dimecres, 3 de setembre de 2008

Clarinet, dia 1

Ahir va ser el primer dia que vaig tornar a tocar el clarinet amb la intenció de fer-ho regularment, després de 16 anys. Es diu ràpid. Durant aquests anys l'he agafat algun cop però, realment des de 1992 que no tocava regularment l'instrument, just l'any en què vaig acabar els 8 cursos al Conservatori. No cal dir que la impressió que t'emportes quan tornes a tocar després de tant de temps -i encara que faci menys- és pèssima. El so no és el mateix, els llavis no resisteixen durant molta estona l'embocadura del bec, els dits no tenen la rapidesa que haurien de tenir,... Però, és d'agrair veure que encara recordes fer-lo sonar i que encara podríem dir que sona dignament.

L'estoig del clarinet encara està com el 1992. Tenia 18 anys. Enganxines de l'època: del viatge a Bèlgica amb la Lira, dels 75 anys de la Lira, del viatge a Galícia amb Teixidó, la rondalla i l'esbart dansaire Rapitenc, una enganxina de la desapareguda botiga de roba Xasin, una de la Cadena Nova, una de Depeche Mode, una de quan vam anar a tocar a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona,... Mireu si en pot contar de coses un estoig d'un instrument.

Espero mantenir la regularitat, encara que sé que no podré tocar tots els dies. I tant de bo, en un temps raonable aconsegueixi un nivell acceptable de tècnica i d'interpretació. Seguiré comentant-ho.

Creative Commons License

1 comentari:

Jordi Perales ha dit...

Uffff!!! Què t'haig de dir!!!!

La impressió d'ahir va ser pèssima, però la d'aquí a una setmana, ja ho saps, serà encara pitjor!!! Per cert, has provat a posar-te davant de la partitura del concert que vas tocar quan acabaves vuitè? ufff, és una situació realment espectacular ... espectacularment patètica!

I l'estoig d'un instrument, especialment a la gent que ha tocat en les bandes, reflecteix molt bé tota una època.

Només una cosa, que ja la saps, la música és una cosa col·lectiva. Tot i que no acostumava a donar la raó a algun profe del conservatori recordo perfectament la gradació de professionals de la música que establia segons les relacions musicals que establia a l'hora de tocar. Ordenats de "millor" a "pitjor":

1.- Músic d'orquesta (o de banda)
2.- Músic de càmera
3.- Solista
4.- Director d'orquestra
5.- Professor
6.- Crític musical

Ho sento, són els records del Conservatori i el senyor Sardà.

Ja ens aniràs explicant. Jo, de moment, no m'animo, jo no fa tant de temps que el vaig deixar mig abandonat tot i que alguns estius he tocat en la banda.

Ànims