Canvi de cicle

Ahir vaig so·licitar la baixa del COEIC. Arriba un punt en què s'acaba la il·lusió o no es veu llum al final del túnel i aleshores cal decidir com continuar. Vull mostrar però, agraïment pel suport rebut per part de l'entitat durant el temps que he estat delegat a l'Ebre.

Fa vora d'un mes que estic reprenent el clarinet, amb l'objectiu fixat de tornar a tocar. Recupero una passió, la música, a la vegada una eina d'exercici de la ment i d'experimentació de sentiments,

Malauradament em temo que en pocs mesos hauré de canviar de feina. Aquí em pot venir el canvi més brusc de tots. El mercat laboral a l'Ebre és limitat, quant a sous i quant a feines. Treballar d'informàtic -ja no poso d'enginyer- és complicat. Massa experiència, pretensions salarials elevades,... Sortides n'hi ha. El camí de l'educació, cosa que no em desagradaria, doncs ja sóc professor universitari, canvi de tipus de feina -sortir del sector informàtic?-, o canvi de territori. A Barcelona hi ha feina. Però, és un pas que quan has fet el camí de tornada cap a casa, costa de fer. Ja veurem.

És un d'aquells moments de la vida en què toca revisar prioritats, revisar projectes, descartar allò que no et motiva i esforçar-te en allò que sí. I sobretot, pensar que sempre tens les persones que t'estimen per recolzar-te. La resta poc importa.