diumenge, 18 de novembre del 2007
Antifeixistes
Darrera del nom antifeixistes s'amaguen ments extremistes que per manifestar-se contra l'extrema dreta es pensen que ells no tenen un comportament igual d'extrem i rebutjable. Ahir vam tenir un exemple de com actuen col·lectius que no tenen res de pacífics, ni de solidaris, ni d'antifeixistes. Perquè muntar una batalla campal i destruir mobiliari urbà no deixa de ser una altra mostra de feixisme, de totalitarisme. És com quan estudiava a l'Autònoma, que cada dos per tres els defensors de la veritat inutilitzaven els caixers automàtics, per protestar contra el golf de Torrebonica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Absolutament d'acord. El problema és quan aquests personatges tiren de tot a la policia, i llavors tothom vinga a córrer... En comptes de perseguir els de les fotos del rei, bé farien de tancar a la perrera aquesta colla.
No estic d'acord amb aquests actes, però si que simpatizo, per exemple, amb l'inutilització dels caixers.
Ja fa molts anys que el reformisme que no canvia res i només cedeix davant de les revolucions, vol intentar parèixer democràtic i progressista, quan és ben sabut que no és així. Un acte revolucionari avui en dia estarà taxat de disturbis creats per ments totalitàries en un tres i no res, i no nego que molts d'aquests sigon joves que no s'empanen de res, però en el fons són actes de rebeldia.
Un exemple:
Si els treballadors de Renfe fan vaga total, tots vinga a queixar-se i a insultar els treballadors en vaga perquè no podrem anar a treballar, perquè bla bla. I què, llavors deixem que els reformistes facin tot a la seva manera, intentant cedir lo menys possible davant dels treballadors. I aquest és el pà de cada dia en moltes lluites laborals.
Algún dia coneixerem la solidaritat?
Els teus drets acaben on comencen els dels altres. I això, tant si organitzes batalles campals com si inutilitzes caixers. Si jo sóc usuari d'un caixer automàtic jo no tinc cap culpa que tu estiguis en desacord amb allò que fa La Caixa o empreses de La Caixa. Jo estava aleshores contra el golf de Torrebonica però, trobava fora de lloc el sabotatge, un sabotatge que acaba pagant tothom.
Dels treballadors de Renfe, jo estic d'acord que facin vaga, del que ens podem queixar els usuaris és que les vagues estiguin posades cada cap de setmana, cada vespra de festa per -diem-ho clar- putejar el personal.
La solidaritat crec que s'ha d'entendre des de tots els punts de vista i reclamar solidaritat per fer les coses a la teva manera és també ser insolidari amb qui pensa que es poden fer d'una altra.
Crec jo que ens em de cabrejar amb la pròpia RENFE i no amb els treballadors en vaga. Al igual que ens tindriem que queixar dels bancs i caixes que inverteixen en armament, etc. al contrari de amb la gent que els inutilitza. Segur que un caixer d'un banc ètic no te'l trobaràs sabotejat.
Que tots ens podem sacrificar si fiquen vaga els caps de setmana i no anar de festa a algún lloc en especial.
Però clar, si ens foten els capritxos que hem aconseguit gràcies a lluites d'aquestes per les quals ens queixem ara, que se'n vagin a la merda la gent que lluita.
T'equivoques. No em coneixes i t'asseguro que estic al costat de qui fa la vaga. Però, cal tenir mesura. No pots posar la vaga intencionadament i durant tot un any en caps de setmana i vespres de festa. I, tu dius que això són capritxos dels quals te n'has d'estar. Aquí es mostra on hi ha solidaritat. Has de pensar en els altres també i no només en tu. Pensar en qui potser no fa vacances més que una setmana a l'any i l'acabes putejant amb la teva vaga. Ia amb els caixers igual. Tu no saps les necessitats que tenen les persones quan adoptes postures extremistes. No és enviar la merda qui lluita. És que no tot s'hi val, i cal dir les coses pel seu nom. Pel simple fet que tu facis vaga jo no he de callar. Igual que pel fet que n faci jo no has t'aguantar tu tot allò que jo pretengui fer. Tots hem fet vaga algun cop -jo almenys-, no és que sigui exclusiva d'alguns això.
Publica un comentari a l'entrada