Google OpenSocial

Google presentarà demà OpenSocial, una interfície de programació d'aplicacions (API) per a xarxes socials. Es tracta de 3 APIs que permeten accedir a tres tipus d'informació de les xarxes socials:

• Informació del perfil (dades d'usuari)
• Informació dels contactes (graf social)
• Activitats (esdeveniments, material del tipus canals de subscripció)

Aquestes APIs permetran accedir a qualsevol xarxa social que s'hagi sumat al projecte, fent l'accés compatible des d'aquestes. Les xarxes socials a les quals es pot accedir amb OpenSocial s'anomenen hosts. Els xarxes socials actuals que permeten accedir són Orkut, Salesforce, LinkedIn, Ning, Hi5, Plaxo, Friendster, Viadeo i Oracle. Els socis desenvolupadors del projecte són Flixster, iLike, RockYou i Slide.

Font: TechCrunch via Slashdot.

11-M: No va ser ETA

La sentència del judici de l'11-M està sent llegida i, una de les coses que ha quedat reflectit és que l'autoria d'ETA que alguns han perseguit durant la legislatura no s'ha considerat provada.

Aquesta és la reacció dels diaris:

• El tribunal descarta a ETA (El País)
• La dinamita de los trenes y del piso de Leganés procedía de la Mina Conchita (El Mundo)
• L'Audiència descarta cap relació entre ETA i l'11-M (Vilaweb)
• El Tribunal da por buenas todas las pruebas del 11-M (Libertad Digital)
• El juez Bermúdez considera demostrado que los explosivos provenían de Mina Conchita (La Razón)
  

11-M, dia D

Arriba el dia de la sentència del judici dels atemptats de l'onze de març de 2004 a Madrid (11-M). Durant aquests quatre anys el PP i mitjans de comunicació afins s'han encarregat de fer un judici paral·lel i des sembrar el dubte sobre si darrera dels atemptats hi havia algun altre grup terrorista que el que està sent jutjat. Ara que arriba la sentència el PP vol fer-nos creure que allò que hem vist, llegit i escoltat durant aquest temps realment era una altra cosa. Però, hi ha hemeroteques, hi ha una xarxa que des de fa temps indexa continguts per poder ser cercats. I és molt fàcil cercar declaracions dels dirigents del PP sobre l'autoria dels atemptats.

Podem començar per veure el video de Telemadrid, televisió pública sota un govern del PP, sobre les ombres de l'11-M. Libertad Digital té un bloc sobre els atemptats, quin autor és Luis del Pino, autor dels llibres 11-M Golpe de Regimen i Las mentiras del 11-M. Un video de Libertad Digital TV amb una entrevista a Luis del Pino. Un dels elements més discutits, la motxilla de Vallecas. Zaplana, al Congrés dels Diputats, parlant de la teoria de la conspiració. La fundació FAES té encara al seu web el video de l'any 2005 Tras la masacre, un dels videos ideològics sobre l'11-M de la font d'on beu el PP.

Si tinguéssim temps no pararíem de trobar declaracions de dirigents del PP i continguts de mitjans afins sembrant el dubte de qui va fer els atemptats, de si el govern del PSOE podia haver conspirat o deixat que algú conspirés, etc. I ara ens volen fer oblidar tot això. Si poguessin reescriurien la història, com al 1984 d'Orwell.

El web Los Genoveses té un apartat destinat a l'11-M. Una de les darreres coses publicades fa referència a la negació d'Acebes de la teoria de la conspiració.

El Matí de Catalunya Ràdio a les obres del TGV

Un redactor de Catalunya Ràdio es va colar ahir a les obres del TGV de Barcelona. Han posat el video a YouTube. Per cert, TGV o AVE? És que ja comença a marejar la cosa.

Quan K no és 1000

Avui he trobat un article que crec que us pot interessar si en això de la informàtica no sou experts ni tan sols teniu idea de la majoria de termes que s'empren. Es tracta d'un article del Gadgetoblog, d'El Mundo, el qual parla de les unitats de mesura de la informació en els sistemes informàtics, arran d'una notícia recent que comentaré més endavant.

La mínima unitat d'informació en un sistema informàtic és el bit (b). Podeu sentir parlar de bits quan hom es refereix a la capacitat del processador (32 bit, 64 bit) per processar instruccions i accedir a la memòria -la mida dels registres-. També apareixen els bits quan es parla de l'ample de banda de la connexió a Internet. En l'epoca dels mòdems es parlava de kbps (quilobits per segon) i ara, amb l'ADSL es parla de Mbps (megabits per segon).

Les agrupacions de 8 bits (octets) són els bytes (B). Fa uns anys la capacitat de la memòria RAM i els discos durs dels ordinadors es mesurava en MB (megabyte), tot i que actualment es parla de GB (gigabyte) i, en el cas de discos durs d'ús particular ja n'hi ha de TB (terabytes). Fa bastants més anys la memòria RAM es limitava a l'ordre de kB (quilobytes).

Bé, i hem vist que un byte són 8 bits però, i 1 kB, 1 MB o 1 GB? En informàtica la k equival a 2¹⁰, és a dir, 1024. Per tant, 1 kB són 1024 bytes. De forma equivalent, 1 MB són 1024 kB, és a dir, 1.048.576 bytes (no un milió de bytes). I, continuant, 1 GB són 1024 MB, 1 TB són 1024 GB, etc.

I tot això, per què ho publiquen al Gadgetoblog? Doncs l'empresa Seagate està tornant un 5% dels diners a les persones que han comprat discos durs en els darrers 6 anys a causa d'una sentència judicial. 4 persones van denunciar Seagate perquè els discos durs no tenien la capacitat indicada en la compra a causa que l'empresa considera 1 kB igual a 1000 B, amb la qual cosa els discos durs no tenien la capacitat que realment haurien de tenir si es respectés el significat de les unitats de mesura. I això, quan es parla de gigues, es nota.

Sarkozy se'n va

No, no deixa la presidència. Avui he escoltat a la ràdio que el president de la República de França va marxar d'una entrevista a la CBS perquè van insistir a preguntar-li per la seva dona. Ho trobo molt bé. Que sigui el president del país no significa que no sigui una persona amb una intimitat que, quan ell vulgui, ha de poder preservar. Aquí veiem massa sovint aquesta intrusió en la vida privada de persones conegues. No sabem ben bé quan és una intrusió pactada o quan realment s'està furgant en la intimitat d'una persona que no ho vol. En nom de la llibertat d'expressió no tot s'hi val (no va pel video de la CBS però, aprofito per anotar això que passa a les cadenes de televisió espanyoles amb tanta premsa rosa).

El ple d'Amposta aprova al·legacions per traslladar el pont de l'autovia cap al sud

El ple d'ahir de l'Ajuntament d'Amposta va aprovar una moció de suport a les al·legacions per modificar el traçat de l'autovia A-7 al seu pas de Campredó, evitant dividir els nuclis de Campredó i Font de Quinto, amb el desplaçament del pont que ha de creuar l'Ebre més cap al sud. Segons sembla, aquesta proposta compta amb el vist-i-plau dels alcaldes d'Amposta, L'Aldea i Tortosa.

Més informació a El Punt.

Fires de Sant Narcís a Girona

Divendres passat a la nit vam anar a veure l'ambient al parc de la Devesa de Girona. Del 26 d'octubre al 4 de novembre se celebren les Fires de Sant Narcís, una festa sonada a la ciutat. No vam estar gaire estona, doncs estàvem bastant cansats però, vam poder passejar per la zona. En primer lloc, una extensió considerable d'atraccions (tòmboles, xurreries, moltes parades de castanyes, menjar, beguda, etc.). En segon lloc, la zona coneguda com les barraques, una esplanada amb un escenari on hi ha concerts gratuïts, tota voltada de carpes -barraques- de les entitats de la ciutat, amb el seu propi servei de barra.

Evidentment Girona és una capital més gran que les ciutats del nostre territori però, hi ha bones idees que es poden importar. Una zona per fer concerts gratuïts, amb lloc perquè les entitats tinguin la seva barra i puguin fer uns quants dinerets, a banda de contribuir a dinamitzar les festes de la ciutat, no és una mala idea, no trobeu?

Teniu unes fotos -poquetes- a l'àlbum Girona 2007 de Flickr.

Amposta no canviarà el nom del Poble Nou

La moció presentada al ple de l'Ajuntament d'Amposta d'avui dilluns sobre la retirada dels noms franquistes dels carrers d'Amposta, de la simbologia franquista -com les plaques dels edificis de protecció oficial de l'antic Ministerio de la Vivienda-, i el canvi del nom de Vilafranco del Delta pel de Poble Nou del Delta, ha estat rebutjada per la majoria absoluta de CiU. Segons m'han explicat tot ha estat una qüestió de matís, per voler que el canvi de nom dels carrers fos després d'haver-ho acceptat els veïns afectats -cosa que fins ara no es feia-.

Per tant, per un matís, o potser per ganes de tocar el nas, Amposta continuarà tenint una pedania quin nom homenatja el dictador, noms homenatjant feixistes i -cosa per a mi menys important-, plaques amb el jou i les fletxes a les façanes.

El NYT obre el seu codi

El New York Times obre els seus continguts -accés gratuït- al web i a la vegada el seu equip de desenvolupament ja ha alliberat dos projectes. D'una banda, XSL Cache és un programari de memòria cau per als fulls d'estil. De l'altra DBSlayer és una utilitat per superar les limitacions de l'arquitectura LAMP quant als problemes dels processos de replicació de bases de dades. Paral·lelament s'ha creat un bloc relacionat amb el programari lliure, on es parla, dels projectes de desenvolupament del New York Times i altres temes relacionats amb el programari lliure.

Font: Linux.com.

Màquines expenedores de programari lliure

Via Barrapunto podem llegir que la Fundació Suttleworth ha creat una màquina expenedora de programari lliure, anomenada The Freedom Toaster. El nom està relacionat amb el funcionament d'aquest quiosc digital. L'usuari selecciona el programari lliure que desitja i introdueix un CD o un DVD verge, el qual li és retornat amb el programari seleccionat gravat. No només es poden gravar còpies d'Ubuntu sinó que es poden gravar també les distribucions Mandriva, Fedora Core, SuSE, Gentoo, etc., o reculls com l'OpenCD, el paquet OpenOffice.org, etc.

El projecte va nèixer amb l'objectiu de proporcionar un accés fàcil al programari en llocs en vies de desenvolupament, amb un accés a Internet complicat o inexistent. Al web de la Freedom Toaster de Sudàfrica es pot veure fins i tot com es pot construir la pròpia Freedom Roaster.

Les beatificacions

Primer que res, no tinc res contra les beatificacions de màrtirs, de persones perseguides per la seva fe cristiana. És més, com cristià i com persona crec que són exemples de coherència amb la fe, i exemples d'on no s'ha d'arribar per defensar les idees -ho dic pels seus assassins-. Ahir la televisió -i avui la premsa escrita- informava sobre el multitudinari acte debeatificació, la més gran de la història. En aquesta informació es podien veure persones que assistien allí per motius religiosos, ja fossin familiars o no de les persones assassinades als anys de la Guerra Civil però, també hi havia nostàlgics del franquisme, alguns dels quals no tenien prou edat per fer-se la idea de què va suposar la Guerra Civil i la dictadura. Un home ahir va sortir als informatius afirmant que els franquistes eren els bons i mantenia en la seva ment la idea de la "cruzada". En fotografies d'avui es poden veure joves fent la salutació romana, amb banderes franquistes, a la plaça de Sant Pere del Vaticà.

Malauradament hi ha qui, per la seva condició de ser de dretes i molt de missa, no volen reflexionar sobre què va passar després d'acabada la guerra. La reflexió que es demana als ja castigats vençuts de la Guerra Civil, no se l'apliquen els vencedors, els que van donar suport a la persecució dels republicans o a la delació de veïns per tal de beneficiar-se de la seva desaparició per una suposada militància republicana. D'històries sobre les atrocitats de republicans i revoltats n'hi ha a tot arreu. Per desgràcia encara avui la democràcia espanyola ha de veure com els que van estar aprofitant el seu poder per eixafar els vençuts durant 40 anys, posen el crit al cel quan els altres reclamen dignitat i justícia.

I això no és de cristians, germans.

L'impacte de la blocosfera política

José Antonio Donaire, al seu bloc De bat a bat, publica un estudi sobre l'impacte dels blocs polítics a partir de les dades de Technorati. Segons l'estudi la catosfera política es composa actualment de 423 blocs, 107 més que el mes de febrer del 2007. En l'anàlisi el creixement de les blocosferes dels diferents partits el PSC és el partit amb més blocs (146), tot i que amb un creixement menor per ser una blocosfera més madura, seguit d'ERC i de CiU, amb creixements majors. L'anàlisi d'autoritat de Technorati (nombre de blocs que enllacen amb un bloc en els darrers 6 mesos) estableix que en el primer lloc hi ha els blocs del PSC, seguits dels de CiU i després els d'ERC. En l'anàlisi de la mitjana d'enllaços (nombre d'enllaços dels blocs d'un partit dividit pel total de blocs del partit) les mitjanes més altes són les del PSC, seguit de PPC i d'ICV. Val la pena però, que llegiu a l'estudi com s'interpreten aquestes mitjanes. Finalment, es fa una anàlisi d'autoritat de Technorati per als blocs polítics de forma individual. La llista l'encapçalen Lourdes Muñoz, Miquel Iceta i Carlos Guadián, tots tres del PSC. En vuitè lloc es troba Lluís Pérez, d'ERC, i en desè Carles Puigdemon, de CiU.

Història del Mac OS

Teniu ganes de fer un repàs a l'evolució del sistema operatiu dels ordinadors d'Apple? Podeu veure un interesant article a Maestros del web.

Via Fresqui.

Ministra sí, ministra no

L'altre dia la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, deia que l'AVE arribaria a Barcelona el 2007, mentres que la vicepresidenta del govern no posava les mans al foc. Avui, després que ahir la premsa anunciés la voluntad del govern espanyol de rescindir el contracte de les obres de l'AVE a OHL, la ministra del govern ha dit que tal plantejament no existeix. Al govern espanyol tenen uns quants problemes. Un d'ells, la comunicació entre els membres del propi govern.

Ara bé, no sé si això significa que la ministra hagi de dimitir, o enfrontar-se als errors i intentar corregir-los. Com sempre que surt el tema, el PP té poca autoritat moral per dir res, doncs el govern actual és hereu dels errors del passat, tot i que això no significa que les coses estan com estan perquè a Madrid no s'han volgut replantejar el projecte a temps.

Concentració contra les agressions homòfobes

Avui a les 12h a la plaça de l'Ajuntament d'Amposta hi ha una concentració contra les agressions homòfobes a l'Ebre. Podeu trobar més informació al bloc gaiebre.org.

Calendaris i selectors de data

Via Webéame podeu trobar un recull d'eines per crear calendaris i selectors de data dinàmics per als vostres llocs web. De tots ells he utilitzat darrerament molt el de la Yahoo! UI, que és programari lliure.

A què juga la COPE?

Ahir llegia a El Plural que el director d'informatius de la COPE, Nacho Villa, va rebentar un programa debat a Canal Sur. Segons sembla, es va referir a la Cadena Ser, emissora d'un dels membres de la mesa de debat, Fernando Delgado, com l'emissora dels terroristes de l'11-M. Fernando Delga i Rosa Regàs, durant un passi d'un video van marxar del programa per la reiteració de les desqualificacions. El programa va acabar una hora abans del previst.

És il·lògic que una emissora participada per la Conferència Episcopal tingui professionals que es comportin així i que juguin a la provocació i al foment de l'odi envers els altres. Sembla com si la COPE estigués intentant mantenir el to crispat fins les properes eleccions, per polaritzar més la política entre PP i la resta. Però, això té conseqüències. L'odi visceral creat per aquesta crispació no pot ser bo.

Rescisió del contracte d'OHL per l'AVE

Darrera hora d'El País. L'esvoranc d'avui a Bellvitge ha fet vessar el got i el govern espanyol prepara la rescisió del contracte amb l'adjudicatària OHL. Les obres de l'AVE queden paralitzades i no s'ha adjudicat la construcció del túnel que ha de passar prop de la Sagrada Família, la qual cosa s'havia de fer avui.

El PP és un dels partits que critica l'acció del govern -molt criticable-, després que ells foren els que van començar tota aquesta història i que també van patir els esvorancs en la fase Madrid-Lleida. No entenc que després dels esvorancs de fa quatre anys tornin a succeir situacions com aquestes. És com si les coses s'estudiessin per sobre, amb anàlisis de terrenys poc curoses -dic que ho sembla perquè no puc dubtar ni opinar sobre la professionalitat de qui porta l'obra, és cosa de qui n'entengui-.

Seguiment de comentaris a Blogger

Ara, quan poseu un comentari en un Blogger podeu marcar si voleu rebre notificacions de respostes al vostre comentari per correu electrònic. És útil poder seguir la conversa d'aquesta manera, sense haver d'anar a mirar l'entrada que has comentat de forma periòdica.

Els censors de Menéame s'empassen una notícia falsa

Em refeixo al títol a la gent, a usuaris de Menéame, que tenen el clic fàcil i de seguida marquen les entrades enviades amb valoracions negatives. Avui apareix a la portada una entrada sobre la falsedat de la notícia a la qual em refereixo jo amb l'escrit anterior -els blocs a Itàlia-. Ara bé, la gent que ha votat perquè aquesta notícia acabi a la portada de Menéame ha votat per una notícia que està equivocada. La informació sobre els blocs és real. És a dir, que a Menéame han publicat una notícia a la portada que diu equivocant-se que una notícia apareguda a varis mitjans és falsa.

Vo dir això que Menéame no té credibilitat? Penso que no. Tots ens equivoquem. Crec que és molt probable -jo mateix ho he fet-, que la gent puntuï els titulars i no el contingut al qual es refereixen. Per això pot passar que un titular arribi a la portada d'un lloc d'agregació social de continguts. I he dit que arriba el titular. El contingut també hi arriba però, no sempre es pot assegurar. Dubto també que tothom qui qualifica una notícia d'irrellevant o fatigosa se l'hagi llegit.

Blocs i llibertat d'expressió a Itàlia

L'altre dia Gustau escrivia sobre els problemes legals que podíem tenir amb el nostre bloc causats per les intervencions de terceres persones a causa dels seus comentaris. Val a dir que aquests problemes -potencials- ja en temps en què els fòrums eren les eines principals d'interacció entre els internautes, eren presents.

Avui Vilaweb publica una notícia sobre la situació dels blocs a Itàlia. Segons diu, un projecte de llei pretén que els autors dels blocs paguin una taxa i contractin un periodista professional perquè els assessori. Segons es pot llegir a La Repubblica, els termes de la llei estarien incloent els blocs -no específicament- dins del termes producte i activitat editorial, amb la qual cosa els propietaris de blocs haurien d'inscriure's el Registre dels Operadors de Comunicacions (ROC).

Segons el projecte de llei, es considera producte editorial qualsevol producte amb la finalitat d'informació, de formació, de divulgació, d'entreteniment, que sigui destinat a la publicació, sigui quina sigui la forma en què es faci i el mitjà que s'utilitzi (art. 2.1). L'article 5.1 defineix l'activitat editorial com qualsevol activitat destinada a la realització i distribució dels productes editorials així com a la publicitat relacionada, i estableix que l'activitat editorial pot desenvolupar-se per a finalitats no lucratives.

És l'article 6 on s'especifica que tothom qui exerceixi una activitat editorial ha d'inscriure's al ROC.

L'article 7 es refereix a la inscripció al ROC de qui realitza l'activitat editorial a Internet, de la seva responsabilitat d'allò publicat, pel fet de ser qui té la competència d'autoritzar els continguts que apareixen a la xarxa.

És realment, com sembla, una llei que posa barreres al fenòmen bloc i a altres formes de comunicació a la xarxa, i per tant una barrera a la llibertat d'expressió? Els internautes italians reaccionaran davant d'això? Seguiran altres governs l'exemple italià si tira endavant? Veurem.

Manel Nadal confirma que serà bonificació

Segons he sentit a Catalunya Ràdio, el secretari general per a la Mobilitat, Manel Nadal, ha explicat que els peatges de les Terres de l'Ebre, concretament el tram entre l'Ampolla i l'Aldea, no seran alliberats sinó bonificats. I explícitament ha dit que serà amb teletac. El motiu? Segons sembla no volen que hi hagi la picaresca que hi ha al camp de Tarragona, on els vehicles surten i tornen a entrar per estalviar-se diners. Ho ha plantejat com una trampa, quan això es pot fer i és totalment lícit. Sortir de l'autopista per tornar a entrar més endavant és una pèrdua de temps i només qui està disposat a perdre'l ho fa. Jo surto a Salou per entrar a Tarragona si no tinc pressa, o vaig per la carretera nacional fins Tarragona i entro a l'autopista sense pagar. És il·lícit? No. L'autopista ja és prou cara i si podem aprofitar per estalviar-nos diners tenim tot el dret.

Mantinc la meva opinió que ens prenen el pèl. Això no és alliberar peatges.

Més al web del Telenotícies.

Copyleft de l'Administració per llei

Via Menéame podeu llegir informació sobre l'aprovació per part de la Comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats de la Llei per a l'Impuls de la Societat de la Informació (LISI). Fa referència al bloc de Lourdes Muñoz Santamaría (PSOE), qui explica les esmenes transaccionals incorporades a la llei i com queda aquesta.

De la Lisi aprovada en comissió es destaca a tot arreu que:

• El Govern, conjuntament amb les Comunitats Autònomes, impulsarà la cobertura de servei universal de banda ampla per a tothom, abans del 31 de desembre de 2008.
• Promou l'alliberament de programari i coneixements per part de l'administració. Els continguts digitals o digitalitzats de les Administracions Públiques, quins drets d'autor els pertanyin sense restriccions o siguin de domini públic, seran alliberats seguint la filosofia copyleft.
• Reconeix el dret de les persones físiques o jurídiques d'alliberar les seves obres intel·lectuals. Aquesta transaccional no sé si realment és necessària, doncs actualment aquest dret ja existeix, doncs tothom té el dret d'escollir les condicions de difusió de les seves obres.
• L'adopció de mesures de restricció a la prestació de serveis (ex. clausura d'un web) només la podrà prendre l'autoritat judicial competent. Segons es pot llegir a la xarxa això evita que les societats de gestió de drets d'autor, com la SGAE, puguin ordenar aquestes restriccions, com es temia fins ara.

Caldrà valorar això que s'ha aprovat un cop s'hagin analitzat millor els continguts de la Lisi però, és cert que la cosa pinta millor que no pas fa uns mesos.

Diagrames de flux amb Kivio

Si necessiteu crear diagrames de flux i coneixeu eines privatives com ABC Flowchart o Microsoft Visio, hi ha altres alternatives com Dia o també Kivio, el qual és part del projecte KOffice. Es tracta de programari lliure, part del paquet ofimàtic alternatiu del món GNU/Linux, creat en el context de l'escriptori KDE. Podeu trobar un article sobre Kivio al Debian Package of the Day.

Muchachada Nui 06

El programa d'ahir de Muchachada Nui ja està a YouTube. Us poso el personatge d'ahir de l'espai Celebrities. Ahir era Koffi Anan, incialment presentat com Morgan Freeman -semblança que suposo que molts hem associat entre ambdós personatges-.

El programa també estrena web, amb videos, material per descarregar-se, un bloc, etc. El capítol d'ahir també l'hi podeu trobar, juntament amb els anteriors: [clic].

Tot idolatrant Woody Allen

El director de cinema Woody Allen va dir ahir a la Cadena Ser, al programa Hoy por hoy, que roda pel·lícules a Europa perquè les hi financien. Segons e-noticies la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van aportar 1.5000.000 euros al rodatge de la pel·lícula que ha estat rodant a Barcelona. No ho trobo ni bé ni malament. Faltaria veure si suposa un greuge comparatiu o si sempre són tan generoses les administracions amb els directors de cinema, sobretot amb els de casa. Sí que podríem assegurar que mai no s'ha ensabonat tant un director de cinema com se li ha fet a Woody Allen.

Stallman sobre open source

No és el primer cop que algú confon programari gratuït amb programari lliure. La diferència és relativament fàcil d'explicar, tot i que si algú pot tenir una còpia no autoritzada del programa que tothom utilitza no té cap interès de veure aquesta diferència o cercar alternatives lliures per a les seves necessitats. Potser és més complicat explicar la diferència entre programari lliure (free software) i codi obert o programari de font oberta (open source).

Al butlletí del Free Software Magazine del 22 d'octubre hi ha una referència a un article de Richard M. Stallman, pare del moviment del programari lliure, a principis de la dècada dels 80, explicant la distinció entre aquests dos tipus de concepció del programari lliure, una més filosòfica, que persegueix garantir les llibertats dels usuaris (programari lliure) i l'altra més pragmàtica, més permissiva, pensant més en els desenvolupadors (codi obert). Com es pot llegir no són dos móns separats, sinó que coincideixen en molts punts, entre els quals moltes de les llicències acceptades o la col·laboració en projectes comuns. Crec que val la pena fer una lectura de l'article per fer-vos una idea de com van anar les coses perquè aparegués el moviment open source a finals dels 90, i per què Stallman considera que és millor el programari lliure.

Le Monde sobre la beatificació

El diari Le Monde publica avui dimecres un article de Henri Tincq sobre la beatificació, el proper 28 d'octubre, de 498 morts durant la Guerra Civil Espanyola a mans de persones del costat republicà, per motius de religió. L'autor qüestiona aquesta beatificació massiva pel risc de recuperar els dimonis de la Guerra Civil, a la vegada que ho veu com una provocació després d'una legislatura en què la Conferència Episcopal espanyola ha qüestionat molt les lleis aprovades a Espanya, com la dels matrimonis entre persones del mateix sexe o la llei de la memòria històrica. [Via Menéame]

Ja fa temps que no entenc quin és el paper de la Conferència Episcopal Espanyola. Realment la jerarquia eclesiàstica d'Espanya és coherent mantenint personatges com Jiménez Losantos a la COPE? O afirmant que restituir la memòria i la dignitat dels morts a mans dels guanyadors de la Guerra Civil -entre els quals hi havia cristians també- és recuperar els odis del passat? No nego que les persones que es vagin a beatificar no ho hagin de ser. Parlo del fet que la cúpula eclesial es queixa per una banda de la llei de la Memòria Històrica i de sobte ens trobem amb una espècie de recuperació de la memòria, parcial, que, com a mínim, es vesteix de la mateixa parcialitat que denuncien que te la llei.

Gmail amb IMAP

Genbeta publicava avui que Gmail ofereix la possibilitat d'accedir a la bústia de correu via IMAP i que Google Calendar podrà executar-se fora de línia, gràcies a Google Gears.

Mac OS X 10.5 Leopard

Divendres arriba la nova versió del sistema operatiu Mac OS X, la 10.5, amb el nom de Leopard, el sistema operatiu d'Apple, privatiu però, basat en programari lliure. Aquesta versió incorpora novetats molt interessants, tot i que a priori -sense haver-la provat- no representa un gran salt respecte de l'anterior, la 10.4, Tiger. Sí que cal dir que, tant l'anterior com encara l'anterior d'aquella, la Panther, ja han estat sistemes operatius avançats al que suposa el Windows Vista. Apple amb aquesta versió no fa un gran salt, sinó que continua en la línia d'evolució del seu sistema. Al web d'Apple han fet una llista de les 300 novetats d'aquesta versió. Entre elles, la llibreta d'adreces permet veure sobre GoogleMaps la ubicació de l'adreça d'un contacte; el diccionari del sistema inclou la Wikipedia com una de les fonts de consulta -cal veure si es pot triar la llengua de consulta i si hi és el català-; iCal permet la planificació de cites en grup, via CalDAV; incorpora múltiples espais de treball, a l'estil de la majoria de sistemes tipus Unix amb l'aplicació Spaces; TextEdit llegeix i exporta a format OpenDocument i a Word 2007; inclou Rails, Mongrel i Capistrano per al desenvolupament amb Ruby on Rails.

Aquesta subllista que he fet no és potser la més interessant però, volia destacar aquests aspectes, doncs podeu accedir al web d'Apple i veure il·lustrades les novetats més impactants.

Les balances fiscals

Malauradament el PSOE continua sense voler donar suport a la publicació de les balances fiscals. El PSC s'ha abstingut al Senat. Arribarà el dia en què el PSOE deixarà d'amagar aquestes dades, o seguirà en la línia del PP?

30 anys del "Ja sóc aquí!"

No voldria acabar el dia sense parlar de la commemoració d'avui dels 30 anys del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya, investit com president de la Generalitat, després d'haver marxat l'any 1939 com conseller. "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!", va cridar des del balcó de la Generalitat, per després dir que ell també volia l'Estatut. Com es pot llegir a Vilaweb, la recuperació de la Generalitat va ser l'única recuperació de la legitimitat republicana de tota la transició.

El País gratis i ElPaísTV

El diari El País, que aquest diumenge va accentuar la lletra I de la seva capçalera entre els canvis que ha realitzat, anuncia avui que els usuaris del seu web tindran accés gratuït a tots els seus continguts, excepte a les versions PDF dels mateixos. El diari segueix la tendència del canvi de model de negoci que ja estan duent a terme diferents mitjans de comunicació arreu del món, juntament amb altres que mantenen un model mixt de continguts grauïts i altres de pagament.

D'altra banda neix la televisió per Internet del diari, ELPAÍSTV.com, un lloc de televisió a la carta amb tres canals temàtics -notícies, esports i oci.

Nou bloc: plmontsià

Els propers 15, 22 i 29 de novembre se celebren les jornades de programari lliure del Montsià, plmontsià. El bloc plmontsià ha nascut per oferir informació de les jornades.

SOS Itoiz 2003

He posat a Flickr un nou àlbum d'imatges de la mobilització contra el PHN i els transvasaments. Es tracta d'un àlbum amb les fotos d'un acte que es va celebrar a l'Encanyissada en solidaritat amb la gent d'Itoiz, el juny de 2003.

Adopta un gos

Ma germana ha enviat un missatge a la llista Amposta que m'ha semblat molt interessant -sí, ja sé, és ma germana-. Digueu-me si no ho és. Es tracta d'un bloc de l'Associació per a la Defensa dels Animals Abandonats d'Ampostam el bloc Adopta un gos. Hi podeu veure fotografies dels diferents gossos que estan esperant una llar que els acolleixi.

El Departament d'Educació ofereix blocs

L'altre dia vaig endur-me una sorpresa. El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya té un servei de blocs per als professors. Me n'assabentava gràcies a l'entrada del bloc de Jordi Perales, on anunciava que el servei de blocs del Departament ja importava continguts des de Blogger. La mostra és el nou bloc de Jordi Perales. El servei de blocs del Departament està fet amb Wordpress, programari lliure per a blocs fet amb PHP. Aquest programari pot importar continguts des de diferents serveis com Blogger, Drupal, LiveJournal, Mambo, Movable Type, etc.

Aclarits els dubtes sobre com s'havia muntat el servei -almenys la façana-, he de dir que és una molt bona notícia que per fi el Departament faciliti una eina com un servei de blocs per als professors. Una, per promoure més fàcilment l'ús d'aquesta eina tan útil, entre altres coses per facilitar l'ús d'eines col·laboratives i d'interacció per als estudiants. De l'altra, per utilitzar programari lliure. I de l'altra, perquè un servei de blocs propi significa també que les dades personals i els continguts relacionats amb el dia a dia de professors i estudiants es queden als servidors del Departament, i no de tercers. Amb això no estic renegant de Blogger, plataforma que utilitzo per a iniciatives personals per motius bàsicament de treure'm maldecaps de damunt, sinó que remarco que hi ha coses relacionades amb l'organització que cal gestionar-les des de dins i no delegar-les en tercers.

Salari mínim a 800 euros

Una de les promeses pre-electorals de Zapatero és l'arribada durant la propera legislatura (2012) a un salari mínim de 800 euros. El ministre Solbes ho condiciona al context. Si bé cal prendre's això com un anunci de cara a la galeria, perquè no se sap si guanyarà les eleccions ni si això acabarà sent una proposta electoral en ferm, és un objectiu important. Malauradament, i com era d'esperar la patronal CEOE no veu amb bons ulls la proposta. I la sorpresa fou que Mariano Rajoy tampoc no és partidari de fer la pujada del salari mínim, perquè pensa que no és viable.

Que el PP estigui en contra d'anar pujant el salari mínim no és contradictori amb allò que deia d'España va bien? No era i seria incongruent presumir d'un bon ritme econòmic quan resulta que una de les bases per al benestar dels treballadors és tenir un salari mínim digne? És més, si erem (i seríem per al PP, si continuessin governant ells) la locomotora econòmica, per què no som capaços d'arribar als més de 1250 euros de salari mínim de França? No dic que puguem però, si presumim hem de ser coherents, i si no podem arribar, potser hem de deixar de presumir.

• Cinco Días: ¿Un salario mínimo para toda la UE?
• Cinco Días: El salario mínimo en España sólo supera al de Portugal en la Unión Europea anterior a la ampliación
  

Embassament d'Ulldecona

Diumenge vam anar a passejar pel costat de l'embassament d'Ulldecona. Teniu unes fotos a Flickr.

La memòria històrica i l'arquebisbe Barcelona

L'arquebisbe de Barcelona, nou cardenal, Lluís Martínez Sistach manifestava ahir que la llei de la memòria històrica arriba massa aviat, perquè es tracta d'una llei que afecta a la història recent d'un important conflicte dins d'Espanya. No veig jo el cardenal com una persona tan tancada com els seus col·legues de la Conferència Episcopal, de la dreta espanyola o de mitjans com la COPE. Però, crec que s'equivoca. Si bé és cert que el conflicte de la Guerra Civil i el franquisme són recents, és just que un país democràtic restitueixi l'honor a les persones mortes injustament, no només durant la guerra, sinó després d'aquesta.

Crec que els quasi quaranta anys de franquisme no es poden equiparar al succeït durant la guerra. Repressió, depuració, tortura i assassinat, dirigits per un govern guanyador de la guerra iniciada pel seu aixecament armat, no poden amagar-se. I millor restituir la memòria ara que encara hi ha qui ho recorda. No pot ser que després de 32 anys de mort Franco encara hagin de callar els perdedors de la guerra civil, sense que puguin ni tan sols enterrar els seus morts, cosa que humanament no s'hauria ni de discutir.

Penso que, vistes les reaccions, si algú remou el passat quan es parla de memòria històrica, són aquelles persones que recuperen les crides contra els rojos, que recuperen les històries sobre allò que feien els republicans, i que no accepten que el franquisme va superar amb escreix totes les malifetes que s'associen als que estaven al costat del govern legítim l'any 36.

Els papers han de tornar

El ministre de cultura no pot seguir donant excuses per no retornar els papers expoliats pel franquisme a Catalunya. Només m'explico aquest retard per la por de la reacció del PP tenint les eleccions generals tan prop. Però, l'efecte que pot tenir a Catalunya fer un repàs de com ha anat la legislatura i sumar punts negatius de l'acció d'un govern que havia de convertir Espanya en un oasi, tampoc no li seran favorables. Simplement, cal complir la paraula i la llei, com li recordava ahir el manifest de la convocatòria per demanar el retorn de tots els papers.

Efecte Renfe

Avui he acompanyat a Maria Jesús a l'estació d'autobús de Tortosa -algun dia potser parlem de la situació dels autobusos a Amposta-. L'empresa Hife ja fa bastant de temps que en els trajectes que van a Barcelona al peatge de l'Aldea agrupen els viatgers que vénen d'Amposta i els de Tortosa en un sol vehicle, i en el trajecte invers, els viatgers es divideixen en dos vehicles, els que van a Amposta i els que van a Tortosa. Avui se suposava que els viatgers de Tortosa de les 7:50h al peatge havien de canviar d'autobús i juntar-se amb els que venien d'Amposta. Però, l'autobús ha marxat ple i segons he sentit farà el trajecte directe.

No sé si això passa cada dilluns o si ha estat un efecte de la situació del transport ferroviari a Barcelona.

Per qui hagi d'agafar el tren des de les TE

Com que hi ha molta gent que agafa el tren entre les Terres de l'Ebre i Barcelona, el web de Renfe indica com es modifica el servei a causa de la suspensió de la circulació de trens per la línia de la costa a partir de Gavà. Segons aquesta informació oficial, els trens regionals acaben el recorregut a Sant Vicenç de Calders i des d'allí l'arribada a Barcelona es farà amb els trens de rodalies que van per Vilafranca, és a dir, per l'interior. Si aneu a l'Autònoma, podeu baixar Martorell i des d'allí agafar la línia que va per Sant Cugat fins Cerdanyola.

Postals antigues

Ricardo Roig ha escrit al seu bloc una entrada avisant d'una subhasta de la casa de subhastes Soler i Llach, on hi ha postals de les Terres de l'Ebre. Ha posat un enllaç als seus àlbums de Picassa, on es poden trobar algunes imatges de Tortosa (i nuclis de població que abans hi pertanyien), Móra d'Ebre o Amposta. Es poden veure imatges tan antigues com una de 1910 en què que a Amposta no hi havia pont penjat (la número 1028220) o una de Tortosa, d'any desconegut, on no hi ha el pont de l'Estat ni el de la Cinta, i on es poden observar les cases de la catedral o el Castell de la Suda, tal com eren aleshores.

Maragall, dos dies de portada

Pasqual Maragall apareixia avui a la portada de la premsa escrita per haver fet públic ahir que ja no milita al PSC. Avui és portada per una notícia molt més seriosa. Malauradament la notícia és que se li ha diagnosticat Alzheimer. Aquesta, una malaltia que fa que la persona oblidi qui és, qui són els seus éssers estimats, qui és ella mateixa, i fins i tot que perdi el desig de viure, sense adonar-se'n. L'he viscut a la família amb la meva àvia, que la va patir ja en edat avançada.
Maragall no és relativament jove i és una persona culta i activa. Per a la gent del carrer això ha de sobtar, per la cara trista de la notícia i per la idea que les persones en forma intel·lectualment parlant tenen menys probabilitats de patir la malaltia. Segur que algú aprofitarà per parlar de l'ex-president del govern espanyol, Adolfo Suárez. Tant de bo Maragall planti cara i se'n surti. Bona sort, president!

Alta velocidaz

Aquesta setmana s'ha fet pública la campanya per promocionar l'acció de govern del PSOE. Con Z de Zapatero, diu. I utilitza un seguit de paraules acabades amb Z, segons la pronunciació del president del govern. Suposo que a hores d'ara, Zapatero no voldria posar a la llista l'alta velocidaz, per allò d'evitar recordar els maldecaps que les vies del futur estan portant al conjunt de la sofrida ciutadania catalana. Perquè els problemes dels trens a Barcelona no són només per als viatgers de rodalies, sinó també per als regionals i trens de llarg recorregut, tot i que els mitjans se centren a parlar bàsicament de Barcelona, resultant que els viatgers que no van en rodalia no tenen tanta informació als mitjans com els que sí que ho fan.

Joan Herrera (ICV) li protestava aquesta setmana al president del govern per haver-se encapit amb l'alta velocitat, en comptes de garantir el funcionament digne de les infraestructures que tenim. I és així com també ho veig jo. No s'ha volgut fer arribar l'Euromed fins la frontera. No s'ha accedit que s'aturi en llocs com les Terres de l'Ebre, ni sembla que ho faci en el futur. I mentrestant, veiem com s'aboquen diners en l'AVE i es creen maldecaps, els quals passen pels problemes en els usuaris de tren del dia a dia, que no entenen d'excuses a l'hora de fer els seus desplaçaments a la feina, i per altres problemes potencials, com la perforació del túnel prop de la Sagrada Família i dels habitatges propers al traçat.

Renfe, mon amour (II)

Mentres viatjava cap a Barcelona m'he assabentat que el problema no era causats pels esvorancs d'aquesta setmana que acaba, sinó per la caiguda d'un mur als Ferrocarrils de la Generalitat a l'Hospitalet de Llobregat. Això ho he sabut per Catalunya Informació allà a les 12h. Però, saber que això afectava també a Renfe no ho he sentit a la ràdio fins més tard. L'AVE o TGV -com li vulguin dir- continua sent el malson de les vies catalanes. Potser no cal agrair res a Renfe. Directament, potser li ho agraïm al govern del PP i del PSOE.

Renfe, mon amour

Ara mateix marxo a Barcelona. Maria Jesús baixa des de Girona amb tren, fent canvi a Barcelona. Ahir a la nit vam trucar a Renfe per saber si la circulació de trens regionals era normal o tenia problemes, com s'ha sentit amb la línia de rodalies durant aquesta setmana. I em van dir que no.

Doncs avui, quan ha arribat a Passeig de Gràcia... no hi havia trens. Una avaria. I no se sap quan hi haurà novament circulació de trens. Li han tornat els diners. Gràcies Renfe!

Apache 47,73%

Via Fresqui m'arriba una notícia de DiariTI relacionada amb la quota de mercat dels servidors web -segons Netcraft-. Val a dir que DiarioTI és una publicació que considero pro-Microsoft però, no diu cap mentida quan afirma que Microsoft retalla distàncies amb Apache. El fet és que mentres que Apache se situa en un 47,73% el mes d'octubre, amb una baixada del 2,75% respecte del mes de setembre, el servidor de Microsoft se situa en un 37,13%, amb una pujada del 2,18%.
El motiu, segons apunten a Netcraft, és en part el creixement dels principals sistemes de blocs, i en part l'expiració de 2,5 milions de dominis que utilitzen Apache a trouble-free.net.

Més a l'informe de Netcraft.

Escenas de matrimonio

Ho confesso. Miro el programa de José Luis Moreno de Tele 5. No és que m'apassioni però, és un programa amb algunes situacions molt divertides. Ara bé, hi ha uns diàlegs, sobretot els de la parella més gran, que em semblen passats de to. Ho dic quant als menyspreu d'un a l'altre, el desig de la dona perquè es mori l'home d'una vegada, ni gota d'escenes de carinyo,... Hi ha, en aquesta parella gran, una dosi massa elevada, crec, de violència verbal. No ho trobeu vosaltres?

Polític blocaire o blocaire polític

El títol, inspirat en un article que va fer Gustau Moreno per al diari El Punt per a les passades eleccions municipals vol plantejar si el blocaire en el context de la política neix o es fa -bé, potser no és ben bé aquesta discussió però, queda bé, no?-. Avui he publicat a Política ebrenca una entrada sobre les actualitzacions dels blocs de diferents polítics i polítiques del territori. De 29 blocs, només 6 s'han actualitzat els darrers 7 dies. Els que no s'han actualitzat des de fa 100 o més dies són 10. I els que es troben en un període entre 8 i 100 dies són 13 blocs. D'aquí potser podríem extreure conclusions -precipitades potser- d'allò que ja tenim assumit. Que el blocaire ho és perquè vol, i que qui té un bloc una mica perquè la situació obliga, acaba fent-ho visible a causa de la baixa freqüència d'actualització. I això ni és bo ni dolent, simplement és així.

Maragall es dóna de baixa del PSC

Això sí que no m'ho esperava, Pasqual Maragall s'ha donat de baixa del PSC, segons publica Vilaweb. És bona o mala notícia? No sé, això ho hauran de valorar els companys del PSC. Jo, des de fora, ho veig normal. Si el teu partit se't treu de davant, és lògic continuar-hi? Jo crec que no. I esperem la que vindrà, perquè queda veure com es materialitza el nou partit que promou Maragall.

Instantbird

Instantbird és un projecte de la Fundació Mozilla que ha de resultar en un client multiplataforma de missatgeria instantània. Actualment es troba en la versió 0.1, molt jove.
El programa està basat en el client Pidgin (fins fa poc conegut com Gaim) i, com altres programes lliures d'aquest estil, poden comunicar usuaris de diferents xarxes de missatgeria instantània (basades en Jabber, MSN, Yahoo!,...), malgrat que la majoria utilitzin protocols tancats.

SSH a la xarxa de casa

Us passo l'enllaça a un article de Linux.com que parla de l'ús de SSH, exposant un cas d'exemple de la compartició d'un ordinador a casa entre dues persones. Explica concretament com executar programes remotament i com configurar directoris remots. SSH és molt útil i, en el cas de GNU/Linux, s'integra perfectament en l'entorn gràfic, de forma que l'accés a directoris remots mitjançant SSH es fa com l'accés a directoris normals.

Música, legislació, DRM

Un dels articles del número 20 del Free Software Magazine parla dels drets d'autor -copyright als EUA- i el DRM. Fa un repàs a l'evolució tecnològica i al comportament de les persones quant a la compartició d'obres (música, documents, video,...). Després parla de les accions legals contra les persones que comparteixen arxius per xarxes P2P, i del copyright. Ho enfoca des del punt de vista nord-americà però, tot i les petites diferències amb la legislació de drets d'autor, és extrapolable a casa nostra -per exemple, allí no tenen còpia privada-.
I finalment, es parla del DRM -gestió digital dels drets-, el sistema mitjançant el qual els continguts s'encripten i només un maquinari o programari autoritzat per desencriptar-los pot oferir la seva reproducció (com passa amb la música amb DRM de l'iTunes Store, la qual només pot ser reproduïda amb l'iTunes o l'iPod). La legislació nord-americana amb la DMCA [1] i l'europea, amb la Directiva Europea de Drets d'Autor [2], contemplen la prohibició de trencar el sistema d'encriptació -descobrir les claus-, amb la qual cosa ens trobem, en el cas europeu, que per una banda pagues un cànon per còpia privada i per l'altra hi ha sistemes electrònic que impedeixen realitzar aquesta còpia o la limiten. Les limitacions del DRM van més enllà i poden implicar l'ús limitat en el temps d'allò adquirit -lloguer-, l'obligació a renovar la compra o a actualitzar-se -versions de programes-,...

Il·lustra aquesta entrada una imatge que inclou l'article, corresponent a una campanya dels anys 80 de la indústria musical contra les cintes magnètiques, perquè dien que era el final de la música. Ja s'ha vist que no, oi?

Aprofito per enllaçar l'article de David Bravo sobre la sentència coneguda ahir a favor d'un web que contenia enllaços a descàrregues P2P.

[1] DMCA
[2] Directiva Europea sobre Drets d'Autor

Prisa, PSOE, eleccions

En els moments que escric això està parlant a TV3 Eliseu Climent, de l'Associació Cultural del País Valencià. Abans de començar de la problemàtica del tall de TV3 al País Valencià li han preguntat sobre la dimissió avui de Joan Ignasi Pla al capdavant del PSPV-PSOE. Eliseu Climent ha apuntat a Prisa com responsable de l'atac i gol al fins ara líder socialista valencià. El PSOE (Pepe Blanco, concretament), continuava el raonament, qui fins fa poc deia que comptava amb Pla, no ha mogut un dit per recolzar-lo. Tot sembla que ha estat per un suposat tracte de favor per unes factures -les quals encara no s'han pagat-. Si bé aquesta situació pot ser compromesa, sense haver-se demostrat el tracte de favor no acabo d'entendre com s'han precipitat els fets. La presumpció d'innocència no existeix?

Esperem però, que el PP no parli gaire. Caldrà recordar-los, en cas de dir res, que tenen un conegut polític en el punt de mira de la justícia, a banda dels problemes econòmics de Terra Mítica, els quals, si bé són casos on no s'ha demostrat delicte, si un es posa a parlar del cas de Pla, s'ha de parlar de la resta.

Finalment, darrerament m'ha sobtat la línia dels mitjans de Prisa, concretament del País, bel·ligerant amb el PSOE, cosa que no recordo haver vist mai. El PSOE, d'altra banda, amb aquest enrenou al País Valencià, potser s'ha guanyat una pèrdua considerable de vots. El PSPV-PSOE queda en mans d'una gestora encapçalada per Joan Lerma.

Quant a Joan Ignasi Pla, no ha estat un polític que em fes el pes, perquè tinc molt present la seva petició matxacona del transvasament d'aigua a Castelló, en sentit contrari al seu partit, en sentit contrari a allò que se suposa que pensa quant a medi ambient i polítiques d'aigua. De la resta, res per comentar. No l'he seguit.

Ubuntu 7.10

Ja es pot descarregar la versió 7.10 "Gutsy Gibbon" de la distribució de GNU/Linux Ubuntu.

Enjuto Mojamuto sense Internet

Podeu veure ja el programa d'ahir de Muchachada Nui a La 1 de TVE. El capítol d'Enjuto Mojamuto és molt bo, com destaquen a Microsiervos. No és per a tant però, si un dia no tenim Internet, qui ens connectem la major part dels dies de la setmana a la xarxa...
D'altra banda, de la paròdia és molt il·lustrativa la relació usuari-teleoperador quan has de trucar per resoldre problemes de telèfon, d'Internet, o de qualsevol tipus.

Seguiment virtual obligatori amb Skype

M'estava mirant les jornades de Nits a l'àtic que comencen aquest divendres i he vist que es podrà fer seguiment remot. A l'apartat de seguiment s'indica com es podran seguir per Internet de cara a les persones que vulguin tenir crèdits de lliure elecció o mèrits per a professors.

M'ha sobtat que un dels punts digui que és obligatori fer el seguiment virtual amb Skype. El motiu és que Skype, tot i ser gratuït, no és lliure però, és que a més utilitza protocols no oberts i no permet que l'usuari que tens a l'altre costat tingui un client de veu IP diferent. Havent alternatives obertes i que permeten utilitzar clients diferents, l'opció Skype no l'entenc. Sí, sí, l'utilitza molta gent però, si volem crear una millor cultura de les TIC no podem rendir-nos a les solucions més populars sinó que es pot anar una mica més enllà i ensenyar a utilitzar alternatives iguals o millors, les quals garanteixen més llibertat als usuaris. Per què no s'utilitza Wengo o Ekiga, per exemple? Potser per la feina que cal per muntar la infraestructura -si es vol muntar un servidor SIP propi-, és cert, però, que m'obliguin a utilitzar una eina privativa quan hi ha alternatives no és que m'agradi. I, a més, aquesta eina privativa obliga a utilitzar Windows, doncs crec que en el cas de Linux encara no té video sinó que només té àudio -mentres els dos exemples lliures que he posat sí que permeten videoconferència-.

Ep, és un comentari que qui em coneix sap que sempre faig, no us ho prengeu malament ;)

Més:

• Wengophone: substitut de l'Skype
  
• Comparativa de voz sobre IP
• Comparació de programari voIP
  

El problema del català a les oposicions

Per accedir a la funció pública a Catalunya, per exemple al departament d'Educació, cal superar una prova de català o acreditar-ne el nivell. El programa Tengo una pregunta para usted, en la intervenció de Carod-Rovira, va reflectir un dels prejudicis típics envers la llengua. No es veu normal que a Catalunya es demani el català per opositar, adduint que suposa una barrera per a les persones castellano-parlants que procedeixen de fora. Val a dir que això és tenir una concepció de la pluralitat d'Espanya i una sensibilitat envers la llengua pròpia de cada territori, així com de cara al propi Estatut de Catalunya, més aviat pobres. D'altra banda, mai no es diu que al País Valencià també es requereix tenir acreditat el coneixement de valencià i que, malgrat ser la mateixa llengua, allí no es reconeix el nivell C de català sinó que cal tenir el nivell C de valencià. Això no es destaca mai en els entorns que veuen tots els mals d'Espanya en Catalunya.

I posats a parlar-ne, potser seria hora que a Catalunya es posessin barreres i, mentres el País Valencià no admeti opositors amb el nivell C de català avalat per la Junta Permanent, no s'admetin opositors amb el nivell C de valencià, sempre deixant clar que no és perquè es considerin llengües diferents, sinó perquè hi ha una discriminació que des del País Valencià s'aprofita, de forma que, per exemple, els professors valencians poden estar a Catalunya fent punts per poder exercir més tard a la seva terra, cosa que els professors catalans no poden fer-ho. Potser contribuïria al fet que els propis professors valencians fessin pressió perquè el seu govern canviés de postura.

La dinàmica Menéame

No seré el primer que parli d'aspectes negatius de Menéame, tot i que no els considero exclusius d'aquest servei d'agregació social de continguts, i que tampoc són culpa de qui el va crear. Crec, simplement, que és la dinàmica d'aquests entorns que fa que les coses vagin com van.

En aquests sistemes la veu i el vot la tenen els usuaris. Aquests, en la mesura que voten i aporten continguts, són els responsables que un contingut tingui prou importància per aparèixer a la portada del lloc web o bé romandre pendent d'aconseguir prou adhesions. Les persones poden votar positivament i negativa. I el vot negatiu pot venir justificat per diversos motius (irrellevant, antiga, que cansa, de premsa groga, spam, duplicada, provocació, errònia). Les persones també poden afegir comentaris i votar a favor o en contra dels comentaris de la resta. Fins aquí bé.

Però, hi ha usuaris que no ajuden a que el sistema sigui atractiu per als usuaris. Almenys no per a usuaris com jo i altres que conec. Cal tenir en compte que cada dia hi ha moltíssimes entrades noves al Menéame. No sé si centenars o milers però, n'hi ha moltíssimes. I n'hi ha tantes que és difícil que sense dedicar prou temps cercant no cometis errors com enviar continguts duplicats. Això provoca automàticament -i dic automàticament perquè és sorprenent el poc temps que triguen- que siguis castigat amb un vot negatiu. Però, si fos això encara. El problema és quan algun usuari, arbitràriament, considera que allò que escrius és irrellevant -una cosa molt i molt subjectiva-, és brossa, és antiga , etc. De tant en tant faig algun experiment d'enviar alguna cosa. Avui, per exemple, he enviat l'enllaç d'una entrada d'avui del Debian Package of the Day sobre wget. I algú ha decidit que era una entrada antiga. L'altre dia un company m'ensenyava com li havien marcat una entrada com spam -brossa-. Bé, què hem de dir? Els usuaris són lliures de votar allò que vulguin.

Aquest comportament censor d'alguns usuaris és un factor que no anima pas a participar en entorns com aquests. L'altre factor però, i que comento per queixes d'altres persones, seria l'efecte màfia, segons el qual hi ha grups d'usuaris que es voten entre ells i aconsegueixen així assegurar-se sempre estar a la portada. No sé si això és una sensació de qui es queixa o si és un fet demostrable. Tampoc no m'importa. Però, cas de ser així, ha de ser trist per aspirar en la vida a ser portada de Menéame. Almenys en el meu cas, quan hi envio entrades és per aportar continguts, per col·laborar en un projecte interessant i que a més ha proporcionat un programa lliure del mateix nom a la societat.

wget

Un article senzill i il·lustrador de l'ús de wget, un programa inclòs dins de les aplicacions GNU, el qual podeu trobar a distribucions de GNU/Linux com Debian o Ubuntu: [clic].

L'Ajuntament de Barcelona continua apostant per Microsoft

Un cop més es posa en dubte l'aposta pel programari lliure de l'Ajuntament de Barcelona. Ahir, 16 d'octubre, va signar un acord amb Microsoft, on es parla de col·laborar per atreure projectes d'investigació i de desenvolupament a Barcelona, de l'impuls de tasques d'alfabetització digital entre col·lectius desafavorits, de la col·laboració de Microsoft en el desenvolupament de serveis avançats de mobilitat per a la millor gestió municipal. Tot això, concretat, acaba significant l'ús del programari de Microsoft per a tasques que, com en el cas de l'elearning, poden fer-se amb programari lliure.

Font: bloc de Jordi Mas.

TVE posa Tengo una pregunta para usted a YouTube

El programa Tengo una pregunta para usted d'ahir es troba a Youtube. TVE continua posant a la xarxa els videos dels seus programes, cosa que és d'agrair, quant a l'ús de les TIC i de la contribució a fer arribar a tothom els temes d'interés general.

Moció rebutjada sobre el retorn dels papers

Ahir el Congrés dels Diputats va rebutjar la moció d'ERC, CiU i ICV per al retorn abans de finalitzar el 2007 dels papers confiscats pels franquistes que encara queden a Salamanca. I la va rebutjar amb el suport del PSC, votant en contra igual que PSOE i PP. Sembla increïble que encara estiguem així, que ens diguin a Madrid que cal constituir el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Que deixen la feina per al final, o és que així, això serveix d'excusa i a la vegada manté els del PP tranquils de cara a les generals?

Fonts:

• Vilaweb
• e-noticies
  

Tengo una pregunta para usted

Malauradament no he pogut veure tot el programa de La 1 de Televisió Espanyola, Tengo una pregunta para usted. He vist algun tros. Voldria comentar la intervenció d'una senyora de Valladolid que ha preguntat a Josep Lluís Carod-Rovira, posant en dubte el seu sentit democràtic a partir de recordar els ex-membres de les JERC que van ser expulsats en saber-se que havien enviat cartes amb la seva foto amb una bala al front, a Albert Rivera. La senyora ha fet un raonament típic de la COPE lligant Carod amb l'acció dels ex-membres de les JERC.

El senyor Carod ha contestat i a continuació ha remarcat que ell no es diu José Luis sinó Josep Lluís. I ha continuat remarcant-li a la senyora que a Espanya es troba amb el cas curiós de gent que no intenta pronunciar el seu nom en català, mentres que saben pronunciar o intenten fer-ho, altres com Swarzeneger. La resposta de la dona no podria ser més trista i exemplificant de l'Espanya profunda, la de la caverna, la de la COPE. És que a ella, ha dit, no li interessa gens aprendre el català.

El pas de l'Ebre de la N-340

A Campredó hi ha moviment al voltant del possible pas del desdoblament de la N-340 per sobre l'Ebre dividint la població en dos: Campredó i Font de Quinto-Raval del Pom. Fa unes setmanes que l'ex-alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va proposar portar una mica més amunt el traçat, per evitar la problemàtica actual. Penso que, abordant el problema i cercant una alternativa, no és admissible que la N-340 es desplaci més amunt del traçat actual de la carretera i que primer cal mirar de proposar un traçat més cap a l'Aldea i Amposta. És evident que queda molt bé electoralment fer propostes de millora de cara a Tortosa però, tot i no agradar-me les lluïtes Tortosa-Amposta, no podem quedar-nos callats a la capital del Montsià.

En parla l'Emigdi al seu bloc.

Kalipedia, la llibertat mal entesa

El País publica una notícia sobre l'aparició de Kalipedia, una enciclopèdia en línia d'accés gratuït creada pel Grup Santillana. El diari diu que es tracta d'una enciclopèdia d'accés lliure i gratuït. Quant a accés potser sí que és lliure i gratuït però, en uns temps en què es parla tant de coneixement lliure i obert, de programari lliure, d'enciclopèdies lliures com la Wikipedia, la Kalipedia -amb un nom massa semblant a la Wikipedia- no és ben bé un entorn de llibertat. Tot i poder fer contribucions, dins del text legal de la Kalipedia es restringeix l'ús dels continguts a l'àmbit personal i privat. M'estranyava a mi que una editorial com aquesta alliberés realment part dels seus continguts a la xarxa o fomentés el coneixement lliure.

OpenOffice+Thunderbird

Sembla que OpenOffice 3.0 vindrà amb novetats importants. Una d'elles és la integració amb Thunderbird, un Thunderbird renovat que farà el paper que fa Outlook amb Microsoft Office. Novetats que arribaran el setembre de 2008:

• Nou gestor d'informació personal (PIM): calendaris locals i en línia; gestió de tasques; vista de dia, mes i any; suport de múltiples calendaris; gestió de lliure/ocupat; connector a SUN Java System Calendar Server, WCAP, iCal, WebDAV, CalDAV, i Google Calendar.
• Importació i exportació de PDF. KOffice ja importa PDF, tot i que el problema de les importacions que he vist fins ara (amb Scribus també) és que el PDF és un objecte dins de la pàgina, no passa a iterpretar-se com el document en sí.
• Importació de Microsoft Office 2007 XML.
• Millora de les taules de pivotatge i del solucionador de Calc.
• Consola de presentació amb suport per a múltiples pantalles.
• Integració amb Vista.
  
• Suport de web 2.0 (blocs i wiki).
• Nou motor i assistent de gràfiques: nous tipus de gràfiques; rang d'origen flexibles; millora de les escales logarítmiques; millora de l'editor de dates.
• Millora de les notes.
• Selecció de rectangles al Writer.
• Nou motor d'informes per a Base.
• Millora de la gestió de les extensions.
• Redisseny de les icones.
• Millor numeració de capítols al Writer.
• Toolkit ODF.

La veritat és que l'ús que faig de l'OpenOffice no és per detectar tants i tants de punts de millor però, la integració amb Thunderbird, la importació de PDF o el nou gestor d'informació personal, són caracterísques molt interessants.

Font: Cybernet.

La presa de pèl de l'alliberament de peatges

Si bé a priori semblava que l'alliberament de peatges entre Amposta-l'Aldea-l'Ampolla era una bona notícia -malgrat que seria més just entre l'Ametlla i Amposta o Ulldecona-, resulta que en realitat no serà un alliberament sinó una bonificació que afectarà només als usuaris habituals de l'autopista. És a dir, que haureu de passar 8 o més cops al mes pels trams bonificats perquè us resulti gratuït el peatge. I això per a mi no deixa de ser una presa de pèl. Si no tinguéssim exemples per comparar potser callaríem però, aquí al costat, al camp de Tarragona, l'alliberament és real. Podeu entrar, per exemple, a Tarragona, sense pagar, sense esperar cap bonificació. Simplement, és gratuït. I podeu sortir a Salou sense pagar, doncs no hi ha peatge. No cal dir que l'àrea metropolitana de Barcelona és zona de pas de les autopistes i que allí els peatges no existeixen. Imagino que la bonificació, a més, requerirà utilitzar el sistema de pagament teletac, com en altres llocs passa, amb la qual cosa la bonificació passa per pagar uns diners en l'adquisició del teletac a qui explota aquest sistema de pagament a l'autopista. I a sobre haurem de donar les gràcies.


Detall del sistema de pagament al Diari de Tarragona.

Baixada de pantalons

Em va sorprendre el títol de la notícia de La Veu de l'Ebre d'aquest divendres, on es podia llegir que Medi Ambient s'havia baixat els pantalons, referint-se a la suspensió per part del Departament de Medi Ambient del decret de caça en barraca. Em va sorprendre tant com el "Prou!" que encapçalava l'edició de divendres de fa dues setmanes referent als pressupostos de l'Estat per al territori. No havia vist cosa semblant en època de CiU. Bo és començar algun dia. Però, aquesta setmana, aquest titular l'he trobat exageradament parcial tractant-se d'una notícia i no de l'editorial.

Blog Action Day: 7500 vivendes i 3 camps de golf

Aquest és l'article que he decidit escriure avui, Blog Action Day, el dia en què els i les blocaires de tot el món estan convocats per escriure una entrada sobre un tema concret, aquest any sobre medi ambient. I és que aquest cap de setmana he vist vàries vegades la notícia sobre una urbanització de 7500 vivendes i 3 camps de golf, a la població de Villanueva de Gómez (Àvila). A més de l'aberració que suposa construir 7500 vivendes en una localitat de 143 habitants (un creixement poblacional gens lògic), cal dir que el projecte amenaça la població d'àguila imperial ibèrica -en perill d'extinció- que viu al pinar que serà destruït per construir, que desapareixeran milers de pins -de fet, ja n'han arrencat uns quants milers-,... És el cas ja massa habitual de projectes que fan crèixer de forma exagerada la població d'un lloc, amb el conseqüent increment de la demanda de recursos públics -tenim exemples ben prop d'això-, i amb un menyspreu considerable envers el medi ambient, tot disfressat de progrés, paraula que acabarà tenint una connotació negativa per culpa de qui la utilitza per confondre-la amb el seu desenvolupament econòmic personal.

OpenOffice.org Calc vs Excel

Fa uns dies comentava una comparativa de Linux.com entre Impress i PowerPoint. Aquesta setmana han publicat una comparativa entre l'eina de fulls de càlcul d'OpenOffice.org, Calc, i Microsoft Excel. Aquesta comparativa l'autor l'ha fet pensant en l'usuari habitual, d'un nivell mitjà d'experiència, d'unes necessitats que poden considerar-se habituals. A continuació anem a mirar els resultats.

Format de cel·la, de full i de pàgina
L'autor considera els dos programes molt semblants quant al format dels documents però, dóna millor valoració a Calc perquè tracta cel·les i pàgines amb estils i això, a més, és comú a la resta d'aplicacions d'OpenOffice.org.

Creació i ordenació de llistes
La funcionalitat relacionada amb llistes de valors és semblant en totes dues aplicacions. Però, l'autor valora millor Excel perquè té alguns filtres avançats, com la reordenació segons el format de les cel·les, el color, si el contingut de les cel·les coincideixen amb la mitjana dels valors de la columna,...

Funcions i fórmules
La funcionalitat un altre cop és molt semblant. Ambdós programes coincideixen en la majoria de funcions existents. Però, Calc ofereix un assistent que indica sempre els camps obligatoris quan s'està escrivint la crida a una funció dins d'una fórmula. L'autor tria Calc per a la majoria d'usuaris i Excel en el cas d'usuaris avançats que necessitin alguna funció que només tingui Excel.

Eines de funcions
En aquest apartat l'autor deixa les coses en taules, doncs ambdós programes presenten característiques semblants.

El veredicte d'aquesta comparativa queda en taules. Però, l'autor, i coincideixo, diu que si es tria OpenOffice.org Calc, a més de ser programari lliure, no suposa cap inconvenient quant a pèrdua de funcionalitat.

Si us interessa un article anterior sobre la comparació entre OpenOffice.org Writer i Microsoft Word, va ser el primer de la sèrie i el teniu aquí: [clic].

Sistemes operatius web (i IV)

Un cop vistos alguns exemples d'escriptoris en línia o sistemes operatius web, voldria fer uns comentaris finals. Val a dir també que no ha estat un estudi acurat de cada un d'ells, per motius de temps bàsicament, tot i que la idea era la de veure per sobre què fa cada un d'ells i donar-vos informació de partida perquè us animeu a provar-ne algun.

Com ja he comentat en entrades anteriors d'aquesta sèrie, en molts casos els sistemes operatius web són bàsicament escriptoris en línia. En altres es tracta ja d'entorns a mig camí entre un escriptori i un sistema operatiu, amb sistema de fitxers propi, gestió d'aplicacions, gestió d'usuaris i permisos, etc. La llista que he utilitzat per fer aquest mini-recorregut pels webos, ha oblidat parlar d'entorns com iGoogle o Netvibes. I no perquè els consideri dos exemples més de sistemes operatius web sinó que encaixen prou bé en el marc dels escriptoris en línia. En el cas de Google no seria estrany que s'acabessin integrant les aplicacions ofimàtiques de Google Docs & Spreadsheets per tenir un entorn virtual complet. El fet és que molts dels entorns que es poden trobar no ofereixen tantes funcionalitats com per considerar-les un valor afegit enfront dels sistemes de pàgina inicial personal.

Fins ara pensava que no trobaria cap alternativa lliure més que no fos eyeOS però, hem pogut veure que n'existeix alguna més, com CorneliOS, cosa que obre el rang d'alternatives lliures que es poden tenir en compte. Seria una ocasió per fer un estudi de maduresa dels diferents projectes de sistema operatiu web actualment per recomanar-ne un. I això seria interessant sobretot en el cas d'una empresa. Fa poc, per exemple, vaig estar valorant la instal·lació d'eyeOS però, no em vaig decidir perquè la idea de tenir un entorn en línia, multiusuari, podent gestionar a quines aplicacions pot accedir cada usuari i/o grup d'usuaris, no la podia satisfer.

• Sistemes operatius web (I)
• Sistemes operatius web (II)
• Sistemes operatiu web (III)
  

Sistemes operatius web (III)

Continuo amb la tercera part dels comentaris sobre sistemes operatius web a partir de l'entrada de Webéame.

goowy (http://www.goowy.com)
Goowy és un dels llocs on apareix el concepte webtop, més que webOS, per a mi no tan adequat. Es tracta d'un servei en línia gratuït. L'usuari de Goowy té aplicacions de correu electrònic, de calendari, agenda de contactes, jocs, missatgeria instantània (que s'integra només amb MSN i Yahoo!), un espai d'emmagatzemament de fitxers (fotos, video, àudio, i altres) d'1 GB -pagant es poden tenir 5 GB-, i uns widgets d'escriptoris, que en el cas de Goowy es diuen Minis. No he trobat cap eina de processament de textos, full de càlcul, presentacions, etc.

YouOS (http://www.youos.com)
Es tracta d'un servei en línia gratuït però, que també es pot obtenir per a l'ús empresarial pagant. No és programari lliure. L'usuari pot afegir noves aplicacions al seu escriptori, de forma que dos usuaris del sistema no necessàriament tindran les mateixes aplicacions instal·lades. L'usuari és una línia de comandes, YouShell; un editor de textos, YouEditor; notes enganxoses, YouSticky; canals RSS, gestió de fitxers, xat, etc. L'usuari pot desenvolupar noves aplicacions per a YouOS, mitjançant un entorn integrat de desenvolupament -IDE- propi de YouOS. Entre les aplicacions que l'usuari pot afegir hi ha GoogleDocs, YouPhotoShop, un editor d'imatges que realment és el servei Pixenate, Gmail, GoogleTalk, etc. Es tracta d'un escriptori en línia amb moltes aplicacions disponibles, a diferència dels altres existents.

g.ho.st (http://g.ho.st)
Es tracta d'un servei en línia gratuït. Inclou un bloc de notes, notes enganxoses, missatgeria instantània, correu electrònic, calculadora, el temps de Yahoo!, etc. És un servei extensible, a través de dos tipus d'extensions, els serveis i les aplicacions, i també incorpora widgets a l'entorn de l'escriptori virtual.


CorneliOS (http://www.cornelios.org)
Es tracta d'un servei gratuït en línia i a la vegada descarregable per instal·lar-lo en un servidor propi. En aquest cas hi ha tres llicències, una de les quals és la GPL, és a dir, programari lliure. En el moment d'escriure això no he pogut descarregar-me el programari de Sourceforge, doncs no apareixia cap fitxer a l'àrea de descàrregues. A la demostració en línia (usuari root) el sistema proporciona un gestor de fitxers i de directoris, un calendari, un terminal, un paquet ofimàtic, un gestor de bases de dades, etc. Es poden afegir més aplicacions de les instal·lades. L'entorn per a l'administrador proporciona gestió d'usuaris en la qual està planificar incloure la gestió de perfils, a l'estil de sistemes tipus Unix. Està desenvolupat amb Perl.

eyeOS (http://eyeos.org)
És un servei gratuït en línia i que es pot descarregar. És programari lliure. És extensible, podent instal·lar aplicacions addicionals a les que incorpora en instal·lar-lo. Aquestes són un navegador (eyeNav), un gestor de fitxers (eyeFiles), un agregador RSS (eyeRSS), calculadora (eyeCalc), bloc de notes (eyeNotes), un processador de textos (eyeDocs), agenda (eyeContacts), calendari (eyeCalendar), un gestor de processos, etc. Està desenvolupat amb PHP.


DesktopTWO (https://desktoptwo.com)
Es tracta d'un servei gratuït en línia. Inclou un espai de disc d'1 GB d'emmagatzemament, correu electrònic, contactes, editor de pàgines web, bloc integrat amb blinkinblog.com i myblogtwo, missatgeria instantània integrable amb MSN, reproductor de MP3, lector de canals RSS/Atom, el paquet ofimàtic OpenOffice (sí, OpenOffice executat com aplicació web), Acrobat Reader, etc. Els documents, els fitxers en general, com en altres entorns, es poden compartir. Utilitza Flash.

OOS (http://www.oos.cc)
Es tracta d'un servei en línia gratuït. L'usuari té inicialment un conjunt d'aplicacions entre les quals hi ha la calculadora, l'editor de textos, el visualitzador d'imatges, el lector de PDF, el reproductor multimèdia, jocs, el gestor de fitxers per emmagatzemar contingut. El compte d'usuari té 1 GB d'espai per a fotografies i per a la pàgina personal dins del domini oos.cc. Al perfil de l'usuari hi ha una pestanya Groups, la qual se suposa que gestiona privilegis d'usuaris. Però, a la versió de demostració aquesta pestanya està desactivada.

Articles anteriors:

• Sistemes operatius web (I)
• Sistemes operatius web (II)
  

Feliz Fiesta Nacional

He vist el video de Mariano Rajoy animant els espanyols i espanyoles a celebrar la Fiesta Nacional del 12 d'octubre -abans Día de la Raza-. A casa el 12 d'octubre és un dia significat, perquè sóc mig manyo i és el dia de la Verge del Pilar. Malauradament coincideix amb el dia de la Hispanitat, un dia en què es destaca la unitat lingüística i la germanor amb l'Amèrica Llatina però, s'obliden les aberracions dels conqueridors espanyols amb els indígenes fa més de 500 segles.

El video de Rajoy és per als qui ja pensen com ell. Qui prefereixi pensar en una nació catalana, una de basca, no té cabuda en el seu discurs. A veure si la propera Diada Nacional de Catalunya el PP també fa un video. És clar que, com que per a Rajoy només hi ha una nació, l'espanyola, el discurs del PP català seria complicat de fer al voltant de la Diada.


Com diuen, el video de Rajoy sembla d'altres temps, com tantes coses que fa el PP, com per exemple rebutjar una llei de memòria històrica posicionant-se al costat dels que van gaudir de 40 anys de franquisme, qui opinen que recuperar la dignitat perduda o no permetre simbologia feixista als nostres carrers és reobrir ferides.

Subscriu-te al butlletí electrònic

Des de fa unes setmanes, i copiant la idea de Gustau Moreno, vaig posar al bloc un formulari perquè si voleu pugueu rebre per correu electrònic les actualitzacions del bloc. També podeu subscriure-vos anant al web de FeedBlitz i emplenant el formulari de subscripció. D'aquesta manera, podeu escollir entre llegir el bloc directament, utilitzar els canals de subscripció RSS/Atom, o bé esperar rebre un correu electrònic amb les novetats.

Sistemes operatius web (II)

Continuo amb el repàs a diversos escriptoris en línia o sistemes operatius web, a partir de la llista de Webéame.

Glide (http://www.glidedigital.com)
És un servei en línia i d'accés gratuït, tot i que té dues modalitats de pagament. També té una versió per a dispositius mòbils. Proporciona, en la seva versió gratuïta, un espai d'emmagatzemament de 2 GB. Un compte de Glide permet crear varis usuaris, simulant un entorn multiusuari en una xarxa o en una màquina. Té un processador de textos, una eina de presentacions (exporten a format Microsoft Office i a PDF), xat, correu electrònic, blocs, visualització i edició d'imatge, visualització de videos, gestió de contactes, agenda d'esdeveniments, publicació en web de documents, compartició de documents, etc. Utilitza Flash.

oDesktop (http://www.odesktop.net)
En aquest cas oDekstop és una eina que es pot provar en línia però, que es ven. No és programari lliure. Es pot obtenir per paquets de llicències de 10, 20 o 30 usuaris, pagant una quantitat determinada per any. La versió de proves en línia es pot utilitzar durant 15 dies, amb 1 GB d'espai de disc. Es poden pujar i descarregar fitxers, així com compartir-los, dins de l'espai de disc de l'usuari (oDrive). Es pot utilitzar una pujada de documents per lots, cosa que requereix tenir el JRE 1.5 o superior. Hi ha una aplicació per a gestió d'àlbums de fotos (oPhoto), un reproductor de música (oMusic), un agregador de RSS (oNews), jocs (oGames), correu electrònic (oEmail) i un sistema de missatgeria entre els usuaris connectats al servidor (oNetwork).

schmedley (http://www.schmedley.com)
Es tracta d'un servei gratuït en línia. No es presenta tant com un sistema operatiu web sinó com una pàgina d'inici personalitzada, tipus iGoogle o Netvibes. L'usuari té diferents widgets disponibles (agenda, notes enganxoses, correu Gmail, servei meteorològic, cerca en diferents cercadors, cartellera de cinemes, ...).



dekoh (http://www.dekoh.com/index.jsp)
Per accedir al servei cal instal·lar l'aplicació Dekoh Desktop, una aplicació Java que és el client del servidor Dekoh. Un cop instal·lat el client el navegador mostra l'escriptori en línia, on hi ha un conjunt d'aplicacions disponibles: Dekoh Books (per organitzar els llibres, sincronintzar-se amb Amazon i compartir interessos amb els amics), Dekoh Calendar (gestió d'esdeveniments, amb sincronització amb el calendari de Google), Dekoh Music (organització de música, compartició de llistes de reproducció i emissió d'àudio), Dekoh Photos (gestió i compartició de fotos), devTool (creació de plantilles per a noves aplicacions), i MyFlickr (sincronització de fotos amb Flickr). Segons explica el web del projecte, es tracta d'una plataforma de programari lliure, la comunitat de la qual es troba al web dekoh.org. Requereix JRE 1.5 o superior.

ajaxWindows (http://www.ajaxwindows.com)
És un servei en línia d'accés gratuït. Té una aplicació de correu electrònic (que se utilitzen comptes de Gmail, Yahoo!, Hotmail, Netaddress o altres correus web). De la mateixa manera el motor de cerca pot ser Google, MSN, Yahoo!, Ask o la Wikipedia. Permet afegir noves aplicacions a l'entorn, a gust de l'usuari. Inclou un paquet ofimàtic que té un processador de textos, una eina de presentacions i una eina de dibuix, els quals utilitzen el format OpenDocument. Per desar els documents les aplicacions utilitzen com espai de disc un compte de Gmail, en comptes d'un espai de disc al servidor d'ajaxWindows. Incorpora diferents aplicacions relacionades amb els serveis de Google (GoogleMaps, GoogleImages, GoogleCalendar, GoogleNews, GoogleDocs). Algunes aplicacions, com Zoho Start (ofimàtica) o Gizmo Call (telefonia IP) obren noves finestres per accedir a serveis externs al sistema. Per a algunes coses cal tenir el JRE 1.6 Update 2 instal·lat.

Llegiu també: Sistemes operatius web (I)