dimecres, 31 desembre de 2008

Adéu 2008

Resumir un any és complicat i s'hi dediquen àmpliament els mitjans. Però, un no es pot ressistir a comentar alguns fets que han ocorregut durant aquest any 2008.

Ha estat l'any de la sequera que ha fet tornar a sortir la gent al carrer contra un transvasament de l'Ebre a Barcelona que ja tenia el vist-i-plau dels governs català i espanyol. La pluja va impedir en el seu moment que es realitzés. Ha estat l'any en què Amposta ha celebrat 100 anys des de que va rebre el títol de ciutat. Ha estat l'any en què ETA ha trencat l'alto el foc, trencant una il·lusió que aquest cop fos realment la treva definitiva. Ha estat l'any en què Zapatero ha guanyat com mal menor les eleccions espanyoles. Ha estat l'any en què Obama ha guanyat les eleccions dels EUA, sent el primer president "de color" de la història, després d'una llarga campanya de primàries i d'una altra llarga campanya electoral.

I a banda d'altres coses que em deixo, ha estat un any de crisi econòmica en l'àmbit mundial, amb una forta caiguda del sector de la construcció, de l'ocupació en general, amb el problema del finançament català encara no resolt, malgrat la proposta de darrera hora del govern central, i un any que acaba amb un altre episodi de violència a la franja de Gaza. Esperem que el 2009 sigui molt millor.

Creative Commons License

La proposta de finançament

Ha arribatla proposta de finançament del govern espanyol, no per a Catalunya, sinó per a totes les comunitats autònomes. I el ministre es va negar a posar números a les coses, fent un plantejament de com serà el finançament, sense concretar. Alguns estan contents, altres, com que diuen que es basa en la proposta catalana, no la veuen bé. Al final, si és del gust de tothom, sigui o no sigui basada en l'Estatut, tothom se n'aprofitarà, com altres cops ha passat.

Cal veure si el finançament que pensa establir el govern espanyol complirà l'Estatut, una llei orgànica aprovada pel Congrés dels Diputats, o si no ho farà, per contentar tothom -el mètode Zapatero-. Malauradament sembla que serà això segon i continuarem indefinidament amb el problema econòmic sense resoldre. Ahir ho deia Ramon Tremosa en una entrevista. La solució és recaptar els diners i després negociar quin percentatge et quedes, com passa en els estats federals. Sinó, malgrat que l'Estat no té moltes competències en el seu poder, és qui té els diners i qui condiciona la disponibilitat a qui té la responsabilitat de donar els serveis, les autonomies.


Creative Commons License

dimarts, 30 desembre de 2008

Indignació per acabar l'any

Aquests dies vivim un nou episodi de notícies al voltant d ela violència a la franja de Gaza. Si bé les accions terroristes de Hamàs són totalment condemnables, un cop més Israel ataca els palestins, sabent que amb una probabilitat molt alta moriran civils, entre ells nens, com està passant, i això és també condemnable. Les manifestacions de rebuig als atacs israelians proliferen arreu del món. A Amposta avui s'ha convocat una concentració a les 20:30h a la plaça de l'Ajuntament.

Un cop més Israel actua de forma totalment indigna d'un estat democràtic i suposadament civilitzat. Però, com que es tracta d'un estat amb força i poder ningú no fa res, ni que sigui mostrar un rebuig clar contra les seves actuacions.

Creative Commons License

divendres, 26 desembre de 2008

Salvados i la loteria

Vertele publica una notícia sobre un cas que es va donar el dia del sorteig de Nadal de la loteria, en què una dona va sortir als mitjans amb un número premiat que havia posat a la rentadora per error. La notícia es fa ressò del dubte sobre la veracitat del cas, sobre el fet hipotètic que la dona que surt dient que havia rentat el número podria ser una actriu del programa Salvados, de La Sexta. Aquesta hipòtesi sembla que queda confirmada si llegiu el web del programa, el qual es podrà veure el proper 11 de gener.

Per cert, La Sexta té el seu espai de videos a la xarxa, amb programes complets en alta definició si voleu, a miSexta.tv.

Creative Commons License

El finançament

El sistema de finançament autonòmic marca el final del 2008, juntament amb la crisi econòmica i els seus efectes. Aquell nou finançament que contempla l'Estatut, aquell acord bilateral amb l'Estat, acabarà sent un acord que han d'acceptar les 17 comunitats autònomes, un nou "café para todos", i això que l'Estatut català i la petició del nou finançament ha estat criticat i perseguit per gran part dels polítics de les autonomies. Un cop més molts s'aprofiten de les reivindicacions catalanes després de dir-ne pestes. Hipocresia. Política.

Creative Commons License

La UAB desocupada

Pensava que les amenaces potser es complirien i que, com els estudiants de la UB, els de l'Autònoma continuarien ocupant la facultat de Lletres. No és que trobi bé que estigui ocupada però, sí que per coherència penso que així hauria de ser. Les notícies són que de forma temporal es desocuparà la facultat. Diuen que és per analitzar el resultat de la tancada i que el 7 de gener decidiran si tornen a la càrrega. Quan això coincideix amb les vacances de Nadal no deixa de ser un terme més de la suma que resulta en un descrèdit total de les protestes contra el pla de Bolonya.

Creative Commons License

Ebre enllà

Llegeixo la notícia de L'Avui sobre el retorn dels primers documents de particulars retornats procedents de l'espoli franquista, ubicats a l'arxiu de Salamanca. Dins de la notícia, l'autor es refereix a "Ebre enllà" en comptes de parlar d'Espanya. Catalunya acaba a l'Ebre? No va sent hora d'actualitzar el repertori, diria jo.

Creative Commons License

dimecres, 24 desembre de 2008

Bones Festes

Ja havia penjat la felicitació però, aprofitem per desitjar-vos Bones Festes. Suposo que aquestes dues setmanes escriuré poc al bloc. Ja toca un descans. Esperem que l'any que ha d'arribar ens porti salut, amor i feina, com s'acostuma a dir, i que sigui un any globalment millor, quant a conflictes armats, conflictes econòmics i crispació política.

Creative Commons License

dilluns, 22 desembre de 2008

Oh, Amposta!, himne oficial

Com explica Jordi Perales, Oh, Amposta!, himne escrit pel mestre Suñé, ha estat declarat per unanimitat himne oficial de la ciutat, enel ple d'avui,22 de desembre. I tot apunta que la xarxa ha estat l'origen de tot ;)
Creative Commons License

divendres, 19 desembre de 2008

Indumentària a Amposta de principis de segle XX

Fotos familiars de principis de s. XXAprofitant l'entrada d'aquesta setmana sobre indumentària tradicional d'Amposta, he posat unes imatges a Flickr, a l'àlbum Fotos antigues, on es poden veure imatges de l'època de la col·lecció familiar. Algunes de les imatges, com la que acompanya aquest text, són escanejos de negatius en vidre. De tots els negatius de vidre que tenim només alguns tenen imatges reconeixibles. Simplement amb un escaneig de negatiu i un retoc de les tonalitats de gris, es poden veure prou detalls.

Creative Commons License

Entrevista a David Bravo

L'Ecodiario publica una entrevista dels i de les internautes a David Bravo, advocat especialista en temes de propietat intel·lectual. És una entrevista molt interessant en un tema que darrerament no deixa de generar notícies. Igualment, ahir entrevistaren al Canal 24h de TVE el president de l'Associació d'Internautes d'Espanya. Cal explicar molt bé les coses, doncs sembla que des del govern no es fa, i a més plana l'amenaça de copiar la doctrina Sarkozy per perseguir les descàrregues P2P -o hauran de fer-ho indiscriminadament o, com s'apunta, s'haurà d'envair la intimitat de les persones interceptant les comunicacions-.

Creative Commons License

Onada de robatoris a Amposta

És preocupant -o potser és habitual- assabentar-se que en poques setmanes ha hagut diversos intents de robatori, frustrats o no, en algunes cases d'Amposta, concretament del barri del Grau, i amb les persones que hi viuen a dintre. En algun cas no ha estat molt cap a la matinada. Suposo que s'emprendran mesures perquè això no acabi amb algun disgust si algun cop assaltants i propietaris acaben veient-se les cares.


Creative Commons License

La responsabilitat política

Deixant de banda el debat dels pressupostos però, relacionant-ho, hi ha un ús excessiu dels de la demagògia, de la fal·làcia, per justificar determinades actituds polítiques. No em sembla un argument vàlid dir que cal votar a favor o en contra d'una llei, d'un acord, per responsabilitat política. Caldria definir què significa l'eufemisme responsabilitat política. Cadascú el definiria d'una manera. Aquestes setmanes amb el debat dels pressupostos el seu significat s'ha pogut inculcar en les ments de la societat catalana, a través de les tertúlies i de les opinions dels polítics [socialistes]. Ens han fet veure que si el PSC no aprovava els pressupostos es prorrogarien els del 2008, amb les conseqüències negatives, quant a necessitats que no es podrien satisfer, que això tindria. La responsabilitat política passa en aquest cas doncs, per garantir uns pressupostos per fer front a la crisi, i el sentiment de culpabilitat si per la postura del PSC no s'aprovessin.

Ara bé, això és un argument cert a mitges, doncs el govern espanyol i el PSOE per extensió, ha tingut molt de temps per satisfer les demandes d'un nou model de finançament. Però, ens veuen tan responsables els catalans que saben que poden anar donant-nos llargues, perquè al final sempre els farem costat. És a dir, ens prenen el pèl i saben que no reaccionarem. El més greu és que això ho fa un govern a Madrid que és "amic" del govern català. "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya", deia l'eslògan. Ja veiem com ens va.

Compte, que si en comptes del PSC governés CiU, crec que també serian molt i molt responsables. De fet, ja ho han estat altres cops.


Creative Commons License

Prohibit tirar pedres al riu

Reprodueixo en aquesta entrada el títol que es pot llegir als mitjans. El govern català vol establir la prohibició de picar sobre les aigües i tirar pedres als rius per tal de fer moure els peixos i facilitar-ne la pesca, en una nova legislació sobre la pesca continental. D'entrada el titular fa entendre que les pobres criatures que juguen a tirar pedres al riu hauran d'estar-se'n, per evitar sancions. Així en feia broma el Jordi Basté a RAC 1 aquest matí. Fins i tot s'ha qualificat el govern de biopijo per aquesta intenció legislativa.

Bé, d'entrada llegir que es prohibirà tirar pedres als rius provoca riure i una sensació de tenir un govern, o un departament de Medi Ambient, que cada dia se n'empesca alguna per sorprendre'ns i fer-nos pensar que ens estan prenent el pèl. Però, cal preguntar-se si aquesta mesura té sentit o no. Amb una especificació clara no em sembla pas malament que es regulin les tècniques utilitzades per atreure els peixos cap allí on interessa tenir-los a l'hora de pescar.

Per cert, la pesca recreativa/esportiva no és un tipus de pesca que em desperti gaires simpaties. Però, és un altre debat.

Creative Commons License

dijous, 18 desembre de 2008

Estudiants i violència

Els estudiants es queixen de les expulsions a l'Autònoma arran de les protestes del curs passat contra el pla de Bolonya. Em pregunto si el col·lectiu d'estudiants reflexiona sobre si tot s'hi val per protestar, si realment són o no justes les expulsions com conseqüència d'uns fets. Molts hem estat estudiants i tenim encara el record dels temps en què ens manifestàvem per una universitat pública de qualitat, o per altres motius que crèiem justos. Sempre ha hagut, en les manifestacions estudiantils, la vessant assenyada dins del tarannà apassionat dels i de les universitàries a l'hora d'expressar-se però, també ha hagut sempre la vessant intolerant. Es reprodueix el comportament que ens trobem en altres contextos, com en les protestes sindicals, les protestes antisistema, etc. Sempre hi ha qui entén la llibertat d'expressió com la imposició de les seves idees i el maltracte dels drets de la resta.

Trencar mobiliari, ocupar edificis impedint entrar-hi o sortir-ne, inutilitzar caixers, incendiar contenidors,... són estampes de la mobilització social totalment rebutjables. A la universitat acabem de crèixer i ens preparem per entrar a formar part de la societat adulta i no és acceptable el comportament violent, per molt que algú digui que les protestes són pacífiques o que algú vulgui culpar el govern universitari o els cossos policials dels aldarulls. Per això, si algú actua de manera irresponsable és normal que hagi d'acceptar les conseqüències.

Com veieu, no he dit res a favor o en contra de Bolonya -tinc opinions en ambdós sentits-. I és que penso que tot aquest enrenou ha sortit del context de Bolonya des de fa ja temps. I els estudiants han trigat molt a mobilitzar-se seriosament per aturar-ho. Crec que no hi ha marxa enrere.

Creative Commons License

XBMC entre les descàrregues més populars del 2008

Lifehacker publica dues entrades dedicades a parlar de les descàrregues de programari més populars del 2008, concretament per a Linux i per a Mac. En el cas de Linux situen Firefox 3.1 Beta 1 al capdavant, coincidint amb Firefox 3 en el cas de Mac. Però, m'ha cridat l'atenció, doncs l'havia perdut de vista, que esmentin el sistema de media center lliure i multiplataforma, XBMC, entre les descàrregues populars per a Mac.

Com podeu veure a la imatge el seu aspecte és molt bo. La seva instal·lació amb Linux, que és la que ens hauria de preocupar més segurament, és molt senzilla. Es poden configurar diferents fonts de continguts, la ubicació per saber el temps que farà, és extensible i d'aspecte personalitzable.

Creative Commons License

La credibilitat d'ICV

Salvador Cot publica un article a l'Avui amb el títol Acudits dels verds, on es reflecteix la pèrdua de credibilitat que el partit d'esquerres i ecologista de debò, ICV, ha evidenciat des de que és al govern de la Generalitat de Catalunya. Si bé amb Bracons van rebre fortes crítiques per empassar-se un projecte que rebutjaven, el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona aquest any, els arbres de nadal il·luminats de forma aparentment sostenible, els canvis de velocitat a l'Àrea Metropolitana i altres situacions, han estat elements encara més importants per al descrèdit d'aquest partit.

Creative Commons License

Tot trencant la unitat d'acció a Madrid

Sentir acusacions de trencar la unitat d'acció a Madrid per part d'Artur Mas al president Montilla no és una cosa graciosa, per qualificar-ho d'alguna manera? No era Mas qui havia de mantenir aquesta unitat quan es negociava l'Estatut a Madrid? És cert que cal mantenir aquesta unitat i que el PSC no sembla que no la mantindrà si ha d'escollir entre PSOE o front comú -algú diria entre PSOE i Catalunya, jo no sé si cal ser tan rotund-. Però, venint de qui ve la crítica... No direu que no és graciós que els dos grans partits a Catalunya, amb tantes incoherències evidents al llarg dels anys, sempre es donin lliçons de coherència entre ells.

Creative Commons License

Nadal a la Biblioteca

Amposta: Nadal a la BibliotecaAhir a la nit a la Biblioteca Comarcal d'Amposta vam poder gaudir d'un concert de nadales interpretat per la Coral del Club Sant Jordi, la Coral Aquae de la Unió Filharmònica i el Cor de la Lira Ampostina. Van cantar conjuntament també la Coral del Club Sant Jordi amb la Coral Aquae, després aquesta amb el Cor de la Lira, i al final totes tres corals juntes. Podeu veure unes imatges a l'àlbum Amposta 2008.


Creative Commons License

dimecres, 17 desembre de 2008

Els drets d'autor i La Marató

Avui al matí una de les notícies a la ràdio es feia ressò del fet que La Marató de TV3 ha de pagar 45.000 euros a la SGAE en concepte de drets d'autor per la col·laboració dels artistes que han col·laborat de forma altruïsta cedint els seus drets per al disc de La Marató. La SGAE diu que això ho ha fet amb tots els discs editats i que és una entitat recaptatòria que reparteix els ingressos entre els seus socis. Voldria comentar el tema.

El disc de La Marató no m'ha agradat mai. No he entès que cada any es facin versions de cançons [en anglès] conegudes, traduint-les al català, versions que des del meu humil punt de vista, no igual normalment l'original. He preferit sempre col·laborar amb La Marató d'altres formes però, no comprant el disc. Segur que el motiu de fer un disc ple de versions -alguna hi ha que no és versió, tinc entès- és per arribar millor al públic i facilitar així la venda del producte solidari.

No sóc especialista en dret i no entraré en els ets i uts del tema però, sí que havia pensat què passava amb els drets d'autor del disc, d'una banda dels drets de les cançons originals i de l'altra dels drets dels autors de les versions. Si bé tu pots cedir els drets, si els drets d'explotació te'ls gestiona algú altre, pots fer res perquè no s'encarregui de recaptar-los? Aquesta és una. L'altra és que la legislació que tenim permet la situació ilògica que una entitat de gestió de drets, com és la SGAE, recapti diners sobre uns drets que no sap si es corresponen amb obres dels seus associats o no, i que pugui fer-ho malgrat que la finalitat de la reproducció de l'obra sigui solidària. És culpa de la SGAE això? Penso que no, clarament no. Penso que la lesgislació està desfasada i no s'ha adaptat amb el pas del temps, i que té incongruències com aquesta. No seria més lògic que qui recaptés -si s'ha de fer- fos l'Estat directament? L'Estat recapta impostos i hauria de poder recaptar les quotes per drets d'autor.

Aquesta situació, com el cànon per còpia privada i altres situacions polèmiques al voltant de la propietat intel·lectual, haurien de servir perquè aquells mitjans, entitats o persones, que no es posicionen mai, col·laborin en la reflexió sobre cap on ha d'anar la propietat intel·lectual en els nostres dies.


Creative Commons License

Gmail: Missatge convertit en document

Una nova funcionalitat de Gmail, la qual es pot activar canviant la llengua temporalment a l'anglès i accedint a la configuració de Google Labs, és la possiblitat de crear un document a partir d'un missatge de correu electrònic. Com es diu al bloc de Gmail, de vegades un missatge electrònic és un bon punt de partida per a un document i no caldria haver de copiar i enganxar el text en un document. Aquesta funcionalitat pot ser molt útil.

Creative Commons License

Velocitat variable

Artur Mas, en un atac de populisme, ja ha dit que si governa treurà la implantació de la velocitat variable a l'àrea metropolitana de Barcelona, i també la imposició dels 80 Km/h que hi ha ara. Dic un atac de populisme pel context, perquè és molt fàcil dir-ho ara que no governa -que ho preguntin al tripartit com és de fàcil dir què faries mentres no governes-. Però, comparteixo la inquietud sobre el tema. Ahir van entrevistar Pere Navarro, el cap del Servei Català del Trànsit, al 59 segons, i va dir que les mesures adoptades sorgeixen dels acords de govern, no de la seva voluntat. Entenc que així ha de ser.

Els arguments que se'ns donen sobre aquestes mesures se suposa que són certs (reducció de la contaminació, millora de la mobilitat,...) però, sempre queda el dubte sobre si ens estan prenent el pèl o no. Els temes mediambientals, venint del departament que vénen, creen un dubte raonable. El departament que volia transvasar l'Ebre, el departament que criticava Bracons i que se l'ha empassat, el departament al cap davant del qual hi ha el partit que a Barcelona ha posat arbres de Nadal que suposadament funcionen amb energia generada per bicicletes però, que estan connectats a la xarxa elèctrica,...

A banda del dubte no deixa de ser emprenyador tenir trams d'autopista amb tres i quatre carrils, i on has d'anar a 80 Km/h, els quals es podran reduir a 40 Km/h quan s'implanti la mesura de la velocitat variable. Segons el mapa que vaig veure a TV3, entre Martorell i Barcelona la variabilitat pot anar de 120 Km/h i 90 Km/h. Idees brillants per solucionar un problema però, que sempre acaben penalitzant els usuaris i no les fonts del problema. La ciutadania, amb les dades que tenim i els coneixements limitats sobre el tema, ens trobem davant del dubte sobre la mesura, sense saber si acabar-nos de creure l'argumentari mediambiental i sanitari (hi ha prou dades per concloure que és beneficiosa?), o si és una mostra de l'esnobisme en el qual sembla que de tant en tant s'instal·len els partits del govern.

Creative Commons License

dimarts, 16 desembre de 2008

Els pressupostos de l'Estat i el PSC (i 2)

El PSC finalment votarà a favor dels pressupostos. Les reaccions no es fan esperar i ahir vam veure declaracions sobre el catalanisme del PSC i sobre la situació sucursalista d'aquest partit en relació amb el PSOE. Vaig poder escoltar unes declaracions que no sé com classificar-les, si de surrealistes o de cíniques, d'Alícia Sánchez Camacho dient que el PSC era una sucursal del PSOE. La cap del PP de Catalunya hauria de reflexionar sobre el sucursalisme i la manca de personalitat pròpia del seu partit abans de parlar de la del PSC. No vull entrar en la valoració de declaracions d'altres partits, els quals altres cops han aprovat els pressupostos, sense formar part de la federació del PSOE, tot i ser criticats de no prou bons per a Catalunya.

El PSC ha fet una maniobra per sortir ben parat, dient que els aprovava però, donant un ultimàtum. Si el govern no mostra voluntat de complir l'Estatut el PSC es replantejarà la relació amb el PSOE. El problema d'aquest ultimàtum és que té prou ambigüitat com perquè la seva interpretació estigui oberta, tant quant a les condicions per replantejar-se la relació amb el PSOE, com quant a quin seria aquest replantejament. L'art de la política, l'art de no parlar clar.

Creative Commons License

Exposició del taller d'indumentària tradicional d'Amposta

Amposta: Exposició taller d'indumentària tradicional d'AmpostaAmb motiu del centenari de l'atorgament del títol de ciutat a Amposta, una de les activitats que s'han realitzat és el taller d'indumentària tradicional, en el qual s'han confeccionat vestimentes de principis de segles que duia la gent d'Amposta. El fruit d'aquest taller es pot veure a l'exposició que des del dia 14 i fins el dia 19 d'aquest mes romandrà als baixos de l'Ajuntament d'Amposta. A l'àlbum Amposta 2008 de Flickr en teniu unes imatges.

Creative Commons License

Nova rectora a la UAB

Avui és notícia l'elecció de la primera dona rectora en 40 anys d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament ha estat escollida Ana Ripoll, catedràtica d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors. L'Ana Ripoll va ser professora meva a les assignatures d'Estructura de Computadors I i II a la carrera. La recordo com una professora exigent però, d'aquelles que explica molt bé i que combina exigència amb mesura. M'alegro del seu nomenament i li desitjo un futur brillant en el càrrec.

Creative Commons License

Nadal 2008

Nadal 2008Amb aquesta postal, amb 12 fotos de l'any que acaba, Maria Jesús i jo us desitgem un Bon Nadal i un Feliç 2009.

Si feu clic a sobre podreu veure la postal en gran.

Creative Commons License

Avui, dia de mercat

Dia de mercatEl mes passat escrivia sobre com alguns paradistes del mercatde dimarts a Amposta entren pel carrer on viuen mons pares en sentit contrari a l'autoritzat i, a més, aparquen com es veu a la imatge, tapant tot el carrer, ocupant voreres i calçada.

A primera hora del matí, a l'aparcament públic que hi ha un carrer més amunt, la guàrdia urbana desallotja els vehicles que hi ha, bé contactant amb els propietaris, bé cridant la grua. Aquest ja és un punt que hauria de servir per reflexionar. Un aparcament públic que dilluns a la nit has de recordar que no hauries d'utilitzar si no vols aixecar-te a corre-cuita l'endemà per treure el cotxe.

Al mateix temps, i avui ho he comprovat, es van situant alguns dels paradistes, els quals ja des de primera hora del matí, amb els carrers buits per poder circular i maniobrar, prefereixen entrar contra sentit. Justament avui un dels que hi ha a la imatge a les 7:30h ha entrat al carrer, s'ha aturat dins del gual permanent i s'ha quedat una estona amb el motor en marxa.

I també al mateix temps, alguns paradistes entraven amb les seves furgonetes dins de la plaça de la Constitució, per sobre de la gespa. Se suposa que algú es preocupa per cuidar la gespa, se suposa que no han d'entrar-hi gossos però, al final amb l'excusa del mercat, poden entrar-hi vehicles cada setmana, sense cap problema.

Ja per finalitzar, malgrat els equips de neteja de la ciutat, els carrers adjacents al mercat continuen tenint restes del mercat dels dimarts durant uns quants dies, tot i el pas dels equips de neteja.

Creative Commons License

dilluns, 15 desembre de 2008

Visualitzador de PDF de Gmail

M'assabento via Genbeta que Gmail inclou un complet visualitzador de PDF, el mateix que inclou Google Docs. Així, quan rebeu un missatge a Gmail amb un adjunt de tipus PDF, fent clic a l'opció Vista, s'obrirà el visualitzador de PDF des d'on podreu llegir-lo, descarregar-lo, imprimir-lo o veure'l en format HTML, a més de diferents opcions de visualització (pàgina a pàgina, de 2 en 2 pàgines, zoom, etc.) de la barra lateral.

Creative Commons License

La pressa eòlica a La Fatarella

Església de Sant AndreuVeïns de La Fatarella se senten desemparats davant l'acció de les empreses constructores dels parcs eòlics de la zona, arrassant camins, arbres fruiters i altres, segons informa El Punt. La mateixa informació fa referència al fet que les empreses estan actuant abans de tenir els papers en regla que els autoritzen a fer-ho. Els veïns afectats recorden la presència de restes humanes de la Batalla de l'Ebre en els terrenys afectats.

És evident que, malgrat aquests papers en un futur proper estiguin en regla, l'administració ha de sancionar les accions si, com podeu llegir, s'estan envaint finques privades i provocant danys en aquestes i vies d'accés. Hauria de forçar-se en aquest país ja d'una vegada que les coses compleixin els seus tràmits abans de fer-se i no permetre que les empreses tirin pel dret.

Creative Commons License

Els pressupostos de l'Estat i el PSC

Això dels pressupostos i del finançament, segur que si fos un debat entre economistes, es podria resoldre de forma prou objectiva. Però, el fet de ser un debat polític fa que intervinguin variables no controlables per mitjans objectius. I així estem, amb un govern espanyol que no compleix terminis i que no sembla estar interessat a arribar en un acord de finançament català, i a la vegada sí estar interessat que des de Catalunya se li doni suport als pressupostos del 2009. La pregunta, sembla que ja contestada, és si els pressupostos de l'Estat que s'han d'aprovar reflecteixen el model de finançament català que vol el govern, i si aquest és el model que es vol des de Catalunya.

Acceptant que els pressupostos de l'Estat inclouen el model de finançament, i suposant que des de Catalunya aquest model es vol debatre i no haver-lo d'assumir via pressupostos, no s'entendria que el PSC adoptés una postura favorable als mateixos. Es pot dir que això seria negatiu perquè es donarien ales al PP i que s'afegiria inestabilitat al govern espanyol però, també cal preguntar-se de qui seria culpa això -si fos en realitat aquesta la conseqüència-, si del PSC per no votar a favor, o del del govern (PSOE) per no complir amb allò que es promet -un altre cop-. En una democràcia representativa a qui representen els polítics, la ciutadania o el seu partit? La pregunta, retòrica.

Creative Commons License

Cap de setmana a Girona

Girona: Rambla de la LlibertatSi voleu veure unes quantes imatges de Girona d'aquest cap de setmana, les teniu afegides a l'àlbum Girona 2008 de Flickr.

Creative Commons License

5 milions i mig d'euros

La Marató de TV3Ahir La Marató de TV3 va recollir 5,5 milions d'euros per a la investigació en l'àmbit de les malalties mentals greus. Una de les incògnites era si se superaria el rècord de recaptació del 2007, segons la informació, de 8 milions d'euros. No ha estat així, tot i que encara no ha acabat el termini per participar. Potser la crisi ha influït en aquesta baixada de donacions, tot i que, un cop més, es trenca el tòpic del català garrepa.

Creative Commons License

Autopistes

Amposta-Girona per l'AP-7. Entre Port Aventura i El Vendrell pràcticament tot el trajecte en obres, a 80 Km/h. Arribant a Girona, un trajecte menor també a 80 Km/h. El trajecte entre Tarragona i El Vendrell ja fa molt de temps que el tenim en obres, unes obres que sembla que quan ja estan en la recta final tornen a reprendre's. El preu dels peatges no reflecteix però, les incomoditats del trajecte. De tornada un altre cop, des del Vendrell a Port Aventura, a 80 Km/h. La carretera N-340 permet circular a 100 Km/h, malgrat ser molt més perillosa que la majoria de trams en obres de l'AP-7.

Fins fa poc entrar a l'AP-7 a Tarragona era gratis, igual que sortir a Torredembarra. Així havia estat des de feina uns quants anys. Sortir a Port Aventura encara avui és gratis. I sense distincions. A les Terres de l'Ebre demanem que ens alliberin peatges fins que estigui feta la variant de la N-340 a l'Aldea, i hem de demanar encara si us plau i donar les gràcies perquè ens bonifiquin -no ens alliberin- l'autopista, si és que ho arribem a veure.

Quan algú proposa peatges selectius, a banda de ser conscient que no hi ha connexió mental entre els conductors per tal de no congestionar l'autopista, a banda de comparar-se amb Europa, ha de ser conscient també que les vies alternatives a l'autopista són pràcticament inexistents. Quan estigui acabada l'A-7 entre Tarragona i Amposta no crec que dubti a deixar de circular per l'AP-7. Potser això és el que volen, deixar de tenir clients que paguin peatges. Potser s'ho mereixen.

Creative Commons License

divendres, 12 desembre de 2008

La Web 2.0 és un gran fòrum

No sé si us heu aturat mai a pensar en tot el conjunt d'eines que hi ha actualment a la xarxa i les eines que hem anat deixant enrere. Fa uns anys el paradigma d'interacció a la xarxa, a banda d'enviar-se correus individuals eren els fòrums. Bé, encara avui dia són una eina molt utilitzada. En els fòrums s'enceten fils de discussió i la gent va dient la seva, de forma que acabem tenint un conjunt de temes amb diferents converses sobre el tema. Opinions sobre productes, indicacions per resoldre problemes de configuració de programari, etc., són usos habituals dels fòrums.

Les llistes de correu també són i han estat eines molt utilitzades. Jo mateix he participat i he creat llistes de correu monogràfiques. Aquestes llistes han evolucionat fins el punt que hom hi pot participar com si d'un fòrum es tractés, de forma que es pot llegir i escriure la llista a través d'una pàgina web i veure els missatges agrupats per converses.

Els blocs, un altra eina molt i molt utilitzada. Des del 2001 que vaig crear el primer bloc, que he vist com anaven apareixent diferents serveis i programari de blocs, i altres sistemes de gestió de continguts, els quals es caracteritzen per entrades que acostumen a admetre comentaris de les persones que hi accedeixen. Aquestes entrades poden estar classificades per categories (sistemes antics) o etiquetades (sistemes actuals, permetent classificació múltiple). Tornem a tenir doncs, el fòrum de fons. Agrupació de temes de converses iniciades per les persones que escriuen al bloc.

I si continuem analitzant per sobre les diferents aplicacions socials, en trobarem moltes en què el fons de tot és la idea de fòrum, un espai on tothom pot dir la seva -sigui de forma anònima o no-, participant en les diferents converses que s'hi enceten.

I això té alguna cosa d'interessant? Potser no. Simplement era remarcar el fet curiós que de vegades els conceptes no són tan innovadors sinó que la seva evolució, gràcies a l'evolució de la tecnologia, fa que semblin realment concepcions avançades de l'ús de la xarxa.

Creative Commons License

La visita dels prínceps

La visita dels prínceps -d'Astúries i de Girona, com remarquen alguns mitjans- va estar envoltada de la polèmica habitual a Catalunya referent a la monarquia espanyola. Estiguem a favor o en contra, les queixes que s'estan llegint sobre les intervencions policials requisant banderes antimonàrquiques i republicanes són totalment rebutjables. En un país on se suposa que hi ha llibertat d'expressió, mostrar rebuig de forma pacífica és un dret. El conseller Saura hauria d'explicar com pot passar això quan ell, el màxim exponent de la llibertat d'expressió al govern català, està al capdavant del departament d'Interior.

També és comentable la presència policial a Tortosa. En sortir de la feina hi havia policia a cada passa que feies. La baixada de la Simpàtica estava plena d'agents dels Mossos d'Esquadra. A la cruïlla amb el carrer Cristòfol Despuig hi havia agents de la policia local agilitzant el trànsit. I de lluny es veia un cordó policial al davant de la Cambra de Comerç. Suposo que més d'un va pensar que tant de bo en hores punta la baixada de la Simpàtica, una de les vies de sortida de l'Hospital, tingués un agent o algun altre sistema de coordinació del trànsit per evitar les llargues cues que es formen.

Creative Commons License

Fraga, el demòcrata

Mentres encara hi ha qui posa el crit al cel per les paraules de Joan Tardà contra la monarquia, ahir Fraga, el vellet ex-ministre de Franco, supervivent a la dictadura, com Serrano Suñer, en deixava anar una de bona. Deia que cal ponderar el pes dels partits nacionalistes "penjant-los d'algun lloc". No ens ha d'estranyar aquesta forma de pensar de Fraga. Malgrat tingui ja una edat avançada, diu allò que pensa i que, a més, està en boca de moltes persones antinacionalistes -o millor, contràries als nacionalismes no espanyolistes-. Al debat d'aquesta setmana de Telemadrid hi havia qui demanava una reforma de la llei electoral per treure pes als partits nacionalistes. Crec que ens ha de preocupar més això que allò que digui Fraga. Perquè hi ha qui defensa les regles del joc però, només si l'afavoreixen. Hi ha qui vol "penjar" realment els partits nacionalistes per tal que deixin de molestar. I aleshores tindríem un estat on mai no hi hauria oportunitat d'avançar en una idea legítima d'Espanya, que podria ser la d'una Espanya federal o bé una Espanya sense Catalunya, per exemple. Per la via pacífica se suposa que s'ha de poder parlar de tot però, no ens enganyem, alguns volen evitar parlar d'allò que els incomoda i volen evitar haver de negociar excessivament amb els nacionalistes.

Si mai "pengen" els nacionalistes d'algun lloc, després voldran eliminar els comunistes i altres grups amb poca representació -si no ho fan tot de cop-, tendint al bipartidisme, potser cercant l'Espanya de l'alternància entre liberals i conservadors d'altres temps.

Creative Commons License

dijous, 11 desembre de 2008

Més sobre la geolocalització a Blogger

Sembla que els de Google van activar primer la geolocalització de les entrades dels blocs que no pas ho van anunciar. Ja podeu llegir la notícia al bloc de Blogger in Draft. Si utilitzeu Blogger in Draft en comptes de Blogger (no hi ha diferències en el resultat final al bloc), veureu aquesta nova funcionalitat quan creeu o editeu entrades.

Segons expliquen, les etiquetes de geolocalització també s'insereixen al canal RSS del bloc. Les etiquetes de geolocalització no es poden eliminar d'una entrada un cop s'ha desat aquesta. Això implica que si us equivoqueu heu de copiar el contingut de l'entrada en una altra de nova.

És més, en aquesta notícia la gent de Google explica com fer que aquestes noves funcionalitats de Blogger es vegin en les plantilles personalitzades, com la que hi ha en aquest bloc. Només cal anar a Format > Modifica l'HTML i fer clic sobre Tornar a la configuració predeterminada de les plantilles de widgets. No us modificarà l'aspecte del bloc excepte que si heu activat l'opció de puntuar les entrades o la geolocalització, per exemple, ja seran visibles, sense que hagueu d'editar el codi font de la vostra plantilla.

Creative Commons License

Rescat de peatges i peatge selectiu

Ahir es parlava de la proposta de la creació d'un fons de rescat de peatges aprovada pel Congrés dels Diputats, arran d'una petició del Parlament de Catalunya. La notícia crec que és bona, tot i que cal anar amb compte, perquè va sortir per algun lloc que s'apuntava a diferents opcions, com la bonificació, cosa que implica l'ús de Teletac, un dispositiu que s'ha de pagar. Per tant, el rescat ha d'analitzar-se bé.

Avui es parla de la intervenció ahir de Salvador Alemany a la Comissió de Política Territorial del Parlament, on proposava que en comptes d'aixecar barreres dels peatges en situacions de congestió de l'autopista, s'apugessin els preus, de forma que qui viatgés en hores de congestió fos penalitzat. S'anomena peatge selectiu. I per reforçar l'argument va dir que ja es fa en altres països. El peatge selectiu implica un càlcul probabilístic de qui ha d'agafar l'autopista per saber si encertarà l'hora en què hi ha d'entrar per no pagar més. No sé com ho fan a la resta d'Europa però, caldria veure si les alternatives a l'autopista són igual de dolentes com a Catalunya. Potser per això l'autopista va congestionada en dies de gran volum de trànsit. És lògic penalitzar els vehicles que es troben enmig d'una congestió, que ja paguen per anar per una via ràpida tot i circular a velocitat reduïda? És més, quan es proposa el peatge selectiu cal aleshores plantejar-se què passa quan per unes obres, com les de l'ampliació de l'AP-7 entre Salou i Vilafranca, has de circular durant mesos i mesos a 80 Km/h.


Creative Commons License