dijous, 6 de desembre del 2007

La navegabilitat

Aquest és el títol que els Ebrediputats posen a la seva entrada donant suport entusiasmat al projecte de navegabilitat presentat per la Cambra de Tortosa. Segons ells és un projecte que s'autofinancia. Això ho hauríem de veure perquè els autofinançaments en un projecte així, almenys per iniciar-lo, no els veig clars. I si després han d'anar a base de subvencions d'autofinançament res de res. Que diguin que no veure amb bons ulls aquest projecte és immobilisme ruralista ho veig una adjectivació precipitada. Cal escoltar els arguments de les parts. Per exemple, Manolo Tomàs ja s'ha expressat: projecte esgotat, amb massa interrogants.

No puc argumentar més que amb els dubtes que em pot despertar. Quant als assuts, com bé es diu, és una forma de fer veure que l'Ebre té més aigua que la que realment té. Un Ebre navegable sense assuts no és viable, perquè no hi ha aigua. Però, és que el projecte planteja projectes com els canals artificials i les marines seques, projectes que necessiten el suport públic per fer-se, amb destinació de terrenys per realitzar-los, per satisfer interessos privats. I en això es pot estar en desacord sense ser immobilista ruralista.

1 comentari:

i ha dit...

La veritat, és que sembla de pel·lícula del "far-west", i ho dic per lo d'antiquat del projecte.
Antiquat en mentalitat, com del anys en que a algú se li va acudir fer embassaments a dojo.
Los temps actuals ens treuen de "marines" i megalomanies assuteres per situar-nos més de peus a terra.
Los negocis, amb un petroli car, poca aigua i els mercats saturats de productes barats d'altres països, han de ser més elaborats i amb un increment de valor unit a la qualitat, que d'això en tenim si no la llencem.
Conservar les qualitats pures, o poc deteriorades, de les TE hauria de ser una obsessió per tots ja que quan es perden son gairebé impossibles de recuperar.
Rius, muntanyes, paisatges, qualitat de l'aire, de l'aigua, dels aliments, de la convivència diària, tot son bens a conservar.
Son la nostra riquesa i la de les nostres famílies i les que vindran.
Res, espero que se'n adonen que per aquí no va el futur saludable.
I menys donant habitatge gratuït a tots els mosquits emigrants del Delta.
:-)