dilluns, 12 de març de 2007

On quedaran els records? (I)

Quan obrim un àlbum de fotografies que ja té uns quants anys, o quan recuperem fotografies bastant antigues, pot passar que el pas del temps i les condicions de conservació les hagin danyat. Potser en falta un tros, potser hi ha zones en què han aparegut taques, etc. Però, les fotografies encara es poden veure i identificar-hi persones o indrets, encara que sigui parcialment. Amb les fotografies digitals això és més complicat. No sé vosaltres però, jo faig moltes, moltíssimes fotos. I no surt a compte imprimir-les totes. Amb el pas del temps, tampoc surt a compte la inversió d'hores en la tria de quines vols imprimir i quines no. Per tant, acabem tenint arxius de milers de fotografies que únicamen estan en forma electrònic.

Això comporta un perill important. El medi físic ha de romandre en bones condicions per tal de no perdre les imatges. Aquest medi físic poden ser CDs, DVDs, discs durs, etc. Jo acostumo a tenir vàries còpies en DVD de les imatges, a banda de mantenir-les en un disc dur. Els DVD, a més, de tant en tant s'han de revisar per tal de veure si caldria substituir-los per còpies noves, doncs els CDs i DVDs amb el pas del temps poden deixar de ser llegibles a causa de les condicions de conservació inadecuades o a una mala manipulació.

Un altre perill que cal preveure i mirar d'evitar està relacionat amb el format de les dades. Si es guarden fotografies -i es pot estendre a altre tipus d'informació- en formats no estàndard, en un futur -anys- el programari que pot llegir-les i treballar amb elles ninú no pot assegurar que existeixi. Per tant, és aconsellable utilitzar formats oberts i, si pot ser, estàndard, per emmagatzemar informació que es vulgui conservar durant temps. Sinó, de tant en tant caldrà convertir els documents a un format nou, abans de perdre la capacitat d'utilitzar-los. Si d'aquí uns anys, per exemple, no hi ha reproductors de discs de vinil, només que en conservi d'antics podrà escoltar-ne els continguts. Qui tingui cintes magnètiques de cartutx -només en vaig veure en un cotxe fa molts anys- tindrà difícil reproduir-les amb els aparells actuals. És clar que sempre es pot acudir pagant a un centre especialitzat en suports i formats antics.