Periodisme ciutadà

Baquía publica el seu butlletí amb el periodisme ciutadà com tema de portada. El debat recurrent sobre si les persones pel fet d'escriure, d'opinar, ens podem considerar periodistes, si totes les fonts són fiables, si el valor d'allò que escrivim és igual que el d'un professional del ram,...

Com deia, em sembla un tema recurrent, tot i que és interessant. Quan parlem de periodisme ciutadà de quin tipus de periodisme parlem? Parlem del periodisme com ciutadà ofici o com aportació ciutadana a la societat a través de proporcionar informació.?Informació són aquelles dades elaborades que ens aporten quelcom de nou. Tothom pot proporcionar informació a la xarxa, dins del seu àmbit professional i/o del seu entorn social. Tothom pot esdevenir una font d'informació de confiança o una referència sobre temes determinats. No s'està però, envaint el terreny professional del periodisme sinó traslladant a la xarxa allò que s'ha fet tota la vida: comunicar-se. El valor que tingui la informació serà una funció de la informació en ella mateixa i no de l'origen, de qui l'ha elaborat, no trobeu?

Comparar el periodisme ciutadà amb altres àmbits professionals no és potser una bona comparació. S'estaria assimilant el concepte a una forma d'intrusisme professional, cosa que no és acceptable. L'intrusisme professional es produeix quan algú exerceix de periodista sense ser-ho. El nom potser és el problema. D'altra banda, els mitjans beuen -els que volen- d'aquest periodisme ciutadà, gràcies al qual podeu accedir a informacions de primera mà, de testimonis de fets, a opinions de parts interessades, etc. I són els mitjans qui acaben difonent la informació i fent-la arribar a més gent. És una relació de col·laboració, no de competència.

Algun dia haurien de parlar a Baquía de la gran quantitat d'informàtics que hi ha pel món, que segueixen la recepta de Juan Palomo, i que fan tant de mal a la professió. Fas webs i no tens idea d'informàtica? Per què ho fas? Administres sistemes gràcies que tens mil eines que t'ho solucionen tot? I si et falla alguna d'elles, què?

Recomanacions musicals: Paul Haig

El video que acompanya l'entrada és la cançó Something Good, de Paul Haig. Una cançó dins de l'àlbum Chain -reeditat-, de 1989, quan vaig començar a anar al ball a La Lira. L'autor té un espai a MySpace on es poden escoltar algunes de les seves cançons.

El Delta el 1816

Com es pot veure al llibre
Itinerario descriptivo de las provincias de España Y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo; con una sucinta idea de su situacion geográfica, poblacion, historia Civil y Natural, Agricultura, Comercio, Industria, hombres célebres, carácter y costumbres de sus habitantes, y otras noticias que amenizan su lectura By Alexandre Laborde, comte de Alexandre Laborde, Mariano de Cabrerizo (1816), aquest és l'aspecte del Delta a principis del segle XIX.

L'Ebre, un riu impetuós

Com es pot veure en el llibre CRONICA Universal del Principado de Cataluña Escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades By Jerónimo Pujades (1829), es diu de l'Ebre que acabava el seu curs en el terme de nostra Senyora de l'Aldea, amb tres desembocadures (L'Ampolla, torre de la Curta, les Pesqueres), i que entrava impetuós a la mar, de forma que a més de cent passes geomètriques (100 m) de la platja es trobava aigua dolça.

Ave Risto

Ahir vaig tornar a veure Operación Triunfo. Les interpretacions desafinades van ser majoritàries. Hi ha una noia que destaca en la seva desafinació. Ahir va repetir intervenció evidenciant manca d'oïda. Però, a banda d'això, cal destacar vàries coses.

Qui ha seleccionant les i els concursants és qui realment té la culpa de la poca qualitat d'aquests. No hi ha una única persona que desafini de forma evident, malgrat sigui l'objectiu de Risto Mejide, persona o personatge maleducat sense necessitat. Ahir vam veure una confrontació innecessària entre els membres del jurat -teatre?-, nominant ell una noia que no ho estava, noia que va mostrar també la seva mala educació mostrant l'aversió cap a Mejide. I, allò que em sembla més greu, i que és realment el motiu d'aquest article, és que el públic, malgrat que probablement molta gent que el formava no sabia cantar, xiulava la pobra noia, com si estiguessin a l'antiga Roma, demanant el perdó o la mort de l'esclava. Això fomenta l'actitud de Mejide, això fomenta la televisió, l'escarni públic?

Com muntar un servidor Ubuntu

Linux Watch publica una referència a un tutorial que explica com muntar un servidor d'espai web complet amb Ubuntu 8.04. Potser no necessiteu instal·lar una infraestructura completa com la d'un proveïdor d'espai web però, algunes coses les podeu aprofitar.

Recomanacions musicals: Anastacia i Eros Ramazzotti

Aquesta és una recomanació que us faig després que mon germà em passés l'adreça d'aquest video d'Anastacia i Eros Ramazzotti cantant la cançó I belong to you.http://www.blogger.com/img/gl.link.gif

Un altre dia i continua allí (final)

No insistiré més. Avui ha hagut mercat. La caca del dia de mercat de la setmana passada continua al carrer, cada dia més seca, cada dia més fragmentada. És senzillament vergonyós i molt il·lustratiu.

Unitats de la mida dels discs durs

Fa un temps que vaig escriure sobre la mida dels discs durs i els problemes de Seagate per una mala especificació de la mateixa. Avui me n'adono que Apple indica en una nota al peu de pàgina de la seva botiga virtual que 1 GB equival a mil milions de bytes (1000 MB), no a 1024 MB, com hauria de ser. Imagino que és perquè els discs durs incorporats als ordinadors així s'estructuren.

Els fabricants aconseguiran confondre la gent i els propis informàtics. No pot ser que s'estigui formant professionals que treballen amb unes unitats de mesura determinades -potències de 2-, i que de cara al públic es redefineixin les mateixes unitats, perquè s'assemblin més al sistema mètric decimal. Cal notar també que amb un disc dur de 250 GB (250000 MB) enteses com ho fa Seagate -per posar un exemple de marca- es té menys espai que en un de 250 GB entesos com cal, és a dir 250*1024 (256000 MB).

Tres mocions, una ciutat

Amposta no va destacar pel suport institucional durant l'època del PHN. Aleshores la postura de CiU era una altra, la de recolzar el govern català, el qual a la vegada recolzava l'espanyol, i menystenint la societat civil mitjançant el menyspreu a les activitats de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. El rerefons polític ho va contaminar tot, quan la gent que sortia al carrer era de tot tipus d'ideologia, fins i tot convergent.

Dilluns es podia haver iniciat un nou rumb, un nou camí, recolzant les accions de la Plataforma, concretament la manifestació del 18 de maig. Si bé era una moció presentada per ERC, si el contingut es compartia havia d'ésser aprovada, per coherència. Era previsible però, que no s'aprovés, doncs CiU en aquest conflicte no és una força antitransvasista sinó que torna la pilota als partits que fa cinc anys van aprofitar-se de la mobilització per aconseguir uns bons resultats electorals.

S'ha produït una situació esperpèntica, amb tres mocions sobre el mateix tema. Mentres una recolzava la PDE -independentment de què faci ERC a Catalunya-, les altres dues recolzaven la postura del partit en l'àmbit català. Cadascú intentant agranar cap a casa. Això és política local? Això és defensa del territori?

Recomanacions musicals: Adele

Aquesta recomanació musical potser us sonarà, doncs és la música d'un anunci que posen ara a la televisió. Es tracta d'Adele, amb la cançó Tired, en la línia d'Amy Winehouse o de Duffy. Bé, hi ha qui diu que no s'assemblen.

Avant i enrere

S'ha posat en marxa el servei d'alta velocitat de mitja distància entre Lleida, Camp de Tarragona i Barcelona. Trajectes regionals en meitat de temps, amb abonaments que fan el preu del viatge força atractiu. El mateix dia que es posa en marxa aquest servei, anomenat Avant, l'estació de tren de l'Aldea-Amposta-Tortosa continua tenint la porta corredissa avariada, des de fa ja com a mínim 4 mesos, 6 segons les fonts. El mateix dia els trens Euromed continuen sense aturar-se a les Terres de l'Ebre, mentres sí que s'aturen els Alaris. Per no parlar de la gent de Lleida que circula per la línia de Manresa, que de ben segur que notaran la millora que suposa Avant.

Me n'alegro del nou servei per a la gent que en gaudirà però, sembla que les coses que no afecten Barcelona o que no tenen relació amb l'AVE, tenen una altra prioritat.

Una setmana fent-nos companyia

Avui és el setè dia després que dimarts passat, dia de mercat, quasi davant de casa mons pares, en un dels carrers al mercat, algú va anar de ventre, és a dir, va cagar.
Com es pot veure a la imatge adjunta, el record d'aquell dia continua allí, més degradat i ressec -bé, això abans que avui plogués-, després del pas dels dies i que algun que altre vehicle passés per sobre.

És evident que és poca cosa i que no cal fer-ne un castell. Però, és una mostra que en aquesta ciutat hi ha llocs on la neteja sistemàtica no n'és tant. Si hem gaudit com a mínim una setmana d'un excrement humà al carrer, a la zona del mercat dels dimarts, malgrat l'esforç que va dir el govern municipal que faria per millorar les coses, en altres llocs de la ciutat es poden trobar els mateixos cagallons de gos durant dies a la mateixa vorera, les mateixes llaunes de beguda esclafades al mateix cantó, etc. Per sort no hi ha eleccions perquè ningú no digui que això és electoralisme.

Perdoneu les imatges d'aquesta i altres entrades, així com les paraules, si us semblen fora de to.

Abstenció d'ERC, no se sap d'ICV

Llegia aquesta tarda que ERC s'abstindrà demà al Congrés dels Diputats en la votació sobre el decret de la sequera del govern central. L'abstenció ve motivada perquè s'obre la porta als transvasaments. Molt lògic. És dolent, no hi estem d'acord però, ens abstenim, no sigui que s'ens enfadin si votem en contra. És com amb la votació de l'Estatut, amb el sentit del vot que inicialment demanava la direcció d'ERC. També és lògica la postura d'ICV, no? Tot passa per saber on estarà la clau de l'aixeta. Continua l'espectacle.

Una foto meva a Sàpiens

Divendres em va arribar a casa el número d'aquest mes de la revista Sàpiens. Un número molt interessant, com la majoria dels que vénen publicant des de fa uns anys. Divulgació de la història i en català, un luxe.

En aquest número hi ha una ressenya a cura d'Andreu Mayayo del llibre El secret del Brigadista, d'Andreu Claret, quina història se centra a la població de La Fatarella. La ressenya va acompanyada d'una foto de la tapa del llibre en petit, i d'una de més gran de la façana de l'església de La Fatarella. La foto en qüestió és una modificació de la que acompanya aquest article. A la revista però, no consta l'autoria ni els drets d'ús de la mateixa.

Em vaig posar en contacte amb la revista per comentar-los el fet que no indicaven qui era l'autor ni les condicions d'ús, remarcant que aquesta foto és lliure. Avui m'han enviat un missatge disculpant-se i comentant-me que l'error serà esmenat en el proper número. Malgrat poser sembli una postura egocentrista la de reclamar l'autoria, ho he fet perquè una publicació amb condicions restrictives d'ús, si utilitza materials lliures, ha de complir amb les condicions d'ús dels mateixos i deixar clar que no hi ha restriccions sobre aquells. He intentat aportar el meu granet de sorra en la difusió dels continguts lliures. En altres casos la disculpa no s'ha traduït en una rectificació sinó en una eliminació de la imatge o, simplement, amb una disculpa personal.

Des d'aquí agraeixo la resposta ràpida de la gent de Sàpiens.

Una foto amb sorpresa

No sóc cap gran fotògraf, tot i que m'agrada molt captar instants amb la meva càmera fotogràfica. Aquesta imatge feta amb el macro són dues flors de conillets o sabatilletes del Nen Jesús, ahir a la garriga. S'hi veuen dos escarbats, d'un dels quals només es veuen les antenes. La sorpresa és que ens vam adonar que hi eren en veure les fotos a l'ordinador. Si feu clic sobre la foto podreu veure-la més gran.

Els carrils bici a Amposta

He creat un mapa a Google Maps per fer mostrar els carrils bici marcats com a tals a Amposta. Com es pot veure -si me'n deixo agraïré la correcció- n' hi ha dos, un a l'Av. Santa Bàrbara i l'altre a l'Av. Josep Tarradellas. Els dos estan desconnectats entre ells. El primer es troba prou brut, en alguns llocs amb vidres al terra, cosa perillosa per a les rodes de les bicicletes. Seria interessant una planificació de carrils de bicicletes connectats en tota la ciutat, combinant la circulació de cotxes, de bicicletes i els aparcaments als carrers, cosa que potser significaria només permetre l'aparcament en un costat de la via, mentres que l'altre estaria destinat a les bicicletes.


View Larger Map

Moció d'ERC a Amposta

El proper dilluns el grup municipal d'Esquerra d'Amposta-ERC presentarà una moció al ple de l'Ajuntament en què es demana el suport als principis de la Nova Cultura de l'Aigua i al Compromís per l'Ebre, rebutjant qualsevol tipus de transvasamen i d'interconnexió de xarxes, i també es demana el suport a les actuacions de la PDE en la lluita contra els transvasaments, i a la manifestació del 18 de maig a Amposta, entre altres.

Seria incomprensible un vot no afirmatiu de cap dels dos partits que governen Catalunya. No tinc clar que CiU doni suport a tota la moció, perquè estarien rebutjant qualsevol transvasament i d'interconnexió de xarxes, cosa que no sembla que coincideixi plenament amb la seva postura. Però, els partits que s'han beneficiat de la lluita antitransvasament només poden votar en un sentit per ser coherents: afirmativament.

Històric de les classificacions de les distribucions de GNU/Linux

Free Software Daily publica una referència a un article sobre la classificació de les diferents distribucions de GNU/Linux al llarg del temps.
Es tracta d'una classificació elaborada combinant les dades de classificació de Distrowatch i les dades de les cerques més populars de Google Trends. Aquestes darreres comencen a recopil·lar informació des del 2004.
La classificació proporciona les llistes de distribucions més populars des de l'any 2002. Aleshores liderava la llista Mandrake, seguida de Red Hat i Gentoo. L'any 2003 la classificació era la mateixa en les dues primeres posicions i Knoppix a la tercera. L'any 2004 la classificació quedava més o menys igual. En la segona posició, en comptes de Red Hat se situava Fedora, nascuda a partir de Red Hat l'any 2003. Des del 2005 endavant la llista de distribucions està encapçalada per Ubuntu.

Quart dia de cagada

Ja anem pel quart dia. De defecació en va quedant menys però, no és perquè hagin passat a recollir-la. Demà és dissabte. No sé, no recordo que en dissabte o diumenge passi la màquina a netejar. Per tant, podem pensar que quasi s'estarà una setmana la mostra al terra.

Enjuto Mojamuto: Ubuntu

L'EeePC arriba a espanya

L'EeePC potser és el més popular dels mini ordinadors portàtils o ordinadors ultraportàtils, i de preu reduït que estan apareixent en els darrers mesos. Al web d'Asus es pot trobar informació d'aquest producte que arriba a Espanya el 26 de maig.


Es tracta d'un ordinador portàtil amb una pantalla de 7", amb un chipset Intel mobile, compatible amb GNU/Linux i Windows XP, amb connexions Ethernet 10/100 Mbps, mòdem de 56 Kbps, xarxa sense fils 802.11b/g, 5512 MB de memòria RAM de tipus DDR2-400, amb disc dur flash de 4, 8 o 16 GB, webcam integrada de 0,3 Mpixel, targeta de so, altaveus estèreo, micròfon, i 2 ports USB.

El preu amb GNU/Linux serà de 299 euros, mentres que amb Windows XP serà de 329 euros.

Gervasi Aspa i l'estratègia dels partits ebrencs

Ahir Gervasi Aspa, president de la Federació d'ERC de Terres de l'Ebre, va acusar Montilla de voler pensament únic, referint-se al fet que instés el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, a dimitir si estava en contra el transvasament. Crec que no s'equivoca.

Montilla i Saura han estat dos dels membres del govern que aquesta setmana han mostrat que la ideologia d'esquerres, la ideologia tolerant, la que admet la discrepància, l'han oblidat. Fa unes setmanes la va oblidar el conseller Baltasar, obrint la porta per sortir del partit a la gent d'ICV de Terres de l'Ebre que estigués contra la interconnexió.

Penso però, que també és cert que si un delegat territorial està en contra i no vol defensar la interconnexió, té certa lògica que deixi el càrrec per voluntat pròpia. Montilla l'hauria pogut destituir també, en comptes de convidar-lo de forma elegant a marxar. És més, penso que els polítics ebrencs amb càrrec haurien pogut fer una amenaça real de dimitir en bloc, creant una crisi potencial al govern, cosa que potser hauria fet replantejar-se les coses a la gent de Barcelona. Seria la millor opció? Potser no però, tampoc diria que els fes gràcia al tripartit que a l'Ebre cap dels seus els fes costat. Si no és que això a algú ja li anés bé per reformar les aliances al govern de la Generalitat.

I un altre punt que no sé si han tingut en compte els polítics ebrencs és quina repercussió tindrà localment la seva postura de submissió a Barcelona. La mateixa que va tenir CiU però, amb uns tocs d'autoritarisme que a CiU no se li va veure públicament. Esperen renovar alcaldies o aconseguir-les els representants del tripartit que no s'alinien contra la interconnexió? I de cara a les eleccions catalanes que com a molt tindrem en dos anys, pensen que no els passarà factura, que ho oblidarà la gent del territori? Ja veurem.