L'independentisme segons Joan Barril

Joan Barril escriu a El Periódico un article en què qualifica l'independentisme de malaltia infantil. Si escric això en un titular, com ha fet e-noticies, podria pensar que aquest home s'ha passat. I m'estranya, doncs Joan Barril és una persona que es caracteritza per un discurs tranquil, moderat, gens passat de voltes. En un cas així acostuma a passar que el titular -d'enoticies- té un toc de sensacionalisme que pot despistar. La reflexió de Joan Barril, allò amb què em quedo, ho comparteixo. Parlem molt de com de malament ens tracta Espanya però, no mirem el teixit empresarial, el qual col·labora en aquest maltracte constant. Com diu Barril, els poders econòmics catalans fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional. La pela és la pela, i si amb Espanya es guanyen més diners, primer és el negoci, i després ja vindran els discursos i actes per a la galeria al voltant de Catalunya. Em considero independentista. Qui em conegui sap però, que no em situo a l'extrem, sinó que crec que no és vital per a mi ni per a ningú la independència de Catalunya. Tant de bo la tinguem però. Comparteixo la reflexió de Joan Barril. Llegiu-la.