José María García

Dissabte José María García, durant molts anys líder de la ràdio esportiva nocturna espanyola, va anar al nou programa de Jordi González, La noria, de Tele 5. Aquest programa substitueix Dolce Vita, programa de teleporqueria, de premsa rosa que se'n diu. José María García em va agradar. Jo l'escoltava a l'època d'estudiant, de fons, mentre estudiava, fins que em vaig cansar de que el seu programa fos una crítica crispada contínua. En canvi, dissabte va estar bé. Va parlar de política. Crec que va quedar clar que ell té simpatia pel PP però, que no li agrada aquest PP. Va parlar de la ràdio. No li agrada la COPE actual, l'estil talibà de Jiménez Losantos. Va explicar la seva idea de crear un imperi mediàtic que es pogués enfrontar al grup Prisa. I va dir que malgrat que havia volgut concedir aquesta darrera entrevista a Tele 5, considera la cadena com la culpable de la teleporqueria, de la telemerda. Va posar com exemple l'Aquí hay tomate. Un programa ideat amb molt encert, quant a la intenció aconseguida de mantenir els telespectadors davant de la pantalla fins el final, però, amb uns continguts detestables.

Al cap d'una estona, en un debat sobre l'homosexulitat, Jorge Luis Vázquez es va queixar del que va dir José María García. Segons el presentador del Tomate, ell fa un programa d'entreteniment. I tant! Entretenir segur que ho fa però, a base de porqueria, a base de parlar d'intimitats de les persones, de ridiculització. També Dolce Vita o Salsa Rosa es podrien considerar debats, o A tu lado, l'únic que serien debats on s'accepta la desqualificació del contrari, l'ús de dades personals de les persones de les quals es parla (fotografia de detinguda de la Pantoja, informes mèdics,...),...

No entenc però, què hi feia José María García sent entrevistat per Jordi González, en un programa aparentment seriós. Jordi González acostuma a fer programes d'entreteniment que en algun moment es vesteixen de seriosos però, que estan més prop dels programes de premsa rosa que no pas de programes seriosos.