dijous, 3 d’abril de 2008

Una sensació estranya

No fa més que quatre anys que respiràvem tranquils, amb reserves però, tranquils, quan Zapatero va complir amb la derogació del transvasament de l'Ebre. Deixàvem enrera més de quatre anys de contínua mobilització, de quilòmetres de desplaçaments per fer sentir la nostra veu, de denúncia de la política del govern de Catalunya, de debat molts cops massa viciat per la política, de l'etiquetatge de les persones segons suposades afinitats polítiques. Els va tocar als convergents i també a la gent que sortia al carrer, les cares visibles. Fins i tot persones que opinàvem públicament exercint el nostre dret com persones, estàvem etiquetades com que teníem al darrera aquell o altre partit. La meva vivència persona, per motius de formació, va ser la involucració en la mobilització a la xarxa, en la difusió i la col·laboració en l'establiment de canals fluïds i oberts de comunicació. Hores i hores cercant informació, publicant-la a la web, enviant-la per correu electrònic, a primera hora del matí, a darrera hora de la nit,... I fet amb molt de gust.

Aquests dies estic tenint una sensació estranya. Estic revivint aquells anys, estic reprenent l'activitat a la xarxa aquests dies per contribuir amb el meu granet de sorra perquè qui vulgui tingui on informar-se. La diferència és, d'una banda, que la xarxa social -no de l'estil del concepte que es té ara com xarxes socials- ha continuat en el temps i no ha hagut de reconstruir-se, sinó que ara té moltes contribucions més que no aleshores; de l'altra, és que al davant no tenim al govern de CiU per dir-los el nom del porc, per preparar-los catifes de sal. Ara tenim els altres, els que se suposava que ens havien fet costat convençuts, les esquerres, que tant de rèdit van treure del PHN.

No és que no vulguem, qui ens oposem als projectes de transvasament de l'Ebre, del Segre o del Roine, que Barcelona tingui aigua. A mi em sembla perfecte que hi arribi aigua en vaixells i que després tinguin les dessalinitzadores. Qui digui que no volem que s'hi enviï aigua de cap manera menteix. Tampoc no és que no vulguem que Reus o Tarragona hi enviïn aigua. Simplement no s'entén que d'una banda tinguin aqüífers recuperats i de l'altra no renunciïn a l'aigua de l'Ebre. La Generalitat ens està oferint un gran espectacle amb multitud de missatges sobre hipotètics projectes, que serveix per a les diverses paròdies que s'emeten per ràdio i televisió, a la vegada que contribueix a augmentar la desconfiança i el desengany. I ens havien de dur la nova cultura de l'aigua...

Banner no als transvasaments

1 comentari:

Gerard ha dit...

Manel,
tens tota la raó, però el que encara em preocupa més, és que dona la sensació de que es facin diferents maniobres desconcertadores, per a que al final arribi l'aigua que necessiten.
Recordem i es molt important, que en perden per mal manteniment, milers de litres al dia...

Fot mala espina,i al final los dolents serem els barbars del Sud
Records.