El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ja no s'imprimeix en paper. La informatització de les empreses suposa l'abandonament progressiu del paper, tendint a l'emmagatzemament de la informació en format electrònic. Fins i tot les signatures es fan de forma electrònica. Aquestes signatures electròniques han de continuar sent vàlides amb el pas dels anys, cosa que té implicacions legals i tècniques. Cal poder demostrar que un document electrònic signat l'ha signat una persona determinada en un instant determinat de temps. I si en algun moment aquesta signatura pot deixar de ser vàlida -per motius de seguretat, de compromís de l'algorisme emprat-, cal refer la signatura i poder continuar garantint que és vàlida des de que es va realitzar.
Des d'aquest punt de vista es pot considerar l'adopció de la tecnologia com un fet positiu que garanteix l'autenticitat de les persones que signen, i del moment en què signen. Però, continuem tenint el problema que comentava en la primera part d'aquest conjunt d'entrades. La confiança en el format electrònic de la informació ha d'anar acompanyada de l'ús de formats estàndard i oberts, i de còpies de seguretat, les quals han de conservar-se en bones condicions i, preventivament, ser renovades cada cert temps -per evitar problemes causats pel deteriorament i pel canvi de dispositius reproductors-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada