Alcanyís i el compromís de Casp

A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà l'any 1410, va ser escollit Ferran d'Antequera com nou rei de la Corona d'Aragó, el primer de la dinastia Trastàmara que governà Catalunya. Fou en el marc del Compromís de Casp, l'any 1412, que representants d'Aragó, Catalunya i de València van escollir Ferran d'Antequera com rei. Abans del Compromís de Casp, un dels fets importants per a l'elecció del futur rei Ferran I, fou la Concòrdia d'Alcanyís, on es va acordar el procediment per elegir el rei a instàncies d'una carta del Papa Luna, Benet XIII. Representants dels regnes d'Aragó, Catalunya i València, sense comptar amb els de Mallorca, van reunir-se a Alcanyís per llegir la carta del Papa, acceptant-ne el contingut. La Concòrdia va situar en una posició avantatjosa Ferran d'Antequera, doncs la majoria d'homes que haurien de votar el rei a Casp -lloc establert per a l'elecció- eren trastamaristes.

La pàgina 114 del llibre Historia General de España (Modesto Lafuente, 1852), parla de Ferran I i del procés de la seva elecció. En aquest llibre apareixen noms que ens són familiars: Vinaraloz (Vinaròs) i Trahiguera (Traiguera), quins Parlaments apareixen anomenats en els fets. El llibre Examen de los sucesos y circunstancias que motivaron el compromiso de Caspe (Florencio Janer, Real Academia de Historia, 1855), narra també el procés d'elecció de Ferran I.

La Concòrdia d'Alcanyís dóna nom al Parador Nacional, ubicat en el castell de l'orde de Calatrava d'aquesta localitat. La imatge que acompanya aquesta entrada és de l'interior de la torre de l'homenatge del castell, on es poden veure les pintures que tant a la torre, com a la capella, com al claustre, encara es conserven, amb al·legories a fets i llegendes. Com vaig publicar ahir en una altra entrada, podeu veure més imatges del castell i les seves dependències a Flickr.