dimarts, 27 de març de 2007

Continuo pensant que ERC s'equivoca

Diumenge escrivia sobre la brillant idea d'ERC de proposar trencar el govern català que no té més que uns pocs mesos de vida, a canvi que CiU accepti convocar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya. Sense cap complex, torno a repetir, Esquerra es proposa entregar el govern a qui va pactar l'actual Estatut a Madrid, a qui va anar de rebaixes per fer-se una foto a la Moncloa? I això, que ja sabem que no té cap futur, servirà per alguna cosa positiva? No ho tinc clar. Sí que tinc clar que dóna corda al nacionalisme espanyol, el nacionalisme del PP, l'habitant de la caverna, de l'Espanya profunda. I de cara a les properes eleccions, les quals a Espanya són més que unes municipals, dóna força als corrents ideològics que concentren el vot al voltant del PP. Evidentment és una anàlisi sense dades a la mà, igual que les anàlisis que porten a alguns a proposar referèndums per autodeterminar-nos, com si ara mateix la ciutadania veiés que aquesta és l'única opció que ens queda. Després dels jocs olímpics de segona, ens quedava aquesta perla d'Esquerra, la qual sembla que encara ens acompanyarà uns dies, per desgràcia nostra.

4 comentaris:

Núria Menasanch i Martí ha dit...

Manel,
algunes enquestes, han demostrat que majoritàriament la ciutadania vol tindre el dret a l'autodeterminació.
No vivim en democràcia? Pos que mos deixen triar lo que volem.

Manel Zaera ha dit...

Les úniques enquestes fiables que tenim ara com ara són les eleccions. I els resultats no donen la raó a les enquestes, si no és que consideres que CiU és un partit que vol l'autodeterminació de Catalunya i que els seus votants així ho expressen en votar-los.

Però, tot i això, penso que no hauria d'estar prohibit que es poguessin convocar referèndums des de Catalunya, des del País Basc o des d'on sigui. Però, ho està. És a dir, que plantejar una consulta popular real -no un invent que no tingui cap força legal- és fer soroll. Comencem les coses pel principi. Si no podem convocar referèndums el primer pas és lluitar per poder-ho fer, no?

Després ja ve el tema de l'efecte que té aquesta iniciativa d'ERC a Espanya, la qual cosa no crec que sigui precisament un tema que tranquilitzi les aigües ja massa remogudes i durant massa temps.

Com que vivim en democràcia opino això, tot i que accepto que no necessàriament he de tenir la raó.

Núria Menasanch i Martí ha dit...

Pos CIU avui ha dit que presentarà una moció per a demanar un referendum per l'autodeterminació. Crec que això ho diu perquè sí que la vol l'autodeterminació. Allavons, a les urnes, lo poble, segons les teues pròpies paraules, ha volgut l'autodeterminació, no?
Ah, a Espanya fer referèndums sobre autodeterminació està prohibit, però a la resta del món civilitzat, no. tot això l'únic que demosra és que sóm un pais invadit per un altre que no mos deixa ni manifestar los nostres sentiments. Això és democràcia?

Manel Zaera ha dit...

A veure. CiU aposta en els seus estatuts per l'autodeterminació? Pregunto, no ho sé.

CiU va presentar les passades eleccions un programa electoral amb l'autodeterminació com un element d'aquest? Crec que no.

Aleshores, aquesta afirmació sobre les meves paraules pot interpretar-se de dues maneres: 1) Es dóna per bona la majoria representada per dir que la majoria de la societat vol aquest referèndum -jo no és que no el vulgui, estic criticant una altra cosa-. 2) Es diu clarament que s'aposta per l'autodeterminació en un nou procés electoral, a veure si la majoria sortint és representativa de la majoria o no.

Com he comentat abans, cal aconseguir poder convocar referèndums. Dir que es convocaran quan se sap sobradament que legalment no és possible és moure soroll per a mi.