Ahir ens vam trobar en una situació molt desagradable. Vam anar a sopar a Tortosa per aprofitar i donar un tomb pel Renaixement. Vam haver de donar voltes durant mitja hora per Ferreries per aparcar. És una qüestió de paciència, simplement. Val a dir que si intentes aparcar correctament, en un lloc autoritzat, encara costa més, mentres que si optes per aparcar on et vingui bé no et costa tant deixar el cotxe.El fet és que havíem quedat amb uns amics i, en veure que trigaríem els vam avisar. I va succeir una d'aquelles coses que et salven de continuar cercant lloc. Se n'acabava d'anar un cotxe allí on estaven ells. Així que, com es fa -tot i que molesti-, van intentar guardar-nos el lloc. Mentres hi arribàvem, doncs estàvem prop d'allí, un altre cotxe va veure el lloc. Ells li van dir que estaven esperant-nos perquè l'aparquéssim nosaltres. El cotxe van deixar-lo tort, encarat al lloc, sobre un pas de peatons. L'home que anava d'acompanyant va queixar-se, comprensiblement, del fet que estiguessin guardant-nos el lloc. Però, la seva dona, que conduïa -i que es veu que és professora d'institut-, va anar movent el cotxe arribant a topar amb les cames dels nostres amics, cosa que ens va indignar a nosaltres i a altra gent que hi havia. Un home que ho va veure els va dir de tot. La dona, professora d'institut, un cop vam desisitir d'enfrontar-nos per un aparcament, va aparcar i, sense miraments, va donar un bon cop al cotxe de davant per fer la maniobra al seu gust. Algú li va recriminar que no anés amb compte i va espetegar que ho feia perquè era lo més normal del món.
I aquesta dona és professora d'institut. I aquesta dona ha de donar exemple als seus alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada