Els estudiants es queixen de les expulsions a l'Autònoma arran de les protestes del curs passat contra el pla de Bolonya. Em pregunto si el col·lectiu d'estudiants reflexiona sobre si tot s'hi val per protestar, si realment són o no justes les expulsions com conseqüència d'uns fets. Molts hem estat estudiants i tenim encara el record dels temps en què ens manifestàvem per una universitat pública de qualitat, o per altres motius que crèiem justos. Sempre ha hagut, en les manifestacions estudiantils, la vessant assenyada dins del tarannà apassionat dels i de les universitàries a l'hora d'expressar-se però, també ha hagut sempre la vessant intolerant. Es reprodueix el comportament que ens trobem en altres contextos, com en les protestes sindicals, les protestes antisistema, etc. Sempre hi ha qui entén la llibertat d'expressió com la imposició de les seves idees i el maltracte dels drets de la resta.
Trencar mobiliari, ocupar edificis impedint entrar-hi o sortir-ne, inutilitzar caixers, incendiar contenidors,... són estampes de la mobilització social totalment rebutjables. A la universitat acabem de crèixer i ens preparem per entrar a formar part de la societat adulta i no és acceptable el comportament violent, per molt que algú digui que les protestes són pacífiques o que algú vulgui culpar el govern universitari o els cossos policials dels aldarulls. Per això, si algú actua de manera irresponsable és normal que hagi d'acceptar les conseqüències.
Com veieu, no he dit res a favor o en contra de Bolonya -tinc opinions en ambdós sentits-. I és que penso que tot aquest enrenou ha sortit del context de Bolonya des de fa ja temps. I els estudiants han trigat molt a mobilitzar-se seriosament per aturar-ho. Crec que no hi ha marxa enrere.
8 comentaris:
La primera violència és la del rector cridant els mossos per dissoldre una concentració pacífica a la Facultat de Lletres de la UAB, apallissant a més de 50 estudiants (http://www.youtube.com/watch?v=kD1Xo62LCTU&feature=related); o l'expulsió de sis alumnes de la universitat per participar de les protestes (http://www.youtube.com/watch?v=WLRexXyLJYQ).
És evident que tots els estudiants que mos mobilitzem preferiríem estar a classe o a casa en lloc de dormint a les facultats, manifestant-mos i mobilitzant-mos dia i nit, però el problema rau en que no tenim cap altra opció: portem molts anys intentant que s'escolten les nostres reivindicacions i no se'ns ha fet cas. I desgraciadament només se'ns en fa quan passem a ocupar facultats...
Una de les coses que acabens assumint és que de veritats no només n'hi ha una i per això comprendràs que tingui un dubte raonable sobre això que dius. És més, tot i que hi hagi motiu de queixa la violència no té cap justificació.
He estat estudiant de la UAB. No he oblidat l'època d'estudiant. I aleshores, com ara, les manifestacions acaben desvirtuades per actituds poc cíviques.
Evidentment pots dubtar, estàs en lo teu dret, però em sembla una mica trist que no dubtes sobre la veracitat del que surt per la TV i en canvi sí ho faces amb un comentari d'algú per internet. Caldria plantejar-se qui té més interessos aquí, si la premsa en donar una imatge criminalitzadora del moviment estudiantil -recordem que els mass media són pagats per empreses, empreses que poden perdre molts diners si s'atura el procés de Bolonya- o un pringat que ha rebut hòsties dels mossos més d'una vegada com jo...
Salut i bones festes
T'equivoques si penses que el dubte només el tinc sobre una versió. Ara bé, que tu m'estiguis explicant una cosa tampoc significa que me l'hagi de creure. I veient les accions de protesta que feu, xiquet, perdeu credibilitat. Jo també he estudiat a la universitat i també m'he manifestat, i també he vist com altres manifestants -estudiants- impedien que estudiants i professors accedissin als centres, exercint el seu dret d'acudir-hi.
És semblant a fer vaga i voler impedir que altres treballin. Recordo la darrera vaga, que jo vaig fer, però, que hi havia gent que es va veure privada de treballar per piquets.
A mi això em semblen actituts injustificades, que et treuen credibilitat i autoritat per defensar els teus arguments. I, com ja apuntava, em semblen actituts violentes. No només és violència pegar, utilitzar armes o altres tipus de violència clarament identificable.
Quan en una vaga fas d'esquirol no només estàs exercint lo teu dret individual de treballar i no secundar-la -tot i que si la vaga té èxit i en surten uns beneficis també te'ls endús-, sinó que també estàs coartant lo dret col·lectiu de fer vaga. Per tant és incompatible una cosa amb l'altra. El cas de la UAB és exactament el mateix. Ocupar les facultats sense aturar les classes no té sentit: la "gràcia" de les ocupacions és aturar el funcionament normal de la UAB com a mesura de pressió. I això ho hauria d'entendre tot l'estudiantat, ja que al cap i a la fi és tot l'estudiantat qui sortirà guanyant si s'atura l'EEES.
Arribem al cap del camí. El teu dret de fer vaga no pot col·lisionar amb el dret de la resta d'acudir a les aules, a estudiar o a treballar.
Jo quan he fet vaga he intentat respectar qui no n'ha fet.
Podem entrar en un debat sobre si moralment s'han de sentir bé aquelles persones que no fan vaga però, que es beneficien dels seus efectes. Però, és un debat diferent al debat de drets.
Tal com reflexiones dones a entendre que assumeixes major el teu dret de vaga del dret de les altres persones de no fer-ne. I això no és una forma democràtica d'entendre les coses.
La democràcia és el poder de la majoria, i en el cas que estem parlant la majoria decideix fer vaga.
A partir del moment en què una minoria decideix no fer-ne i coerceix així el dret de la majoria estem parlant, com tu dius, d'una qüestió de manca de democràcia.
Manipules els conceptes. La democràcia és el sistema de govern o de presa de decisions pel qual es fa allò que decideix la majoria, en igualtat de condicions de participació.
Però, de les assemblees d'estudiants que he vist, i segurament que has vist tu, pots extrapolar que s'ha pres la decisió de forma majoritària? Han delegat els estudiants el vot en aquelles persones que decideixen fer vaga?
És més, a banda de parlar de democràcia també s'ha de parlar de drets, i el dret de fer vaga no pot impedir el dret de no fer-ne. Tu no pots envair drets individuals així com així.
Revisem conceptes, demostrem tolerància, prediquem amb l'exemple, no amb demagògia barata.
Publica un comentari a l'entrada