El PSC finalment votarà a favor dels pressupostos. Les reaccions no es fan esperar i ahir vam veure declaracions sobre el catalanisme del PSC i sobre la situació sucursalista d'aquest partit en relació amb el PSOE. Vaig poder escoltar unes declaracions que no sé com classificar-les, si de surrealistes o de cíniques, d'Alícia Sánchez Camacho dient que el PSC era una sucursal del PSOE. La cap del PP de Catalunya hauria de reflexionar sobre el sucursalisme i la manca de personalitat pròpia del seu partit abans de parlar de la del PSC. No vull entrar en la valoració de declaracions d'altres partits, els quals altres cops han aprovat els pressupostos, sense formar part de la federació del PSOE, tot i ser criticats de no prou bons per a Catalunya.
El PSC ha fet una maniobra per sortir ben parat, dient que els aprovava però, donant un ultimàtum. Si el govern no mostra voluntat de complir l'Estatut el PSC es replantejarà la relació amb el PSOE. El problema d'aquest ultimàtum és que té prou ambigüitat com perquè la seva interpretació estigui oberta, tant quant a les condicions per replantejar-se la relació amb el PSOE, com quant a quin seria aquest replantejament. L'art de la política, l'art de no parlar clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada