dimarts, 9 de desembre de 2008

Solidaritat amb Tardà?

El diputat a Madrid d'ERC, Joan Tardà, acabà dissabte el seu discurs en un acte contra la Consitució espanyola, amb un "visca la República, mori el Borbó". LEs reaccions no s'han fet esperar, tan a favor com en contra. En contra, les de tota la gent que espera la mínima oportunitat per fer llenya amb els nacionalismes i l'independentisme. A favor, segons informa e-noticies, s'ha creat un grup de solidaritat al Facebook.

Em pregunto però, si Tardà es mereix la nostra solidaritat o no. A mi no m'agrada, de fet ja em cansa, veure com els diputats d'ERC a Madrid es dediquen a donar arguments a certs sectors espanyolistes que no volen sentir res de nacions que no siguin l'espanyola. Saben que allò que diguin pot aixecar polseguera. Recordem el boicot al cava català, per exemple. Potencien un clima de crispació política que potser ja va sent hora de deixar de banda, ni que sigui temporalment. I ara hem de ser solidaris amb ells? No ho entenc ni ho comparteixo. A Espanya hi ha crispadors però, a Catalunya hi ha gent que no podria viure sense crispar els crispadors espanyols.

Creative Commons License

11 comentaris:

emili nieto ha dit...

Crec que Tardà no es referia en concret a Joan Carles I, sinó als Borbó com a línia monàrquica espanyola des de Felip V.

Però tens raó quan demanes que no s'alimenti la crispació dels espanyolistes. Tardà haurà contentat a certs sectors més radicals de Catalunya, inclosos també dins d'ERC, però aquest tipus de polèmiques fan un flac favor a la construcció política d'un Estat Català.

Manel Zaera ha dit...

Sí, jo havia entès aquesta frase en sentit figurat, fent referència als borbons i remuntant-se al 1714 però, atiar el foc l'ha atiat igual.

Themistokles ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Themistokles ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Themistokles ha dit...

Això de no fomentar la crispació des de la nostra part és una ingenuïtat. Fa més de trenta anys que som bons nens, que fem el que alguns diuen pedagogia, que som expoliats per que els espanyols puguin tenir escoles, hospitals, carreteres i trens, en definitiva pagant i callant. L'únic que rebem a canvi són insults un dia sí i un altre també (tant des del PP com des del PSOE). No importa el que fem, ens han odiat, ens odien i ens seguiran odiant fem el que fem . Potser va sent hora de deixar d'anar amb el lliri a la mà i optar per una estratègia de confrontació. Pitjor, segur que no ens va.

Manel Zaera ha dit...

Una estratègia de confrontació ens anirà millor? Vols dir? És com quan altres prefereixen la violència. Com que no ens anirà pitjor, doncs siguem violents.

L'estratègia de confrontació no solucionar res, sinó que afavoreix la crispació. Creus que la ciutadania espanyola entendrà millor les particularitats catalanes, basques, gallegues, etc., si els nacionalistes espanyols tenen arguments per mostrar-los com som de dolents?

És més, aquesta estratègia de confrontació s'hauria de dir més aviat una estratègia política per tal de no perdre quota electoral. Fem actes de cara als sectors més partidaris de la confrontació i així ens els posem a la butxaca. Després ja parlarem si realment Tardà i ERC volen realment plantar cara o no. Mentrestant esperen que ens creiem les seves esgarrades de vestits, els seus clams contra l'opressor. Cada dia m'ho crec menys tot això.

emili nieto ha dit...

Hi ha confrontacions i confrontacions.

La confrontació pot ser amb violència física, verbal, de gestos polítics, de desconsideracions, de ninguneig del contrari. Tot està assajat. La història demostra que per la via de confrontació es poden assolir determinades posicions polítiques però les conseqüències negatives perduren en el temps.

De vegades hi ha sectors independentistes que parlen d'Espanya com un monstre al que no cal mirar a la cara.

Si Catalunya fos independent, és evident que voldrien romandre dins la Unió Europea. Ens hauríem de relacionar adequadament amb França, Polònia o Hongria per dir-ne uns quants països i en canvi no hauríem de tenir relacions amb Espanya?

Sembla clar que avui per avui la independència no podrà ser amistosa. És convenient tenir males relacions amb l'amo dels diners?

Themistokles ha dit...

Aquí ningú està parlant de violència. Aquí estem parlant de mantenir la dignitat (una dignitat que com a poble els catalans vam perdre ja fa molt de temps) i deixar de abaixar-nos els pantalons cada dos per tres, que és el que hem estat fent els darrers 30 anys (ja sigui amb el govern de CIU, ja sigui amb el tripartit).

I per suposat que en el cas de ser independents haurem de mantenir relacions amb Espanya (però de igual a igual). Qui diu que no se n'hauran de mantenir? jo no ho he vist ni llegit enlloc.

emili nieto ha dit...

La dignitat es demostra d'altres maneres. La dignitat s'ha de demostrar de la següent manera:

Saber qui ets.
Saber d'on es ve.
Saber on es vol anar.
Saber com s'ha de fer.
Saber amb què es disposa.
Saber amb qui es pot comptar
Saber quan s'ha de fer.

A això se li diu full de ruta. Treballem pel full de ruta i deixem-nos d'escarafalls.

cucafera ha dit...

Emili, deixam posar-te el dit a l'ull, ara no sabria dir-t'ho ham la referencia exacta, pero, t'aseguro que a La Marfanta vas escriure ..."natros els espanyols".
Potser dels punts que has enumerat el tercer es el que tens mes fosc?.

Quant a la confrontació, una altra forma es la indiferència:
No assistir, no anar, no contestar, no participar i si cal no contribuir.

emili nieto ha dit...

Cucafera, la indiferència com a forma de confrontació ja l'he enumerada.

Respecte al meu grau d'identificació nacional, crec que la tinc molt clara i dins d'ERC hi ha molts de sentiments diferents també.

M'agradaria una Catalunya lliure, però els llaços amb Espanya són més que evidents i més antics que els que tenim a nivell d'unió Europea.

Com diu Themistokes, no seria extrany confederar-se amb Espanya, però amb un pacte d'igual a igual.

Jo no em considero radical i per això no aposta per accions de confrontació. Però això no vol dir que em quedi impertérrit davant declaracions com la del senyor Fraga. Nacionalisme? Que coi d'espanyolots!!!! No en són aquests de nacionalistes?