit de projectes per al benefici d'un projecte privat. Així ho veig jo, i no estic dient que no sigui una solució insòlita, desconeguda ni legímita. Però, a mi em sembla com si volguessin convertir l'Ebre en una autopista de peatge, per allò de la concessió de l'explotació de la navegació pel riu. No ho veig bé xiquets, ho sento, igual que no veig bé que hi hagi autopistes de peatge. Disculpeu-me si la comparació ha estat forçada.
El segon argument gira al voltant de la voluntat ebrenca de crèixer, de desenvolupar-se. Sembla com si el creixement anés lligat indiscutiblement a qualsevol projecte empresarial i que, tenir-ne dubtes -no un rebuig sistemàtic i irracional- fos pecat. Dins de l'argument es pregunten els Ebrediputats si pensem que podem continuar sent una societat rural, i és on em pregunto si no són ells els mateixos que voldrien més i més hectàrees de regadiu a casa nostra -i no els únics-. Evidentment que les Terres de l'Ebre no poden subsistir de l'agricultura i del turisme rural però, aquells que de tant en tant treuen un projecte que hauria de ser prioritari i que ens portarà el creixement, no són també els que no veuen malament que, mentres duri, el totxo ens aporti el creixement econòmic no sostenible en què vivim? L'altre dia podíem llegir que el Montsià serà una de les comarques on es noti més la davallada de la construcció. No és aquest un exemple de creixement no rural, clarament insostenible i de curta durada, comparant amb l'agricultura i el turisme rural? A mi m'agradaria que les Terres de l'Ebre esdevinguessin una regió tecnològica, tipus Silicon Valley o Sophia Antopolis, per deixar-ho més prop. I per això caldria reclamar les connexions de transport que ens calen, no les que tenim ara, caldria orientar l'empresariat a una indústria basada en la innovació, i podríem pensar que el capital humà que marxa a la capital a estudiar tornaria a casa format i preparat per aportar els seus coneixements al desenvolupament local i nacional. És una alternativa, diguem-li il·lusòria, impossible però, una alternativa.
El tercer argument és moralista, al voltant dels privilegiats que abans s'apropiaven del patrimoni de tots -eren altres temps-, la dreta franquista, i que ara han esdevingut l'esquerra de debò. És evident que en política hi ha molta gent que s'ha canviat de jaqueta, i que se'n canviarà. Però, tot i que avisen que és provocar, posar tothom al mateix sac és innecessari. Jo almenys ni em considero posseïdor de la veritat, ni de dretes ni d'esquerres de debò. Simplement expresso els meus dubtes sobre opinions que m'afecten com ciutadà. És més, encara em queda el dubte, apuntat ja per altres, no per mi, sobre l'impacte ambiental d'aquests projectes i la seva idoneïtat per al nostre riu -no per a les butxaques de qui h exploti-.
L'article dels Ebrediputats s'estructura en diversos punts. El primer, sobre el finançament, continua amb l'afirmació que el projecte de navegabilitat de la Cambra de Comerç s'autofinança. I potser sí però, sempre que hi hagi una inversió inicial, gens menyspreable, per part de l'administració pública. És a dir, l'administració ha d'invertir i prioritzar un seguit de projectes per al benefici d'un projecte privat. Així ho veig jo, i no estic dient que no sigui una solució insòlita, desconeguda ni legímita. Però, a mi em sembla com si volguessin convertir l'Ebre en una autopista de peatge, per allò de la concessió de l'explotació de la navegació pel riu. No ho veig bé xiquets, ho sento, igual que no veig bé que hi hagi autopistes de peatge. Disculpeu-me si la comparació ha estat forçada.
El segon argument gira al voltant de la voluntat ebrenca de crèixer, de desenvolupar-se. Sembla com si el creixement anés lligat indiscutiblement a qualsevol projecte empresarial i que, tenir-ne dubtes -no un rebuig sistemàtic i irracional- fos pecat. Dins de l'argument es pregunten els Ebrediputats si pensem que podem continuar sent una societat rural, i és on em pregunto si no són ells els mateixos que voldrien més i més hectàrees de regadiu a casa nostra -i no els únics-. Evidentment que les Terres de l'Ebre no poden subsistir de l'agricultura i del turisme rural però, aquells que de tant en tant treuen un projecte que hauria de ser prioritari i que ens portarà el creixement, no són també els que no veuen malament que, mentres duri, el totxo ens aporti el creixement econòmic no sostenible en què vivim? L'altre dia podíem llegir que el Montsià serà una de les comarques on es noti més la davallada de la construcció. No és aquest un exemple de creixement no rural, clarament insostenible i de curta durada, comparant amb l'agricultura i el turisme rural? A mi m'agradaria que les Terres de l'Ebre esdevinguessin una regió tecnològica, tipus Silicon Valley o Sophia Antopolis, per deixar-ho més prop. I per això caldria reclamar les connexions de transport que ens calen, no les que tenim ara, caldria orientar l'empresariat a una indústria basada en la innovació, i podríem pensar que el capital humà que marxa a la capital a estudiar tornaria a casa format i preparat per aportar els seus coneixements al desenvolupament local i nacional. És una alternativa, diguem-li il·lusòria, impossible però, una alternativa.
El tercer argument és moralista, al voltant dels privilegiats que abans s'apropiaven del patrimoni de tots -eren altres temps-, la dreta franquista, i que ara han esdevingut l'esquerra de debò. És evident que en política hi ha molta gent que s'ha canviat de jaqueta, i que se'n canviarà. Però, tot i que avisen que és provocar, posar tothom al mateix sac és innecessari. Jo almenys ni em considero posseïdor de la veritat, ni de dretes ni d'esquerres de debò. Simplement expresso els meus dubtes sobre opinions que m'afecten com ciutadà. És més, encara em queda el dubte, apuntat ja per altres, no per mi, sobre l'impacte ambiental d'aquests projectes i la seva idoneïtat per al nostre riu -no per a les butxaques de qui h exploti-.
Sage, matemàtiques lliures
Potser a la carrera heu treballat amb eines com Maple, Matlab, Mathematica, Scilab o altres. La Universitat de Washington lidera el projecte Sage, programari matemàtic que a més és programari lliure. Sage es troba disponible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. Dins de Sage s'utilitza el llenguatge de programació Python i es poden fer crides també a eines externes, com Maple, Matlab i altres gràcies a interfícies de comunicació amb aquestes eines. També es pot compartir la feina feta amb Sage amb el Notebook, un bloc de notes on es poden afegir diferents pàgines de comandes.
El video de Claro como el agua
Via la Tafanera he trobat finalment on hi ha el video de l'anunci de Claro como el agua que s'està emetent actualment per la televisió i ràdio del País Valencià. Podeu veure'l o descarregar-lo directament aquí.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Concert d'Albert i la Banda dels 13
El proper dissabte 15 de desembre, a les 22h, a l'auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta, Albert i la Banda dels 13 oferiran un concert dins del 13è Cicle de Música Ciutat d'Amposta. Si us agrada el rock fresc i la diversió teniu assegurada una bona estona.
1 Mbps simètric per 15 euros al mes
Aquests dies a la Fira de Mostres d'Amposta a l'estand de la Ciutat Digital podíeu trobar informació del servei de telèfon i Internet que es posa en marxa a Amposta. Podrem tenir per 15 euros al mes el servei d'accés a Internet amb un ample de banda d'1 Mbps simètric i línia telefònica amb número inclòs. La trucada a números fixos i mòbils no és gratuïta (2 cèntims a fixos d'Espanya, i 18 cèntims a mòbils) però, si no ho interpreto malament, sí que ho és a números pertanyents a l'operador, Eurona. És com contractar Iberbanda però, a un preu molt més baix. Hi ha un cost inicial, de 150 euros, per l'antena i la instal·lació.
La veritat és que jo ara pago 38 euros amb IVA inclòs, més la tarifa telefònica. El pas que em plantejava era passar-me a Tele 2, a Iberbanda, o esperar a l'arribada de la xarxa Wimax de la Ciutat Digital a Amposta. Crec que ho tinc clar, doncs prefereixo pagar menys per 1 Mbps que no pas pagar el mateix per més ample de banda. I és un ample de banda simètric, no com el de la majoria d'ADSL que s'implanten.
La veritat és que jo ara pago 38 euros amb IVA inclòs, més la tarifa telefònica. El pas que em plantejava era passar-me a Tele 2, a Iberbanda, o esperar a l'arribada de la xarxa Wimax de la Ciutat Digital a Amposta. Crec que ho tinc clar, doncs prefereixo pagar menys per 1 Mbps que no pas pagar el mateix per més ample de banda. I és un ample de banda simètric, no com el de la majoria d'ADSL que s'implanten.
dissabte, 8 de desembre del 2007
La claredat de l'aigua
Els 20 segons d'odi o el rentat de cervell. No sé com es pot qualificar la campanya publicitària Claro como el agua de la Generalitat Valenciana, emesa pels mitjans de comunicació públics. El fet és que cada cop que l'anunci s'emet augmenta l'odi envers la gent de l'Ebre, davant d'un missatge demagog que els diu que l'aigua de l'Ebre es tira, es perd a la mar, i que esdevé salada per després haver-la de dessalinitzar. Un missatge senzill i efectiu, repetit vàries vegades al dia, cada dia de la setmana, i així des de fa temps. És increïble que al País Valencià, a Catalunya o a Espanya, ningú no hagi pensat que no tot s'hi val amb el diner públic i que no pot ser que s'estigui emetent una campanya com aquesta, que falta a la veritat o que, com a mínim, només l'explica de forma interessada.
La navegabilitat (II)
Segons detalla La Veu de l'Ebre d'aquesta setmana, el projecte de navegabilitat que vol la Cambra de Tortosa per a l'Ebre té aquestes quantitats d'inversió:
És evident que qui ho recolza ho fa defensant el seu legítim interès comercial. Però, qui ho rebutja, també ho fa legítimament. És evident que no tothom té a l'abast un gran altaveu per difondre una opinió de forma tan clara i rotunda comla Cambra de Comerç però, dic jo, que cal escoltar les veus discrepants.
- Pública: 1.388.000 (8 embarcadors), 4.321.000 (12 miniports esportius), 7.190.400 (2 ports esportius) , 26.034.400 (5 ports amb marina seca). En total sumen 38.933.800 euros.
- Privada: 56.400.000 (3 assuts amb resclosa).
És evident que qui ho recolza ho fa defensant el seu legítim interès comercial. Però, qui ho rebutja, també ho fa legítimament. És evident que no tothom té a l'abast un gran altaveu per difondre una opinió de forma tan clara i rotunda comla Cambra de Comerç però, dic jo, que cal escoltar les veus discrepants.
dijous, 6 de desembre del 2007
La navegabilitat
Aquest és el títol que els Ebrediputats posen a la seva entrada donant suport entusiasmat al projecte de navegabilitat presentat per la Cambra de Tortosa. Segons ells és un projecte que s'autofinancia. Això ho hauríem de veure perquè els autofinançaments en un projecte així, almenys per iniciar-lo, no els veig clars. I si després han d'anar a base de subvencions d'autofinançament res de res. Que diguin que no veure amb bons ulls aquest projecte és immobilisme ruralista ho veig una adjectivació precipitada. Cal escoltar els arguments de les parts. Per exemple, Manolo Tomàs ja s'ha expressat: projecte esgotat, amb massa interrogants.
No puc argumentar més que amb els dubtes que em pot despertar. Quant als assuts, com bé es diu, és una forma de fer veure que l'Ebre té més aigua que la que realment té. Un Ebre navegable sense assuts no és viable, perquè no hi ha aigua. Però, és que el projecte planteja projectes com els canals artificials i les marines seques, projectes que necessiten el suport públic per fer-se, amb destinació de terrenys per realitzar-los, per satisfer interessos privats. I en això es pot estar en desacord sense ser immobilista ruralista.
No puc argumentar més que amb els dubtes que em pot despertar. Quant als assuts, com bé es diu, és una forma de fer veure que l'Ebre té més aigua que la que realment té. Un Ebre navegable sense assuts no és viable, perquè no hi ha aigua. Però, és que el projecte planteja projectes com els canals artificials i les marines seques, projectes que necessiten el suport públic per fer-se, amb destinació de terrenys per realitzar-los, per satisfer interessos privats. I en això es pot estar en desacord sense ser immobilista ruralista.
Si rebéssiu aquesta factura...
Avui llegeixo que a València un home anomenat Antonio va rebre a casa seva una factura de Gas Natural, en la qual van ser canviats els seus dos cognoms, de forma que anava a nom d'Antonio Gilipollas Caraculo. Ho sento però, no he pogut evitar riure de pensar en aquells moments, sobretot quan fas pràctiques a la universitat, en què estàs fent un programa i per dins del codi poses qualsevol animalada. Aquesta animalada, si no recordés que l'has de treure abans d'entregar la feina, pots tenir la mala sort que quan l'has entregat al professor de l'assignatura se li aparegui un text on li dius el nom del porc o qualsevol altra cosa. Tan greu no però, quan estudiava la carrera alguna cosa ens va passar. Imagineu si això us passa a la feina.
Evidentment, com diu l'afectat, això és gració però, també és preocupant perquè algú ha manipulat les seves dades personals, cosa que ja no fa gens de gràcia.
Evidentment, com diu l'afectat, això és gració però, també és preocupant perquè algú ha manipulat les seves dades personals, cosa que ja no fa gens de gràcia.
dimecres, 5 de desembre del 2007
Indústria publica els preus de l'ADSL
El Ministeri d'Indústria ha publicat els preus d'accés a Internet de les principals operadores. Es poden trobar al web de l'Oficina d'Atenció a l'Usuari de Telecomunicacions, en format PDF. En un primer full un quadre resum presenta la comparativa de preus entre Euskaltel, Jazztel, Ono, Orange, R Cable, Tele 2, TeleCable, Telefónica, Ya.com, per a serveis de connexió a Internet a 1 Mbps, 3 Mbps, 6 Mbps i fins 20 Mbps.
Per a 1 Mbps els millors preus són els de Jazztel i Ya.com, amb 19,95 euros, sense IVA, amb servei d'Internet i de trucades. Orange ofereix el servei per 20 euros. Telefónica se situa en 21,90 euros però, no amb tarifa plana, és a dir, pagant per una franja horària i amb un cost addicional fora d'aquesta. Cap de les dues operadores millor situades no evita el pagament de la quota de telèfon.
En 3 Mbps el millor preu és el de Jazztel, amb 21,95 euros, seguida de Ya.com, amb 22,95 euros. En 6 Mbps, el millor preu és el d'Orange, amb 24,95 euros. En la franja de fins 20 Mbps Jazztel i Ya.com ofereixen el servei per 29,95 euros.
R Cable inclou en els seus preus la quota telefònica en totes les amplades de banda, mentres que Tele 2, segons el quadre, ho ofereix per a 6 i 20 Mbps.
Cal veure com quedaran les tarifes quan Ya.com hagi estat absorvida completament per Orange, a veure si canviaran a millor o a pitjor. També cal tenir en compte que aquestes ofertes són vàlides allí on les operadores tenen cobertura pròpia. En cas contrari s'ofereix una oferta que acostuma a estar sempre per sobre dels 30 euros.
També podeu veure la informació a El Mundo o a Público.
Per a 1 Mbps els millors preus són els de Jazztel i Ya.com, amb 19,95 euros, sense IVA, amb servei d'Internet i de trucades. Orange ofereix el servei per 20 euros. Telefónica se situa en 21,90 euros però, no amb tarifa plana, és a dir, pagant per una franja horària i amb un cost addicional fora d'aquesta. Cap de les dues operadores millor situades no evita el pagament de la quota de telèfon.
En 3 Mbps el millor preu és el de Jazztel, amb 21,95 euros, seguida de Ya.com, amb 22,95 euros. En 6 Mbps, el millor preu és el d'Orange, amb 24,95 euros. En la franja de fins 20 Mbps Jazztel i Ya.com ofereixen el servei per 29,95 euros.
R Cable inclou en els seus preus la quota telefònica en totes les amplades de banda, mentres que Tele 2, segons el quadre, ho ofereix per a 6 i 20 Mbps.
Cal veure com quedaran les tarifes quan Ya.com hagi estat absorvida completament per Orange, a veure si canviaran a millor o a pitjor. També cal tenir en compte que aquestes ofertes són vàlides allí on les operadores tenen cobertura pròpia. En cas contrari s'ofereix una oferta que acostuma a estar sempre per sobre dels 30 euros.
També podeu veure la informació a El Mundo o a Público.
Coses d'avui
Per començar una perla. El País té un article d'opinió sobre el locutor estrella de la COPE. Podeu jutjar vosaltres mateixos si aquesta opinió és justificada o no. El PP i la COPE penso que són grans culpables en el fet que quedi palesa la divisió social i política quant al terrorisme. Han traslladat els interessos electorals a la mobilització social, apropiant-se de reivindicacions i fent que perdin credibilitat i/o simpatia.
I ara la cara amable dels mitjans. En contraposició a la forma barroera de fer ràdio de Federico, la gent del Polònia -Minoria Absoluta- han estat premiats amb un premi Ondas.
Ha caigut un 30% el nombre d'habitatges iniciats a Catalunya. La comarca del Montsià es troba entre les comarques on més s'espera que es noti la caiguda de la construcció. La vivenda va malament. I els carburants també. Entre 8 i 9 euros més car omplir el dipòsit que fa un any.
Les altes de connexions ràpides a Internet, la banda ampla, han caigut un 25% respecte de l'any passat. Segons la notícia és una dada negativa. Espanya se situa en un 39% de llars amb banda ampla, enfront del 42% a Europa, el creixement de les altes és menor, i això, diu la notícia, fa que la distància amb respecte d'Europa sigui major. Però, el ministeri diu que el preu de l'ADSL no és major que a Europa...
Per cert, avui comença la Fira de Mostres d'Amposta, fins diumenge. Jo m'agafo pont, de feina i de bloc. No vol dir que no escrigui però, la cosa serà més lleugera.
I ara la cara amable dels mitjans. En contraposició a la forma barroera de fer ràdio de Federico, la gent del Polònia -Minoria Absoluta- han estat premiats amb un premi Ondas.
Ha caigut un 30% el nombre d'habitatges iniciats a Catalunya. La comarca del Montsià es troba entre les comarques on més s'espera que es noti la caiguda de la construcció. La vivenda va malament. I els carburants també. Entre 8 i 9 euros més car omplir el dipòsit que fa un any.
Les altes de connexions ràpides a Internet, la banda ampla, han caigut un 25% respecte de l'any passat. Segons la notícia és una dada negativa. Espanya se situa en un 39% de llars amb banda ampla, enfront del 42% a Europa, el creixement de les altes és menor, i això, diu la notícia, fa que la distància amb respecte d'Europa sigui major. Però, el ministeri diu que el preu de l'ADSL no és major que a Europa...
Per cert, avui comença la Fira de Mostres d'Amposta, fins diumenge. Jo m'agafo pont, de feina i de bloc. No vol dir que no escrigui però, la cosa serà més lleugera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)