El disc de La Marató no m'ha agradat mai. No he entès que cada any es facin versions de cançons [en anglès] conegudes, traduint-les al català, versions que des del meu humil punt de vista, no igual normalment l'original. He preferit sempre col·laborar amb La Marató d'altres formes però, no comprant el disc. Segur que el motiu de fer un disc ple de versions -alguna hi ha que no és versió, tinc entès- és per arribar millor al públic i facilitar així la venda del producte solidari.
No sóc especialista en dret i no entraré en els ets i uts del tema però, sí que havia pensat què passava amb els drets d'autor del disc, d'una banda dels drets de les cançons originals i de l'altra dels drets dels autors de les versions. Si bé tu pots cedir els drets, si els drets d'explotació te'ls gestiona algú altre, pots fer res perquè no s'encarregui de recaptar-los? Aquesta és una. L'altra és que la legislació que tenim permet la situació ilògica que una entitat de gestió de drets, com és la SGAE, recapti diners sobre uns drets que no sap si es corresponen amb obres dels seus associats o no, i que pugui fer-ho malgrat que la finalitat de la reproducció de l'obra sigui solidària. És culpa de la SGAE això? Penso que no, clarament no. Penso que la lesgislació està desfasada i no s'ha adaptat amb el pas del temps, i que té incongruències com aquesta. No seria més lògic que qui recaptés -si s'ha de fer- fos l'Estat directament? L'Estat recapta impostos i hauria de poder recaptar les quotes per drets d'autor.
Aquesta situació, com el cànon per còpia privada i altres situacions polèmiques al voltant de la propietat intel·lectual, haurien de servir perquè aquells mitjans, entitats o persones, que no es posicionen mai, col·laborin en la reflexió sobre cap on ha d'anar la propietat intel·lectual en els nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada