Jordi Perales ha encetat un debat interessant al seu bloc arran del cas de la nena que ha estat readmesa en una escola de Girona després que Educació ho decidís, arran de la prohibició del centre per dur el xador, el mocador al cap islàmic -jo no li diria vel si no tapa la cara-. És un debat complicat però, que cal enfrontar, sobretot s'ha de clarificar en l'àmbit del sistema educatiu. Penso que impedir que una nena vagi a l'escola perquè no es treu el xador és exagerat. Com diu Jordi al seu bloc, hi ha altres formes de vestir, no representatives de cap religió però, sí d'una realitat social i cultural, molt més escandaloses si es mira bé.
A França es va prohibir qualsevol símbol religiós a l'escola. No sé ben bé si a l'escola s'han de prohibir els símbols religiosos, almenys els que no impideixen el curs normal de la classe, cosa que inclou veure la cara dels i les alumnes. Si es prohibeix el xador a l'escola s'haurà de prohibir dur creus al coll a la vista de la resta de persones, estampetes, cadenetes amb relíquies, etc. I no crec que sigui aquest el camí. És més, és una forma d'aprendre a conviure amb altres sensibilitats culturals i religioses. De ben petits els nens i nenes tenen l'oportunitat de viure en un ambient de diversitat, fent extensible el concepte de diversitat a l'àmbit religiós.
Hi ha qui diu que aquestes persones no s'han integrat a la societat on arriben. Bo seria analitzar si realment és així, si aquestes persones -el tema de la immigració convida a generalitzar- viuen immersos en un ambient on predomina la seva cultura i religió. Però, també s'hauria d'analitzar per què. Per què el casc antic d'algunes ciutats és on es concentren els immigrants, per què volen crear-se un gueto o perquè també hi ha interessos de diversos tipus que els hi porten? Som hipòcrites en aquest tema? I nosaltres, què faríem si emigréssim? Què van fer els espanyols quan van emigrar a Alemanya, per exemple, es reunien entre ells o es barrejaven de forma generalitzada entre la gent del país?
També es parla dels drets de la dona. El mocador és el símbol de la submissió de la dona islàmica. A casa nostra no fa tants anys que això era així. I encara ara, algunes personalitats femenines quan acudeixen a misses al Vaticà o a l'Almudena, per exemple, vesteixen amb una indumentària pròpia d'altres temps. Els pares són els màxims responsables de l'educació dels fills -incloent la religiosa-. Podem entrar en el debat de si els pares obliguen la nena o no, igual que podríem plantejar que els pares cristians obliguen els fills a fer la comunió, vestir-se de marineret, sortir a la processó de Corpus,... -i compte, que ho dic com catòlic i sense posar-hi objeccions-. És un debat complex que s'ha mediatitzat excessivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada