Ahir a Telemadrid feien un debat que, tot i que crec que no era monogràfic sobre l'Estatut català, va esdevenir-hi. Presentava Ernesto Sáenz de Buroaga, i hi havia varis convidats, entre ells Joaquín Leguina, Victoria Prego, Javier Nart, Isabel Durán, Montserrat Nebrera i altres. La tònica en les persones convidades era un posicionament contra els nacionalismes no espanyols, amb diferents connotacions i argumentacions, depenent de cadascú.
Em va sobtar veure-hi a Montserrat Nebrera i molt més em va sobtar sentir-la, més a la dreta que alguns dels contertulians. No em va sobtar escoltar tot de crítiques als nacionalismes, a l'independentisme, peticions de reformar la Contitució per fer-la més centralista.Dol veure que gent catalana explica una realitat de Catalunya que no és, i que conclou de forma gens científica que la situació del català seria una altra sense una llei de política lingüística com la que tenim. Va gràcia veure com en el debat hi havia moltes crítiques al'ús de la llengua com finalitat política per part dels nacionalismes, quan per part dels nacionalistes espanyols també la utilitzen en el mateix sentit. En el propi debat, els arguments al voltant de la llengua eran més polítics que no pas d'altre caire. I és curiós veure com aquells que critiquen tant el sectarisme i la manca de pluralitat a Catalunya, no són capaços de fer un debat on no hi hagi només persones contràries al nacionalisme i a l'independentisme. M'alegro de tenir programes com Àgora a Televisió de Catalunya i no patir un rentat de cervell cada cop que escolto opinions sobre política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada