Us heu parat mai a pensar què se'n farà d'aquí uns anys -potser d'aquí pocs- d'allò que escriviu al vostre bloc, d'aquelles imatges que poseu a la vostra galeria fotogràfica en línia, al vostre podcast, etc., i de les quals no teniu còpia en un format tradicional (paper, disc,...)? Heu pensat mai en com ens ho farem per aconseguir que els nostres documents sobrisquin tants anys com els manuscrits de la Mar Morta, com els jeroglífics egipcis, com les Homilies d'Organyà,...? Heu pensat que el vostre diari electrònic potser es perdrà algun dia i no podran recordar els vostres pensaments els vostres fills, néts, besnéts, etc., quan ja no sigueu en aquest món?
Jo hi penso de tant en tant. No em considero cap personalitat de la qual la història se'n recordi d'aquí uns anys però, penso que potser si la tendència a informatitzar-ho tot acaba eliminant el paper, per exemple, pot passar que un dia no poguem recuperar els diaris de l'Azaña de l'època, o les cartes intercanviades entre dos escriptors famosos,... La tecnologia, com ja he comentat en les dues entrades que tenen el mateix títol que aquesta, facilita les coses però, planteja uns problemes que cal preveure per tal que la informació emmagatzemada electrònicament continuï existint i sent accessible en un futur.
2 comentaris:
Un solució passaria per la creació de repositoris digitals estables i permanents, i que asseguressin la conservació dels documents a llarg termini: moltes universitats ja n'han creat el seu... i en l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació hi ha E-LIS.
Sí, passa per crear repositoris digitals estables i permanent, basats en estàndards. Però, en l'àmbit personal això és una cosa més difícil a curt i mitjà termini. Des del punt de vista empresarial i d'institucions sí, des del punt de vista de les persones, de les famílies, és on el problema és més complicat de resoldre. L'accés a la tecnologia, a més, és més complicat que no pas l'accés a llapis i paper, per exemple.
Publica un comentari a l'entrada