La volatilitat de les dades electròniques

Público publica avui un article que reflexiona sobre la disponibilitat en el futur de la gran quantitat de dades en format electrònic (cartes, fotografies,...) que guardem. En contraposició comença l'article dient que en el futur les fotos familiars impreses s'hauran esgroguit i els llibres de paper estaran en mal estat però, que es podran veure i llegir. En canvi, no es pot assegurar el mateix d'aquell material que tinguem desat en dispositius electrònics, siguin discs durs, CD, DVD, memòries Flash, etc.

Els dispositius electrònics, d'una banda, no conserven la informació de forma indefinida. Cada tipus de medi físic (magnètic, òptic, ...) té un límit de conservació de la informació i, depenent d'aquest tipus de medi físic, també hi ha una degradació que fa que, per començar, recomani anar copiant les dades d'un lloc en un altre amb el pas del temps. Ara bé, el pas del temps implica també que l'existència d'unitats de lectura/escriptura de determinats medis físics disminueixi o sigui nul·la. Actualment comprar ordinadors amb discos de 5^1/4 o de 3^1/2 diria que és impossible. Com les targetes perforades, aquests tipus de disquets acabaran als museus amb el pas dels anys. I el pas del temps també afecta pel canvi en els formats d'emmagatzemament de les dades. Aquells fitxers creats utilitzant formats amb especificacions no obertes en un futur no podran ser llegits. Com diu l'article, el programari lliure i els estàndards oberts poden ajudar a evitar la catàstrofe en aquest sentit.

Hi ha casos en què això es té molt en compte. Un exemple, el camp de les signatures electròniques, les quals han de mantenir-se vàlides al cap del temps. Perdó per la parrafada tècnica i intentaré no anar massa al detall. En el moment que els algorismes de hash es consideren no segurs, les signatures que es facin amb ells no són fiables i aquelles fetes fins al moment s'haurien de signar novament per garantir que no puguin ser "falsejades". En el cas de signatures electròniques de documents legals, per exemple, no es pot permetre que deixin de ser vàlides. En aquest àmbit és un problema que es contempla i davant del qual es prenen mesures.

Diran alguns que tenim la possibilitat d'utilitzar magatzems segurs de dades que garanteixin la persistència temporal de les nostres dades, dels nostres treballs, dels nostres records. Però, això no és una solució, ara com ara, a l'abast de tothom. Podem optar per replicar dades en diferents dispositius, imprimir fotografies, imprimir textos,... mentres arriben solucions que ens ofereixin una alternativa electrònica per conservar els nostres records de cara a les generacions futures.