Aigua, política i mitjans

Ens trobem davant d'una situació de sequera, és evident. Moment oportú per recuperar projectes de transvasaments, en altres temps poc justificables i ara, amb les paraules adequades, rebuts amb bons ulls per la ciutadania. Solucions infalibles, com portar aigua del Roine, solucions necessàries i factibles, com connectar l'Ebre i Barcelona. Almenys això ens diuen.

Els partits van intercanviant posicions al llarg dels anys. Alguns recorden amb admiració el pla hidrològic de l'ex-ministre Borrell. El seu partit va fer front al PHN del PP durant la darrera legislatura d'Aznar. A casa nostra va ser un dels partits beneficiats electoralment. Ara, els socialistes són partidaris de portar aigua a Barcelona d'on sigui. De l'Ebre també, i no tanquen la porta a que arribi del Roine. ICV defensa transvasar el Segre de forma insistent, com si fos la gran cortina de fum per facilitar el camí a la interconnexió. D'ERC no se sap ben bé què pensar. A favor, en contra, tot el contrari? CiU i PP continuen on sempre. Això sí, cal agrair-los la sinceritat.

I els mitjans? No recorda ningú cada un dels despropòsits de Canal 9 amb reportatges mostrant camps secs i contrastant-los amb l'Ebre desbordat? O la premsa escrita del País Valencià i Múrcia, agranant cap a la casa transvasista, demanant l'aigua de l'Ebre? I a casa nostra, a Catalunya, com és que els mitjans quan realment han parlat de l'aigua ha estat ara, quan es volen transvasar rius? No havien emplenat tantes pàgines ni ocupats tants minuts de ràdio i televisió les notícies sobre transvasaments com ara. I això que vam fer soroll contra el PHN. Com Canal 9, els mitjans catalans mostren una situació que ens pot deixar a ulls de la gent de Barcelona com insolidaris -i això que acollim centrals nuclears, eòliques i tenim un minitransvasament-.

Què ens queda? Preparar-nos per sortir al carrer i mostrar el nostre rebuig. Perquè sinó farem bona la política que quan governava CiU tant vàrem criticar.