"Y luego diréis, que somos cinco o seis". Això ho cantava la gent de l'Ebre, aragonesa i catalana, quan sortia al carrer en aquelles manifestacions multitudinàries i festives, contra el PHN, de les quals els mitjans de comunicació es feien un ressò més aviat minso, si comparem amb aquelles que es couen i afecten Barcelona. És el cas de la de dissabte, manifestació multitudinària, reivindicativa, ludicofestiva, per dir prou a la situació de les infraestructures i per reclamar el dret de decidir de Catalunya.
Però, tornant a les manifestacions contra el PHN, aleshores eren els Mas, Pujol o Duran, qui no sortien al carrer acompanyant la societat ebrenca emprenyada, una societat que va anar a Barcelona, Madrid, València i Brussel·les. Eren els Mas, Pujol o Duran, qui dissabte donaven lliçons als socialistes sobre quan s'ha de fer costat al poble. Els socialistes, que en època del PHN sortien al carrer i no els agradava que els diguessin que aleshores tenien interessos partidistes en manifestar-se. Els socialistes, que ara desqualifiquen la mobilització perquè és més nacionalista que per motius de les infraestructures, o perquè, com ha dit Joan Ferran, 6.900.000 catalans no es van manifestar.
Són aquestes contradiccions que els resten credibilitat i les que alhora demostren que la gent surt al carrer, malgrat aquells polítics que intenten treure profit electoral de la mobilització col·lectiva.
1 comentari:
Una altra volta d'acord amb tu. I el tractament que s'està donant a TV3 de la mani és absolutament vergonyós. Jo hi vaig ser! I te puc assegurar que no erem quatre!
Va ser impresionant!
Publica un comentari a l'entrada