divendres, 26 de setembre de 2008

Clarinet, dia 18

Ahir vaig estrenar canya. Del 2 i mig un altre cop però, sembla que al cap d'una estona la canya no dóna ja per més. Vull dir que, com que el meu llavi no té el control que tindria si estigués en forma, la pressió que exerceixo sobre la canya fa que s'afluixi en el moment que ja tinc el llavi cansat. Malgrat tot el canvi es nota respecte de l'anterior. Vaig comprar canyes Vandoren, les de tota la vida però, me les van vendre en fundes separades, és a dir, amb la seva funda de plàstic però, a més, cadascuna dins d'un embolcall, com el d'una galeta d'aquestes que vénen amb els assortits. Es veu que així conserven millors condicions d'humitat.

Tinc un preludi de Bach i un estudi de Paganini que fan por. Vaig tocar un altre cop la rapsòdia de Debussy -de quan vaig fer 8è-. I em vaig divertir molt.

Creative Commons License

1 comentari:

Ramon ha dit...

Ostres, tú! Quin nivell! Si baixo per les terres de l'Ebre ja et demanaré que m'interpretis aquest preludi!

Vinga, vinga! Posa-li morro! ;-)