divendres, 19 de desembre de 2008

La responsabilitat política

Deixant de banda el debat dels pressupostos però, relacionant-ho, hi ha un ús excessiu dels de la demagògia, de la fal·làcia, per justificar determinades actituds polítiques. No em sembla un argument vàlid dir que cal votar a favor o en contra d'una llei, d'un acord, per responsabilitat política. Caldria definir què significa l'eufemisme responsabilitat política. Cadascú el definiria d'una manera. Aquestes setmanes amb el debat dels pressupostos el seu significat s'ha pogut inculcar en les ments de la societat catalana, a través de les tertúlies i de les opinions dels polítics [socialistes]. Ens han fet veure que si el PSC no aprovava els pressupostos es prorrogarien els del 2008, amb les conseqüències negatives, quant a necessitats que no es podrien satisfer, que això tindria. La responsabilitat política passa en aquest cas doncs, per garantir uns pressupostos per fer front a la crisi, i el sentiment de culpabilitat si per la postura del PSC no s'aprovessin.

Ara bé, això és un argument cert a mitges, doncs el govern espanyol i el PSOE per extensió, ha tingut molt de temps per satisfer les demandes d'un nou model de finançament. Però, ens veuen tan responsables els catalans que saben que poden anar donant-nos llargues, perquè al final sempre els farem costat. És a dir, ens prenen el pèl i saben que no reaccionarem. El més greu és que això ho fa un govern a Madrid que és "amic" del govern català. "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya", deia l'eslògan. Ja veiem com ens va.

Compte, que si en comptes del PSC governés CiU, crec que també serian molt i molt responsables. De fet, ja ho han estat altres cops.


Creative Commons License