dilluns, 19 de març de 2007

Contra el cànon indiscriminat

Per poder gaudir de la còpia privada de música, fotos, video, llibres, etc., la llei estableix una compensació als autors, el cànon per còpia privada. Aquest cànon s'aplica sobre diferents productes que permeten la còpia d'obres intel·lectuals (CD, DVD, reproductors de música,...). La seva aplicació no té en compte l'ús que cada persona faci d'aquests productes. Així, hom pot comprar un paquet de DVD per desar les seves fotos i pel·lícules i estar pagant el cànon, de la mateixa manera com si anés a utilitzar els DVD per fer-se còpies de música i pel·lícules. En aquest exemple veiem com aquest cànon és injust, des del moment en què no es té en compte l'ús dels suports físics o dispositius. Com es pot veure al web de la plataforma Todos contra el canon, hi ha productes gravats amb el cànon com ara discos verges, impressores multifunció o càmeres de fotos digitals. Aquestes darreres, aparells que acostumen a utilitzar-se per fer fotos -l'autor és l'usuari de la càmera-, són un dels casos més increïbles per a mi de l'aplicació del cànon. Després, a més, nombrosos discos de música, malgrat existir un cànon per a la còpia privada, inclouen protecció anticòpia, mostrant la contradicció que suposa pagar per copiar i veure com es posen entrebancs per fer-ho. O també, botigues en línia, com la d'Apple, limiten el nombre de còpies de la música comprada i descarregada, posant també obstacles al dret adquirit pel fet de pagar per altres vies un cànon.

No diu ningú que el cànon per còpia privada s'hagi d'eliminar. Però, cal veure si s'està aplicant on toca i com toca. De moment només veiem com es criminalitzen les descàrregues d'Internet en situacions en què els jutges diuen que es consideren còpies privades, al mateix temps que es vol imposar el cànon en més i més suports i dispositius. Potser que algun dia pensem també en els consumidors.