El pasdoble Tortosa

A Amposta som molt patriotes. Bé, almenys hi ha qui presumeix d'ampostinisme, confrontant-lo amb el tortosinisme. Un absurd però, s'ha de conviure amb diferents formes de pensar. Una de les formes d'unir sentiments patriòtics és a través de la música. Himnes o peces representatives, amb les quals una comunitat de gent s'identifica uneixen. Aquí tenen cabuda també les cançons de la nostra adolescència, que ens uneixen quan ens reunim amb velles amistats, o les cançons que escoltem a la discoteca, que ens provoquen bon rotllo i sembla que tots ens estimem.

Tornem al patriotisme i la música. A Amposta tenim un himne i tenim una sardana. L'himne, Oh! Amposta, del mestre Joan Suñé (1919), va recuperar-lo fa un grapat d'anys la Societat Musical La Lira Ampostina, la qual va fer-ne una estrena conjuntament amb el cor de l'Església Evangelista d'Amposta. Ja ha plogut perquè jo encara no havia sortit a la banda i encara tenia veu de soprano. Els alumnes de l'escola de música que no tocàvem a la banda també vam participar cantant. La sardana Amposta és del mestre Francesc Mas Ros (1983). És molt més recent que l'himne. La podeu trobar a la xarxa. També tenim un pasdoble fet pel mestre Suñé amb el nom de la ciutat, el qual es pot trobar al disc gravat per La Lira, Oh! Amposta.

En canvi, mai no s'ha fet el pas perquè una d'aquestes peces passi a ser representativa, passi a ser una peca musical que faci que la ciutat s'identifiqui amb ella. I ho dic ara, en plenes festes de la Cinta de Tortosa, en què en molts actes és peça obligada el pasdoble Tortosa. La Lira Ampostina és la banda que cada any, el dia de la processó interpreta el pasdoble a la plaça de l'Ajuntament, una interpretació de gala. Recordo quan hi tocava que vam anar a tocar a les festes de la Cinta i vam interpretar aquest pasdoble, davant de l'Ajuntament, amb els representants municipals, tortosins i tortosines ben atents, esperant el punt àlgid "Visca per sempre Tortosa", moment en què tothom comença a aplaudir, visiblement emocionat.

Algú em podrà dir que marxi a Tortosa. Penso que mirar el veí i veure allò que fa bé, allò que ens agrada no és dolent. No és tampoc que basi la meva raó de ser en els símbols, entre els quals podem situar un himne, una obra musical. Però, sí que veig que la capital musical de les Terres de l'Ebre encara no és capaç d'establir com normal la interpretació del seu himne, del seu pasdoble, de la seva sardana, en els actes oficials, almenys de Festes Majors.