BANANA Republic

El meu amic Saturno -permeteu que no desvetlli el seu nom- fa un temps que va obrir un bloc. El va anomenar BANANA Republic. La primera entrada que va escriure al bloc parlava de dos conceptes que jo desconeixia. Són conceptes relacionats amb els moviments reivindicatius que de ben segur els sociòlegs coneixen perfectament: NIMBY i BANANA. NIMBY és un acrònim de Not In My Back Yard -no al pati de casa meva- i fa referència als moviments que s'oposen a projectes que s'ubiquen al seu voltant però, que poden ser projectes beneficiosos per a la comunitat -comarca, nació,...-. BANANA és un acrònim de Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anyone -no construïu res prop de ningú-. Aquest article inicial podria dir-se que és una veritable declaració d'intencions del bloc. Val a dir que en llegir-lo em va pujar la mosca al nas però, que llegit amb calma i intentant reflexionar no està gens equivocat. Altra cosa seria que apuntés amb el dit casos com el de Terres de l'Ebre on, encara que partits com CiU o el PP, o alguns empresaris, som molt generosos amb la resta de Catalunya quant a suportar projectes agressius que beneficien la resta de país. Però, també cal que tinguem present que no podem transformar-nos ni en NIMBY ni en BANANA. Cal trobar la justa mesura.

I parlant d'això, avui justament m'ha arribat a la bústia un correu via la llista ebrencs on es posava l'enllaç a un document del departament d'Interior i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, el qual fa temps que volia trobar després d'haver-ne llegit coses a La Vanguardia un cap de setmana. Es tracta del manual De l'aquí no a l'així sí, un manual per fer front als conflictes resultat de projectes que generen impacte territorial. Com bé diu el document, alguns perceben el conflicte que sorgeix, com la cultura del no, quan no sempre és així i, almenys en el cas ebrenc, responen a la gota que fa vessar el got, a la desconfiança acumulada en els projectes que es pretenen tirar endavant, en els mateixos polítics (transvasar un riu en perill de mort, acumular la producció d'energia a l'Ebre, etc., són exemples de la desconfiança i de conflictes). Abans que pogués llegir-lo no tenia clar que aquest document fos res de bo però, potser és el punt de partida perquè els governants es conscienciïn que cada co pés més difícil fer les coses sense donar explicacions al territori afectat, i que això no és dolent sinó necessari.