Segon dia, pitjor que el primer. És normal. Els llavis noten l'esforç del dia anterior. Els dits encara no estan a punt. Ahir vaig tocar una mica més d'una hora. Entremig vaig sopar. Una mica d'escalfament amb notes llargues i exercicis tècnics, i després estudiant algunes partitures. Malgrat el cansament del llavi i de la necessitat de continuar recuperant la tècnica continuo estant content dels resultats.
1 comentari:
ai si patiras los primers dies en clarinet!!! però val la pena l'esforç :)
Publica un comentari a l'entrada