Quan arriba el setembre se sent parlar del robatori de garrofes a les finques del territori. Aquest any ens ha tocat. Mons pares estan collint les garrofes aquests dies i l'altre dia, dos sacs que es va deixar a la caseta de la garriga li van prendre. Li van forçar la porta i es van emportar els dos sacs. Dos sacs no són res però, l'esforç de mons pares per collir-les es mereix un mínim de respecte. No fem garrofes per guanyar diners sinó per mantenir els arbres en condicions. Com li van dir, aquesta gent acostumen a acudir a les cooperatives venent les garrofes robades "a granel", sense sacs, perquè ningú no les reconegui.Malauradament és difícil enganxar-los i tampoc no els cauria el pèl per prendre unes quantes garrofes. I en l'època de les olives, passa més del mateix. Sí que qui compra hauria d'estar obligat a dur un registre de qui ven i identificar els propietaris de la garrofa o d'altre producte com tals. Sempre hi ha trampes per poder fer però, es poden posar entrebancs. Com deia, no són els diners sinó la feina que queda en no res.
En els horts passen coses semblants. A qui no li han desaparegut totes les llimes de cop sense poder-les haver collit per a casa? O els melons, o les maduixes, ...? Sovint sembla que justament quan els lladres passen és quan hauria d'haver més vigilància, perquè acostuma a ser a les hores en què saben que no hi ha ningú pels camps -a primera hora del matí, a darrera de la tarda, a la migdiada-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada