Ahir vaig so·licitar la baixa del COEIC. Arriba un punt en què s'acaba la il·lusió o no es veu llum al final del túnel i aleshores cal decidir com continuar. Vull mostrar però, agraïment pel suport rebut per part de l'entitat durant el temps que he estat delegat a l'Ebre.
Fa vora d'un mes que estic reprenent el clarinet, amb l'objectiu fixat de tornar a tocar. Recupero una passió, la música, a la vegada una eina d'exercici de la ment i d'experimentació de sentiments,
Malauradament em temo que en pocs mesos hauré de canviar de feina. Aquí em pot venir el canvi més brusc de tots. El mercat laboral a l'Ebre és limitat, quant a sous i quant a feines. Treballar d'informàtic -ja no poso d'enginyer- és complicat. Massa experiència, pretensions salarials elevades,... Sortides n'hi ha. El camí de l'educació, cosa que no em desagradaria, doncs ja sóc professor universitari, canvi de tipus de feina -sortir del sector informàtic?-, o canvi de territori. A Barcelona hi ha feina. Però, és un pas que quan has fet el camí de tornada cap a casa, costa de fer. Ja veurem.
És un d'aquells moments de la vida en què toca revisar prioritats, revisar projectes, descartar allò que no et motiva i esforçar-te en allò que sí. I sobretot, pensar que sempre tens les persones que t'estimen per recolzar-te. La resta poc importa.
1 comentari:
pronte no et coneixarà ni deu!!!
deixes el PSC
et dones de baixa del colegi d'informatis
vols ser music
canvies de faena
ten vas fora a treballar i viure
ostres. nomes fa falta que et faces del pp o de ciu i te faces transvasista !!! ostres ostres
Publica un comentari a l'entrada