Ahir en un programa que fan a la tarda a Antena 3 parlaven sobre els fills i filles adolescents, sobre si els pares els espien, si és lícit fer-ho, etc. I en això que una contertuliana va començar a parlar del perill d'Internet, perquè els pares no saben què fan els fills quan es connecten a la xarxa, i que els fills no saben qui els està observant a l'altra banda de la xarxa. Tot semblaben preocupacions lògiques però, la senyora va començar a parlar malament de les webcams. Si bé ha de ser una preocupació com utilitzen els fills la tecnologia, la senyora va començar a dir que les webcams dels fills altres les poden controlar remotament de forma senzilla, que ella mateixa podria fer-ho, i que qualsevol podria veure què passava a casa teva. Ho van batejar com "troianitzar" la webcam, referint-se als troians.
És cert que remotament es pot atacar qualsevol ordinador connectat a la xarxa però, en comptes de pensar que això és possible sempre, cal prendre mesures i també preguntar-se fins quin punt una webcma pot servir perquè ens espiïn. Una càmera estàtica, actualment integrada sobre de la pantalla de molts ordinadors, no pot moure's sola per casa, per no dir que estic segur que aquesta senyora de controlar la webcam d'una altra persona des de casa no era capaç de fer-ho. Però, arriba un punt en què d'aquests temes en parla tothom i sense pensar què diuen.
1 comentari:
Hola Manel, t'estic veient, je je je
Publica un comentari a l'entrada