Segons el president del govern espanyol el lehendakari Ibarretxe s'equivoca de país, de continent i de segle plantejant el referèndum per al curs vinent. Diu que s'equivoca perquè estem a l'Espanya constitucional, a l'Europa unida i al segle XXI. Aquests tres conceptes no deixen de ser eslògans per arrencar aplaudiments però, també els podria haver utilitzat Ibarretxe per fonamentar la voluntat de fer la consulta popular.
I és que dir Espanya constitucional hauria de significar una Espanya que no té por que els diferents territoris, sobretot aquells que tenen una història anterior a la unió forçosa, puguin opinar sobre el seu futur. No té sentit que els espanyols en conjunt decideixin sobre l'autodeterminació de catalans o de bascos. Hauria de ser possible que els catalans o els bascos poguessin opinar. Zapatero hauria d'haver adoptat una actitut més valenta per dur a terme el canvi cap a la pluralitat que molts esperàvem. Però, tot ha quedat en aigua de borraïnes.
Parlar d'Europa unida no significa que no es pugui parlar d'autodeterminació. Escòcia s'està plantejant separar-se del Regne Unit. L'Europa unida continua sent l'Europa dels estats, no l'Europa de les ciutadanes i dels ciutadans. Una unió peculiar aquesta.
El segle XXI hauria de servir per obrir les ments dels polítics i dia rere dia constatem que això no és així. PSOE i PP han demostrat durant aquesta legislatura que en els temes que més soroll mouen en la vida política continuen ancorats on estaven fa anys. Són arma electoral i, es nota. La reacció del govern espanyol davant la proposta electoralista d'Ibarretxe també ha estat una resposta electoralista, estratègica, de cara a les eleccions del mes de març. Qui estigui lliure de pecat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada