Avui fa quatre anys que Bush, Blair i Aznar foren batejats com el Trio de les Açores. Els tres dirigents van reunir-se per tal de solucionar els problemes del món, és a dir, per acabar d'enllestir l'atac a l'Iraq. Com va anar tot ja es coneix. Milers de morts, el nombre dels quals ha continuat augmentat fins ara, primer pels combats, després pels atemptats terroristes, i no se sap com acabarà la cosa. En aquest temps s'ha hagut de reconèixer que el principal argument, l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, no era cert -o com a mínim, no s'ha pogut demostrar-. Però, les persones que han mort per culpa d'aquest argument que justificava l'atac ja no tornaran. I els culpables de crear aquest clima pro-bèl·lic se'n sortiran tan tranquils, com si res.
Aznar ja no governa però, va pel món donant conferències sobre com veu ell Espanya i el món. Fins i tot va reconèixer fa poc que d'armes de destrucció massiva no n'hi havia a l'Iraq però, justificant l'atac perquè ningú no ho va demostrar. Aznar en aquells temps parlava castellà amb accent texà i posava els peus sobre la taula a can Bush, el seu amic. Ara sembla que està en una campanya d'imatge que podria fer que competís amb Rajoy per la candidatura a president del govern. S'ha deixat el cabell llarg. S'ha tornat rebel.
Bush ja no governarà perquè haurà esgotat el nombre de mandats que pot governar. I Blair també plega. Passaran a la història com els amics que van reunir-se a les Açores per justificar un atac amb el qual els països de la Unió Europea no estaven d'acord -no hi havia el consens que el PP demana per a altres coses-.
Com és normal, El País ho destaca a la portada de la seva edició digital, mentres que El Mundo no. De la mateixa forma, El Plural ho destaca, mentres que Libertad Digital ho ignora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada