Entrevista a Manolo Tomàs

El diari ElPunt publica una entrevista a Manolo Tomàs, on parla de la situació actual del problema de l'aigua a casa nostra. Un cop llegida l'entrevista, on Manolo Tomàs no deixa d'explicar allò que ja fa temps que diu i que, en les diverses assemblees i comunicats de la PDE s'ha intentat donar a conèixer. S'ha eliminat el transvasament però, la política d'aigües continua en la línia de la que tenia el PP. I estem en una situació potser pitjor.

Wubi, Windows Ubuntu Installer

Wubi és un instal·lador no oficial d'Ubuntu per a Windows. S'instal·la el sistema com si fos un programa més de Windows. Si algú té por de la dificultat d'instal·lar Ubuntu -crec que és baixa actualment-, pot intentar-ho amb Wubi. I després que en ho conti.

Via Menéame.

Presentació del projecte SELF

El proper dissabte 6 d'octubre a la trobada presencial de la UOC es presenta el projecte SELF (Science, Education and Learning in Freedom), en el qual vaig col·laborar a finals de l'any passat. Us passo el text de la invitació pública.

Benvolguts/des,

Com alguns de vosaltres ja sabeu, la UOC és un dels membres de consorci internacional que s'ha creat per al desenvolupament de la plataforma Science, Education and Learning in Freedom (SELF), projecte finançat dintre del VIè Programa Marc de Recerca i Desenvolupament de la Comissió Europea:

http://www.selfproject.eu

SELF és un projecte internacional que ha desenvolupat una plataforma per a la creació i compartició cooperativa de materials educatius i de formació continuada amb atenció especial al programari lliure i els estàndards oberts.

El passat 5 de setembre es van realitzar diversos actes de llançament en què es presentava la primera versió pública de la plataforma, accessible des de la URL següent:

http://beta.selfplatform.eu

Dintre dels actes programats a la trobada presencial de la UOC del proper 6 d'octubre al Campus de la UAB a Bellaterra, en Wouter Tebbens, coordinador del projecte SELF, i en David Megías, director de programa del Màster en programari lliure de la UOC, faran una presentació del projecte SELF i de la plataforma. La presentació començarà a les 11 a l'aula 112 de la Facultat de Lletres. Podeu consultar més informació sobre la trobada presencial i la presentació de SELF a les URL següents:

http://cv.uoc.edu/UOC/a/club_uoc/trobades/octubre2007/
http://cv.uoc.edu/UOC/a/club_uoc/trobades/octubre2007/act_informatica.html

Aquest acte és obert al públic en general i ens complauria comptar amb la vostra presència.

Cordialment,

David Megías
Director de programa del Màster de programari lliure
Universitat Oberta de Catalunya

Monarquia o República

Sense dubte, si he de triar la meva opció és República. No és lògic que una societat democràtica tingui al capdavant de l'Estat una persona elegida per quina és la ascedència, per ser qui és. No és just que el patrimoni de tota la societat hagi de mantenir una família per ser de la reialesa. És cert que el cap d'una república també és mantingut per tota la societat, igual que ho són els membres del govern. Però, el cap d'una república és elegit a les urnes, cosa que canvia molt les coses.

Ara bé, dit això, i pensant que se'n fa un gra massa pel fet que la gent cremi fotos de la família reial, també és cert que si saps que cremar les fotos o cremar banderes espanyoles és un delicte i, a més, encén els ànims dels espanyolistes més extrems, de la premsa més escandalosa, per què ho fas? Crec que sí, que hi ha coses que en una societat democràtica no haurien de ser com són però, que hi ha actituts que crispen els ànims, a banda de les conseqüències legals que puguin tenir. I això a mi em sobra. Amb tots els respectes per l'opinió de qui pensi diferent.

El Parlament dóna suport a la proposta de cabal mínim

El Parlament va donar ahir suport a la proposta de cabal mínim de l'Ebre proposada per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE). Ha estat aprovat aquest suport pels partits del govern, PSC, ERC i ICV.

Via Vilaweb.

També podeu llegir aquesta entrada a Política ebrenca.

Referèndums

Fa poc que Josep Lluís Carod-Rovira ens anunciava un referèndum per al 2014. Penso que no hauria de ser un problema per a Espanya que es facin referèndums convocats pels governs autonòmics. No, si no és que es té por d'un resultat desfavorable per als seus interessos. Malauradament això no és possible, i mentre el PP estigui a l'oposició, serà difícil fer reformes legals que permetin aquesta i altres coses. La unitat d'Espanya és una de les eines que tenen per fer oposició.

Avui el lehendakari Ibarretxe ha anunciat un referèndum per al 25 d'octubre de 2008. Com ja es podia esperar, s'ha topat amb el govern, qui ha ensenyat la Constitució per avisar que aquesta consulta popular no s'acceptarà.

Penso que, sobretot la consulta catalana del 2014, tot i que hauria de poder-se fer, s'ha anunciat en un context que la fa semblar oportunista, tactista, electoralista. Però, s'hauria de poder fer, igual que la basca, ja plantejada per Ibarretxe quan va presentar el seu nou estatut per Euskadi a Madrid. Discutim les formes, es clar però, el fons també s'ha de discutir. I en això el PSOE semblava que apostava fort per un altre model d'estat, amb una mentalitat més oberta però, no ha estat així. Ja ho diu Maragall. Cal reformar la Constitució o no avançarem tant com volem.

Detecció i solució d'errors: programari lliure vs restrictiu

Via Fresqui he trobat un article de la versió en castellà de The Inquirer, on compara el temps de solució dels problemes detectats en el programari lliure i en el restrictiu o privatiu. Una enquesta encarregada per BMC i elaborada per Forrester, el temps mitjà per resoldre un problema en un programa és de 6,9 dies en el cas de programadors empresarials i de 6,7 en el cas dels venedors de programari. Evans Data Corporation (EDC) ha publicat els resultats d'una enquesta que fa cada 2 anys, dels quals es desprèn que el temps mitjà per detectar un problema seriós i resoldre'l, en el cas del programari lliure és de menys de 8 hores en el 36% dels casos.

Són dades estadístiques però, cal destacar un fet incontestable. En el cas del programari lliure hi ha tanta gent mirant el codi que, a més de ser més fàcil detectar errors o comportaments estranys, també ho és resoldre'ls més ràpidament. En el cas del programari restrictiu, la caixa negra que suposa per a la gran majoria d'usuaris fa que només qui té accés al codi tingui capacitat de diagnosticar i resoldre els problemes. D'això en tenim mostres cada dos per tres, malgrat que hi hagi qui ho posa en dubte.

Cicle sobre participació ciutadana a Amposta

L'Ajuntament d'Amposta organitza un cicle de tres xerrades sobre participació ciutadana. Seran els dies 18 i 25 d'octubre, i 15 de novembre, a les 19h, al Casal. La durada és de dues hores cada dia i la inscripció és gratuïta.

Cada cop menys enginyers en Informàtica

Ahir hi havia una notícia destacada sobre la manca de matriculats en Enginyeria en Informàtica a Gijón, publicada a LNE. La versió en castellà de The Inquirer se'n feia ressò avui. Les principals causes a les quals s'apunta són l'escàs reconeixement social i econòmic d'aquestes titulacions. Això s'uneix al fet que no hi ha gaires restriccions a l'hora de treballar d'informàtic, l'anomenat intrusisme. La veritat és que no sé si és causa directa de la baixada de matrícules, tot i que comparteixo que la titulació no està igual de valorada que una enginyeria de les tradicionals. És cert però, que també podem estar davant del final d'una moda, del final esglaonat d'una tendència provocada pel punt d'inflexió de la bombolla de les .COM, i que la tan venerada web 2.0 no ha pogut evitar. I vosaltres, què en penseu?

El contingut i la forma

Aquesta setmana s'ha filtrat l'acta d'una reunió entre Bush i Aznar prèvia a la invasió de l'Iraq, en una notícia publicada a El País. Ahir la Casa Blanca deia que el contingut de la reunió està en el context d'una conversa privada, per esquivar les preguntes dels periodistes. Ahir El Confidencial publicava una notícia que deia que els diplomàtics destinats a Espanya estaven horroritzats per la filtrazió de la conversa, pel fet que un funcionari pot revelar dades reservades del seu cap en qualsevol moment.

El fet és que una filtració com aquesta és evident que té interessos polítics. Cal esbrinar d'on ha sortit, qui l'ha fet. Cadascú ha de respectar els secrets professionals als quals està obligat. Però, també és important, un cop s'ha sabut el contingut, respondre'n. Tant Aznar com Bush han de respondre de l'acta filtrada. I amb la reacció de la Casa Blanca no deixo de recordar la reacció de l'ex-ministre Arias Cañete quan es van saber les paraules de la seva conversa a Múrcia, dient allò del passeig triomfal del transvasament de l'Ebre, de la venjança per no haver guanyat a l'Aragó, que el PHN sortiria per collons,... Aquest home, per cert, ni va dimitir ni ha deixat de donar lliçons des de l'oposició. Tot un exemple.

La PDE, demà al Parlament

Demà divendres 28 de setembre una delegació de 4 persones de la PDE assistirà a la sessió plenària del Parlament de Catalunya per tal d'estar presents durant la votació de la moció sobre el cabal ambiental de l'Ebre proposat per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre.

Muchachada Nui 02

TVE ja ha posat el programa Muchachada Nui d'aquesta setmana a Youtube.

Els primers de la història

El bloc Vida online parla d'alguns dels primers ginys de la història recent en imatges. La primera bicicleta, el primer cotxe, el primer ratolí, el primer telèfon mòbil,...

El futur de les xarxes socials (I)

Genbeta publica un article sobre les xarxes socials de l'anomenada Web 2.0 i el seu futur. El seu article se centra en la integració de les diferents xarxes amb un sistema centralitzat d'autentificació i control d'acces, concretament amb OpenID, un sistema de single sign-on descentralitzat. A la pregunta sobre si aquest sistema s'imposarà al de les grans empreses com els comptes de Google o els de Microsoft, no sabria què contestar. Penso que serveis d'empreses més petites o dels programes lliures per crear aplicacions web potser sí però, les grans empreses caldrà veure cap on van.

Viva la popoch

Ho sento. Torno amb un video poc-suc del Sr. Pussy.

Baixa la construcció, pugen els impostos

Via Halón Disparado llegeixo una notícia del mitjà Ávila Digital, on s'explica que l'ajuntament d'Àvila apujarà els impostos per compensar la desacceleració de la construcció. Segons la notícia els impostos que s'incrementaran el 2008 són el de béns i immobles (IBI), l'impost sobre vehicles, l'impost de construccions, instal·lacions i obres, i l'aigua, la brossa, l'ús de les instal·lacions esportives, l'autobús universitari i les activitats comunitàries. Els ingressos de la construcció constitueixen la segona font d'ingressos de la població, darrera de la recaptació de l'IBI.

Això deixa en evidència un dels grans problemes dels governs locals i, segons algunes opinions, de l'economia espanyola: la dependència del totxo. I això pot comportar això. Si els ingressos estan fortament basats en la construcció aleshores, si aquesta minva, cal atenuar els efectes de la disminució dels diners recaptats augmentant, per exemple, els impostos, almenys si es vol mantenir el nivell de despesa que s'ha tingut fins al moment. I això ho acabem pagant, com sempre, la ciutadania. Malauradament potser és massa tard per prevenir-ho això.

ERC demana accions per frenar la regressió

El Punt informa que ERC demanarà al debat de política general, el qual comença avui al Parlament de Catalunya, que es facin les obres previstes al Delta dins del Pla Hidrològic Nacional, així com l’assumpció del règim de cabals proposat per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.

L’opinió de qui escriu aquesta entrada és que al PSC li costa defensar localment allò que a Barcelona i a Madrid són temes punxeguts. I penso que això és una cosa que manca en la política local, de casa nostra, que els representants analitzin si les peticions de la societat, de les plataformes, són fonamentades, si cal recolzar-les, i fer-ho, sense embuts. A Barcelona i a Madrid haurien de veure que a comarques defensem els nostres problemes i no que evitem complicar-los la vida, els seus objectius futurs. Passa amb els problemes de l’aigua -no resolts, darrera dels quals està treballant la PDE per a maldecap d’alguns-, passa amb els peatges ebrencs de les autopistes, etc. Mentres no es planti cara, col·loquialment parlant, no ens ha d’estranyar que sigui tan fàcil dir que es depèn del PSC de Catalunya i del PSOE.

També podeu llegir aquesta entrada a Política ebrenca.

Canal de navegació i la navegació per l'Ebre

El llibre Colección legislativa de España (1859), a la seva pàgina cxxviii té una sentència d'Isabel II sobre els drets que podia exercir l'empresa Real compañía de canalización del Ebro quant a la navegació per l'Ebre. L'empresa tenia exclusivitat en la navegació a vapor, podent realitzar també navegació amb vaixells de transport. La sentència tracta sobre una demanda de l'empresa contra l'Administració, arran d'una Reial Ordre del 25 de gener de 1858, la qual declarava lliure la navegació de Tortosa a la mar. La sentència acaba revocant la Reial Ordre, de forma que un cop l'empresa acabés les obres establertes al contracte de concessió, tindria exclusivitat en la navegació de vapor entre Saragossa i Amposta, i entre Amposta i la mar pel canal de navegació. Podeu veure el detall a Google Books.

Molt noble i lleial ciutat centenària

L'any vinent, 2008, Amposta celebra el centenari des de que el rei Alfons XIII va atorgar-li el títol de molt noble i lleial ciutat. El Reial Decret del 19 de maig de 1908 Alfons XIII publicava la concessió del títol de ciutat a Amposta, aconseguit pel que es pot dir que ha estat el millor alcalde que ha tingut la nostra població, Juan Palau [1]. Avui La Marfanta es fa ressò de la preparació dels actes de celebració d'aquest títol de ciutat.

[1] López Perales, Rogelio. Historia de Amposta. 1975. ISBN: 84-500-6881-9.

Sámuel

Un dels videos de Sr Pussy, de Joaquín Reyes i Mell Allen. Ho sento, no sé si és per ser informàtic que això em fa gràcia.

Els plens no s'emetran per la ràdio

Aquesta legislatura els plens a Amposta se celebren a les 13h. Horari poc apte per afavorir-hi l'afluència de ciutadanes i de ciutadans. No em queixaré massa, tot i que havent format part d'una llista electoral i no haver estat elegit assistir als plens és una forma de seguir de prop l'esdevenir polític de la ciutat.

Dilluns 24 de setembre s'ha presentat una moció conjunta d'EA-ERC i de PSC-PM per tal que els plens de l'Ajuntament siguin emesos per la ràdio municipal i altres mitjans de comunicació, i perquè siguin difosos també des del web de l'Ajuntament. La moció ha estat rebutjada. És cert que l'Ajuntament no té cap obligació de retransmetre els plens però, no deixa de ser-ho també, que en un exercici de proporcionar la màxima informació a la ciutadania, no està de més posar els plens a disposició de les ciutadanes i ciutadans. Tècnicament és possible, sense cap dubte. Si no es vol o no es pot emetre per la ràdio en directe es pot fer en diferit. És més, es pot aprofitar per implantar la ràdio municipal a la carta. I fins i tot es poden gravar en video i posar-los a la xarxa perquè qui vulgui se'ls descarregui. Tenim exemples ben prop, com el d'Antena Caro. Els ampostins i ampostines demostrem dia a dia que informar és possible amb els mitjans actuals, quan amb les nostres càmeres no professionals preparem i pengem a la xarxa videos dels actes que se celebren a la nostra ciutat. Crec, sincerament, que és una qüestió de ganes, de res més.

Aquesta entrada també la podeu llegir a Política ebrenca.

Les voreres són per als cotxes

Fa poc escrivia una entrada sobre la remodelació del carrer del Grau d'Amposta, de com s'havien fet unes entrades als carrers perpendiculars que dificultaven la maniobra, i de la notícia que sembla que seran corregides les vores d'aquestes entrades. Algú va fer un comentari a l'entrada donant importància a les persones per sobre dels vehicles. Hi estic d'acord, només que quan un carrer es fa pensant que hi puguin passar cotxes s'ha de garantir el seu pas, i sinó, s'ha de fer peatonal. És lògic.
Ara poso una foto que es pot trobar en molts de carrers de la ciutat. Un carrer amb la vorera ocupada per cotxes, més o menys grans, enganxats a les parets. Els vianants han de baixar de la vorera o canviar-se de banda per poder continuar el seu camí. La paret que un dia és blanca l'altre es desperta amb marques per contacte amb els vehicles estacionats. Un dia una tapa de claveguera o una tuberia de desaigües apareixen trencades i ningú no ha estat. La ciutat per a les persones però, no només en els carrers principals, aquells que es veuen, sinó a tot arreu. Per cert, demà és dia de mercat i si visiteu els carrers adjacents veureu com el respecte per la via pública es perd completament. I torno amb lo de sempre. Si un dia hi ha una urgència...

Gobby

Linux.com publica un article sobre l'editor col·laboratiu de programari lliure Gobby. Es tracta d'un editor de text orientat a programadors. Més d'una persona pot estar treballant amb el mateix fitxer a la vegada i totes les persones que ho fan veuen els canvis que estan fent les altres a mesura que es produeixen. Podria semblar quelcom com una de les tantes eines en línia existents, com ara el Google Docs però, es tracta d'un programa client o d'escriptori, no d'una aplicació web, i a més no és un processador de textos ni un full de càlcul, sinó un editor de text. Pot executar-se amb GNU/Linux, Mac OS X i Windows.

Inauguracions

Si això que explica El Mundo és així, estem davant d'un acte vergonyós. No en tenim prou que els polítics s'hagin de fer la foto en inauguracions d'obres, cosa que fan els de dretes i d'esquerres, encara que quan convé uns critiquen els altres si ho fan, que ara s'hauria refet una paret per tal que el Conseller Nadal i l'alcalde de Barcelona puguin fer-se la foto de la darrera perforació en el túnel d ela línia 9 del Metro.

Contenidors soterrats a Amposta

Aquesta és la imatge dels contenidors soterrats a Amposta des de fa mesos. Estan embolicats amb plàstic perquè ningú no els utilitzi. Massa mesos amb els contenidors posats i sense poder-los utilitzar. Massa mesos en què en alguns llocs de la ciutat han desaparegut part dels contenidors de reciclatge. No m'importa qui hagi d'acabar de posar en marxa això, simplement és increïble que encara estiguem així.

Albert i la Banda dels 13 a Canal TE

Albert i la Banda dels 13 són els protagonistes d'un programa de Canal TE. El programa es pot veure durant aquest cap de setmana -la primera emissió ha estat vui divendres a les 22:30h-. Entre cançó i cançó Albert repassa els inicis de la seva aventura musical -amb Sglai- fins ara, i explica també d'on sorgeixen les diferents cançons que es van veient i escoltant. Suposo que el programa s'anirà repetint durant diferents hores del dia aquests dissabte i diumenge.

Foto: Albert i la Banda dels 13

El País, incondicional de Windows?

El País publica un article que ja té un títol que fa mal a la vista: ¿Son Firefox y Mac más seguros que sus rivales de Microsoft? Es diu a l'article que Firefox té més vulnerabilitats (53) que Internet Explorer (52), i que Mac OS X en té més (51) que Windows XP (29) i Vista (19). Aquesta comparativa no explica si aquestes vulnerabilitats són greus o no, si es poden explotar o no, i en quina mesura la comunitat o l'empresa del programari ha reaccionat per corregir-les. L'article està presentant Firefox com un navegador vulnerable, quan alguna vulnerabilitat ha estat derivada del fet d'estar-se executant en Windows, i a Mac OS X com un sistema operatiu vulnerable, quan habitualment els grans problemes per virus i altres programes malintencionats ataquen equips Windows de forma satisfactòria. En els sistemes tipus Unix, com GNU/Linux i Mac, si no es produeix l'atac en un compte d'administrador, els danys possibles són limitats, com és el cas.

D'altra banda, l'article fa unes quantes recomanacions sobre com protegir-se. N'hi ha de bones. Tots els ordinadors de casa han de tenir programes antivirus i antispyware. S'ha de ser prudents amb la missatgeria instantània. S'han d'evitar les xarxes P2P. Etc. Són recomanacions de la mateixa empresa, CA, que ha realitzat l'estudi sobre les vulnerabilitats i que l'article no posa en dubte. He destacat aquestes recomanacions perquè són curioses. Els programes antivirus i antispyware, si bé n'hi ha, són aconsellables per a sistemes Windows, per l'experiència de fàcil infecció. La prudència en la missatgeria instantània no remarca que en el programari privatiu, com el Messenger, no sabem per on passen les dades que enviem, quin tractament se'n fa, doncs es pot accedor al codi. En canvi això no és punt de discussió. I les xarxes P2P... És una recomanació fàcil però, sense justificació. Quin problema hi ha amb les xarxes P2P? No es pot recomanar una política restrictiva de directoris compartits, per exemple? Un article que sembla fet a mida de Microsoft. I en un diari que es diu independent.

Les ajudes al lloguer

Iñaki Gabilondo i el seu comentari, sobre el pla d'ajuda al lloguer.

Programari lliure per a arquitectes

Linux.com fa una repassada als programes lliures que podeu trobar a la xarxa per a despatxos d'arquitectura. QCad en substitució d'AutoCAD, Blender en substitució de 3DMax, Inkscape en substitució de CorelDraw!, i Gimp en substitució de Photoshop, són les propostes de l'article per a un despatx d'arquitectura basat en programari lliure.

Prison Break, Bones i Padre de familia, gratis a iTunes

El País informa que la Fox posarà els capítols nous de Prison Break, Bones i Padre de familia a la botiga iTunes, de forma gratuïta. Una altra notícia que fa evident que la televisió està canviant, adaptant-se al comportament dels consumidors, i no al contrari.

20palabras

Genbeta es fa ressò de l'aparició d'un lloc web anomenat 20palabras, sorgit a Argentina, on un grup de periodistes geogràficament distribuïts, escriuen articles des dels seus dispositius mòbils (agendes electròniques, telèfons mòbils i ordinadors portàtils), amb una longitud limitada a 20 paraules. Ells mateixos ho expliquen [aquí].

Decret de la Generalitat per prohibir fumar en locals de menys de 100 m2

Avui TV 3 informava que la Generalitat de Catalunya prohibirà per decret fumar en establiments de menys de 100 m2 on es manipulin aliments. Això és una mesura més restrictiva de la llei contra el tabac del govern espanyol. Que ningú no s'esquerri les vestidures, que no som pioners en la prohibició de fumar.

Ara bé, aquestes mesures no deixen de ser una gran mostra d'hipocresia. D'una banda es diu que es combat el tabac i de l'altra es permet la seva venda, la qual comporta ingressos a les arques de l'Estat. Les empreses també haurien de fer un exercici d'autocrítica perquè primer han pensat en els possibles beneficis o pèrdues abans de sumar-se sense fisures en l'eliminació del tabac en bars i restaurants. Sovint et trobes en el dilema que has d'entrar en un local per a fumadors perquè la resta de gent amb qui vas hi entra. Si hi puc no hi entro però, cal reconèixer que no sempre pots fer-ho de no entrar. Si tens mala sort et pots trobar sopant i a la vegada rebent el fum de la cigarreta de la taula veïna.

Quant als treballadors de locals on es permet fumar, potser va sent hora que es reconeguin tot un seguit de malalties com malalties laborals, com accidents del treball, de forma que no sigui la Seguretat Social sinó les mútues, qui hagi de carregar amb les conseqüències de permetre el tabac en llocs com bars, restaurants, cafeteries,...

La 2 fa història penjant Muchachada Nui a YouTube

Via Menéame m'assabento d'una gran notícia. TVE ha penjat a YouTube tot el programa Muchachada Nui, estrenat ahir a La 2, a YouTube. Podeu trobar la llista de reproducció [aquí]. Com bé diuen els comentaris de la xarxa, s'han adonat que l'èxit d'aquest programa -La hora chanante a la Paramount Comedy- no ha estat la seva audiència en un canal de pagament, sinó la difusió dels seus talls a la xarxa, on ha estat quan realment s'han fet famosos. A més, que ho faci això una cadena pública és doblement important, perquè podria ser l'inici del pas cap a uns continguts públics lliures, doncs ja els paguem amb els nostres impostos com perquè després ens posin pegues per veure'ls en altres llocs que no siguin la televisió en el moment que s'emeten.

Muchachada Nui

Al YouTube ja han penjat un video del primer programa de Muchachada Nui, a La 2.

Google Shared Stuff

Google està a punt de presentar un servei de compartició de continguts anomenat Shared Stuff. El servei permetrà marcar pàgines de la web, aplicar etiquetes i compartir-ho.

Via Menéame.

Video P2P en català

Vilaweb publica un article sobre llocs web on trobar enllaços a pel·lícules i sèries en català. En principi aquest tipus de llocs no estarien incomplint la legislació de propietat intel·lectual, doncs no estan fent difusió pública dels continguts, sinó que només contenen enllaços a documents compartits entre extrems.

L'article: [clic]

IBM publica un paquet ofimàtic gratuït

IBM oferirà gratuïtament el paquet ofimàtic d'escriptori Lotus Symphony. Aquest paquet es composa de tres aplicacions: processador de textos, full de càlcul i presentacions. El format amb què treballen les aplicacions és l'OpenDocument, tot i que permet treballar amb documents de Microsoft Office i pot exportar a PDF, igual que passa amb OpenOffice o KOffice, per exemple. Segons la nota que es pot llegir al web d'IBM, es tractarà d'aplicacions lliures -free software-, tot i que la versió beta que es pot descarregar ara és gratuïta però, no lliure. Caldrà veure si s'ha produït la fàcil ambigüitat en anglès entre gratis i lliure. D'altra banda, la nota de premsa recorda recentment IBM s'ha unit a la comunitat d'OpenOffice.

Urbanització prop del Delta

Viure en una urbanització al costat de l'Ebre, en una plana natural prop del Delta de l'Ebre. Això diu un anunci immobiliari que escolto cada matí a Catalunya Ràdio. La urbanització es troba a Móra d'Ebre. Home, prop del Delta està però, potser ho pinten com si fos sortir al carrer i veure els arrossars.

Ubuntu JeOS

Canonical ha presentat una nova versió de la seva distribució de GNU/Linux, Ubuntu, anomenada Ubuntu JeOS. Es tracta d'una versió del sistema operatiu optimitzada per a virtualitzar-la. La nota de premsa parla específicament del seu ús conjunt amb VMWare, tot i que per lògica hauria de poder-se emprar amb la resta d'entorns de virtualització com Virtual Box.

Política ebrenca

Avui ha nascut un nou bloc, Política ebrenca, el qual vol recollir el testimoni de l'experiència que va suposar el bloc de les eleccions municipals del 2007. El bloc pretén fer arribar la política de les diferents poblacions de les Terres de l'Ebre a la xarxa. Com en el bloc precedent esteu convidats a col·laborar-hi i demano per endavant disculpes si no podem arribar a tot arreu o no podem arribar-hi a temps.

Ens veiem a Política ebrenca.

El pas complet de Windows a Ubuntu d'un usuari

A Menéame hi ha una entrada referent a l'explicació que fa Ashton Mill sobre el seu pas complet de Windows a GNU/Linux -a Ubuntu concretament-. Ho fa des de diferents punts de vista: instal·lació i actualització; navegació web, seguretat, mèdia, DVD i entreteniment; gestió de fitxers; iPods, càmeres i altres; correu electrònic i oficina; perifèrics USB i Plug&Play; edició d'imatges i impressió; edició de video; i, jocs. En els diferents aspectes que avalua, la puntuació pot ser: òptim (sense problemes, millor o més fàcil que amb Windows); passa (sense problemes, igual que amb Windows); iffy (prova no completada o completada amb algun problema); flop (impossible de completar). L'article està bé, tot i que alguns punts febles no els comparteixo, com ara el de la gestió de l'espai de disc. Ara bé, és una bona referència per veure els diferents elements del sistema operatiu que us poden interessar, i conèixer altres programes que potser no són els que utilitzeu al vostre Ubuntu.

I entre que he trobat aquest article i que he acabat d'escriure aquesta entrada, he trobat una comparativa exhaustiva entre Windows Vista i Ubuntu 7.04 amb CompizFusion. És un article llarg, que s'ha de prendre temps a llegir. No he pogut fer-ho però, ho intentaré. He de confessar que he anat directament a les conclusions. L'article explica que l'avaluació s'ha fet seguint els següents punts: instal·lació i configuració del sistema; instal·lació dels drivers de video; proves d'ús diari, multimèdia i d'edició de video. L'avaluació s'ha fet només amb els programes que inclou el sistema operatiu en instal·lar-se i, en cas d'haver d'instal·lar algun programa només s'han utilitzat programes gratuïts.

Google Docs & Spreadsheets... & Presentations

Avui anunciava Genbeta que Google ha afegit l'eina de presentacions al seu paquet ofimàtic en línia, Google Docs & Spreadsheets. El rumor que això estava a punt de ser possible s'ha confirmat i Google continua configurant una potent eina en línia d'oficina.

Programari lliure als llibres de 3r d'ESO

Avui m'he assabentat que el llibre de tecnologia de 3r d'ESO de l'editorial Santillana parla del programari lliure. El curs passat, durant el CAP, vaig poder veure que els llibres d'ESO estaven orientats a les eines de Microsoft i altres programes privatius. Avui m'ha agradat molt veure que es parla de KPaint, d'OpenOffice Draw, de QCad, etc., de conceptes genèrics de fulls de càlcul, d'OpenOffice Calc, de Firefox, de Thunderbird o de creació de xarxes amb GNU/Linux. És molt important que des de l'educació secundària es parli als alumnes dels conceptes de programari lliure, de compartició del coneixement i altres conceptes que els han de despertar l'esperit crític de cara al futur, per no ser simples consumidors de productes concrets, amb por a canviar a alternatives millors i lliures.

Com posar els botons socials?

És una mica friqui això que he posat, ho sé però, no sabia com referir-me als enllaços que serveixen perquè els visitants afegeixin entrades del bloc en serveis com Menéame, Digg,...
Si us fixeu, la imatge del principi d'aquesta entrada és una captura del peu de cada una de les entrades del bloc. En primer lloc hi ha un botó que permet que voteu aquest bloc a Top Català; el segon permet que afegiu l'entrada que esteu llegint a La Tafanera -el Menéame català-; el tercer permet que afegiu l'entrada a Menéame; el quart, que l'afegiu a Digg; el cinquè, que l'afegiu a Delicious; i, el sisè, que l'afegiu a Technorati. Són botons que permeten que afegiu el bloc un l'entrada en un dels agregadors socials de continguts, i per això els anomeno botons socials al títol.

Queda veure com es fa això amb Blogger. Es tracta de modificar la plantilla del vostre bloc, afegint el codi XML necessari perquè els mostri. Per fer-ho heu d'identificar-vos a Blogger i anar a la pestanya de gestió de la plantilla del bloc, tal com es veu a la imatge de la dreta. Allí heu d'activar la cel·la que diu Expandir models de widgets. El codi font de la plantilla el teniu al quadre de text central.

Només queda anar al codi de la plantilla i cercar el lloc on es volen posar els botons. En el cas d'aquest bloc els he posat al peu de cada entrada. Per fer-ho he cercat el paràgraf marcat amb la classe post-footer-line post-footer-line-3. Podeu cercar dins del text i el trobareu. Aquest paràgraf està buit i és un dels lloc millors on afegir codi propi. En el cas del meu bloc el seu contingut és el seqüent:

<p class="post-footer-line post-footer-line-3">
<a href="http://www.topcatala.com/index.php?a=in&u=manelzaera" target="_blank"><img alt="Votam al TOP CATALÀ!" src="http://www.topcatala.com/topcatala2.gif" border="0" /></a>
<a href="http://www.blogger.com/%22http://www.latafanera.net/submit.php?url=%22+data:post.url" target="_blank">
<img alt="La Tafanera" src="http://lh4.google.com/manelzaera/Ru6Hc3RSGMI/AAAAAAAAAO0/SD7zsW18RPA/s144/latafanera.jpg" /></a>
<a href="http://www.blogger.com/%22http://meneame.net/submit.php?url=%22+data:post.url" target="_blank">
<img alt="Meneame" src="http://lh6.google.com/manelzaera/Ru6FSXRSGLI/AAAAAAAAAOs/wVd47EUXb6U/s144/meneame.gif" /></a>
<a href="http://www.blogger.com/%22http://digg.com/submit?phase=3&url=%22+data:post.url" target="_blank">
<img alt="DiggIt!" src="http://digg.com/img/badges/91x17-digg-button.gif" /></a>
<a href="http://www.blogger.com/%22http://del.icio.us/post?title=&url=%22+data:post.url" target="_blank">
<img alt="Delicious" src="http://lh5.google.com/manelzaera/Ru6FSHRSGJI/AAAAAAAAAOc/8DWfQtVUHso/s144/delicious.gif" /></a>
<a href="http://www.blogger.com/%22http://www.technorati.com/search/%22+data:post.url" target="_blank">
<img alt="Technorati" src="http://lh5.google.com/manelzaera/Ru6FSHRSGKI/AAAAAAAAAOk/phaT1aUEZCU/s144/technorati.gif" /></a>
</p>

Com veieu, es tracta d'un conjunt d'enllaços que duen al servei social en qüestió, passant-li la informació del lloc que es vol referenciar. En el cas del Top Català només es passa el nom d'usuari. En el cas de la resta de serveis es passa l'enllaça a l'entrada. En el cas de Blogger això ve indicat per data:post.url. Un cop es processi l'entrada, Blogger interpreta això i ho subtitueix per l'adreça de l'entrada escrita.

Finalment, només comentar-vos que heu de tenir en compte que els paràmetres de les adreces, quan n'hi ha més d'un, en el cas d'HTML se separen amb el caràcter &. Però, la plantilla no està expressada en HTML sinó en un llenguatge XML, amb la qual cosa hi ha certes regles que cal complir. Una fa referència a caràcters especials, els quals cal substituir. En el cas del caràcter & cal substituir-lo per & amp; (sense l'espai aband s'amp). Si no ho feu segurament us apareixerà un error en desar o fer una vista prèvia de la plantilla.

I si ho hagués proposat CiU?

Val a dir que CiU en el cas del projecte del magatzem de gas ha actuat diferent de quan es va proposar el PHN del PP. Això no amaga que hi hagi ambigüitat en l'actitud dels polítics convergents, doncs els diputats al Parlament ebrencs de CiU no acaben d'estar en contra sinó que hi estan, remarcant que els beneficis aniran a parar al País Valencià i no aquí. Dit això, cal fixar-se en la proposta de l'ebrenc de la setmana, Joan Sabaté. I dic ebrenc de la setmana, sense connotació positiva, simplement perquè ha estat un dels polítics dels quals s'ha parlat més. I tot per proposar que la planta regasificadora s'instal·li al polígon Catalunya Sud, en comptes de prop del terme d'Alcanar. Mentres els seus companys de partit es van manifestar fa unes setmanes va ell i proposa tirar endavant el projecte. I no deixa de recordar la inversió que suposa.

La veritat és que no sé què pensar, com posicionar-me davant del projecte de magatzem de gas. Tot apunta a posicionar-me en contra. Però, si m'he de posicionar a favor, la quantitat de llocs de treball, la inversió que suposa, no em sembla un argument vàlid. Més aviat convida a no fiar-se'n. I recordo que això, quan CiU ens venia les bondats del PIDE, era motiu de denúncia pública, era motiu d'acusacions de vendre's el territori. Si per a CiU valia, ara també val. No podem fer el mateix i quedar-mos tan amples.

Corrector ortogràfic

Via La Tafanera conec l'existència de Cotig, un corrector ortogràfic i gramatical de català -que és programari lliure- per a Windows 2000/XP, GNU/Linux i Mac OS X, el qual pot treballar amb OpenOffice, Firefox, Thunderbird i Ms Office, entre altres.

L'Encanyissada

Us deixo unes fotos que vam fer Maria Jesús i jo ahir a l'Encanyissada, i un video. Flamencs, patos, fotges, bernats pescaires, ... tranquil·litat.

Manolo Tomàs

Ahir em va arribar un correu de Manolo Tomàs que crec que val la pena reproduir. Crec que a molts dels que interessadament volen desqualificar tota la plataforma en base a la desmobilització d'una part dels seus membres i el silenci mediàtic i polític, això que diu Manolo els desmenteix.

Hola tothom,

pràcticament acabades les vacances oficials, la realitat s'imposa una vegada mes al nostre territori.

Mentre nosaltres , saludablement, hem aturat la nostra activitat. Les pressions sobre sobre el Riu i el Territori s'han incrementat. Mireu i sense entrar en valoracions : mes molins amb les seves línies d'evacuació, el cementiri nuclear, les avaries de les centrals nuclears d'Ascó I Vandellòs, la central de cicle combinat, la descontaminació de l'embassament de Flix , la secada de l'assut de Xerta/Tivenys per la central hidroelèctrica, la bombona de gas submergida d'Alcanar / Vinaròs... Tot plegat està sent una pluja d’interessos que està creant confusió entre la gent i molta dispersió entre els activistes cosa que pot generar frustració i desmobilització.



En la Defensa del Riu, la situació és d'una gravetat insultant :



La societat ebrenca està pràcticament desmobilitzada i la dinàmica de les institucions polítiques no sembla que ens vagi a ajudar gaire. O sigui , lo de sempre.



Els canals que portaran l'aigua a Marina d'Or ( Xerta/ Sagunt) i el que portarà l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona ( Segarra/Garrigues) s'estan licitant , i executant-se, amb molta rapidesa i tot que estan "projectats" com a "regadius" , encara s'ha de conèixer quins són aquests regants , que volen plantar i com ho pagaran. Mentre el govern català , ho tira endavant amb diner públic . Vegis per on quina generositat ,es regalen canals per a regar quan ningú pensa regar.



Avança el projecte de canal de l'Aldea/ Camarles que tampoc regarà gaire però juntament amb el reforçament del minitransvasament completarà "l'oferta d'aigua" als projectes urbanístics i energètics d'una part de la costa catalana.



Oh sorpresa! aquest estiu ,s'ha inaugurat el transvasament de l'Ebre a Cantabria . No havíem quedat que amb la modificació del PHN no hi haurien transvasaments?... Això si, diuen que serà reversible. No us sona aquesta cançó?.



El govern aragonès impulsa l'acabament dels embassaments que estan projectats en "el pacto del agua "d'Aragó i justifica la gran massa de regadius que van a fer per el cultius per a ...biodiesel. Tenien projectes de regadius però no sabien per a que. Ara ja tenen el motiu i segurament diran que el futur d’Aragó i bla , bla, bla passarà per "aprofitar" l'aigua de l'Ebre per a fer energia de "futur" subvencionada. Per no variar, suposo que aquestes infraestructures també seran "regalades".



I per acabar, la Confederació Hidrològica de l'Ebre, ha dit que el cabal mediambiental de l'Ebre aprovat en el PHN vigent , que es de 100 m3/s, una part molt important de l'any no circula pel Riu. Total els treballs aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat tenen un futur molt gloriós ...en una paperera de la Confederació o del Ministerio. No hi haurà cabal mediambiental que asseguri el bon estat i la autoregulació del tram final del Riu . La liquidació de l’Ebre català serà imparable , el futur del Delta i del Territori en el que habitem,està cantat.



Per tant ,el repte que tenim la gent de la PDE és molt gran i complicat. La meva conclusió és molt clara , ens estan enganyant. La gent de les Terres de l'Ebre hem de tornar-los a plantar cara. Sense complexos , sense servituds , amb dignitat .

Subscripció a vlocs

El mes de maig vaig assistir a la xerrada sobre el futur de la televisió que va fer Vicent Partal a Roquetes. Ens va portar un Apple TV i vam veure televisió a la carta en una pantalla plana prou gran. No, no va ser una sessió de propaganda gratuïta d'Apple. Va ser un exemple de cap on tendirà, segons Partal, la televisió del futur. Un ordinador -tingui o no aparença de tal- descarregant-se continguts de video o d'àudio d'Internet, amb programari de reproducció d'aquest en un televisió, amb una qualitat elevada. Dins d'aquesta televisió del futur, tot i que la qualitat depèn de l'autor, es troben els videoblocs o vlocs, blocs que contenen video i també poden contenir àudio, imatges o text.

Els vlocs tenen canals de subscripció també. No es diferencien gaire dels blocs, excepte en el fet que els continguts no són només text i que els seus canals de subscripció inclouen un indicador que les seves entrades són multimèdia (enclosure links). Sistemes de blocs com Blogger fa un temps que, primer en proves, ara en producció, generen canals de subscripció incloent referències a continguts multimèdia, de forma que el nostre bloc esdevé sense complicacions en un vloc.

Per subscriure's i veure videos d'un vloc cal un programa que es pugui subscriure, descarregar-se i reproduir-los. Hi ha programes privatius, com l'iTunes o el Windows Media Center, o altres lliures com Miro (abans Democracy Player, disponible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows) o el CenterStage, el media center lliure per a Mac OS X. En el cas d'iTunes, el programa es pot sincronitzar amb altres dispositius com l'iPod o l'Apple TV per tal de poder-hi veure els videos en comptes de fer-ho a la pantalla de l'ordinador.

Alguns llocs de televisió a la carta: Blip, Jumpcut, YouTube, Joost,...

I alguns vlocs: Vilaweb TV, Internautas TV, Mobuzz.tv, La cunia de Jesús, o aquest mateix bloc.

Hi ha un altre tipus de televisió del futur, la televisió en temps real, la qual es pot combinar amb la televisió a la carta. Un dels darrers exemples que tenim és Zattoo, una plataforma que emet per internet, en temps real, utilitzant tecnologia P2P, cadenes de televisió que emeten en obert.

Bé, hi ha moltes coses sobre televisió a la carta però, potser és millor navegar i experimentar, no?

Transvasamen de l'Ebre a Cantàbria

Els Ebrediputats denuncien un transvasament de 2,5 m3 d'aigua de l'Ebre a Cantàbria. Malauradament això, igual que el Pacto del Agua, el Canal Segarra-Garrigues, el Xerta-Sénia-..., són temes que el govern antitransvasista que se suposa que tenim no ha volgut canviar.

Rebaixaran les voreres del Grau

Això ho diu un titular a la part superior de la pàgina 23 de La Veu de l'Ebre d'avui divendres 14 de setembre. Es concreta que es rebaixaran les cantonades de les voreres per facilitar l'accés des dels carrers perpendiculars al del Grau -imagino que també cap als mateixos-. Dins de la mateixa pàgina el regidor de Governació és entrevistat i parla del Grau, posant-lo com exemple d'aplicació del model de circulació de la ciutat -voreres amples, carrers estrets, per fer reduir la velocitat-. Ara bé, crec que de crítiques les obres del Grau n'han tingut des de fa temps. Quan era època electoral era fàcil desautoritzar la discrepància, acusant-la d'electoralisme. Ara, passada la comtessa, no es pot seguir igual, cal reconèixer els errors -de moment només els ha explicat la premsa-. Quan toca treure pit es treu, quan toca demanar disculpes es demanen.

No he demanat mai un carrer del Grau per als cotxes més que per a les persones. Però, si els cotxes han de poder-hi circular, s'han de garantir les condicions, no només per anar en línia recta sinó també per incorporar-se o sortir-ne, cosa que es reconeix amb la modificació. Si per mi fos hauria fet al carrer del Grau com al carrer Parlament, un sol nivell, tot i que amb la zona de vorera delimitada d'alguna manera clara i anti-incívics que no la respectin -ara, havent-hi també hi ha qui aparca dalt la vorera o dificultant el trànsit-.

Carrils bici a Amposta

Cada cop que vénen eleccions un dels temes dels quals es parla és de la mobilitat en bicicleta. A Amposta tenim un carril bici que surt des de l'Av. Santa Bàrbara, a l'alçada del cementiri, fins davant de Medesa.

Si aneu en bicicleta i voleu sortir cap a la costa Santa Fe o cap als Freginals, per exemple, podeu utilitzar-lo per no haver de compartir calçada amb els cotxes. Aneu amb compte però, que no està gaire net i hi ha algun que altre vidre que us pot crear algun problema. A més, només hi ha carril en una de les voreres, amb la qual un carril amb amplada per a una bicicleta s'ha de compartir amb els dos sentits de la marxa.

També tenim un altre carril bici que va des de la part més alta del carrer Josep Tarradellas fins la cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Malauradament tenim carrils bici inconnexos, i no tots en les millors condicions per circular-hi.

A més a més, si vole anar cap al Delta per fer esport o anar d'excursió, haureu de travessar la ribera, pels camins -poc transitats- que no tenen els vorals preparats per a les bicicletes. Un cop a l'Encanyissada trobareu un altre carril bici que queda desconnectat de qualsevol altre que arribi a les poblacions del voltant.

Seria interessant tenir una ciutat planificada per fer compatibles peatons, bicicletes i vehicles a motor. Si estretim carrers per fer reduir velocitat dels cotxes bé que podem trencar-nos el cap per veure com podem establir una xarxa de carrils bici locals. Però, cal anar més enllà. No seria bo que les poblacions es poguessin comunicar amb una xarxa de carrils bici que transcorri paral·lela a les carreteres existents? No em digueu que és descabellat perquè no seria cap invent. Aneu a Bèlgica, Holanda,... És més, no hauríem de demanar a les administracions que quan dissenyin carreteres -secundàries almenys- tinguin en compte la creació de carrils de bicicleta paral·lels?

Volen limitar l'ADSL?

Baquía publica un article sobre l'ús de l'ADSL i el tràfic que provoquen els usuaris. En aquest article es parla de l'abús dels usuaris en descàrregues de la xarxa, i es culpa als mateixos per la baixada de la qualitat del servei. És a dir, que es dóna una excusa perquè l'ADSL de la resta d'usuaris vagi més lenta. Als EUA la companyia ComCast ha decidit trencar el contracte de forma unilateral amb els usuaris que, segons ells, abusen de la connexió. Si això passa aquí veurem les reaccions. Crec que qui ha de respondre per la qualitat del servei han de ser les companyies proveïdores, no els usuaris, qui paguen cada mes la seva quota, directament o indirecta, per 24 hores de connexió.

Conjuga verbs en línia

No teniu a mà el llibre de verbs catalans conjugats? No recordeu si aquella persona, d'aquell nombre, d'aquell temps, duu accent o no? Podeu conjugar el verb en línia gràcies al projecte de programari lliure Dacco, un diccionari català-anglès/anglès-català, el qual incorpora també un conjugador de verbs en línia.

Escriptoris 3D

Ahir el diari El País publicava un article sobre els escriptoris 3D i l'entrada en aquest terreny de GNU/Linux. En ell es fa un repàs dels diferents escriptoris 3D existents actualment: Mac OS X, Compiz Fusion de GNU/Linux, Aero de Windows Vista. En el cas de GNU/Linux, com s'explica, Compiz Fusion ha sorgit de la fusió dels entorns 3D Beryl i Compiz, fins fa poc projectes separats.

De l'article em sorprén que digui que Spaces, eina que s'ha incorporat a la nova versió de Mac OS X, Leopard, la qual permet treballar en més d'un escriptori, i moure elements entre ells, s'ha copiat de l'efecte Wall de Compiz Fusion. Potser els efectes sí però, qui faci temps que ha utilitzat sistemes tipus Unix, amb entorn gràfic, se n'haurà adonat que aquest afirmació no és correcta, doncs la disponibilitat de més d'un escriptori per treballar ja té uns quants anys.

Toro de la Vega

Aquesta setmana ha estat notícia en alguns programes de televisió el conegut Toro de la Vega, celebrat a Tordesillas. És una tradició que consisteix a passejar el bou pel poble fins un descampat al costat d'aquest, on s'arracona l'animal i la gent intenta matar-lo amb llances. No cal dir que el bou pateix -a banda de l'estrès causat per la persecució i l'acorralament- més d'un cop de llança fins que l'encert dels llancers acaba matant-lo. Aquest cap de setmana a la televisió es va veure la reacció violenta de la gent de Tordesillas per la por que l'evolució de l'acte es veiés íntegrament per les pantalles.

Espero que a casa nostra, per molt torero que un sigui, no es defensarà això, encara que sí que es defensen les curses de braus, cosa que tampoc és comprensible, si estem reclamant que estem defensant una tradició que respecta l'animal. D'altra banda, reaccions com aquesta de Tordesillas, la qual també es pot experimentar a casa nostra si un grup d'alterats la pren amb algú que identifica amb la premsa, no fan més que confirmar que alguna cosa s'ha d'amagar de la celebració de l'acte amb bous. Si no hi ha res per tèmer, no s'ha d'amagar res. Si no s'infringeixen danys, no cal posar impediments a difondre imatges.

Humor del bo

Llegiu una altra notícia sobre la necessitat d'informàtics, sobre les causes que els alumnes optin per altres carreres i acabin treballant igual d'informàtics, i el colofó que diu que els sous de la nostra professió han augmentat un 30% el darrer any: [clic].

Evidentment, se suposa que això passa a les capitals, no?

Concursos-enganyifa

Ahir en parlava, quan em referia a allò que no m'agrada de Canal TE. Avui és notícia que La Unió de Consumidors (UE) denunciarà Antena 3 TV i La Sexta per concursos que emeten a les nits, els quals ja fa temps que es veuen en cadenes locals o de satèl·lit, juntament amb programes de vidència, on la finalitat bàsica és guanyar diners a costelles dels il·lusos espectadors que truquen per guanyar el premi. Un premi que depèn d'una pregunta molt fàcil i que, del que recordo haver vist jo, té una resposta tan evident que sorprén que tanta gent no l'encerti.

La propietat intel·lectual als anuncis de televisió

Us heu aturat a pensar en els anuncis que s'emeten a la televisió i la música que hi sona? No, no dubto que els seus autors, o qui sigui, paguin religiosament la compensació econòmica associada als drets d'explotació de les obres que reprodueixen. Em crida l'atenció però, que hi hagi anuncis que en comptes d'utilitzar una determinada cançó opten per una altra, de molt semblant però, que no és aquella que la nostra ment recorda per la seva melodia o la seva harmonia. Suposo que el fet de pagar a la SGAE o qualsevol altra societat autoritzada, els permet fer ús o crear allò que en el món de la música comercial es coneix com plagi. No entenc però, que si paguen els drets -que suposo que són generals, no d'una obra concreta-, hagin de recórrer a versions deformades d'una cançó, en comptes d'utilitzar l'original.

El preu del pa

Ens estan conscienciant sobre una futura pujada del preu del pa com conseqüència de la pujada del preu dels cereals. És com si l'ús de biocombustibles hagués esgotat les reserves mundials. En canvi, economistes i altres persones coneixedores del tema expliquen com això no hauria de ser així, perquè el percentatge de cereal que hi ha en el pa no pot suposar una pujada important d'aquest aliment, i menys en un país com Espanya, on no hi ha una situació d'escassetat. Ens estan intentant prendre el pèl, estan intentant especular amb un argument que sembla ser fals? Farà alguna cosa el govern al respecte?

La bola

Avui he vist un individu com aparcava d'orella. Acostuma a passar, i hi ha qui ho troba normal, que hi ha qui aparca, sense por de tocar el cotxe de darrera o de davant, perquè sap que quan toqui ja no cal que continuï prement l'accelerador. Després el propietari del cotxe arriba i es troba que té més cicatrius de les que tenia quan l'ha deixat aparcat. L'individu d'avui duia una bola de remolc al darrera. El soroll que ha fet en impactar amb el cotxe quan aparcava ha sonat prou fort, com de pressió que forçava plàstic. Però, no s'ha immutat. Em pregunto si algun dia es farà alguna cosa per conscienciar aquesta colla d'incívics que van deixant la seva emprempta en altres cotxes amb la bola, i si algun dia s'establirà que la bola, sense remolc, no s'ha de dur posada, o sense protegir.

Es podran beure aigües fecals

Un empresari anglès ha inventat una ampolla per filtrar aigua que és capaç de filtrar microorganismes des de 15 nanòmetres. Això significa, segons la notícia, que pot filtrar virus, a diferència dels actuals sistemes de filtratge, els quals ho fan a partir dels 200 nanòmetres. Això, si es confirma, permetrà subministrar aigua no contaminada en cas de necessitat urgent, com ara catàstrofes naturals, guerres, etc.

La notícia: Bottle makes dirty water drinkable.

Filezilla 3.0

S'ha publicat la versió 3.0 del client de FTP Filezilla. Aquesta versió està disponible per a GNU/Linux i Mac OS X, a més de Windows, com fins ara. Filezilla és programari lliure amb llicència GNU GPL. El projecte Filezilla també proporciona un servidor FTP senzill d'administrar per a sistemes Windows.

Via Genbeta.

Primeres proves amb Denemo

Si l'altre dia parlava de Lilypond, un programa per a la generació de partitures en un format de qualitat, avui escric aquesta entrada relacionada amb Denemo. Es tracta d'un entorn gràfic de notació musical que treballa conjuntament amb Lilypond. Tot i que no és una gran meravella si preteneu començar a utilitzar-lo sense llegir gaire documentació, perquè heu de saber quines tecles fan què, per tal d'anar més ràpid escrivint notes, permet generar partitures sense escriure en el llenguatge d'etiquetes de Lilypond. La captura que acompanya aquesta entrada mostra Denemo, amb un document sent editat (una jota, si mireu les notes), executant-se en l'Ubuntu virtualitzat al Mac.
Denemo és programari lliure disponible per a GNU/Linux i Windows.

Gas, cal un clarificació urgent

Hi ha unes quantes preguntes que cal que públicament es resolguin al voltant del dipòsit de gas davant del Delta i de la planta regasificadora terrestre. Se m'ocorren les següents:

• És imprescindible el dipòsit de gas?
• És perillós el dipòsit de gas?
• Suposa un perill per al medi ambient la planta terrestre?
• Afectarà el conreu de cítrics i/o el turisme el projecte Castor?
• Tothom qui s'oposa al projecte ho fa pels mateixos motius?
• Volen diferents ajuntaments o polítics locals emportar-se la planta terrestre al terme de la seva ciutat -com s'ha dit del Catalunya Sud-?
• En cas afirmatiu, per què, aleshores, es manifesten contra la planta a Alcanar?
• Es pot considerar el dipòsit de gas com una nova agressió al territori, com una nova mostra que som el pou energètic de Catalunya?
• Com és que la taula del Sénia no diu res?

Són preguntes que no necessàriament han de contestar qui estan a favor del projecte, sinó que crec que recollir arguments en un i altre sentit permetrà aclarir els posicionaments.

empleote.com

M'agrada Canal TE. És un canal amb un aire refrescant, diferent de la televisió que hem vist fins ara a casa nostra. Només tinc un parell de coses que criticaria: els espais de concursos que fan en algun moment del dia, típics en la majoria de cadenes locals de televisió, molts cops repugnants per les ànsies d'escurar les butxaques que desprenen; de l'altra, un servei per trobar feina el qual, malgrat ser una cadena local de les Terres de l'Ebre, es diu empleote.com. A banda d'això, m'agrada, com he dit, el canal.

Aquí teniu un dels videos que tenen penjats, d'una cançó del meu amic Albert i la Banda dels 13.

Ha d'anar el PP a l'ofrena a Rafel Casanova?

El PP va tornar ahir a l'acte d'ofrena a Rafel Casanova. Tothom té dret a fer aquesta ofrena. Ara bé, el PP va fer l'ofrena i acte seguit va expressar que ells no són independentistes -cosa sabuda-. És evident que no són ni catalanistes. Diria que el PP veu amb bons ulls el desenllaç de la Guerra de Successió i la caiguda de la capital de Catalunya l'any 1714. Per això no s'acaba d'entendre que acudeixin a l'homenatge a una persona com Rafel Casanova, l'aleshores Conseller en Cap de Barcelona. I en això no vull dir que el PP no hagi de participar en els actes de la Diada, sinó que dic que el PP ha de ser coherent amb les seves idees quan participa en els actes públics.

Joel Joan pixa fora de test

Això penso del que va dir ahir Joel Joan. Per a mi no ha deixat de ser el protagonista de Plats bruts, per molt que avui sigui molt més conegut per Porca misèria. Vull la independència de Catalunya però, no crec que el camí del traspassat Xirinachs sigui el camí a seguir, ni que les seves declaracions hagin de ser assumides.
Sobren extremistes, sobren individus que ajudin els mitjans anticatalanistes difondre el missatge demonitzador per Espanya.

Libertad digital: Amenazas, agresiones y apología del terrorismo protagonizan la Diada de Cataluña.

La Diada

El marc de la Diada és cada any el moment de les grans declaracions patriòtiques però, aquest any ha tingut el rerefons de la proposta de referèndum el 2014, la de crear un moviment catalanista que aplegui gent de diferents colors polítics, llençada per Artur Mas, i la polèmica sobre si la selecció catalana de futbol podrà jugar el seu partit amb la dels EUA.

Si bé és cert que la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira sobre el referèndum d'autodeterminació per al 2014 es pot interpretar en el context de les properes eleccions espanyoles, no és menys cert que el dret dels catalans i catalanes a decidir no hauria de fer por a ningú, i menys al govern del talante i de les promeses.

Igualment, la proposta de crear un corrent unificat catalanista és una idea molt atractiva, si és capaç de superar les diferències entre els diferents partits, si és capaç de defensar el país i no intentar emprar-ho estratègicament per acumular vots el proper mes de març. Cal prendre-s'ho amb escepticisme. Surt d'Artur Mas, i a mi no em desperta gaire confiança, després de pertànyer al govern català que va donar suport al PHN, i de ser un dels que més soroll va fer amb l'Estatut al Parlament i que va escenificar la rebaixa a Madrid. Però, cal escoltar la proposta, cal estudiar-la. Pasqual Maragall potser s'hi apunta. Ep, ja és un senyal. A mi la idea m'agrada, igual que poder votar si vull una Catalunya independent.

Quant al partit de la selecció catalana, tinc els meus dubtes sobre si val la pena l'esforç per jugar un partit que s'anomena de costellada. Mentre Catalunya no tingui la seva selecció nacional reconeguda, jugar o no jugar partits com aquest no passa de satisfer els sentiments nacionals durant un dia. I la selecció nacional catalana de futbol, si Catalunya no és independent, tinc els meus dubtes que sigui mai reconeguda oficialment. Algun dia veurem que els jugadors catalans que es neguin per sistema a jugar amb la selecció espanyola? I ho veurem amb els bascos? No destinaria potser tants esforços -almenys mediàtics- en el tema.

Per acabar, quan encara queda una mica per al dia 12, deixeu-me dir Visca Catalunya!

La Diada a Amposta

Aquí teniu el video de la penjada de la senyera al balcó de l'Ajuntament d'Amposta, en la celebració de la Diada de l'Onze de Setembre de 2007. Aquest any no ha pogut fer-se al pont penjat perquè està en obres.

L'independentisme segons Joan Barril

Joan Barril escriu a El Periódico un article en què qualifica l'independentisme de malaltia infantil. Si escric això en un titular, com ha fet e-noticies, podria pensar que aquest home s'ha passat. I m'estranya, doncs Joan Barril és una persona que es caracteritza per un discurs tranquil, moderat, gens passat de voltes. En un cas així acostuma a passar que el titular -d'enoticies- té un toc de sensacionalisme que pot despistar. La reflexió de Joan Barril, allò amb què em quedo, ho comparteixo. Parlem molt de com de malament ens tracta Espanya però, no mirem el teixit empresarial, el qual col·labora en aquest maltracte constant. Com diu Barril, els poders econòmics catalans fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional. La pela és la pela, i si amb Espanya es guanyen més diners, primer és el negoci, i després ja vindran els discursos i actes per a la galeria al voltant de Catalunya. Em considero independentista. Qui em conegui sap però, que no em situo a l'extrem, sinó que crec que no és vital per a mi ni per a ningú la independència de Catalunya. Tant de bo la tinguem però. Comparteixo la reflexió de Joan Barril. Llegiu-la.

Març de 2008, el llarg camí

Queda molt de temps per al mes de març de l'any vinent. Però, seran uns mesos intensos en la vida política espanyola i catalana. Ja ho estem veient. El govern, anunciant inversions, nous projectes que s'han de posar en marxa. El PP cercant punts febles per on burxar. Fins ara era el terrorisme. Durant part de la legislatura ha estat l'Estatut de Catalunya. Ara sembla que se suma la situació econòmica. El PP es mostrarà bel·ligerant i el PSOE voldrà situar-se en el centre polític i ser més espanyolista que ningú. A Catalunya, ja ho veiem, se situaran els partits nacionalistes i independentistes per ocupar a Madrid la major representació política catalana possible.

Però, a les properes eleccions generals hi ha un dubte que almenys jo em plantejo, i que segur que no sóc l'únic. On vull sumar el meu vot? Vull un vot favorable al partit que crec que es mereix ser votat, o vull un vot que eviti que el PP guanyi les eleccions? En ambdós casos hi ha beneficis i inconvenients. El PSOE ha demostrat que de cara a Catalunya ha promès moltes coses però, després tot queda en promeses que, o bé no es compleixen, o bé es transformen. Però, queda la por que un vot no favorable al PSOE contribueixi al benefici perquè tinguem un Aznar 2 al govern. Queden mesos per pensar.

1 any de casats

Avui fa un any que Maria Jesús i jo ens vam casar, que ens vam convertir en marit i muller. A les 12:15h començava la missa que ens uniria en matrimoni.

En les alegries i les penes, en la salut i la malaltia, tots els dies de la meva vida.

El temps passa volant.

Immigració, el drama diari

El País explica una de les tantes històries de misèria, d'esperança, de misèria i de mort, que envolta el fenòmen de la immigració que arriba per mar. Una pastera toca una roca, les persones que són a bord es creuen que han arribat a terra, comencen a saltar de l'emmbarcació i aleshores s'adonen que no han arribat a terra. A sota, dos metres de profunditat. El resultat ja us el podeu imaginar. Tragèdia. Fa poc La 2 de Televisió Espanyola va emetre el reportatge La última foto, dins del programa Documentos TV. En aquest reportatge es repassen 20 anys d'immigració, amb tot allò que comporta, i que en els darrers anys s'ha accentuat.

Video La última foto: [clic]

Adolescent predicador

Fa uns mesos posava una entrada sobre un crio predicador, que difon el missatge creacionista de la vida, contrari radicalment a la teoria de l'evolució. Aquí hi ha un altre video del crio crescudet.

Bowling for Sandercoe

Jimbo

L'anticatalanisme actual

L'ex-president Jordi Pujol diu que ara hi ha major anticatalanisme que durant el franquisme. I en dóna la culpa a PP i PSOE. Penso que sí, que PP i PSOE, en la seva lluita per veure qui és més espanyol, han fet poc per evitar el clima anticatalanista a Espanya. Algunes declaracions de polítics catalans, poc oportunes i interessadament amplificades per certs mitjans, també han ajudat -boicot del cava, per exemple-. Però, l'ex-president ha de recordar que aquest anticatalanisme ve de lluny, sempre situant-nos dins de la democràcia-. Recordarà quan es cantava "Pujol, enano, habla castellano", quan governava CiU a Catalunya i se suposava que demanava tant que Espanya veia amb mals ulls els catalans. El problema és que aleshores hi havia tanta o més escenificació de la reivindicació com hi ha ara. CiU havia de ser el partit que faria de contrapès amb el govern de Madrid, esperàvem que les reivindicacions dels catalans arribessin a la capital del regne i que es materialitzessin com més millor. Però, es van deixar les reivindicacions més polèmiques, les més fàcilment atacables des de les Espanyes, per més endavant. I ens vam trobar amb un Estatut que havia de ser molt ambiciós, l'ambició del qual va ser gran al Parlament i no tan gran a Madrid. Amb un govern no convergent a Catalunya, els ha estat més fàcil demanar -encara que fos per rebaixar després-. La història és recent, ja la coneixem -almenys la que ens han deixat conèixer-.

Terres de l'Ebre-Girona amb la Hife

Avui al matí Jordi Perales m'ha passat un enllaç a la notícia del Diari de Girona que anuncia que la companyia Hife ha sol·licitat tenir una parada a les instal·lacions de l'aeroport de Girona i poder connectar-la amb les Terres de l'Ebre. Un servei des d'una punta a l'altra de Catalunya en autobús és una bona notícia. La pregunta, la primera pregunta que m'ha vingut al cap, és si tindrà tant d'èxit com la línia Terres de l'Ebre-Bellaterra, estrenada quan jo estudiava a l'Autònoma, i que de la nit al dia va passar a la història. El diari se sorprèn també del fet que la Hife aposti per Girona, quan es vol donar impuls al de Reus.

Plom, arsènic i pirites al port de La Ràpita

El diari El País parla avui de la detecció de quantitats elevades de plom, arsènic i pirites, en una àrea de més de 1000 metres quadrats en un terreny destinat a l'ampliació del port de La Ràpita. Es pensa també que s'hi pot acabar trobant mercuri. La notícia apunta al fet que allí va haver una planta d'Ercros on es tractaven pirites.

El carrer del Grau d'Amposta

El carrer del Grau d'Amposta, en la seva segona fase, acabada poc després de les eleccions municipals, desperta queixes. Els carrers perpendiculars al mateix tenen un accés complicat. Les voreres del carrer són prou elevades, com a es va fer a la primera fase, no es tallen a les cruïlles, de forma que els vianants no han de pujar i baixar la vorera a cada cantonada -cosa que em sembla fantàstica-.
Com que el carrer és estret, les voreres són elevades i s'ha de pujar i baixar un pendent quan es vol entrar o sortir d'un dels carrers que donen al carrer del Grau, no tots els vehicles poden fer-ho amb facilitat. Jo mateix, per entrar no sempre però, de vegades tinc problemes perquè, a banda de la maniobra que he de fer a causa de l'estret que és el carrer, em trobo amb un cotxe aparcat de forma prou ajustada com per haver de fer maniobra. I per sortir algun cop em toca fer maniobra si no m'he tancat prou i a temps. Hi ha qui en aquest procés d'entrar o sortir del carrer ha tocat amb els baixos del cotxe al terra.
A la vista està que potser aquest carrer s'hauria pogut fer millor. Si volem una ciutat sense vehicles endavant. Però, si han de passar vehicles, cal que ho facin amb garanties. Imaginem que aquests problemes els tenen turismes. No pensem ja en ambulàncies o cotxes de bombers. Hi ha rumors que es reformarà l'obra feta al Grau. Però, no deixen de ser rumors, que només els fets confirmaran o desmentiran.

Luciano Pavarotti

Ha mort qui probablement ha estat el millor tenor del segle XX, Luciano Pavarotti. Quan mor algú que ha dedicat la seva vida a la música, art entre les arts, que desperta els millors sentiments en les persones, i més quan aquest algú té la talla de Pavarotti, sap molt greu. Era per als italians l'equivalent de Montserrat Caballé per als catalans. Una gran pèrdua artística. El seu web oficial té una frase molt significativa, suposadament del tenor traspassat, i que qualsevol que duu la música al cor la pot compartir (tradueixo de forma potser inexacta): "Una vida per la música és una bella forma d'emprar-la i això és a allò a què he dedicat la meva vida". Descansi en pau.

Bromes pesades

Cerqueu "susto" a YouTube...

Sarkozy vol refundar l'educació

El president francès, Nicolas Sarkozy, ha adreçat una carta als mestres francesos presentant-los la seva visió dels canvis que s'han de fer en l'educació al país. Ho he llegit a primera hora a La Vanguardia -des de que van canviar la filosofia del web els articles són de pagament o costa trobar-los-. S'hi destaca l'opinió del president francès que d'un temps encà "la personalitat dels infants s'ha situat en el centre de l'educació, en lloc del coneixement". En la carta parla de la pèrdua d'autoritat dels mestres, dels pares i de les institucions, de la desaparició de la cultura comuna tramesa de generació en generació, dels valors... La carta ha estat criticada pels sindicats francesos per ser contradictòria en el contingut amb les polítiques del govern. Com que és llarga us poso a continuació referències a la informació i al text complet, per si voleu llegir-la. A Catalunya, segons La Vanguardia, en una notícia que acompanya la de la carta de Sarkozy, diu que els docents catalans agraïrien una carta del president semblant a la del president francès. Segons un entrevistat, a la carta d'identifica el problema i queda veure com es resol.

Què opineu del plantejament de Nicolas Sarkozy, com pares, com educadors, com ciutadans?

• "Lettre aux éducateurs" completa (Le Monde)
  
• M. Sarkozy addresse une lettre -manifeste aux enseignants (Le Monde)
• La lettre de Nicolas Sarkozy aux enseignants critiquée par leurs syndicats (Le Monde)
• Nicolas Sarkozy veut réinventer l'école (Le Figaro)
  

Primeres proves amb Lilypond

Lilypond és un programa de generació de partitures musicals. No és un editor, molt menys no és un editor visual -WYSIWYG-. Utilitza un llenguatge de marques semblant a LaTeX, un llenguatge que serveix per a la creació de documents de gran qualitat tipogràfica. El programa Lilypond llegeix un fitxer de marques, el compila i genera la sortida en forma de document postscript i PDF, per defecte.

Per exemple,

\relative c' {
\time 3/8
\clef bass
c8 d e f e d c4.
}
\version "2.10.29"

Aquest document genera una sortida amb el contingut que indica la imatge adjunta.

Podeu començar a familiaritzar-vos amb aquest programa i el seu llenguatge i funcionament al web del projecte. Aquí teniu un enllaç als primers passos simples.

Per acabar aquesta entrada, Lilypond és programari lliure publicat amb llicència GNU GPL i multiplataforma (GNU/Linux, FreeBSD, Mac OS X, Windows ME/NT/2000/XP).

Els líquids als avions

El Parlament Europeu ha votat, de forma no vinculant, no seguir amb la prohibició de dur líquids a l'equipatge de mà dels avions. Aquest més passat vam poder experimentar la nova mesura, la qual fa un any només aplicava en vols als Estats Units. Abans d'arribar al control de seguretat, a l'arc magnètic, havies de dipositar els líquids que portessis, els no autoritzats o degudament empaquetats -en bossa de plàstic transparent- en uns contenidors.

Ara bé, un cop passat el control de seguretat aquesta fermesa relacionada amb els líquids ja no és tan evident. A Barcelona podies comprar líquids i es precintaven en una bossa transparent, la qual suposadament no es podia obrir fins arribar a la destinació del vol. En pujar a l'avió ningú no et deia res ni es revisaven els líquids adquirits dins de l'aeroport. A Florència la cosa encara tenia més gràcia. Podies comprar ampolles de vi sense problemes, ni de capacitat, ni de format del paquet. Un acaba pensant que aquestes mesures, que potser sí que tenen raó de ser, acaben beneficiant els negocis dels aeroports i poca cosa més.

iPod Touch

Avui era el dia en què els fanàtics dels productes Apple esperaven una notícia. Feia dies que corrien rumors de canvis a l'iPod, d'un iPod amb pantàlla tàctil. I els rumors s'han confirmat. Continuaran existint els iPod que hi havia fins ara, una mica més curts i més amples. La capacitat ha variat. L'iPod Shuffle es queda amb 1 GB de capacitat. L'iPod Nano pot ser de 4 GB o de 8 GB. L'iPod Video passa a anomenar-se iPod Classic i té capacitats de 80 GB i de 160 GB.

Però l'estrella és l'iPod Touch. Es tracta d'un iPod sense roda, com els existents fins ara. Tota la superfície l'ocupa una pantalla tàctil multipunt -multitouch-. La pantalla té un sensor de llum per adaptar la brillantor a l'ambient. Detecta la posició de l'iPod, horitzontal o vertical, per adaptar l'orientació de la imatge de pantalla. Incorpora el navegador web Safari, connexió a canals de video a la xarxa, concretament a YouTube, connexió a internet sense fils (802.11b/g), l'iTunes Wi-Fi Music Store, i a la botiga en línia dels EUA indica que als establiments Starbucks es pot comprar a iTunes la música que hi està sonant en un moment determinat. La capacitat és de 8 GB o 16 GB.

Arriba l'iPod més semblant a l'iPhone. Quin és el futur? Desapareixerà l'iPod si Apple canvia la seva política comercial del seu telèfon? Continuarà existint el reproductor com un producte a banda? Són útils les pantalles tàctils en dispositius com iPods i telèfons? No són massa petites? No són massa fàcils d'embrutar? Són comentaris que deixo oberts, tot i que confesso que Apple és una empresa que cada cop que treu un producte nou, només per l'expectació que desperta i per l'atractiu del mateix, és digna d'admiració. Ho fan bé, ens agradin o no els seus productes i la seva filosofia.

Wiki City Rome

Aquest dissabte 8 de setembre se celebra a Roma la Nit Blanca (Notte Bianca), una nit en què la ciutat no dorm, una nit en què Roma celebra diferents esdeveniments per a ciutadans i turistes (música, menjar, teatre, compres,...). Aprofitant aquest esdeveniment es presenta el projecte Wiki City Rome, un projecte del MIT consistent en la generació d'un plànol en temps real de l'estat de la ciutat a partir de la informació de telèfons mòbils i altres dispositius sense fils. Com s'explica al comunicat, qualsevol persona amb connexió a Internet podrà consultar en temps real les zones més concorregudes, el camí menys congestionat per arribar-hi, els llocs on hi ha famosos, etc. És un altre concepte de plànol de ciutat, on es pot veure la dinàmica d'aquesta a partir de la informació recollida de les persones que s'hi troben en un moment determinat.

El pasdoble Tortosa

A Amposta som molt patriotes. Bé, almenys hi ha qui presumeix d'ampostinisme, confrontant-lo amb el tortosinisme. Un absurd però, s'ha de conviure amb diferents formes de pensar. Una de les formes d'unir sentiments patriòtics és a través de la música. Himnes o peces representatives, amb les quals una comunitat de gent s'identifica uneixen. Aquí tenen cabuda també les cançons de la nostra adolescència, que ens uneixen quan ens reunim amb velles amistats, o les cançons que escoltem a la discoteca, que ens provoquen bon rotllo i sembla que tots ens estimem.

Tornem al patriotisme i la música. A Amposta tenim un himne i tenim una sardana. L'himne, Oh! Amposta, del mestre Joan Suñé (1919), va recuperar-lo fa un grapat d'anys la Societat Musical La Lira Ampostina, la qual va fer-ne una estrena conjuntament amb el cor de l'Església Evangelista d'Amposta. Ja ha plogut perquè jo encara no havia sortit a la banda i encara tenia veu de soprano. Els alumnes de l'escola de música que no tocàvem a la banda també vam participar cantant. La sardana Amposta és del mestre Francesc Mas Ros (1983). És molt més recent que l'himne. La podeu trobar a la xarxa. També tenim un pasdoble fet pel mestre Suñé amb el nom de la ciutat, el qual es pot trobar al disc gravat per La Lira, Oh! Amposta.

En canvi, mai no s'ha fet el pas perquè una d'aquestes peces passi a ser representativa, passi a ser una peca musical que faci que la ciutat s'identifiqui amb ella. I ho dic ara, en plenes festes de la Cinta de Tortosa, en què en molts actes és peça obligada el pasdoble Tortosa. La Lira Ampostina és la banda que cada any, el dia de la processó interpreta el pasdoble a la plaça de l'Ajuntament, una interpretació de gala. Recordo quan hi tocava que vam anar a tocar a les festes de la Cinta i vam interpretar aquest pasdoble, davant de l'Ajuntament, amb els representants municipals, tortosins i tortosines ben atents, esperant el punt àlgid "Visca per sempre Tortosa", moment en què tothom comença a aplaudir, visiblement emocionat.

Algú em podrà dir que marxi a Tortosa. Penso que mirar el veí i veure allò que fa bé, allò que ens agrada no és dolent. No és tampoc que basi la meva raó de ser en els símbols, entre els quals podem situar un himne, una obra musical. Però, sí que veig que la capital musical de les Terres de l'Ebre encara no és capaç d'establir com normal la interpretació del seu himne, del seu pasdoble, de la seva sardana, en els actes oficials, almenys de Festes Majors.